NOTICIES


06/10/2020

CA N’ARÚS

Compartir:

Ca n’Arús és una residència senyorial de 1851 construïda per Jaume Arús Cuxart. Els seus cossos mantenen una certa simetria. L’edifici principal, de planta baixa, pis i golfes i tres crugies té la coberta a dues vessants paral·leles a la façana. A la façana principal, destaca l’acroteri decorat amb terracota i medalló ovalat amb decoració vegetal i l’anagrama S i A (probablement d’una restauració de 1900-1910 de Santiago Arús, nét de Jaume). L’edifici està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local. La restauració de l’edifici respecta els espais més emblemàtics com l’escala, la “boisserie” de la planta baixa i la sala principal de la primera planta, amb decoració pintada a les parets i sostres i paviments hidràulics. Els seus jardins són un espai de descans que preserven la seva forma original i contenen una gran varietat d’espècies botàniques de la mediterrània.

NOTICIES


06/10/2020

ITINERARI LLIURE LES BARRAQUES DE MONTJUÏC

Compartir:

El barraquisme de Barcelona va ser un fenomen urbà que va néixer al final del segle xix i va perdurar fins a la darreria del segle xx. En un període de ràpid creixement de Barcelona, els mecanismes típics d’allotjament dels més desfavorits (la divisió dels pisos, les habitacions rellogades i les pensions) es revelaven insuficients per compensar la manca d’habitatge, en una ciutat on era més difícil trobar allotjament que feina.
La presència de barraques a Montjuïc està documentada des del 1885, i la immigració de les dècades del 1950 i el 1960 va convertir la muntanya en la zona de barraques més poblada de Barcelona. L’any 1957, 6.090 barraques allotjaven més de 30.000 persones. Al vessant oest de la muntanya, els barris de Tres Pins, Can Valero, les Banderes, Damunt la Fossa i altres nuclis menors formaven un continu. Al vessant nord de la muntanya, destacaven els nuclis de Poble-sec i Maricel i, a la banda de mar, hi havia els de Can Tunis i el Morrot.

NOTICIES


06/10/2020

CAN COLOM

Compartir:

Antiga masia clàssica que ha patit transformacions importants i de la qual únicament es conserven les façanes principal i laterals (tot i que, probablement, les obertures d’aquestes façanes són fruit de reformes posteriors). Les diverses transformacions van afegir un nou volum rectangular al tercer pis; una capella d’estil neogòtic amb vitralls adossada a la façana est; una galeria a l’oest, i un celler amb terrassa a la nord. Es tracta d’un edifici catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local. Actualment, l’edifici s’ha rehabilitat per acollir-hi la seu del Programa Municipal per a la Dona.

NOTICIES


06/10/2020

FUNDACIÓ JOAN MIRÓ

Compartir:

Josep Lluís Sert, un dels grans artífexs del GATCPAC i gran amic de Joan Miró, va projectar un museu racionalista que emfasitzava els trets principals de l’arquitectura mediterrània (el pati, les cobertes amb ús de terrat i el control de la llum), al mateix temps que demostrava un control de les formes i les proporcions amb gran imaginació i fantasia. L’ampliació la va dur a terme Jaume Freixa, deixeble i amic de Sert, basant-se, sobretot, a aconseguir una circulació contínua que unís els antics espais amb les noves zones del museu.