La visita guiada al Cementiri de Sants permet conèixer la història de l’antiga vila de Sants a través dels seus personatges més destacats i del ric patrimoni funerari que conserva. Durant el recorregut, els visitants descobreixen panteons i escultures d’alt valor artístic, així com la simbologia de l’art funerari i les històries de famílies que van contribuir al desenvolupament industrial i social de Sants. Entre les parades més destacades hi ha els panteons de la família Muns o de la família Balañà, que ajuden a entendre l’evolució del barri i de la ciutat de Barcelona.

Inspirant-nos en els motius recollits al llibre La Barcelona Esgrafiada, explorarem els esgrafiats presents a les façanes de Barcelona, especialment a Sarrià i Vallvidrera, per traslladar els seus patrons ornamentals a totebags reutilitzades.

Mitjançant tècniques de calc i transferència tèxtil, transformarem materials d’edicions anteriors en noves peces que connecten memòria urbana, dibuix i sostenibilitat.

BARRIBARCELONA convida a acostar-se als barris de la ciutat des de diferents vessants.
La ciutat no és únicament carrers i edificis: és també una amalgama de vida de les persones que hi viuen. Aquesta exposició dona suport al projecte Open Barri (d’hivern, de primavera i d’estiu), per aportar una visió complementària de les perifèries des del centre de la ciutat. Aquí posarem el focus en aspectes emocionals i socials que defineixen aquestes tres zones de la ciutat marcades per la no centralitat, per l’orografia i pel seu desenvolupament més recent.

L’exposició presenta la identitat de Sarrià i Vallvidrera a través de set elements arquitectònics —la plaça, les escales, la infraestructura, la porxada, la colònia, el dipòsit i la façana— que construeixen un recorregut físic i temporal pel territori, des de Sant Vicenç de Sarrià fins al Tibidabo.

Inspirant-nos en Elements of Venice de Giulia Foscari i en l’obra de J. V. Foix (especialment del seu llibre Mots i Maons o a Cascú el Seu) el projecte llegeix la ciutat a partir de fragments arquitectònics, paisatgístics i socials que ajuden a entendre la transformació del lloc.

A partir de fotografies històriques i noves imatges, el projecte expositiu no vol reconstruir el passat, sinó fer-ne present l’eco a través de relats que connecten memòria, identitat i formes d’habitar.

Una exposició oberta, en què els límits físics són traspassats pels usuaris de l’exposició, que en complementen la narrativa i hi afegeixen nous elements, que comparteixen a les xarxes socials i amb altres visitants.

Us invitem a celebrar la riquesa de la vida quotidiana i a reconèixer-la com el fil invisible que uneix passat, present i futur dels barris.
Del 4 al 28 de juny,

* VISITA GUIADA: 4 de juny a les 18 h

El taller Ciutat Collage és un espai per observar la ciutat amb una mirada diferent, més personal i crítica. A través del collage, es convida a identificar aquells elements quotidians que sovint passen desapercebuts però que construeixen la nostra experiència urbana: un portal, una plaça, un comerç de barri o fins i tot un record associat a un lloc concret. El procés posa en valor la memòria individual com a part essencial del relat col·lectiu de la ciutat. És tracta d’una activitat basada en l’acompanyament per a la creació d’imants que simbolitzin aquelles icones i espais simbòlics que creen i configuren la nostra ciutat i la nostra llar.

Al final del taller, cada imant esdevé una peça única que no només representa un espai, sinó també una manera d’habitar-lo. Compartir aquestes creacions amb la resta del grup obre una conversa rica sobre com percebem i vivim els entorns que ens envolten. Així, Ciutat Collage no només proposa crear, sinó també connectar, reinterpretar i donar nous significats a la idea de ciutat i de llar.

Pots portar les teves pròpies imatges, així com usar les nostres o crear aquesta icona des de la teva pròpia mà dibuixant.

Divendres 17 d’abril
17:30 h – Casa de l’Arquitectura de Barcelona (c/ Roselló, 87)

Un espai divulgatiu per parlar de la ciutat i de l’arquitectura… però no com s’ha explicat sempre.

Busquem històries úniques de persones que viuen, treballen, pateixen i gaudeixen la ciutat cada dia. Converses que obren tres punts de fuga per mirar l’arquitectura des d’altres angles: el quotidià, el personal i l’inesperat. Perquè la ciutat no només es construeix amb formigó, sinó amb vides, decisions i relats que sovint passen desapercebuts.

En Nou Barris, la proposta implica un fort enfocament de proximitat en treballar directament amb els barris i les comunitats locals. Per això, Pedro García —arquitecte, professor i doctor en arquitectura— moderarà i entrevistarà dues persones significatives en la història i la vida quotidiana del barri, amb la intenció d’explorar històries úniques, personals i de construcció de ciutat.

El programa de ràdio passarà a formar part de RADIOMEDIA ARQUITECTURA, un recopilatori atemporal de mèdia (àudios, vídeos, textos…) creat per arquitectes, autors, entitats i associacions expertes que transmeten el seu coneixement amb emoció i compromís cap a la ciutat i la seva arquitectura.

Per això, obrim les portes a la gravació del programa a qui vulgui sumar-se a la conversa.

Can Basté és un conjunt patrimonial que permet entendre l’evolució de Nou Barris des d’un entorn rural fins a la ciutat contemporània. El seu origen se situa en una torre medieval, sobre la qual al segle XVII es va construir una masia que, amb el temps, es va transformar en un casalot senyorial de planta quadrada i teulada de quatre aigües, vinculat a l’activitat agrícola i vitivinícola del territori.

L’edifici destaca per la seva relació amb l’església adjacent, a la qual s’uneix mitjançant un pont, i per les façanes amb esgrafiats geomètrics que defineixen el conjunt. Després de diversos usos i d’un període de degradació, al llarg del segle XX, el casalot va ser rehabilitat gràcies a la iniciativa veïnal i municipal.

L’any 1995, Can Basté es va reconvertir en centre cívic, i avui ha esdevingut un equipament cultural actiu que combina patrimoni, arquitectura i vida urbana, i que convida a descobrir una peça clau de la història del barri.

Projecte que proposa una regeneració integral de l’entorn urbanístic on es troba mitjançant la concentració de dos equipaments (pista poliesportiva i piscina) en un únic edifici per tal de crear un gran jardí de preàmbul que aporta un entorn de relació social al barri. L’edifici es pensa amb criteris de sostenibilitat; a tall d’exemple, es construeix amb una estructura de fusta prefabricada que redueix la petjada ecològica; s’hi planten espècies autòctones per a l’estalvi d’aigua i s’hi preveu un gran dipòsit per recollir i reaprofitar les aigües pluvials; introdueix sistemes eficients d’aerotèrmia i sensors per optimitzar les instal·lacions, i incorpora plaques fotovoltaiques que generen el 90% de l’energia que consumeix l’edifici.

La primera referència documental de la masia data del 1351, quan les terres van ser establertes en emfiteusi a Berenguer Verdaguer, fet que vincula l’origen de la masia a l’explotació agrícola del territori durant l’edat mitjana. Al llarg dels segles, la finca va mantenir una activitat agrària vinculada al conreu i a la vinya, amb una extensió que arribava fins a l’actual avinguda Meridiana.

A finals del segle XIX, coincidint amb l’agregació de Sant Andreu de Palomar a Barcelona, la propietat va impulsar el procés d’urbanització de les terres, configurant una nova trama de carrers que marcaria el pas definitiu d’un paisatge rural a un teixit urbà. L’edifici conserva la tipologia pròpia de la masia basilical, amb cobertes a dos vessants, un portal d’arc de mig punt adovellat, un rellotge de sol a la façana i un jardí posterior amb una palmera catalogada. L’any 2006, la finca va ser adquirida per l’Ajuntament de Barcelona, que en va impulsar la rehabilitació com a centre cívic, que es va inaugurar el 2013.

La Torre Llobeta és un conjunt patrimonial que permet entendre l’evolució de Nou Barris des d’un entorn rural i d’estiueig fins a la ciutat contemporània. Construïda al segle XVIII i transformada al llarg del segle XIX, la torre formava part d’una finca agrícola i residencial vinculada a un paisatge de camps i jardins que va desaparèixer progressivament amb la urbanització del territori.

L’edifici conserva una volumetria compacta i elements propis de l’arquitectura tradicional, així com la presència d’un jardí que manté la memòria del paisatge original. Al llarg del segle XX, la torre va perdre el seu ús inicial i va quedar integrada dins la trama urbana, iniciant un procés de degradació.

La seva rehabilitació i reconversió en centre cívic va permetre preservar l’edifici i dotar-lo de nous usos públics. Avui, la Torre Llobeta és un equipament cultural de proximitat que combina patrimoni, arquitectura i activitat comunitària, i convida a redescobrir una peça singular de la història del barri.

El santuari de Santa Eulàlia de Vilapicina és un conjunt que té com a origen una antiga capella medieval, documentada ja al segle X, vinculada a un petit assentament rural que es va desenvolupar entorn dels camins històrics del Pla de Barcelona. L’església actual és el resultat d’ampliacions i reformes successives, especialment als segles XVIII i XIX, que van configurar un temple de caràcter neoclàssic popular, amb una façana sòbria i un campanar que continua sent un referent del paisatge urbà del barri.

Amb la urbanització del segle XX, Vilapicina va quedar integrada dins la ciutat, però el santuari ha mantingut el seu paper com a element vertebrador del barri. Avui, el conjunt ofereix una lectura clara de la transició del món rural a la ciutat i convida a redescobrir un dels espais amb més continuïtat històrica de Nou Barris.

L’antiga seu de Telefónica recupera la vida amb una intervenció integral que transforma el volum imponent en un edifici obert, porós i habitable. La reforma recupera la llum i les visuals, substituint les pantalles opaques per tribunes de vidre, reinterpretant l’esperit de Mitjans amb criteris contemporanis. L’arquitectura s’expandeix cap a l’exterior amb terrasses i una nova façana solar que estructura l’edifici des de l’avinguda de Roma com un gran llenç urbà. Un projecte que posa al centre les persones, la sostenibilitat i la relació amb l’entorn.