El Recinte Modernista de Sant Pau de Lluís Domènech i Montaner, patrimoni de la humanitat per la Unesco des del 1997, ha esdevingut un dels emblemes històrics de la ciutat i una icona del moviment modernista a Barcelona. En l’actualitat, s’ha convertit en un espai on conviuen història i innovació, i en un centre de coneixement format per institucions de diferents àmbits, com la sostenibilitat, la salut i l’educació, entre d’altres. 

El vessant humanista està pensat per acollir entitats de vocació social o comunitària i de foment de la cultura, convertint així el Sant Pau – Campus Salut Barcelona en una caixa de ressonància social dins d’un entorn arquitectònic i urbanístic inigualable i icònic com és el Recinte Modernista. L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau va ser l’únic hospital situat en un recinte catalogat com a patrimoni de la humanitat per la Unesco, fins que es va traslladar al nou edifici.

RECINTE MODERNISTA DE SANT PAU

2023, L’ANY DOMÈNECH I MONTANER 

Aquest 2023, se celebren cent anys de la mort de Lluís Domènech i Montaner, un dels arquitectes catalans més emblemàtics dels segles XIX i XX. La seva producció arquitectònica abasta des de projectes urbans fins a grans conjunts monumentals i encàrrecs a petita escala. Són seus alguns dels edificis més singulars de la Barcelona modernista, com el Recinte Modernista de Sant Pau, la Fonda Espanya, la Casa Lleó Morera, la Casa Fuster i el Palau de la Música, entre d’altres. 

L’arquitecte Lluís Domènech i Montaner (1849-1923), considerat pare del modernisme català, era fill d’una família culta i progressista, de classe mitjana benestant barcelonina. El seu pare, Pere Domènech i Saló, era un enquadernador de prestigi, i la seva mare, Maria Montaner i Vila, filla d’una antiga casa pairal de Canet de Mar, població on l’arquitecte va estar molt arrelat.

Domènech i Montaner es va llicenciar en Ciències Exactes, Físiques i Naturals per la Universitat de Barcelona i, després de començar els estudis d’Enginyeria, va optar per la carrera d’Arquitectura a l’Escola Especial d’Arquitectura de Madrid. Acabada aquella etapa formativa, va emprendre un seguit de viatges per França, Suïssa, Itàlia, Alemanya i Àustria. 

De tornada a Catalunya, va iniciar la seva carrera professional com a arquitecte i, el 1875, va ingressar com a professor interí a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, on va estar vinculat fins al 1920. En aquesta escola va tenir alumnes com els arquitectes modernistes Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch i Josep Maria Jujol. 

A poc a poc, la pràctica arquitectònica es va convertir en la seva autèntica passió, i, a més, va ser un apassionat humanista i amant de la història. 

Els seus últims anys de vida, malalt de càncer d’estómac i desenganyat de la política i d’alguns companys de professió, va delegar molta de la seva activitat professional en el seu fill Pere Domènech i Roura i en el seu gendre Francesc Guàrdia i Vidal. De fet, quan Lluís Domènech i Montaner mor, el 1923, és el seu fill qui acaba les obres de l’antic Hospital de Sant Pau. 

Domènech idealitzava la Catalunya medieval com un dels moments de màxima esplendor i autenticitat, i apostava per reforçar la identitat catalana del present amb els referents del passat. Aquella passió per l’heràldica i l’època medieval està molt present, precisament, al Recinte Modernista de Sant Pau. 

A les cotxeres de Metro, es posen a punt els trens i se supervisen els sistemes que fan possible que aquest mitjà de transport funcioni cada dia. Els professionals de Metro s’ocupen del manteniment dels trens, de les vies i de tots els sistemes de telecomandament i seguretat ferroviària des de diferents centres especialitzats, repartits per tota l’àrea metropolitana. Les instal·lacions de ZAL són les que donen servei a la L9 i la L10, les línies més noves de la xarxa.

Després d’acollir durant un segle les instal·lacions de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, arran del trasllat de l’activitat sanitària al nou centre, el 2009, un ambiciós procés de rehabilitació ha permès recuperar el valor patrimonial i artístic del Recinte Modernista de Sant Pau, obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, qui en una primera etapa va inaugurar nou pavellons, entre els quals hi havia el d’Administració, amb una gran riquesa ornamental de pedra, ferro i ceràmica. En una segona etapa, a càrrec del seu fill i també arquitecte Pere Domènech i Roure, s’hi va introduir un estil eclèctic d’elements de disseny més simples (convent, farmàcia, cuina, església, casa de convalescència). La restauració dels pavellons modernistes, declarats patrimoni de la humanitat per la Unesco l’any 1997, també ha permès desenvolupar un programa cultural que té com a objectiu principal reivindicar aquest tresor del modernisme europeu. La figura de Lluís Domènech i Montaner i la seva aportació al moviment modernista, així com el valor patrimonial i institucional de Sant Pau i la seva aportació a la medicina, en són les peces clau.

La recuperació del conjunt modernista ha convertit part del Pavelló d’Administració en un centre de reunions i esdeveniments. Amb capacitat per a més de sis-centes persones, els espais del Pavelló d’Administració són un emplaçament emblemàtic de la ciutat. A més, diferents organitzacions capdavanteres en els àmbits de la salut, sostenibilitat, l’educació, la cultura i la innovació duen a terme la seva activitat en els pavellons modernistes. El Pavelló de l’Administració també acull l’Arxiu Històric de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, un dels fons documentals hospitalaris més importants que es conserven en l’actualitat, el qual abasta obres i documents històrics des del segle XV fins al XX.
Enguany, el Recinte Modernista de Sant Pau commemora els 10 anys d’activitat des de la seva reobertura el 2014.

L’Escola es va crear segons el Decret del 4 de desembre del 1953 i va iniciar l’activitat el curs acadèmic 1954-1955, funcionant com a Escola d’Ajudants Tècnics Sanitaris (ATS). L’edifici que des de llavors ocupa l’Escola Universitària d’Infermeria de Sant Pau va ser l’antic allotjament de les monges que treballaven al centre hospitalari. L’any 1977, va tenir lloc la integració dels estudis d’Infermeria a la Universitat, així que l’Escola es va transformar en l’Escola Universitària d’Infermeria, adscrita a la UAB.

En ple segle XVIII, escoltareu els neguits dels veïns i les veïnes del carrer del Bonaire… un carrer carregat d’història que, amb l’arribada de la nissaga del notari Miquel Vila, veurà modificar la seva estructura.

Col·labora:  Secció de Recreació històrica de La Massa, Centre de Cultura Vilassarenc

Un any més, amb motiu del 48h Open House Barcelona, els assistents podran visitar l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, un complex sanitari de quasi 100.000 m2 que es va inaugurar el 2009 i que està format per cinc blocs pràcticament independents, que s’uneixen en un gran vestíbul que, al seu torn, redistribueix les diferents circulacions i connecta tot el complex hospitalari. L’Hospital de Sant Pau, que treballa constantment en l’adequació d’espais per oferir la millor qualitat assistencial, forma part del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT).

Els amos de la fàbrica visiten can Manyer amb els telers en funcionament, el soroll dels telers de garrot, espasa i jacquard els fan estar orgullosos de la producció. Partint de la nau vella, fan un recorregut per la nau nova (biblioteca) per acabar al teatre de La Massa, mostra de la vitalitat de la societat vilassarenca en el moment de la màxima esplendor del tèxtil a Vilassar.

Col·labora: Secció de Recreació històrica de La Massa, Centre de Cultura Vilassarenc

Explorarem obres d’art públic (muralisme, mosaic) i la identitat de la ciutat, tot passejant per diferents models d’intervenció comunitària lligada a l’art urbà que tenen la voluntat de generar empoderament i pertinença a l’espai públic. En aquesta ruta farem un recorregut per les intervencions que s’han fet els últims anys a la ciutat de l’Hospitalet, coneixerem millor què és l’art urbà, el grafiti i el muralisme comunitari i altres formes d’intervenir sobre la nostra ciutat mitjançant l’art a l’espai públic. https://www.contornourbano.com

La construcció de la seu del Col·legi de Notaris de Catalunya es pot definir en tres etapes: la primera, quan es construeix la primera seu, sobre un solar a cavall entre els terrenys del convent del Carme i d’Elisabets (un edifici de nova planta de caràcter monumentalista i estil sobri, composició simètrica i organitzat al voltant d’un pati central); la segona, quan s’aixeca un segon pis a l’edifici original (millora les condicions de la sala d’actes i la biblioteca, i unifica funcions a cada planta) i s’amplia amb l’adquisició de la finca veïna (fet que millora les condicions de l’arxiu); la darrera, l’any 1992, quan es porta a terme un projecte unitari de reforma i ampliació que relliga els dos edificis (retornant la importància al pati central) i s’estableix un nou diàleg entre allò clàssic i la modernitat.

Oasi és el nom d’un projecte arquitectònic, però prové del procés de recerca de trobar un espai verd, sostenible i amb una bona qualitat de vida en una de les ciutats més denses del país. Als inicis va ser una parròquia, i més tard una impremta i un basar. L’objectiu del projecte era transformar aquests baixos en un espai mixt, on es pogués viure i treballar, i qualificar-lo d’una alta eficiència energètica. El repte era trobar el punt de flexibilitat per plantejar un habitatge que cobrís les necessitats d’una parella jove, però considerant la possible adaptació a deu, vint o trenta anys vista. El resultat és un pulmó verd com a nucli central de l’habitatge, que treballa com a espai termoregulador i com a sala d’estar. Seguint els models mediterranis de la domus romana o els patis àrabs, la resta d’estances s’articulen al seu voltant nodrint-se de la qualitat de l’aire, la llum i la temperatura que proporciona aquest gran jardí. L’aspecte final és una casa mediterrània, amb ceràmica vidriada, fang i fusta, però amb un aire industrial –o sincer–, ja que deixa veure totes les instal·lacions i els desperfectes.

Edifici modernista, anomenat també casa Jaume Botey, format per una gran casa i jardí. La casa la va reformar el 2001 l’estudi Soldevila, Soldevila, Soldevila arquitectes, per acollir les oficines i els espais de BSA (Badalona Serveis Assistencials). El 2021 s’inaugura la reforma del jardí, obra de l’estudi d’arquitectura i paisatge Isabel Bennasar, que és una proposta d’ordenació del jardí que també facilita l’ampliació de l’accés a les urgències de l’Hospital Municipal. Amb aquest nou projecte, l’edifici guanya un espai públic de qualitat que, alhora, permet admirar la seva façana asimètrica i coronament emmerletat.

L’origen d’aquest edifici el trobem en l’antiga casa Milà dels Ferrers, d’una família de pagesos molt lligada a la història de Sitges, ja que la tradició explica que l’any 878 va ser un esclau moro dels amos de la casa qui, treballant una vinya, va desenterrar una imatge de la Mare de Déu amb el Nen, una troballa que va suposar la construcció, en aquelles terres, de l’ermita de la Mare de Déu del Vinyet.  La imatge de la masia es deu a reformes i ampliacions posteriors, fetes entre el 1927 i el 1941, projectes de Josep Maria Martino, autor de la caseta de planta baixa que completa el conjunt.  Actualment és de propietat pública, i s’ha reformat per convertir-la en un espai informatiu, amb una proposta de comunicació interactiva per potenciar el coneixement i la difusió del patrimoni cultural de Sitges i de la comarca del Garraf.