Projectat com a residència unifamiliar, és un exemple atípic d’edifici exempt, emplaçat seguint l’alineació de la cantonada. Les façanes estan plantejades de manera eclèctica i afrancesa¬da, sense excloure, però, elements de caire modernista, com el gran finestral ovalat del menjador, obert sobre la Diagonal. Arran de la instal•lació del Círculo Ecuestre a l’edifici, el 1948, s’hi va construir un cos adossat amb planta baixa i terrat, actual¬ment modificat.

Edifici d’habitatges en cantonada, construït seguint els esquemes modernistes, quan la majoria dels arquitectes ja havien abandonat aquesta estètica. Construït amb clares influències gaudinianes (finestres i coronament de l’edifici), en destaca la porta principal de l’avinguda Diagonal, coronada per una tribuna tancada per columnes esveltes, que formen una espècie de galeria al pis principal. També val la pena ressaltar el sòcol exterior de pedra (resseguint les obertures), el vestíbul (que comunica amb el pati interior d’illa) i l’escala (treballada en detall amb una decoració extraordinària).

Es visitaran i s’explicaran els vestíbuls de la Casa Sayrach i la Casa Montserrat (carrer d’Enric Granados, cantonada avinguda Diagonal).

Tot i que sovint és més conegut per les col·laboracions amb Antoni Gaudí, l’obra de Domènec Sugrañes i Gras és ben lliure de tota imitació gaudiniana. A Barcelona, en podem trobar diversos exemples, però un dels més interessants és aquest edifici d’estil noucentista que Sugrañes va construir per als marquesos de la Pobla de Claramunt, a la cantonada de la Diagonal amb el carrer de Tuset. A Barcelona, és la primera casa que es construeix amb ciment armat, i en destaca l’esplèndid pati interior ovalat.

La model havia de ser un model de reforma del sistema penitenciari del moment i era un edifici on la forma mostrava la seva funció: les façanes transmetien serietat i austeritat als ciutadans i la funció s’evidenciava amb una distribució innovadora en planta de sis naus distribuïdes radialment al voltant d’un panòptic central que permetia controlar els presos des d’un punt central d’observació.

Exemple d’arquitectura catalana dels anys cinquanta que segueix l’ideari racionalista amb un projecte de dimensions proporcionades i rigor tecnològic. Situat a l’interior d’una illa de l’Eixample, l’edifici es caracteritza per una volumetria fragmentada molt ben articulada que aconsegueix una seqüència dinàmica d’espais. A l’exterior, uns patis responen a les necessitats d’il·luminació i ventilació del programa i, alhora, mantenen la voluntat d’Ildefons Cerdà de projectar interiors d’illa verds. A l’interior, els arquitectes aprofiten les possibilitats tècniques i expressives de les estructures de formigó armat que apareixen en aquell moment, i creen un espai diàfan amb grans obertures que dota de representativitat el vestíbul de l’edifici.
Actualment, l’edifici és la seu de Manifesta, la Biennal Nòmada Europea d’art i cultura contemporània que, l’any 2024 celebrarà la 15a edició. Manifesta crea esdeveniments transformadors específics per reimaginar, amb la ciutadania i les comunitats locals, com vivim, com treballem i com veiem els nostres futurs.

L’edifici dissenyat per BAAS Arquitectura i Espinet/Ubach busca fondre’s amb l’entorn a través d’una arquitectura mediterrània i sostenible. Es tracta d’una proposta d’una sola façana, situada entre l’actual edifici de la Universitat Autònoma de Barcelona al Campus Vall d’Hebron i el de l’Hospital de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats, als terrenys de l’antiga bugaderia de l’hospital. La coberta de l’edifici l’ocuparà un jardí, amb la qual cosa es convertirà en una extensió del parc que hi haurà al voltant, que funcionarà com a lloc de descans i coberta vegetal per reduir el consum energètic.

L’edifici té una superfície total de 16.792 m2, distribuïts de la manera següent:

Planta –1: Suport científic i tècnic (5.435 m2). En aquest espai se situa el ciclotró, que ocupa una superfície de 810 m2, i el centre de teràpies avançades, al qual s’han destinat 207 m2.

Planta 0: Recepció, administració i sala d’actes (3.576 m2).

Plantes 1 i 2: Recerca (5.569 m2).

Hub d’Innovació/espai reserva (2.212 m2).

Part de la cartera de serveis cientificotècnics del VHIR –formada per la Unitat de Cirurgia Experimental (ESU), la Unitat de Suport a la Investigació Clínica (USIC), la Unitat d’Alta Tecnologia (UAT), el Biobanc (BBC), la Unitat d’Estadística i Bioinformàtica (UEB) i l’Academic Research Organization (ARO)– es traslladarà al nou edifici de recerca.
Les noves instal·lacions permetran als investigadors continuar fent una recerca capdavantera i disruptiva, seguir innovant i garantint la millora de la qualitat de vida de les persones. El fet de passar de diverses ubicacions a un gran espai permetrà compartir coneixement i experiències, impulsar sinergies entre diferents grups, augmentar en transversalitat i sentir-nos encara més cohesionats i preparats per donar més servei a la societat.

L’Institut de Recerca de Sant Pau és una fundació de caràcter científic que data del 1992 i que té com a missió promoure la recerca bàsica, clínica, epidemiològica i de serveis sanitaris en el camp de les ciències de la salut i la biomedicina, contribuint així a una millora de la salut de les persones. El 15 de novembre del 2018, es va inaugurar el nou edifici de l’Institut de Recerca de Sant Pau, que durant l’edició d’enguany del 48h Open House Barcelona es podrà visitar. 

L’any 2003, la Generalitat de Catalunya va aprovar l’adscripció de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau com a Institut Universitari de Recerca de la Universitat Autònoma de Barcelona. 

Sis anys després, el 2009, els esforços de l’Institut de Recerca i d’altres entitats de l’entorn van convergir en la creació de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques Sant Pau (IIB Sant Pau), un centre d’investigació orientat a desenvolupar noves tècniques i processos que permetin millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Des del 2011, l’Institut de Recerca és centre del sistema CERCA de Catalunya. Actualment, Sant Pau disposa de cinquanta-dos grups de recerca acreditats, per la qual cosa és un dels centres més actius en investigació translacional i multidisciplinària. 

A més, aquest edifici contemporani, caracteritzat per una ceràmica translúcida, incorpora els paràmetres més exigents en termes de sostenibilitat i economia circular (edifici desmuntable i convertible, dissenyat amb criteris d’arquitectura bioclimàtica, i edifici saludable i assequible).

Antic habitatge unifamiliar de planta quadrada que s’organitza al voltant d’un pati centralitzat, que a l’interior es tradueix en un espai a manera de claustre desenvolupat a la primera planta amb arcades de disseny neoàrab. La decoració interior modernista confereix a l’espai un joc de llum i color espectacular. Una rehabilitació recent ha reconvertit l’edifici en alberg, tot afegint-hi un edifici de nova planta.

Palauet classicista de planta rectangular que s’organitza al voltant d’un pati central, cobert per una claraboia i format per columnes de marbre multicolors. L’ampliació al carrer de Roger de Llúria replica la façana original i relliga el conjunt amb una façana aixamfranada, lleugerament enretirada de la línia del carrer, que esdevé l’entrada principal. Està presidida, al coronament, per quatre escultures de cos sencer. És la seu del Col·legi d’Advocats des de l’any 1921.

Les línies sinuoses del volum de la planta principal i de les lloses dels balcons són els elements més característics d’aquest edifici, amb una interessantíssima combinació de buits i plens. Les petites dimensions del solar van obligar a adoptar solucions imaginatives a l’interior. Les dues façanes en cantonada mostren el conflicte entre l’adaptació a la geometria rectilínia de l’Eixample —façana al carrer de Sicília— i la febre jujoliana per les formes corbes —façana a la Diagonal.

Es tracta de la primera obra de Lluís Domènech i Montaner en la qual combina en el mateix edifici l’habitatge familiar i el negoci, la Fototípia Thomas, una de les empreses gràfiques més importants de l’Estat. Entre el repertori decoratiu destaca, principalment, el gran arc escarser de la planta baixa i la façana revestida amb rajoles de ceràmica de reflex metàl·lic, fruit de l’afany de recuperació de les arts decoratives i industrials, que caracteritzen l’obra domenequiana. L’any 1912 s’encarrega al gendre de Domènech i Montaner l’ampliació de l’edifici amb tres pisos més, respectant en tot moment l’obra original, fins al punt de traslladar la cresteria escultòrica del segon pis a la part superior de la nova construcció.