Projecte de 105 habitatges públics municipals amb serveis per a gent gran, casal i CAP. L’edifici es planteja un doble objectiu: fer compatibles els usos que hi conviuen i encaixar en la peculiar volumetria urbana del 22@.

Des del punt de vista funcional, la complexitat programàtica es resol a través d’un edifici unitari on el caràcter públic o privat dels diferents espais són qüestions que s’han de tenir en compte: les dependències del CAP i el casal de barri se situen en planta baixa, tot formant un sòcol de dues alçades que sosté tres volums d’habitatges. Des del punt de vista territorial, l’edifici es resol amb una volumetria amb forma de ventall, que permet l’assolellament dels habitatges i el diàleg amb l’entorn: tot i ser de dimensions més petites, el nou volum reequilibra el protagonisme de la torre Agbar dins la parcel·la i, a través de la seqüència de buits i plens, estableix un diàleg amb els edificis de la parcel·la veïna.

Sant Pau és un hospital universitari amb un vessant docent que es coordina, principalment i des de fa més de cinquanta anys, a través de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Escola d’Infermeria de Sant Pau, centre adscrit a la UAB. L’Hospital té una funció destacada en el programa MIR de formació especialitzada, amb 39 especialitats acreditades. D’altra banda, Sant Pau ofereix màsters i cursos d’especialització per a professionals en actiu.

Dins la programació del Campus Docent, es podrà visitar:

• ESCOLA UNIVERSITÀRIA D’INFERMERIA DE SANT PAU
• CASA DE CONVALESCÈNCIA DE SANT PAU
• FACULTAT DE MEDICINA DE LA UAB

L’Autòdrom de Terramar, si bé es troba al terme municipal de Sant Pere de Ribes, es va construir l’any 1923, en el desenvolupament del projecte de la ciutat-jardí de Terramar, de Sitges, impulsada per Francesc Armengol. Per al projecte de l’autòdrom en concret, es va comptar amb l’arquitecte Josep Maria Martino Arroyo, per a les tribunes, i amb Jaume Mestres i Fossas, per a la pista. És la quarta pista més antiga del món, té una llargada d’uns dos quilòmetres, forma ovalada i uns peralts de 90 graus o més. La manca de fons per respondre a la inversió inicial, sumada a la perillositat que provocaven els revolts tan pronunciats, van deixar ben aviat el circuit sense curses. Tot i això, als anys cinquanta encara se’n va fer alguna de motos, com a exhibició, la darrera de les quals el 1955. A partir d’aleshores, i fins als anys vuitanta, el recinte va modificar l’orientació cap a l’activitat agrícola. Des de l’any 2016 i fins ara, està en procés un projecte per reobrir l’Autòdrom i destinar-lo al món eqüestre i el món del motor d’àmbit corporatiu.

La Recerca del Campus Salut Barcelona de l’Hospital de Sant Pau es basa en l’aposta per la innovació i el talent, posicionant el centre dins l’avantguarda en l’àmbit de la investigació científica i apostant pel big data i la intel·ligència artificial com a palanques de transformació en la salut de les persones.

Dins la programació del Campus de Recerca i Innovació, es podrà visitar:

INSTITUT DE RECERCA DE L’HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU

PAVELLÓ DE SANT MANEL DEL RECINTE MODERNISTA

KÀLIDA SANT PAU

L’Olor de most és un recorregut pels punts indispensables de la malvasia a Sitges. I és que la malvasia de Sitges era la joia de la corona del sector vitivinícola sitgetà̀, que estructurava tot un seguit d’oficis i realitats que han quedat amagats en diferents punts que resseguirem pels carrers i els indrets de Sitges. Es tracta d’un itinerari que deixa al descobert tots els punts imprescindibles per entendre el vi i la malvasia a Sitges: cellers desapareguts, la zona d’embarcament de les exportacions i altres sorpreses. La ruta s’acaba al Centre d’Interpretació de la Malvasia – Corral de la Vila.

L’Hospital de Sant Joan Baptista, avui en dia centre assistencial, és un edifici modernista obra de l’arquitecte Josep Font i Gumà erigit el 1912 al lloc de la Pedrera d’en Sans. L’edifici va substituir l’antic Hospital, que és el que Deering va comprar per fer-hi la seva residència, el conjunt Maricel. És un edifici aïllat amb dues plantes sobre rasant i un soterrani amb una estructura d’un cos central i dues ales laterals; la part central té, al seu torn, dues ramificacions: la capella i la part dels malalts infecciosos. L’edifici combina elements modernistes i noucentistes. La part central està coronada per una petita cúpula amb llanterna que fa entrar la llum al vestíbul. A la capella de Sant Joan Batista trobem el retaule de la Concepció, conegut com a retaule del Bon Jesús.

A tocar de l’Hospital de Sant Joan Baptista, hi ha una vinya de 3.500 m² que actualment és una vinya totalment integrada en el teixit urbà. La família sitgetana dels Llopis va llegar-la a l’Hospital el 1935, amb la condició que la vinya es dediqués sempre a produir malvasia, per evitar que aquesta varietat de raïm desaparegués. És per això que la Fundació de l’Hospital ha tingut un celler, que, a partir dels anys vuitanta, es va situar a l’antic Corral de la Vila, un edifici del segle XVIII d’ús ramader i de construcció de caire popular. Avui el corral és l’espai del Centre d’Interpretació de la Malvasia. Tot el que es genera per al celler té un retorn directe cap a la funció social de la Fundació.

El nou showroom Porcelanosa Barcelona, situat a l’emblemàtica avinguda Diagonal, 409, té una superfície de 380 m², dividits en dues plantes i cinc espais diferenciats: zona d’ambients, àrea tècnica – ceramoteca, projectes de cuina, àrea d’atenció personalitzada al client i zona d’aigües. L’edifici, amb una façana imponent d’estil neoclàssic de pedra i nou plantes sobre rasant, construït entre els anys 1933 i 1934, es troba en ple centre econòmic de la capital catalana.

Rehabilitació d’un habitatge per adaptar-lo a l’estàndard de sostenibilitat d’una casa passiva, certificació que es basa en l’ús de solucions locals de l’arquitectura vernacular combinat amb les tecnologies actuals. El projecte, gràcies a un seguit d’obertures en parets, sostres i armaris, permet conèixer els sis principis d’una casa passiva: bona protecció solar; bon aïllament tèrmic i reducció de ponts tèrmics; ús de finestres eficients; reducció de les infiltracions d’aire, i ús de ventilació controlada amb recuperador de calor. Per tal de reduir l’impacte mediambiental de l’edifici, el sistema prioritza la utilització de materials de baix impacte mediambiental i amb una vida útil llarga, de tal manera que s’aconsegueix reduir les emissions de CO2 un 92% respecte a una rehabilitació convencional.

Masia del segle XVIII transformada en casa residencial el 1927. En aquesta reforma l’arquitecte Fossas va modificar la façana i va afegir el cos lateral, l’escala interior i la torre. A les façanes anterior i posterior s’observa el perfil ondulant típic del barroc català, i els seus esgrafiats presenten temàtiques diferents en cadascuna de les façanes i els laterals: les quatre estacions, músics famosos de l’època i instruments musicals, o personatges públics catalans.

El recinte fabril de Can Batlló, que originalment estava dedicat al sector del tèxtil, acull la seu de Top Manta, una cooperativa activista pels drets dels migrants que aposta per la dignitat i la regularització administrativa d’aquestes persones a través de la inserció laboral en l’àmbit de la roba i la costura. Concretament, se situa en una nau amb un taller espaiós, amb diverses màquines de costura, brodat i serigrafia, que dona feina a unes trenta persones i on es fan, entre d’altres, tallers de formació.

Des que el recinte de Can Batlló va començar a fer-se permeable al barri (l’any 2013 se’n va enderrocar el mur perimetral) s’hi han incorporat diferents projectes que cobreixen diversos àmbits de la vida quotidiana, molts dels quals estan a l’espera d’una ubicació definitiva, a causa de la manca d’espais rehabilitats. El fet que Top Manta s’hagi instal·lat al recinte és un pas més cap a la seva obertura, creixement i transformació.

L’Escola es va crear segons el Decret del 4 de desembre del 1953, i va iniciar l’activitat el curs acadèmic 1954-1955, funcionant com a Escola d’Ajudants Tècnics Sanitaris (ATS). L’edifici que ocupa l’Escola Universitària d’Infermeria de Sant Pau des de llavors va ser l’antic allotjament de les monges que treballaven al centre hospitalari (el convent). L’any 1977, es va produir la integració dels estudis d’Infermeria a la Universitat, que es va transformar en Escola Universitària d’Infermeria, adscrita a la UAB.