Edifici en forma de L distribuït en una torre de 110 metres d’altura que conté l’hotel i en un sòcol de vidre de 30 metres d’altura, amb l’auditori i un centre esportiu. Ambdós elements queden connectats per una plaça pública, que s’estén per sota la torre i la vincula amb els edificis adjacents. La part superior de la torre allotja un restaurant cobert per una cúpula d’acer i vidre que es va construir a terra per elevar-la, un cop feta, fins a la coberta de l’edifici.

Aquesta torre hotel de 26 plantes s’ha dissenyat de manera orgànica, provocant que la seva percepció canviï a mesura que el visitant s’hi acosta. La façana s’ha dividit en dues pells: la pell interior és un tancament lleuger estanc, un mur cortina amb panells d’alumini i vidre pensat per garantir les necessitats acústiques i tèrmiques de l’edifici, l’exterior, formada per tubs independents d’alumini vermell, es planteja com una pell per donar textura a l’edifici i absorbir-ne la geometria variable.

A la plaça d’Europa i al costat de la Fira Barcelona Gran Via s’aixeca aquest original hotel de 27 pisos d’altura. L’edifici està compost per dues torres de 110 metres i un espectacular restaurant panoràmic, Palmer Restaurant, i al capdamunt, una terrassa amb piscina. Palmeres i vegetació s’integren en el disseny de l’edifici per construir un autèntic refugi natural en plena ciutat. A més, l’efecte cromàtic del blanc i el negre es manté fins i tot a les habitacions. Disposa d’11 sales de reunió, dos bars i una àrea de fitnes amb piscina interior, solàrium i aparcament.

Guanyadora, l’any 1905, del Premi d’Edificis Artístics de l’Ajuntament de Barcelona, aquesta torre abastia d’aigua la Colònia del Dr. Andreu. La seva ubicació, al punt més alt de la ciutat (532 m sobre el nivell del mar), va fer que l’arquitecte optés per una solució emblemàtica (torre de 40 m d’alçada) i ornamental, descartant l’opció lògica d’un dipòsit soterrat. La torre, per tal de poder accedir més còmodament al dipòsit, amb capacitat de 100 m³, incorpora un dels primers ascensors elèctrics de l’Estat espanyol.

La implantació de l’edifici en aquesta parcel·la, en una cruïlla de carrers a la falda de la muntanya de Montjuïc, resol la seva connectivitat amb la ciutat tenint en compte aspectes funcionals i paisatgístics. Cal destacar-ne l’horitzontalitat (marcada per un volum de formigó de 100 metres de longitud amb un voladís de 10 metres), que únicament queda contrastada per la lleugera i vidriada torre de pràctiques exempta del conjunt.

La depuradora del Prat de Llobregat és una de les plantes de sanejament d’aigües residuals més grans i modernes d’Europa, capaç de tractar fins a 420 milions de litres diaris. Arquitectònicament, destaca per l’eficiència en integrar diferents processos tècnics i sostenibles dins d’un complex avançat i funcional. L’estructura inclou elements com el pou de graves, bombes d’elevació, reactors biològics i tamisos ultrafins, tots dissenyats per optimitzar el procés de depuració. A més, la planta inclou un digestor per a la producció de biogàs i una central de cogeneració que genera energia per a l’autoconsum. Un dels aspectes més innovadors és la presència d’una de les estacions de regeneració d’aigua més grans del món, que permet augmentar els recursos hídrics de la regió en 50 milions de litres anuals. Amb un disseny funcional i sostenible, aquesta planta és un exemple de gestió ambiental eficient i tecnologia aplicada al tractament d’aigües.

L’edifici sorgeix i s’integra en la urbanització existent aprofitant el desnivell de la topografia per captar llum natural a tots els espais: el Casal esdevé una prolongació del carrer i transforma l’espai lliure exterior en un espai social vertebrador que aporta allò que faltava (activitat i gent), al mateix temps que dilueix la línia entre l’interior i l’exterior creant una continuïtat visual i física que fomenta l’ús col·lectiu del conjunt. Tot i així, la compacitat del volum permet establir accessos controlables i fàcilment segregables.

Equipament públic en una parcel·la triangular que presenta les façanes de l’antiga Cristalería Planell, que es va establir al carrer d’Anglesola l’any 1913. L’edifici, com a peça urbana, aprofita la parcel·la en la seva totalitat, però la forma triangular i les façanes catalogades impedeixen una ocupació completa del solar. L’edifici reparteix el programa en quatre plantes que s’enretiren de la façana patrimonial sud, i el pati cobert resultant permet compatibilitzar edificació i patrimoni, millorant les condicions de llum natural dels espais d’aulari, i alhora aporta un coixí tèrmic i acústic respecte a l’entorn.

Un espai únic i obert a la ciutat, de 2.400 metres quadrats, que es converteix en un punt de trobada de referència per celebrar esdeveniments i exposicions temporals relacionats amb l’arquitectura, la innovació, el disseny i la sostenibilitat. La façana de vidre, de dia i en funció de la llum, crea diferents efectes visuals a l’interior, mentre que de nit queda totalment il·luminada, mitjançant un centenar de LED col·locats a l’estructura.

Antic habitatge unifamiliar de planta quadrada que s’organitza al voltant d’un pati centralitzat, que a l’interior es tradueix en un espai a manera de claustre desenvolupat a la primera planta amb arcades de disseny neoàrab. La decoració interior modernista confereix a l’espai un joc de llum i color espectacular. Una rehabilitació recent ha reconvertit l’edifici en alberg, tot afegint-hi un edifici de nova planta.

Les línies sinuoses del volum de la planta principal i de les lloses dels balcons són els elements més característics d’aquest edifici, amb una interessantíssima combinació de buits i plens. Les petites dimensions del solar van obligar a adoptar solucions imaginatives a l’interior. Les dues façanes en cantonada mostren el conflicte entre l’adaptació a la geometria rectilínia de l’Eixample —façana al carrer de Sicília— i la febre jujoliana per les formes corbes —façana a la Diagonal.

Es tracta de la primera obra de Lluís Domènech i Montaner en la qual combina en el mateix edifici l’habitatge familiar i el negoci, la Fototípia Thomas, una de les empreses gràfiques més importants de l’Estat. Entre el repertori decoratiu destaca, principalment, el gran arc escarser de la planta baixa i la façana revestida amb rajoles de ceràmica de reflex metàl·lic, fruit de l’afany de recuperació de les arts decoratives i industrials, que caracteritzen l’obra domenequiana. L’any 1912 s’encarrega al gendre de Domènech i Montaner l’ampliació de l’edifici amb tres pisos més, respectant en tot moment l’obra original, fins al punt de traslladar la cresteria escultòrica del segon pis a la part superior de la nova construcció.