Aquest edifici, aparador de la burgesia industrial i financera de Barcelona, va patir dos incendis importants (1861 i 1994) que van destruir completament la sala i l’escenari del teatre. El darrer projecte de reconstrucció i ampliació del Gran Teatre del Liceu es va basar en tres eixos d’actuació: la reconstrucció -decisió polèmica que va apostar per fer una rèplica exacta de l’antic edifici, un disseny inspirat pels teatres italians-; la modernització tècnica -per adaptar-lo tecnològicament-; i l’augment de la seguretat -tant pel que fa al públic com als tècnics i els artistes-. La façana de la Rambla és l’original del 1847, amb elements historicistes pròpies de l’arquitectura neoclàsica. L’ornamentació de la sala reprodueix la construïda desprès del primer incenci, al 1909, amb relleus de guix i estuc daurats i policromats.