Un any més, amb motiu del 48h Open House Barcelona, els assistents podran visitar l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, un complex sanitari de quasi 100.000 m2 que es va inaugurar el 2009 i que està format per cinc blocs pràcticament independents, que s’uneixen en un gran vestíbul que, al seu torn, redistribueix les diferents circulacions i connecta tot el complex hospitalari. L’Hospital de Sant Pau, que treballa constantment en l’adequació d’espais per oferir la millor qualitat assistencial, forma part del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT).

Els amos de la fàbrica visiten can Manyer amb els telers en funcionament, el soroll dels telers de garrot, espasa i jacquard els fan estar orgullosos de la producció. Partint de la nau vella, fan un recorregut per la nau nova (biblioteca) per acabar al teatre de La Massa, mostra de la vitalitat de la societat vilassarenca en el moment de la màxima esplendor del tèxtil a Vilassar.

Col·labora: Secció de Cultura de La Massa, Centre de Cultura Vilassarenc

Aquest projecte neix per fomentar la recuperació i la transformació de contenidors marítims com a habitatges socials i equipaments, aplicant criteris de sostenibilitat. El Departament d’Edificació i Obra Civil de l’Institut Provençana l’ha desenvolupat a partir d’una iniciativa de Julio Martínez Alcalde, que ha dedicat part de la seva trajectòria professional a iniciatives vinculades a l’economia social. En conseqüència, les propostes presentades s’orienten a l’àmbit de l’economia col·laborativa amb finalitats socials, vehiculades des del món educatiu de la formació professional. Com que es tracta d’un projecte de reciclatge de contenidors marítims, també és un projecte ecològic orientat a l’economia social i solidària. Els edificis s’han projectat segons criteris d’arquitectura bioclimàtica i donen resposta a les demandes vigents d’eficiència energètica. Les solucions constructives projectades permeten que la construcció es pugui dur a terme de manera industrialitzada. El projecte s’està desenvolupant amb els alumnes dels graus superiors de Projectes d’Edificació i d’Obra Civil, a través dels mòduls formatius de projectes, en una experiència d’innovació educativa en l’àmbit de la formació professional. https://bluecontainersproject.com/ca

És una antiga residència construïda aprofitant una torre de defensa del segle XI. L’aspecte actual el pren bàsicament durant el segle XVIII, amb un cos de planta irregular, aprofitant antics fonaments. Durant dos segles, va ser residència de la família Sagarra (de l’escriptor Josep Maria de Sagarra), que a inicis del segle XX en va modificar profundament l’estructura i va fer servir el maó vist en arcades neogòtiques, i es disposa perpendicularment a la façana antiga. La restauració (1982) és respectuosa amb els murs originals i no es planteja arqueològicament (escala, muntatge museogràfic…). Actualment, és un museu local pluridisciplinari que té l’objectiu de protegir, conservar, estudiar i difondre el patrimoni cultural i natural del territori, tot col·laborant amb les entitats públiques i privades de la ciutat.

L’antic pavelló-convent allotjava la residència conventual de les monges que administraven el centre psiquiàtric, i s’uneix amb un pont que forma una porxada a l’accés principal a la capella del recinte Torribera. Aquest edifici de llenguatge formal i ornamental noucentista forma part del conjunt de pavellons guanyador del concurs per a la clínica mental, l’any 1917. L’edificació consta de capella amb torre i pavelló de serveis general, connectats per un cos obert a la planta baixa que fa de pont. Les façanes són murs de pedra arrebossats i pintats sobre sòcols de pedra natural rústica. A les obertures predominen les finestres d’arc de mig punt amb fusteria i elements ornamentals. El cos central que connecta la capella i el pavelló fa les funcions de punt amb tres grans obertures: un gran arc central que permet el pas de vehicles i dos de laterals per als vianants. La torre campanar de la capella està coronada per un pinacle de base octogonal.

Explorarem obres d’art públic (muralisme, mosaic) i la identitat de la ciutat, tot passejant per diferents models d’intervenció comunitària lligada a l’art urbà que tenen la voluntat de generar empoderament i pertinença a l’espai públic. En aquesta ruta farem un recorregut per les intervencions que s’han fet els últims anys a la ciutat de l’Hospitalet, coneixerem millor què és l’art urbà, el grafiti i el muralisme comunitari i altres formes d’intervenir sobre la nostra ciutat mitjançant l’art a l’espai públic. https://www.contornourbano.com

Aquest itinerari gira en torn del treball de l’arquitecte municipal Josep Alemany i Juvé (l’arquitecte de la primera Lleialtat Santsenca, entre altres espais), i ressalta la repercussió dels oficis a les seves obres al municipi de Santa Coloma.

Vitralls Bonet és una empresa fundada el 1923. Originàriament, el taller era al carrer d’Astúries del barri de Gràcia. El 2017, es va traslladar a un antic edifici industrial més gran (600 m2) i accessible del Districte Cultural de l’Hospitalet de Llobregat. El nou taller disposa d’espais per a l’exposició, magatzem i tallers separats per a la construcció de vitralls nous i per a la conservació i la restauració de vitralls. La visita permet veure els espais de treball, però també els projectes que desenvolupa, que solen ser peces rellevants del patrimoni vitraller català. Els mètodes i els materials que s’han fet servir en aquest art d’origen medieval, sempre associat a l’arquitectura, en general són poc coneguts. A l’espai d’exposició es poden veure altres obres i objectes elaborats pels artesans del taller, partint de projectes d’artistes com Grau-Garriga, Will Faber, Perico Pastor, Tano Pisano, Daríus Vilàs… La visita al taller J.M. Bonet és una immersió en l’art del vitrall i també una revisió a l’evolució de les arts decoratives catalanes dels darrers cent anys.

La construcció de la seu del Col·legi de Notaris de Catalunya es pot definir en tres etapes: la primera, quan es construeix la primera seu, sobre un solar a cavall entre els terrenys del convent del Carme i d’Elisabets (un edifici de nova planta de caràcter monumentalista i estil sobri, composició simètrica i organitzat al voltant d’un pati central); la segona, quan s’aixeca un segon pis a l’edifici original (millora les condicions de la sala d’actes i la biblioteca, i unifica funcions a cada planta) i s’amplia amb l’adquisició de la finca veïna (fet que millora les condicions de l’arxiu); la darrera, l’any 1992, quan es porta a terme un projecte unitari de reforma i ampliació que relliga els dos edificis (retornant la importància al pati central) i s’estableix un nou diàleg entre allò clàssic i la modernitat.

Oasi és el nom d’un projecte arquitectònic, però prové del procés de recerca de trobar un espai verd, sostenible i amb una bona qualitat de vida en una de les ciutats més denses del país. Als inicis va ser una parròquia, i més tard una impremta i un basar. L’objectiu del projecte era transformar aquests baixos en un espai mixt, on es pogués viure i treballar, i qualificar-lo d’una alta eficiència energètica. El repte era trobar el punt de flexibilitat per plantejar un habitatge que cobrís les necessitats d’una parella jove, però considerant la possible adaptació a deu, vint o trenta anys vista. El resultat és un pulmó verd com a nucli central de l’habitatge, que treballa com a espai termoregulador i com a sala d’estar. Seguint els models mediterranis de la domus romana o els patis àrabs, la resta d’estances s’articulen al seu voltant nodrint-se de la qualitat de l’aire, la llum i la temperatura que proporciona aquest gran jardí. L’aspecte final és una casa mediterrània, amb ceràmica vidriada, fang i fusta, però amb un aire industrial –o sincer–, ja que deixa veure totes les instal·lacions i els desperfectes.

Edifici modernista, anomenat també casa Jaume Botey, format per una gran casa i jardí. La casa la va reformar el 2001 l’estudi Soldevila, Soldevila, Soldevila arquitectes, per acollir les oficines i els espais de BSA (Badalona Serveis Assistencials). El 2021 s’inaugura la reforma del jardí, obra de l’estudi d’arquitectura i paisatge Isabel Bennasar, que és una proposta d’ordenació del jardí que també facilita l’ampliació de l’accés a les urgències de l’Hospital Municipal. Amb aquest nou projecte, l’edifici guanya un espai públic de qualitat que, alhora, permet admirar la seva façana asimètrica i coronament emmerletat.

L’activitat judicial es va desenvolupar en aquest edifici des de 1985 fins al 2008 quan els òrgans judicials de l’Hospitalet es traslladaren a la Ciutat de la Justícia (inaugurada el 2009). Cedit al Grup Planeta, l’edifici ha estat convertit en un centre de formació i innovació adaptant l’edifici existent a les necessitats dels nou ús i obert a un ampli ventall d’usuaris. Projecte de reforma realitzat per Lagranja Design que ha creat un centre modern, funcional i connectat amb l’entorn immediat. Alguns dels equipaments estan oberts a la activitat i oci de la ciutadania. La façana revestida amb una pell metàl•lica li aporta un aspecte tecnològic fita visual del barri. Conté un gran auditori per diferents cites culturals de la ciutat, així com aulari, sales de reunions, biblioteca i cafeteria.