La Casa Vilella, avui Hotel-Restaurant Casa Vilella, és un edifici d’estil noucentista amb alguns elements del llenguatge modernista, però, en general, eclèctic noucentista, que es va construir a partir del 1919, seguint les ordres de l’arquitecte Joan Rubió i Bellver. La casa la va encarregar Joan Vilella Estivill, un banquer i empresari destacat que es va voler construir un xalet al passeig Marítim de Sitges. Aquesta casa va ser una de les primeres que es van construir al nou passeig sitgetà. Així, doncs, va ser una casa d’estiueig fins als anys trenta. Durant la Guerra Civil, va acollir nens refugiats, però la casa d’acollida es va desmantellar el 1939. Als anys seixanta, amb el boom del turisme, va esdevenir la Residència Helvètica, activitat que va durar fins als anys noranta. Des dels anys noranta fins al 2017, la casa va estar abandonada. Gràcies a la nova adquisició, la casa va passar d’estar en clar deteriorament a recuperar l’esplendor, oberta com a hotel-restaurant.

Edifici de 108 habitatges públics de lloguer, 4 locals comercials i aparcament, al barri de la Marina del Prat Vermell. L’edifici es configura a través d’un sòcol comú, on se situa un espai comercial, i amb una coberta que funciona com a coberta comunitària, i a sobre, recolzats, tres volums que contenen els habitatges i les zones comunes. La volumetria de cadascun respon al seu entorn immediat, orientació i programa, cosa que crea diversitat, visuals i relacions volumètriques sense perdre la cohesió del conjunt.

Els tres volums s’estructuren a partir d’un nucli vertical passant que inclou espais comuns depenent de cada cas. D’aquí surt una passera que actua de filtre entre l’espai comunitari i l’espai privat de l’habitatge. Aquests espais de transició tenen una gran riquesa espacial i la funció de potenciar les relacions entre els usuaris a partir de l’apropiació d’aquest espai.

És un habitatge promogut per l’Ajuntament de Barcelona a través de l’Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació

Edifici de 72 habitatges públics de lloguer social al barri de la Marina del Prat Vermell, que consta de planta baixa per a un equipament i sis plantes per als habitatges. L’illa del projecte es troba en un creuament de tres carrers que produeix una planta triangular amb un angle molt agut i, per tant, amb una volumetria molt significativa.

El disseny del projecte segueix els criteris següents per arribar a un edifici NZEB (de consum gairebé zero): reduir el consum d’energia mitjançant la forma compacta i la disposició dels buits, el disseny de les obertures i la protecció solar amb lames orientables i una façana ventilada, entre d’altres. S’han emprat materials i sistemes constructius durables i fàcils de mantenir, i que alhora comporten un baix impacte ambiental i són fàcilment reciclables.

L’edifici disposa de diferents zones comunes, com ara passatges i cobertes per afavorir la relació de les persones. Els habitatges s’han organitzat a partir de la racionalitat i la sistematització constructiva, i són practicables amb exposició solar màxima, ventilació creuada i vistes.

És un habitatge promogut per l’Ajuntament de Barcelona a través de l’Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació

Reforma integral d’un habitatge de 350 m2 situat al passeig de Sant Gervasi. L’edifici forma part del grup residencial El Frare Negre i jardins Maluquer, un conjunt residencial de grans dimensions que destaca per la contundència i la monumentalitat en les façanes.
La intervenció feta a l’habitatge reestructura l’espai existent mitjançant un corredor continu i unificador al voltant del nucli d’accés.

Itinerari guiat per l’art urbà de la ciutat, per conèixer les diferents escultures i pintura mural, i la seva història (origen, materials…).

Reforma de una vivienda en el conjunto de casas unifamiliares del paseo Jaume Gordi. Se trata de una agrupación de viviendas unifamiliares de planta baja y patio trasero. Las fachadas son de estilo novecentista, con arcos de medio punto, con la dovela central muy marcada y aperturas rectangulares. La intervención realizada suma un piso más a la vivienda, ubicada en el número 12 del paseo, introduciendo una nueva escalera en el patio interior. La cubierta conserva su volumetría original, pero ha sido renovada para mejorar su aislamiento térmico y estanqueidad.

Pavelló germà bessó del Pavelló Gaudí, que forma part del Recinte Torribera, de Santa Coloma de Gramenet, el qual té l’origen en una masia medieval reconstruïda al segle XVIII. A principis del segle passat, el recinte es va ampliar amb noves edificacions. Actualment, hi conviuen diferents usos, des de serveis mentals fins a serveis formatius i educatius.

L’edifici, dissenyat per Masó i Pericas, es va fer servir com a pavelló psiquiàtric, i ara conté una biblioteca, un arxiu i s’hi manté la cafeteria, que dona servei al nou campus. La rehabilitació conserva i respecta l’estil noucentista, sense intervenir en les façanes, la volumetria ni l’estructura de parets de càrrega, mantenint-ne la distribució interior original.

Edifici de 210 habitatges, 64 dels quals de protecció oficial, situat a la Marina del Prat Vermell, zona industrial en transformació, els darrers anys, per convertir-se en una zona d’usos mixtos, on el residencial sigui el dominant. A la planta baixa s’hi col·loquen 8 locals comercials i a la planta soterrani l’aparcament, amb llum i ventilació naturals i espais de vegetació.

El projecte s’ha dissenyat amb estratègies passives per a la reducció del consum d’energia: ventilació creuada, les balconeres i els arbres com a protecció solar i jugar amb el color de les façanes segons la radiació que reben, entre d’altres. Es col·loquen plaques fotovoltaiques a la coberta per a l’autoconsum i una sèrie de bateries, que poden acumular 45kWh, per a les hores de poca o gens radiació solar.

L’edifici és un dels primers sis edificis a Espanya a ser certificats amb el mètode del DGNB-system, la qual cosa inclou una anàlisi-del-cicle-de-vida (LCA) de tot l’edifici.

Habitatge-estudi situat en una zona d’habitatge unifamiliar als afores de Cabrils. El projecte trenca amb la tanca perimetral pròpia d’aquestes zones i situa l’accés principal a peu de carrer, cosa que crea un espai de transició entre l’àmbit públic (exterior) i el privat (interior). La casa consisteix en el retranqueig horitzontal de la planta primera per formar un espai porxat a sud i una terrassa a nord.

Un dels aspectes més importants del projecte és l’aposta per la construcció industrialitzada i prefabricada d’un edifici modular, la qual cosa permet tenir més control dels costos i el temps de fabricació que garanteixen més eficàcia, sense renunciar a la demanda de confort i calidesa.

El projecte s’ha dissenyat mitjançant sistemes passius i actius que fan que el consum d’energia sigui quasi zero. La majoria dels materials utilitzats són de proximitat i tenen un baix impacte ambiental, valorant-ne la fabricació i la capacitat de reciclatge.

La visita fa un recorregut pels dos recintes del Cementiri Vell o del Sant Crist (el dels catòlics i el que corresponia als que eren ateus o professaven altres religions), així com per l’interior de la capella. Al llarg del recorregut, es recorden alguns dels personatges més significatius de la història de la ciutat, que estan enterrats en aquest cementiri, i es descobreix el valor artístic d’algunes làpides i panteons, entre els quals destaquen el de Vicenç Bosch Grau, un dels fundadors d’Anís del Mono, i la seva família, d’estil plenament modernista.

A càrrec de: Margarida Abras, directora del Museu de Badalona

Espai arqueològic visitable amb més de mil anys d’història, del segle V aC al segle VI dC, que es troba fora del recinte urbà de la ciutat romana de Baetulo, al subsol de l’actual Badalona. Es tracta d’un jaciment d’uns 1.000 m2 on es va trobar una part de la via litoral d’època romana, la possible via Heràclea –posterior Via Augusta–, diversos edificis de diferents moments del període romà, dos edificis del segle IV-V i un camí ibèric.

Després d’arribar a un acord entre la propietat i l’Ajuntament de Badalona per la cessió d’una part del solar, es poden visitar, a la planta –2 del nou edifici, 8 metres de la via litoral romana i part de l’edifici del segle V d.C.

Refugi del temps de la Guerra Civil espanyola, en concret, de la guerra de Gramenet del Besòs, situat als peus de la torre romànica del segle XI de la finca de la Torre Balldovina. Aquesta finca ha passat per diverses mans: va ser confiscada i convertida en la seu del Comitè de Milícies Antifeixistes, durant la Guerra Civil, i més endavant s’hi va instal·lar la Comissió Municipal de Proveïments, i després el Servei Fotogràfic de la Subsecretaria d’Aviació del Ministeri de Defensa Nacional de l’exèrcit republicà. Actualment, s’ha convertit en museu per ser testimoni de la història més recent de la població de Santa Coloma de Gramenet.