Antic habitatge unifamiliar de planta quadrada que s’organitza al voltant d’un pati centralitzat, que a l’interior es tradueix en un espai a manera de claustre desenvolupat a la primera planta amb arcades de disseny neoàrab. La decoració interior modernista confereix a l’espai un joc de llum i color espectacular. Una rehabilitació recent ha reconvertit l’edifici en alberg, tot afegint-hi un edifici de nova planta.

Palauet classicista de planta rectangular que s’organitza al voltant d’un pati central, cobert per una claraboia i format per columnes de marbre multicolors. L’ampliació al carrer de Roger de Llúria replica la façana original i relliga el conjunt amb una façana aixamfranada, lleugerament enretirada de la línia del carrer, que esdevé l’entrada principal. Està presidida, al coronament, per quatre escultures de cos sencer. És la seu del Col·legi d’Advocats des de l’any 1921.

Es tracta de la primera obra de Lluís Domènech i Montaner en la qual combina en el mateix edifici l’habitatge familiar i el negoci, la Fototípia Thomas, una de les empreses gràfiques més importants de l’Estat. Entre el repertori decoratiu destaca, principalment, el gran arc escarser de la planta baixa i la façana revestida amb rajoles de ceràmica de reflex metàl·lic, fruit de l’afany de recuperació de les arts decoratives i industrials, que caracteritzen l’obra domenequiana. L’any 1912 s’encarrega al gendre de Domènech i Montaner l’ampliació de l’edifici amb tres pisos més, respectant en tot moment l’obra original, fins al punt de traslladar la cresteria escultòrica del segon pis a la part superior de la nova construcció.

Edifici modernista, ubicat dins el Quadrat d’Or de l’Eixample, que es caracteritza per una façana amb una gran tribuna central. Els balcons, individuals i dobles, adquireixen moviment gràcies a les baranes sinuoses de ferro forjat, aquelles baranes a què Montserrat Roig es referia de la següent manera a Digues que m’estimes encara que sigui mentida: “També em vaig avesar a la diversitat dels dibuixos dels ferros dels balcons. […] A mi m’agradava contemplar-los –ben aviat em vaig acostumar, a l’Eixample, a mirar cap amunt, i pensava que l’originalitat de cada ferro amagava una vida diferent de les altres més enllà del balcó. Darrera de cada porticó, hi havia una història per a narrar”. Actualment, al pis principal hi trobem l’associació Amics de la Unesco Barcelona (AUB), que promou la justícia, la llibertat i la pau al món.