Inaugurat l’any 1929, el projecte va néixer amb l’objectiu de concentrar l’essència arquitectònica i cultural dels diferents pobles peninsulars per impressionar els visitants a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.
Acordada la seva construcció sota la direcció de l’arquitecte Francesc Folguera i amb la col·laboració de Miquel Utrillo, enginyer i pintor, Ramon Reventós, arquitecte, i Xavier Nogués, dibuixant i pintor, van emprendre una sèrie de viatges a més de 1.600 poblacions per inspirar-se abans de projectar-lo. La idea inicial era enderrocar-lo quan s’acabés l’Exposició Internacional, però els seus creadors van acordar que s’havia de concebre com un projecte perdurable, tal com va acabar passant.
El Poble, recinte emblemàtic de la ciutat de Barcelona, inclou 117 edificis a escala real que repliquen construccions de quinze regions espanyoles, entre les quals s’inclou una muralla defensiva, amb baluards i portal, una església, un monestir, una plaça major, un ajuntament, places, carrers i fonts, entre d’altres. Hi estan representats tots els estils, des del romànic fins al barroc.
Avui en dia, el Poble Espanyol és un equipament cultural obert a la ciutat on es fan diferents activitats familiars, concerts i exposicions, en un entorn natural com és la muntanya de Montjuïc.

L’edifici projectat, de planta rectangular, ocupa una parcel·la de 50 x 34 metres, amb una organització funcional i sostenible. Les seves llargues façanes donen al carrer Fernando Pessoa i al Passeig de Marta Mata, mentre que les curtes ho fan als carrers de Manuel Muñoz i Teresa Boronat. Amb quatre plantes d’habitatges, l’edifici compta amb catorze habitatges per planta, distribuïts al voltant de tres patis interiors que garanteixen la ventilació creuada en tots els habitatges, millorant el confort climàtic i l’eficiència energètica.La planta baixa inclou l’accés a l’edifici pel carrer Fernando Pessoa, l’entrada principal a l’Escola Bressol pel Passeig de Marta Mata, així com espais per a bicicletes, gestió de residus i instal·lacions tècniques. Aquesta planta té una estructura de formigó armat amb una alçada lliure de 4 metres, garantint robustesa i flexibilitat d’ús.La construcció utilitza estructures de fusta laminada i façanes amb el sistema SATE, amb aïllament de llana de roca, aconseguint una classificació energètica A. La coberta té funcions energètiques i comunitàries, incloent instal·lacions fotovoltaiques i espais per a màquines de climatització. La integració amb la Rambla d’Equipaments i l’Escola Bressol reforça el valor social i urbà de la proposta.

El projecte està promogut per l’Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació.

L’activitat judicial es va desenvolupar en aquest edifici des de 1985 fins al 2008 quan els òrgans judicials de l’Hospitalet es traslladaren a la Ciutat de la Justícia (inaugurada el 2009). Cedit al Grup Planeta, l’edifici ha estat convertit en un centre de formació i innovació adaptant l’edifici existent a les necessitats dels nou ús i obert a un ampli ventall d’usuaris. Projecte de reforma realitzat per Lagranja Design que ha creat un centre modern, funcional i connectat amb l’entorn immediat. Alguns dels equipaments estan oberts a la activitat i oci de la ciutadania. La façana revestida amb una pell metàl•lica li aporta un aspecte tecnològic fita visual del barri. Conté un gran auditori per diferents cites culturals de la ciutat, així com aulari, sales de reunions, biblioteca i cafeteria.

La intervenció a l’antiga fàbrica de Can Framis per convertir-la en espai expositiu de la Fundació Vila Casas mostra la seva pell deteriorada formant un collage contemporani i construeix un nou edifici que connecta les dues naus existents, coincidint a la vegada amb el traçat d’una altra antiga nau. D’aquesta manera, els tres edificis configuren un pati que es converteix en un vestíbul polivalent per al museu.

El disseny arquitectònic de l’edifici ha estat a càrrec de Fernando Ansorena i Iván Serrano, de Circular Studio, i la construcció ha rebut el certificat de sostenibilitat BREEAM en nivell d’excel·lència. El projecte tenia com a objectiu crear un campus sostenible que potenciés la interacció entre estudiants de diferents especialitats i que assumís el paper de nau capitana de LCI Education a Europa. Entre les seves característiques arquitectòniques sostenibles, destaca la façana d’alumini en sec, un material 100% reciclable i reutilitzable, així com l’estructura metàl·lica de l’edifici, que també és completament recuperable i reciclable. L’edifici té una coberta enjardinada per facilitar l’aïllament tèrmic, així com també una façana dissenyada per reduir la incidència solar, maximitzant la llum natural per mitjà d’una bona distribució dels espais. En una aposta per la sostenibilitat, el campus farà servir energia fotovoltaica i inclourà sistemes de recuperació d’aigües grises, a més de recollir l’aigua de pluja per al reg de les zones enjardinades.
LCI Barcelona és una escola de disseny i arts visuals reconeguda a escala internacional, part de la xarxa global LCI Education, que té 23 centres en cinc continents. Ofereix una àmplia gamma de programes en àrees com moda, disseny gràfic, interiors, producte, animació, videojocs i fotografia.

El festival s’uneix ara a la celebració de la 19 edició de la Barcelona Design Week i a la seva iniciativa global per impulsar l’objectiu ODS número 18 que tracta el disseny com un element clau per al present i el futur de les persones. Per això, el festival ha nomenat la nova seu de la xarxa global LCI Education a Barcelona com el EDIFICI 18, amb la idea de ressaltar els valors i la importància del disseny d’aquest projecte.

MOB es va inaugurar el novembre del 2011 i se situa en una antiga fàbrica tèxtil que s’ha anat adaptant i transformant segons les necessitats de cada moment. Té una arquitectura versàtil, modulable i adaptable, i els materials emprats també faciliten el canvi, el preu i l’adaptabilitat, sense oblidar el confort.
MOB neix per donar resposta a les noves demandes que es generen en l’àmbit laboral. Un coworking que es reinterpreta més enllà d’un espai compartit de treball amb aules, sales de reunions, una cafeteria-bar i espais per a esdeveniments. Espais amplis, híbrids i conceptualitzats per fomentar la col·laboració i crear una comunitat única a la ciutat comtal. Es disposa d’un espai amb accés directe al carrer de 1000 m2 en dues plantes. A través de la nova cafeteria MOB es connecta amb Barcelona i Barcelona amb l’espai de co-treball, creant així sinergies entre la ciutat i les idees dels coworkers.

Uns nous propietaris, de tradició hotelera, han convertit una finca familiar en un hotel que vol transmetre als hostes la sensació d’allotjar-se en una casa particular. Per aconseguir-ho, s’ha moblat cada racó amb peces úniques de la col·lecció familiar, amb un estil eclèctic on conviuen peces d’antiquari amb peces contemporànies.

Escola pública construïda el 2022 en un solar rectangular, compacte, fent cantonada en un barri de traçat i carrers estrets. De 2.800 m2, l’escola es divideix en dos edificis: un de quatre plantes, amb el gimnàs, les aules i zones de jocs a la terrassa del primer pis i al terrat, cobert per una pèrgola fotovoltaica, i un segon volum que allotja el menjador i la cuina. Amb aquests dos volums, es dona façana a carrer i el pati queda a interior, i al seu encontre hi ha l’accés principal a l’escola. L’edifici s’ha dissenyat per reduir el consum energètic aprofitant la ventilació creuada, amb paraments amb transmitància tèrmica baixa, cobertes i façanes ventilades amb proteccions solars. Els materials són reciclats i sostenibles.

L’edifici es va construir a la dècada de 1920 del segle XX com a habitatge. Es tracta d’una casa de planta rectangular amb soterrani, planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a tres trams amb capcer trapezoidal. La façana principal obre a un pati lateral que té accés des del carrer del Llobregat. Les obertures són en arc de mig punt amb guardapols curvilini i tribuna a la façana de carrer. L’edifici va ser adquirit per l’Ajuntament, als anys quaranta va ser llar d’infants i, des del 1948, caserna de la Guàrdia Civil. L’any 1965 es podria haver enderrocat per tal de construir un edifici més gran per a la Guàrdia Civil i per allotjar-hi la tinença d’alcaldia, la biblioteca i habitatge de renda limitada, però el projecte no es va tirar endavant. Des del 1982, l’Ajuntament cedeix l’edifici a entitats sense ànim de lucre; actualment és la seu de la fundació Akwaba i de l’associació educativa Itaca.

El Teatre Lliure de Montjuïc ocupa el renovat Palau de l’Agricultura, un edifici noucentista construït per a l’Exposició Internacional del 1929. Originalment es va dissenyar com un complex amb pati central,i hi destaca l’ús de terracota i la col·laboració d’artistes com Frederic Marès i Darius Vilàs. Després de la Guerra Civil, l’edifici es va enderrocar parcialment i es va reconvertir en el mercat central de flors, fins al 1970. La transformació del Palau en la seu actual del Teatre Lliure, culminada el 2001, va estar dirigida per l’arquitecte Manuel Núñez Yanowsky, sota la visió artística de Fabià Puigserver. La rehabilitació va integrar criteris tècnics i escenogràfics avançats, creant dues sales principals: la Sala Fabià Puigserver (amb capacitat per a 720 espectadors) i l’Espai Lliure (amb 172 places), adaptant els espais a les exigències de l’art escènic contemporani i establint un diàleg entre la història de l’edifici i les necessitats teatrals modernes.

La casa és en una parcel·la entre mitgeres, profunda i estreta (3,60 metres d’amplada) al barri de Sants. L’estratègia del projecte consisteix a obrir un pati central i un doble espai per fer arribar la llum natural fins a la planta baixa.
Els espais s’organitzen de manera seriada, encadenats entre diafragmes estructurals. L’escala se situa en sentit longitudinal, al centre, paral·lela al pati, connectant nivells a mitja altura, per evitar els passadissos i crear diferents espais i altures a planta baixa que es van eixamplant fins al jardí. La coberta és una extensió de la casa, un espai interior però descobert.
L’estructura és sintètica i regular, materialment híbrida. Està formada per quatre pòrtics en el sentit transversal. La materialitat és austera: murs de gero i sostres d’encadellat ceràmic vistos, parets enguixades en les parts baixes, paviments de microciment i mosaic hidràulic, i rajola vidriada a les façanes. En l’aspecte energètic, la casa està totalment aïllada i la climatització és per terra radiant i per ventiladors de sostre.

Col·laboradors: Marina Pina, Aleksandra Mazewska, Nuno Gomes
Estructura: Uma Projectes
Instal·lacions: Quadrifoli
Aparellador obra: Joan Olona
Constructor: Metric Integra
Promotor: privat

Transformació de l’antiga Nau F de la Fabra i Coats en un nou espai museístic dedicat a la Barcelona del treball, com a part del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA). Aquest projecte busca preservar i reivindicar el patrimoni industrial del recinte, que té una profunda relació amb la història del barri de Sant Andreu i la seva tradició fabril. L’espai explica la transformació del treball a la ciutat al llarg dels segles, amb una atenció especial a la Fabra i Coats, una antiga fàbrica de filatures que és un referent industrial.
La intervenció patrimonial a la Nau F manté elements històrics com els espais diàfans i les obertures de llum natural, i alhora hi introdueix millores per garantir l’eficiència energètica. El projecte reafirma la connexió de la Fabra i Coats amb la memòria col·lectiva del barri de Sant Andreu i el seu paper central en la vida quotidiana, durant els segles XIX i XX. El nou espai museístic s’afegeix a altres equipaments culturals existents al recinte, com la Fàbrica de Creació i el Centre d’Art Contemporani de Barcelona.