A la plaça d’Europa i al costat de la Fira Barcelona Gran Via s’aixeca aquest original hotel de 27 pisos d’altura. L’edifici està compost per dues torres de 110 metres i un espectacular restaurant panoràmic, Palmer Restaurant, i al capdamunt, una terrassa amb piscina. Palmeres i vegetació s’integren en el disseny de l’edifici per construir un autèntic refugi natural en plena ciutat. A més, l’efecte cromàtic del blanc i el negre es manté fins i tot a les habitacions. Disposa d’11 sales de reunió, dos bars i una àrea de fitnes amb piscina interior, solàrium i aparcament.

La potabilitzadora de Sant Joan Despí, que va entrar en funcionament el 1955, és una de les estacions de tractament més avançades d’Europa. L’ETAP de Sant Joan Despí potabilitza les aigües del riu Llobregat, procedents del riu i de l’aqüífer subterrani, i subministra 450 milions de litres d’aigua cada dia, més del 50% de l’aigua potable produïda per satisfer la demanda d’abastament d’Aigües de Barcelona.

Guanyadora, l’any 1905, del Premi d’Edificis Artístics de l’Ajuntament de Barcelona, aquesta torre abastia d’aigua la Colònia del Dr. Andreu. La seva ubicació, al punt més alt de la ciutat (532 m sobre el nivell del mar), va fer que l’arquitecte optés per una solució emblemàtica (torre de 40 m d’alçada) i ornamental, descartant l’opció lògica d’un dipòsit soterrat. La torre, per tal de poder accedir més còmodament al dipòsit, amb capacitat de 100 m³, incorpora un dels primers ascensors elèctrics de l’Estat espanyol.

D’aquesta manera, a partir dels anys setanta es va produir un canvi d’usos del territori de la Marina, que, juntament amb la deslocalització de les activitats industrials, va passar a tenir un ús més residencial. L’itinerari següent recorre alguns dels projectes més rellevants que es van desenvolupar en aquella època, com ara el grup d’habitatges de les Estrelles Altes, construït l’any 1977 per EFISA, o, l’any 1996, l’anomenada Illa Metalco, propietat de l’INCASÒL, per reubicar els veïns del Polvorí, a causa de la reforma integral d’aquella zona.
En aquell període, les antigues fàbriques es van substituir per grans blocs d’habitatges, la qual cosa va provocar la desaparició de part del patrimoni històric i del vincle amb el seu passat marítim, rural i obrer.

La depuradora del Baix Llobregat està situada al Polígon Pratenc, al Prat de Llobregat, i és una de les plantes de sanejament d’aigües residuals més grans i modernes d’Europa. En pot tractar 420 milions de litres al dia, l’equivalent a l’ús d’aigua de dos milions d’habitants i les activitats econòmiques associades (habitants equivalents). A més, aquesta depuradora inclou una de les estacions de regeneració d’aigua més importants del món: l’aigua regenerada en aquesta planta augmenta els recursos hídrics de la regió en 50 milions de litres l’any.

L’antiga residència d’estiueig de Can Girona (de la qual queden l’edifici principal, rehabilitat com a oficines, una capella, la zona de les cotxeres i les cavallerisses, i un estany amb mirador) allotja el supercomputador Mare Nostrum, un dels més potents d’Europa. Actualment, als jardins de la finca s’ha construït la nova seu per al Barcelona Supercomputing Center, un volum de geometria simple i imatge abstracta que contrasta amb els estils arquitectònics de Torre Girona i del mur patrimonial de la finca. Un element tecnològic enmig d’un jardí.

El nou volum es col·loca en paral·lel a l’edifici existent (amb el qual coincideix en longitud, per crear-hi un vincle formal) i s’estructura en tres grans espais: un volum per allotjar 600 investigadors; un espai en planta baixa amb espais de treball que s’il·lumina mitjançant un gran pati central, i un soterrani que allotjarà a partir del mes de gener un nou supercomputador i que es relacionarà amb l’actual mitjançant un pont que permetrà visitar-los conjuntament.

La xarxa de clavegueram de Barcelona recull les aigües residuals produïdes a la ciutat i les transporta fins a les depuradores. Les clavegueres garanteixen la higiene i la salut pública, eviten possibles inundacions i faciliten el sanejament de les aigües residuals.