La Col·lecció de Carrosses Fúnebres reuneix un conjunt únic de vehicles vinculats als rituals funeraris de la ciutat de Barcelona, amb 13 carrosses originals, 6 vehicles d’acompanyament i 3 vehicles a motor, utilitzats des del segle XIX fins a mitjan segle XX. Aquestes peces, amb un gran valor patrimonial, testimonien l’evolució tècnica i simbòlica dels serveis funeraris abans de la generalització del vehicle motoritzat.

La col·lecció es va crear l’any 1970 per iniciativa de Cristóbal Torra, aleshores gerent del Servei Municipal de Pompes Fúnebres, amb la voluntat de preservar uns vehicles que havien quedat en desús arran dels canvis tecnològics. Inicialment exposada a la seu central de Cementiris de Barcelona, l’any 2012 es va traslladar a un espai específic al Cementiri de Montjuïc.

Aquest conjunt constitueix una de les poques col·leccions d’aquest tipus a Europa obertes al públic, i permet aproximar-se a la història social, cultural i urbana de la ciutat a través dels seus rituals funeraris i dels elements materials que els feien possibles.

La visita a la Col·lecció de Carrosses Fúnebres es farà conjuntament amb el Cementiri de Montjuïc.

El Cementiri de Montjuïc, oficialment, Cementiri del Sud-oest, s’estén pel vessant meridional de la muntanya de Montjuïc. Inaugurat l’any 1883 per l’alcalde de Barcelona, Francesc de Paula Rius i Taulet, es va promoure per solucionar la manca d’espai del Cementiri del Poblenou, en un context de fort creixement demogràfic de Barcelona, durant la segona meitat del segle XIX. Projectat per l’arquitecte Leandre Albareda segons el model de cementiri jardí, el conjunt s’adapta a la topografia mitjançant una successió de terrasses esglaonades orientades al mar, articulades per una xarxa viària que ordena els recorreguts i estructura l’espai. Destaca per la riquesa patrimonial, amb panteons i escultures funeràries amb un alt valor artístic, que abracen des del modernisme fins al noucentisme i altres corrents del segle XX.

Amb el pas del temps, el cementiri ha esdevingut un espai de memòria col·lectiva, on reposen figures destacades de la història política, cultural i econòmica de la ciutat. La intervenció contemporània, impulsada per Jordi Farrando a partir del 2014, se centra en la millora de l’accessibilitat i la integració paisatgística, amb actuacions que reforcen la relació entre arquitectura, natura i memòria, tot preservant el caràcter monumental i simbòlic del conjunt.

La visita al Cementiri de Montjuïc es farà conjuntament amb l’edifici de la Col·lecció de Carrosses Fúnebres, sent aquest el punt de trobada.

La intervenció s’emmarca en una tipologia molt característica del teixit urbà de Badalona: una casa entre mitgeres amb un badiu al fons, una casa estreta i profunda, amb poca llum natural i escassa ventilació. El repte era transformar aquest espai allargassat en una llar lluminosa, oberta i amb sensació d’amplitud. Per aconseguir-ho, s’ha plantejat un buidat central que travessa la casa i actua com a claraboia interior. Aquest gest no només aporta llum natural i ventilació creuada, sinó que també genera una nova percepció d’espai, més ample i habitable. L’interior deixa de ser un passadís fosc per convertir-se en una successió d’espais connectats i oberts. Un altre dels criteris principals ha estat respectar la façana existent al carrer, mantenint així la coherència amb el context urbà. Les ampliacions i noves obertures es concentren cap al pati posterior, on la casa pot créixer i obrir-se sense alterar la seva presència històrica a la via pública. Aquesta combinació entre preservació i transformació permet donar una nova vida a la casa, adaptant-la a les necessitats actuals sense perdre el caràcter propi de la seva tipologia original.

El nou Centre de Serveis Socials Sagrada Família és a l’interior d’illa de l’antiga fàbrica Myrurgia, un entorn tranquil i verd al cor de l’Eixample. Amb una superfície total de 800 m², el nou edifici reuneix condicions d’accessibilitat, qualitat espacial i sostenibilitat per oferir una atenció pública propera i digna a la ciutadania.

L’equipament s’organitza en dues plantes. A la planta baixa, s’hi concentra l’atenció directa a les persones usuàries, mentre que la planta primera es destina al treball intern dels professionals. L’edifici es desenvolupa al voltant de quatre patis de llum i ventilació natural que donen ritme i respiració als espais. El recorregut de circulació es resol mitjançant un eix central i un perímetre fluid, que facilita el moviment i l’orientació.

La calidesa i la qualitat del projecte es transmeten a través de l’ús acurat de materials com la fusta i la ceràmica, així com pel joc de transparències, que garanteix la continuïtat visual entre espais, tot respectant la privacitat on és necessària. El conjunt es remata amb una coberta verda que actua com a cinquena façana, ja que millora el confort tèrmic i la integració paisatgística.

Aquest nou centre permetrà millorar l’atenció a les gairebé 6.000 persones del barri que actualment són usuàries dels serveis socials, i reforça la funció d’aquest equipament com a punt de suport vital, socioeconòmic i comunitari.

El Hub Social és un espai únic situat en l’antiga fàbrica Lluís Campins de fideus del 1873, al cor de l’Eixample. Rehabilitat per la Fundació Bofill entre el 2019 i el 2021, l’edifici manté l’essència de l’arquitectura industrial del segle XIX —amb estructures robustes, sostres alts i llum natural— i dona continuïtat a una història rica i diversa: fàbrica de ‘pasta’, col·legi religiós, taller tèxtil de seda i corbates, i, ara, un espai obert a entitats, activistes i experts compromesos amb l’equitat i la justícia social.

El projecte arquitectònic, obra de GCA Architects, dona valor als materials i la funcionalitat originals, i integra criteris de sostenibilitat i disseny contemporani. Amb més de 1.000 m², hi ha les entitats membres i també ofereix 134 taules de coworking, 15 sales d’actes i reunions i un pati central que fomenta la col·laboració.

Visitar el Hub és conèixer una peça viva de la ciutat, on el passat industrial es converteix en motor de canvi social. Un passat amb molta història i amb molta projecció de futur.

El conjunt del Convent dels Àngels està format per diversos espais d’origen gòtic i renaixentista que daten, principalment, de la segona meitat del segle XVI. Els espais principals que se’n conserven són la nau gòtica, de cinc trams amb absis poligonal, la capella annexa del Peu de la Creu —considerada l’única capella renaixentista de la ciutat— i una torre-mirador que destaca per la posició estratègica dins la trama urbana. Amb motiu de les reformes urbanístiques de finals del segle XX, el convent va ser rehabilitat pels arquitectes Lluís Clotet, Carles Díaz i Ignacio Paricio, que hi van incorporar nous volums i el van adaptar als nous usos culturals.

El conjunt, que actualment està integrat dins del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), acull activitats museístiques, espais de documentació i accions vinculades a la creació contemporània. La visita permet accedir a dos espais que habitualment estan tancats al públic: la cripta, situada sota el Convent dels Àngels, i la torre-mirador, des d’on s’obté una visió panoràmica de 360 graus sobre la ciutat.

La construcció de la seu del Col·legi de Notaris de Catalunya es pot definir en tres etapes: la primera, quan es construeix la primera seu, sobre un solar a cavall entre els terrenys del convent del Carme i d’Elisabets (un edifici de nova planta de caràcter monumentalista i estil sobri, composició simètrica i organitzat al voltant d’un pati central); la segona, quan s’aixeca un segon pis a l’edifici original (millora les condicions de la sala d’actes i la biblioteca, i unifica funcions a cada planta) i s’amplia amb l’adquisició de la finca veïna (fet que millora les condicions de l’arxiu); la darrera, l’any 1992, quan es porta a terme un projecte unitari de reforma i ampliació que relliga els dos edificis (retornant la importància al pati central) i s’estableix un nou diàleg entre allò clàssic i la modernitat.

Edifici modernista, anomenat també casa Jaume Botey, format per una gran casa i jardí. La casa la va reformar el 2001 l’estudi Soldevila, Soldevila, Soldevila arquitectes, per acollir les oficines i els espais de BSA (Badalona Serveis Assistencials). El 2021 s’inaugura la reforma del jardí, obra de l’estudi d’arquitectura i paisatge Isabel Bennasar, que és una proposta d’ordenació del jardí que també facilita l’ampliació de l’accés a les urgències de l’Hospital Municipal. Amb aquest nou projecte, l’edifici guanya un espai públic de qualitat que, alhora, permet admirar la seva façana asimètrica i coronament emmerletat.