NOTICIES


16/09/2022

VISITA TEATRALITZADA ‘A CAL NOTARI HI HA REMOR’

Compartir:

En ple segle XVIII, sentireu els neguits dels veïns i les veïnes del carrer de Bonaire, un carrer carregat d’història que, amb l’arribada de la nissaga del notari Miquel Vila, veurà modificar la seva estructura.

Col·labora: Secció de Cultura de La Massa, Centre de Cultura Vilassarenc

NOTICIES


01/08/2022

CAP VÍCTOR CATALÀ

Compartir:

Projecte de secció clàssica de tres naus, semblant a la d’una capella, que s’adapta a l’escala de l’entorn i qualifica l’espai interior: des de fora, l’edifici es protegeix de les vistes amb una façana opaca cap a la carretera (donant resposta a la necessitat de privacitat de l’equipament); a l’interior, el programa s’organitza a peu de carrer, en un esquema de dues línies de consulta que emmarquen un espai central de més alçària que rep llum de nord a través d’una finestra alta (creant una atmosfera íntima, i dirigint la mirada cap al cel). Constructivament, el projecte recupera conceptes tradicionals amb materials com el maó ceràmic per a parets i voltes i la fusta de pi envernissada (tot construït per artesans locals, amb la clara intenció de perdurar en el temps); i amb solucions climàtiques com els gruixos de paret (que afavoreixen la inèrcia tèrmica) i la ventilació natural (a través de finestres a nord).

NOTICIES


31/07/2022

FUNDACIÓ JULIO MUÑOZ RAMONET

Compartir:

Aquesta finca, que es manté pràcticament intacta de quan Sant Gervasi de Cassoles era un nucli de cases unifamiliars envoltades de jardí, conserva la casa principal, una torre i el jardí originals. La casa principal té un aspecte noble, entre modernista i classicista, i una façana a jardí molt ornamentada. A l’interior, fruit de transformacions de la casa al llarg dels anys, s’hi poden veure diferents salons i espais propis d’un palau de luxe (un vestíbul central presidit per una escalinata, un menjador de gala i l’anomenada sala goyesca, decorats amb pintures, un saló d’estil borbònic, una sala de ball, una sala de música…). A la torre, d’estil classicista, hi destaca un gran repertori d’elements clàssics en els acabats de la façana. El jardí actual, recuperat darrerament, manté l’esperit del projecte original del paisatgista Jean Claude Nicolas Forestier tot respectant els canvis que va fer-hi Joan Mirambell.

NOTICIES


31/07/2022

CLOUDWORKS LA RAMBLA – DRASSANES

Compartir:

Espai d’oficines situat a les plantes 15, 23 i 24 de l’edifici de Torre Colom: edifici d’estil brutalista coronat amb una piràmide invertida de formigó (girada 45º respecte a unes façanes guerxes i inclinades), que converteix la torre en una referència visual al costat de la ciutat medieval.

El projecte per a les oficines crea un espai obert al voltant del nucli central de circulacions d’aquesta torre, fet que permet gaudir de vistes de 360º de la ciutat sense renunciar a zones tranquil·les de treball. Es proposa un entorn de treball flexible, àgil i amb acabats càlids: s’introdueix el color blau als sostres i la cuina, per potenciar la relació amb el mar; es fa servir fusta de roure natural per crear espais acollidors, i es dissenya una lleixa contínua perimetral que ressalta les vistes sobre la ciutat. El conjunt és una oficina innovadora, amb espais diàfans, coworking, zones comunes per al descans, sales de reunions polivalents i una terrassa espectacular amb vistes panoràmiques.

NOTICIES


25/07/2022

CASA TOSQUELLA

Compartir:

Residència d’estiueig situada al barri de Sant Gervasi de Cassoles i construïda per Antonio Tosquella quan va tornar de fer les Amèriques. Es tracta d’una casa de dues plantes on destaquen les façanes (amb un estil eclèctic que combina les línies curvilínies d’estètica modernista i els arcs de ferradura propis d’un estil neoàrab i d’estils historicistes) i la decoració interior (riquesa ornamental a les portes, vidrieres interiors, pintures, paviments…). Constructivament, l’arquitecte va emprar tècniques i materials de la tradició catalana. Desocupada des de l’any 2012, les entitats del barri van lluitar perquè l’adquirís l’Ajuntament, fet que va tenir lloc l’any 2021; actualment està a l’espera d’un projecte per fer-hi equipament públic.

NOTICIES


25/07/2022

HABITATGE AL CARRER IGNASI IGLESIAS

Compartir:

Transformació d’un habitatge amb distribució rígida en un que permet flexibilitat en l’ús dels espais i que acompanyarà les necessitats de la família al llarg del temps. El projecte crea un nucli central amb cuina i bany de cortesia, que, combinat amb un joc de portes corredisses, permet encadenar diferents espais (habitacions, cuina, sala d’estar) i fer la volta completa al nucli. D’aquesta manera, l’habitatge es transforma en un espai encadenat de més amplitud que es pot fer servir de maneres diferents. Per exemple, la proposta preveu que les habitacions dels petits de la família es puguin sectoritzar o que la barra auxiliar de la cuina pugui convertir-se en una zona de treball puntual. Els materials i els acabats del projecte en reforcen la idea: el paviment és continu (per no interrompre la seqüència visual d’espais); la caixa central es recobreix amb fusta de bedoll (per donar-li més visibilitat), i les parets, els sostres i les portes es pinten de blanc per emfatitzar-ne la presència.

NOTICIES


25/07/2022

ATENEU LA BÒBILA I PLAÇA DE SÓLLER

Compartir:

Projecte conjunt de reforma i ampliació d’un equipament existent (l’Ateneu La Bòbila) i de reurbanització del parc de la plaça de Sóller. D’una banda, la transformació de l’edifici de l’Ateneu aconsegueix integrar-lo en l’entorn (els recorreguts quotidians del barri entren a l’edifici, la vegetació del parc li fa de protecció solar i l’edifici resultant deixa de ser un límit per als ciutadans), al mateix temps que es desenvolupa un nou programa amb les entitats veïnals per contribuir a la cohesió social. D’altra banda, el projecte del parc el fa permeable al barri i crea un nou espai públic inclusiu, accessible i segur (el reconnecta amb la vida quotidiana, reactiva la integració social aportant nous espais per a activitats i el renaturalitza).

NOTICIES


22/07/2022

RECINTE DE L’ESCOLA INDUSTRIAL – TALLER DE FUSTERIA I LABORATORI DE QUÍMICA

Compartir:

La fàbrica de Can Batlló va créixer al marge de l’arquitectura existent, obra de l’arquitecte Rafael Guastavino, seguint criteris funcionals i de manera desordenada. Tot i així, les noves construccions no traurien protagonisme a l’arquitectura de l’edifici original. Entre aquestes edificacions, corresponents a una primera etapa de creixement de la fàbrica, s’hi troben els actuals tallers de fusteria i laboratoris de química de l’escola. Es tracta d’un edifici de forma allargassada, d’aquí el sobrenom de La Llonganissa, situat al nord del recinte, que originalment es feia servir com a tintoreria, espai per emmidonar, rentador i assecador. L’any 1913, es van adaptar els espais per a l’Escola Elemental del Treball, i el 1925 s’hi va fer una remunta d’un pis. Avui, acull els tallers de fusteria i el laboratori de química de l’Escola.

NOTICIES


22/07/2022

RECINTE DE L’ESCOLA INDUSTRIAL – EXPOSICIÓ “GUASTAVINO, RUBIÓ I BALDRICH, ARQUITECTES DE L’ESCOLA INDUSTRIAL”

Compartir:

Aquesta exposició mostra la creativitat i l’actuació dels tres arquitectes que han definit el recinte de l’Escola Industrial al llarg dels seus 150 anys d’història (Rafael Guastavino, Joan Rubió i Bellver i Manuel Baldrich) i es completa amb un vídeo de dansa interpretat per la Companyia IT Dansa de la Diputació de Barcelona.
Un primer àmbit, dedicat a Rafael Guastavino, presenta Can Batlló de les Corts, l’esclat de la volta de maó de pla i l’èxit de la Guastavino, Fireproof and Co. als Estats Units d’Amèrica. Un segon àmbit parla de l’obra de Joan Rubió i Bellver al recinte, el respecte a Guastavino i els lligams amb l’arquitectura del gaudinisme. Finalment, un tercer àmbit se centra en el camí cap a la modernitat de Manuel Baldrich dins de la Diputació de Barcelona franquista, explica la seva aspiració a la síntesi de les arts, la proximitat amb l’art d’avantguarda i el projecte fracassat d’un museu d’art contemporani al recinte.

NOTICIES


21/07/2022

COL·LEGI NOTARIAL DE CATALUNYA

Compartir:

La construcció de la seu del Col·legi de Notaris de Catalunya es pot definir en tres etapes: la primera, quan es construeix la primera seu, sobre un solar a cavall entre els terrenys del convent del Carme i d’Elisabets (un edifici de nova planta de caràcter monumentalista i estil sobri, composició simètrica i organitzat al voltant d’un pati central); la segona, quan s’aixeca un segon pis a l’edifici original (millora les condicions de la sala d’actes i la biblioteca, i unifica funcions a cada planta) i s’amplia amb l’adquisició de la finca veïna (fet que millora les condicions de l’arxiu); la darrera, l’any 1992, quan es porta a terme un projecte unitari de reforma i ampliació que relliga els dos edificis (retornant la importància al pati central) i s’estableix un nou diàleg entre allò clàssic i la modernitat.

NOTICIES


27/09/2021

ITINERARI SITGES ANTIC

Compartir:

El Sitges actual es deu, en part, als primers poblats ibers i a l’esplendor de l’època romana, quan es va convertir en el port de Subur, la principal sortida al Mediterrani dels productes del Penedès, com ara vi i cereals, així com un poble que rebia influència de la resta del món. Però va ser durant l’època medieval quan Sitges va viure uns segles de gran desenvolupament econòmic, social i urbanístic, iniciant-se el tramat de carrers que avui formen el nucli antic del poble. L’església, el castell, el mercat, l’hospital i la muralla són alguns dels edificis que, modificats, ampliats, reformats i amb canvi d’ús, encara podem visitar i que ens donen una idea de com era aquell Sitges de fa mil anys.

NOTICIES


27/09/2021

HOTEL ROMÀNTIC (CASES DE PERE CATASÚS I JOSEP PLANES. CASA ANTONI CATASÚS)

Compartir:

Aquests edificis bessons de planta baixa i dos pisos són en l’actualitat un exemple de la diversitat d’usos que es poden donar en certs edificis patrimonials. La casa Planas, la que està més a prop de la cantonada, es va reformar l’any 1952 per convertir-se en tres habitatges diferents, modificant totalment la distribució i perdent els elements decoratius originals. Pel que fa a la casa Catasús, actualment Hotel Romàntic, tot i ser un edifici turístic, conserva la distribució de casa unifamiliar, el jardí i part important de la decoració.