Reforma de una vivienda en el conjunto de casas unifamiliares del paseo Jaume Gordi. Se trata de una agrupación de viviendas unifamiliares de planta baja y patio trasero. Las fachadas son de estilo novecentista, con arcos de medio punto, con la dovela central muy marcada y aperturas rectangulares. La intervención realizada suma un piso más a la vivienda, ubicada en el número 12 del paseo, introduciendo una nueva escalera en el patio interior. La cubierta conserva su volumetría original, pero ha sido renovada para mejorar su aislamiento térmico y estanqueidad.

Pavelló germà bessó del Pavelló Gaudí, que forma part del Recinte Torribera, de Santa Coloma de Gramenet, el qual té l’origen en una masia medieval reconstruïda al segle XVIII. A principis del segle passat, el recinte es va ampliar amb noves edificacions. Actualment, hi conviuen diferents usos, des de serveis mentals fins a serveis formatius i educatius.

L’edifici, dissenyat per Masó i Pericas, es va fer servir com a pavelló psiquiàtric, i ara conté una biblioteca, un arxiu i s’hi manté la cafeteria, que dona servei al nou campus. La rehabilitació conserva i respecta l’estil noucentista, sense intervenir en les façanes, la volumetria ni l’estructura de parets de càrrega, mantenint-ne la distribució interior original.

Refugi del temps de la Guerra Civil espanyola, en concret, de la guerra de Gramenet del Besòs, situat als peus de la torre romànica del segle XI de la finca de la Torre Balldovina. Aquesta finca ha passat per diverses mans: va ser confiscada i convertida en la seu del Comitè de Milícies Antifeixistes, durant la Guerra Civil, i més endavant s’hi va instal·lar la Comissió Municipal de Proveïments, i després el Servei Fotogràfic de la Subsecretaria d’Aviació del Ministeri de Defensa Nacional de l’exèrcit republicà. Actualment, s’ha convertit en museu per ser testimoni de la història més recent de la població de Santa Coloma de Gramenet.

Església que forma part del Recinte Torribera, de Santa Coloma de Gramenet, el qual té l’origen en una masia medieval reconstruïda al segle XVIII. A principis del segle passat, el recinte es va ampliar amb noves edificacions. Actualment, hi conviuen diferents usos, des de serveis mentals fins a serveis formatius i educatius.

L’església se situa a la part dreta, entrant des del pavelló de l’entrada. Està connectada mitjançant un pont amb el Pavelló Marina del Campus de l’Alimentació de Torribera, rehabilitat per ser un viver de laboratoris de recerca.

Aquesta és la millor opció per conèixer el recinte més important de l’arquitectura noucentista a la regió metropolitana de Barcelona. L’itinerari ens passejarà pels diferents pavellons, tenint una cura especial en la rehabilitació d’acabats i detalls originals de cada edifici, i descobrint els secrets de tot el recinte de Torribera, una manera de destacar les particularitats d’una manera de fer arquitectura.

És una antiga residència construïda aprofitant una torre de defensa del segle XI. L’aspecte actual el pren bàsicament durant el segle XVIII, amb un cos de planta irregular, aprofitant antics fonaments. Durant dos segles, va ser residència de la família Sagarra (de l’escriptor Josep Maria de Sagarra), que a inicis del segle XX en va modificar profundament l’estructura i va fer servir el maó vist en arcades neogòtiques, i es disposa perpendicularment a la façana antiga. La restauració (1982) és respectuosa amb els murs originals i no es planteja arqueològicament (escala, muntatge museogràfic…). Actualment, és un museu local pluridisciplinari que té l’objectiu de protegir, conservar, estudiar i difondre el patrimoni cultural i natural del territori, tot col·laborant amb les entitats públiques i privades de la ciutat.

L’antic pavelló-convent allotjava la residència conventual de les monges que administraven el centre psiquiàtric, i s’uneix amb un pont que forma una porxada a l’accés principal a la capella del recinte Torribera. Aquest edifici de llenguatge formal i ornamental noucentista forma part del conjunt de pavellons guanyador del concurs per a la clínica mental, l’any 1917. L’edificació consta de capella amb torre i pavelló de serveis general, connectats per un cos obert a la planta baixa que fa de pont. Les façanes són murs de pedra arrebossats i pintats sobre sòcols de pedra natural rústica. A les obertures predominen les finestres d’arc de mig punt amb fusteria i elements ornamentals. El cos central que connecta la capella i el pavelló fa les funcions de punt amb tres grans obertures: un gran arc central que permet el pas de vehicles i dos de laterals per als vianants. La torre campanar de la capella està coronada per un pinacle de base octogonal.

Aquest itinerari gira en torn del treball de l’arquitecte municipal Josep Alemany i Juvé (l’arquitecte de la primera Lleialtat Santsenca, entre altres espais), i ressalta la repercussió dels oficis a les seves obres al municipi de Santa Coloma.

El recinte Torribera té l’origen en l’antiga propietat de Torribera, una masia medieval reconstruïda al segle XVIII. El 1922, la Mancomunitat de Catalunya va comprar la finca per construir-hi una clínica mental, segons una ordenació de pavellons aïllats d’estil noucentista que, de manera simètrica, es componen creant un eix central per a vianants que s’enfila des de l’accés principal fins a la serra de Marina, assentats en un seguit de plataformes que aprofiten les feixes de conreu de l’antiga finca. És obra dels arquitectes Josep M. Pericas i Rafael Masó.

Avui en dia, el recinte acull diferents equipaments que constitueixen Santa Coloma com a ciutat universitària, com ara el Campus d’Alimentació de la Universitat de Barcelona, la UNED i el Centre Dr. Emili Mira i López – Parc de Salut Mar, a més d’Ecometròpoli i el Complex Esportiu Torribera.

En aquesta edició del festival 48H Open House BCN 2023, es poden visitar els edificis següents:

ESCOLA DE RESTAURACIÓ SANTA COLOMA
ESGLÉSIA
MASIA TORRIBERA
PAVELLÓ DEL CONVENT
PAVELLÓ VERDAGUER

La Masia Torribera, situada dins el recinte que porta el mateix nom, és el resultat de les successives modificacions d’una masia d’origen medieval. Al segle xviii va ser ampliada pels monjos de Sant Jeroni de la Murtra per necessitats de tipus agrícola, i el 1922 la masia va ser adquirida per la Mancomunitat de Catalunya per instal·lar-hi un sanatori mental. En aquell moment, es va reformar d’acord amb els corrents neoclàssics del moment, i la recent rehabilitació ha permès adequar l’edifici per a ús administratiu i docent del Campus de l’Alimentació.

Espai renaturalitzat del riu Besòs que es converteix en una estructura verda amb l’objectiu de millorar la qualitat ambiental i la resiliència de l’ecosistema fluvial. Es creen nous hàbitats protegits i espais per a l’educació ambiental i la divulgació científica.

El refugi forma part del projecte de renaturalització del riu Besòs, que ja fa dècades que Santa Coloma de Gramenet treballa per convertir en un espai verd per al gaudi i la investigació pel coneixement de la ciutadania, i que aposta pel compromís de la ciutat amb el medi ambient.

Reserves: ecometropoli@gramenet.cat / 618 00 72 30 (telèfon)

RUTA MATÍ
Horari: d’11 a 13 h
Voleu veure Santa Coloma des del campanar de l’església Major? Voleu conèixer l’empremta que va deixar la família Sagarra a la ciutat? Sabíeu que Santa Coloma va ser l’escenari d’una batalla molt famosa? Doncs us convidem a fer un recorregut pel centre de la ciutat i a descobrir Santa Coloma com mai l’heu vista.

Recorregut: Església Major – Mercat Sagarra – Plaça de Manelic – Torre Balldovina

RUTA NOCTURNA
Horari: de 18.30 a 20 h
Us proposem un viatge des del punt on va néixer la ciutat (església de Sant Josep Oriol) fins a l’espai que representa l’inici de la Santa Coloma moderna (església Major). I en aquest recorregut coneixerem part de la història negra del poble: crims, fantasmes… Us hi atreviu?

Recorregut: Església de Sant Josep Oriol – Safaretjos – Can Roig i Torres – Cementiri Vell – Església Major