L’any 1910, el milionari americà Charles Deering, després de conèixer Sitges gràcies al seu amic, el pintor Ramon Casas, va comprar l’antic hospital de Sant Joan Baptista de la vila, un edifici d’origen medieval situat sobre les roques, així com també les antigues cases que es trobaven al voltant de l’antiga placeta de Sant Joan. A la banda de mar ja hi havia el Cau Ferrat de Santiago Rusiñol. L’encarregat del projecte va ser Miquel Utrillo, que va idear un interessant conjunt arquitectònic, dividit en diversos edificis amb usos diferents, però connectats entre ells. El conjunt Maricel es podria dir que està format per Maricel de mar (antic hospital, avui Museu Maricel) i Maricel de terra (antigues cases de pescadors, avui Palau Maricel) i el pont que els uneix. Aquest conjunt es pot visitar per l’interior, però en aquest itinerari es farà una visita només per l’exterior, per entendre la seva formació, i es veurà una maqueta de tot el conjunt situada a la sala Sert del Palau Maricel.

Wikihousing és una solució per a l’habitatge dels joves de Barcelona, una aventura que aposta per la formació certificada, la innovació en arquitectura sostenible i la difusió de coneixement que culmina amb l’autoconstrucció i la cogestió d’un prototip real d’habitatge assequible i ecològic.

Enguany, el festival s’uneix a la celebració de la 18 edició de la Barcelona Design Week i a la seva iniciativa global per impulsar l’objectiu ODS número 18 que tracta el disseny com un element clau per al present i el futur de les persones. Per això, el festival ha nomenat el mòdul Wikihousing com el EDIFICI 18, per a ressaltar els valors i la importància del disseny d’un projecte d’habitatge associatiu, comunitari, auto-construït, modular i de baix pressupost.

El projecte es divideix en tres fases: la primera fase es basa en classes teòriques impartides per experts en matèries d’habitatge, arquitectura, fabricació i gestió; la segona fase, en tallers pràctics per encarar el procés constructiu; l’última fase consisteix en la construcció d’un prototip d’habitatge en una parcel·la pública. Per tal que el prototip es construeixi amb el menor impacte ambiental i econòmic possible, durant el procés de disseny s’ha fet una recerca de materials reciclables o reutilitzables en la construcció (des de taulers i taules de fusta, pilars o bigues reutilitzades, fins a elements més complexos, com estructures metàl·liques).

Cebrià Camprubí, famós roserista, va demanar a Josep Maria Jujol que li construís aquesta casa a la finca agrícola de Cornellà de Llobregat dedicada al conreu de roses i plantes de la família.
L’edifici està format per diferents volums rectangulars interconnectats i a diferents altures, a excepció del cos circular de l’escala, adossada a la torre mirador. La decoració exterior està formada per esgrafiats que remeten a sants i deesses relacionades amb l’agricultura, un pagès feinejant, els ocells característics de l’arquitecte i la referència constant a la professió del seu propietari: el cultiu de les roses. La façana, pintada de color rosa suau, també reforça aquesta idea.
A part de l’esgrafiat, altres tècniques que va fer servir Jujol a l’hora de construir l’edifici són el trencadís i la forja.

Edifici d’oficines situat en un xamfrà del 22@ que forma part d’una illa el planejament de la qual va fer el mateix estudi d’arquitectura el 2008. La planta baixa és pública i diàfana, i les vuit plantes de sobre estan destinades a oficines relacionades sempre amb espais exteriors, i en les quals predomina la presència de la vegetació per potenciar-hi el contacte. L’accés es fa a través d’un gran porxo que aconsegueix ampliar el sistema de passatges d’interior d’illa i potenciar la relació entre l’interior i l’exterior de l’edifici.

L’edifici té la certificació LEED Gold, gràcies a diferents sistemes passius que s’hi han implementat des del disseny, que disminueixen la demanda energètica, i la utilització de la fusta carbonitzada a la façana, que redueix la seva petjada de carboni.

Situat a l’eix verd del passeig de Sant Joan, a tocar d’un dels elements arquitectònics més celebrats i importants de Barcelona, l’Arc de Triomf, i a l’interior del teixit urbà creat per Ildefons Cerdà, podem trobar la reforma integral d’un habitatge amb data inicial de construcció l’any 1920.

L’objectiu d’aquesta reforma gira entorn de la introducció de llum natural a les sales principals, mitjançant un espai interior-exterior que es fa servir com a filtre, la galeria, element tradicional de l’arquitectura de l’Eixample, connectada a l’espai verd de l’habitatge, el pati. Aquest pati exterior persegueix la idea de crear un oasi enmig del caos de la ciutat; un lloc per evadir-se i gaudir d’un espai a l’aire lliure. Aquest espai es gaudeix des de l’accés a l’habitatge, conduint la circulació als espais de vida, amb més llum.

La nova distribució dels espais segueix el concepte open space per adaptar-se als nous estils de vida contemporanis a Barcelona. Es busca exaltar els elements preexistents amb gran valor arquitectònic, representant la tradició, com ara els paviments hidràulics existents, les motllures dels falsos sostres originals, les portes vidriades, les finestres i els porticons de fusta natural, en contrast amb la incorporació de nous elements i materials de l’actualitat, com ara l’aparició del microciment, utilitzat com a element compositiu neutre que no pren protagonisme davant dels paviments originals restaurats.

Itinerari guiat per l’art urbà de la ciutat, per conèixer les diferents escultures i pintura mural, i la seva història (origen, materials…).

Reforma d’un habitatge situat en una finca protegida del 1910 al barri de Sants. La intervenció consisteix en la reordenació de tot el programa funcional per obtenir el màxim aprofitament solar i gaudir d’espais més oberts i amplis. La nova distribució treballa com una concatenació de peces en les quals el mobiliari acompanya en tot el recorregut, oferint diferents possibilitats als espais. Materialment, es busca un equilibri entre els nous elements (fusta, rajola ceràmica, marbre) i els existents (fusteries, paviment hidràulic i sostres de volta catalana), creant un joc de volums i marcant antigues traces.

Constructor: Lluís Dachs, SLU
Fuster: Termens. Ebanisteria i fusteria. S.L.
Instal·lador: Talranew, SL

Situat a l’eix verd Cristóbal de Moura, The Social HUB és un espai on treball, allotjament i oci s’uneixen. Aquest edifici, de 14 plantes d’alçada, té habitacions d’hotel, apartaments, espais de coworking i esdeveniments, restaurants, bars, sales, piscines i un gimnàs, tot dissenyat per crear punts de trobada entre tots els usuaris i crear comunitats.
Els espais s’han concebut per tal de difuminar els límits i convidar a tothom a conèixer-se i relacionar-se, tot amb un interiorisme que destaca pel contrast en textures, colors i materials.
The Social HUB inclou diverses mesures de sostenibilitat i eficiència energètica, i ha obtingut el segell LEED GOLD.

Situat al costat de l’antiga fàbrica de l’Escocesa, l’edifici Smart 22@ acull 24.600 m2 d’oficines en espais interiors diàfans i flexibles que s’adapten a les necessitats actuals. Es disposen diferents àrees comunes i terrasses exteriors per fomentar la relació de les persones que el freqüenten.

La intenció de la reforma és potenciar aquesta dualitat que existeix al barri: el passat industrial i de tradició, i el present modern i tecnològic. La voluntat d’adaptar-se al teixit urbà complex de l’entorn fa que l’edifici es divideixi en tres parts diferenciades: un volum de dotze plantes que consolida el xamfrà i parla el llenguatge de les edificacions del 22@, una part més baixa que respon a la petita escala de l’entorn immediat i un altre volum exempt que defineix un espai públic exterior de pas.

Seixanta anys separen aquesta antiga fàbrica de filatures, de grans finestrals, voltes i enormes estructures metàl·liques, del lluminós habitatge actual. Un espai organitzat per volums i passadissos laberíntics a dos nivells que permeten, des de qualsevol racó, mirar tot el conjunt. Una successió de funcions que giren al voltant d’una zona cèntrica, i alhora ben comunicada, de servei. Un lloc que combina el passat i el present en harmonia.

Un nou espai de 3.000 m2 que neix amb l’objectiu de ser un punt de referència per a la creativitat i la innovació en l’arquitectura d’interiors. L’equip de Gunni & Trentino du a terme en aquest espai un enfocament diferenciat, proporcionant una cobertura de 360 º en cada projecte que emprèn. El seu objectiu és crear espais que transcendeixin el que és comú, on cada detall sigui una expressió d’art i elegància. Té un catàleg que abasta productes de la llar, materials, banys i cuines, entre d’altres.

Inscripcions exhaurides.
Inscripciones agotadas.

Situada a la cantonada de l’illa de la discòrdia, es troba una de les obres modernistes més interessants de Lluís Domènech i Montaner. La Casa Lleó Morera va ser encarregada per Francesca Morera i Ortiz el 1902 a l’arquitecte perquè fes la reforma de la llavors anomenada Casa Rocamora, construïda el 1864.
Amb la reforma, es va construir la façana, s’hi van col·locar tres tribunes i balcons de pedra i es van fer obres destacades a l’interior, que guarda un dels conjunts modernistes més ben conservats: vitralls, mosaics, ceràmica, escultura, fusta, marbre, esgrafiat, etc.
Per la Casa Lleó i Morera, Lluís Domènech i Montaner va dirigir més de quaranta artesans. A l’interior es troben mosaics de Lluís Bru, relleus i detalls de fusteria de Gaspar Homar, elements escultòrics l’Eusebi Arnau i interessants vidrieres policromades, entre d’altres.
L’edifici ha anat passant per diferents mans i ha patit alguna reforma. El 1943, s’hi va fer una reforma que va malmetre la planta baixa i el templet que corona la cantonada, que es va poder recuperar. Posteriorment, es va desenvolupar un pla de reforma i recuperació arquitectònica per deixar-nos l’edifici que actualment podem admirar.