Projecte de 105 habitatges públics municipals amb serveis per a gent gran, casal i CAP. L’edifici es planteja un doble objectiu: fer compatibles els usos que hi conviuen i encaixar en la peculiar volumetria urbana del 22@.

Des del punt de vista funcional, la complexitat programàtica es resol a través d’un edifici unitari on el caràcter públic o privat dels diferents espais són qüestions que s’han de tenir en compte: les dependències del CAP i el casal de barri se situen en planta baixa, tot formant un sòcol de dues alçades que sosté tres volums d’habitatges. Des del punt de vista territorial, l’edifici es resol amb una volumetria amb forma de ventall, que permet l’assolellament dels habitatges i el diàleg amb l’entorn: tot i ser de dimensions més petites, el nou volum reequilibra el protagonisme de la torre Agbar dins la parcel·la i, a través de la seqüència de buits i plens, estableix un diàleg amb els edificis de la parcel·la veïna.

Aquest edifici entre mitgeres està situat al carrer Major, a tocar del Cap de la Vila, el punt neuràlgic de Sitges. L’edifici de PB+2PP és una reforma d’una finca del 1822 feta per l’arquitecte Josep M. Martino Arroyo el 1920, i és un bon exemple d’arquitectura noucentista. A l’habitatge dels baixos hi vivia Josep Planes i Robert, conegut com el nen de Can Xiquillo per la cansaladeria que regentaven els seus pares. A la cansaladeria s’hi feien tertúlies dels artistes vinguts de París: Rusiñol i Casas, entre d’altres. Josep Planes i Robert era propietari de la Fàbrica de Gas de Sitges i era qui va portar la llum de gas a la vila. A dins del seu habitatge, va demanar al seu amic Ramon Casas que fes un enrajolat dels oficis moderns. Planes i Robert tenia dos fills, Ramon Planes, escriptor, i Maria Planes, que es va casar amb Henry Buckley, reporter i corresponsal de guerra. A l’habitatge hi trobem material gràfic i escrit de Ramon Planes i de Henry Buckley.

A les cotxeres de Metro, es posen a punt els trens i se supervisen els sistemes que fan possible que aquest mitjà de transport funcioni cada dia. Els professionals de Metro s’ocupen del manteniment dels trens, de les vies i de tots els sistemes de telecomandament i seguretat ferroviària des de diferents centres especialitzats, repartits per tota l’àrea metropolitana. Les instal·lacions de ZAL són les que donen servei a la L9 i la L10, les línies més noves de la xarxa.

El nou showroom Porcelanosa Barcelona, situat a l’emblemàtica avinguda Diagonal, 409, té una superfície de 380 m², dividits en dues plantes i cinc espais diferenciats: zona d’ambients, àrea tècnica – ceramoteca, projectes de cuina, àrea d’atenció personalitzada al client i zona d’aigües. L’edifici, amb una façana imponent d’estil neoclàssic de pedra i nou plantes sobre rasant, construït entre els anys 1933 i 1934, es troba en ple centre econòmic de la capital catalana.

Rehabilitació d’un habitatge per adaptar-lo a l’estàndard de sostenibilitat d’una casa passiva, certificació que es basa en l’ús de solucions locals de l’arquitectura vernacular combinat amb les tecnologies actuals. El projecte, gràcies a un seguit d’obertures en parets, sostres i armaris, permet conèixer els sis principis d’una casa passiva: bona protecció solar; bon aïllament tèrmic i reducció de ponts tèrmics; ús de finestres eficients; reducció de les infiltracions d’aire, i ús de ventilació controlada amb recuperador de calor. Per tal de reduir l’impacte mediambiental de l’edifici, el sistema prioritza la utilització de materials de baix impacte mediambiental i amb una vida útil llarga, de tal manera que s’aconsegueix reduir les emissions de CO2 un 92% respecte a una rehabilitació convencional.

Aquest projecte neix per fomentar la recuperació i la transformació de contenidors marítims com a habitatges socials i equipaments, aplicant criteris de sostenibilitat. El Departament d’Edificació i Obra Civil de l’Institut Provençana l’ha desenvolupat a partir d’una iniciativa de Julio Martínez Alcalde, que ha dedicat part de la seva trajectòria professional a iniciatives vinculades a l’economia social. En conseqüència, les propostes presentades s’orienten a l’àmbit de l’economia col·laborativa amb finalitats socials, vehiculades des del món educatiu de la formació professional. Com que es tracta d’un projecte de reciclatge de contenidors marítims, també és un projecte ecològic orientat a l’economia social i solidària. Els edificis s’han projectat segons criteris d’arquitectura bioclimàtica i donen resposta a les demandes vigents d’eficiència energètica. Les solucions constructives projectades permeten que la construcció es pugui dur a terme de manera industrialitzada. El projecte s’està desenvolupant amb els alumnes dels graus superiors de Projectes d’Edificació i d’Obra Civil, a través dels mòduls formatius de projectes, en una experiència d’innovació educativa en l’àmbit de la formació professional. https://bluecontainersproject.com/ca

El barri del Poblenou de Barcelona s’ha vist envaït, els darrers anys, per una nova arquitectura d’edificis singulars que no dialoguen amb el seu entorn industrial i tradicional. Aquest conjunt d’edificis dispersos no ajuda a construir un espai urbà de qualitat i molts cops el carrer es converteix en un lloc inhòspit que no convida a passejar. La intenció del projecte és apostar clarament per la continuïtat de l’illa i fer-ho amb un llenguatge i uns colors que encaixin en el context de manera natural, sense renunciar a una certa autonomia i personalitat. En secció, el volum recula en terrasses per reconèixer les alçades veïnes, així s’estableixen vincles amb l’entorn més proper i, al mateix temps, s’aconsegueix un volum més lleuger des del carrer.

Explorarem obres d’art públic (muralisme, mosaic) i la identitat de la ciutat, tot passejant per diferents models d’intervenció comunitària lligada a l’art urbà que tenen la voluntat de generar empoderament i pertinença a l’espai públic. En aquesta ruta farem un recorregut per les intervencions que s’han fet els últims anys a la ciutat de l’Hospitalet, coneixerem millor què és l’art urbà, el grafiti i el muralisme comunitari i altres formes d’intervenir sobre la nostra ciutat mitjançant l’art a l’espai públic. https://www.contornourbano.com

Reforma integral d’un habitatge de dimensions reduïdes i molt compartimentat, que es transforma en un apartament obert on els espais interactuen entre si i res està dissenyat a l’atzar. El nou habitatge es distribueix a partir d’un bloc central que dona suport a diferents espais (conté un vestidor, llibreries i zones d’emmagatzematge) i ubica les peces principals a façana. A més, aquest bloc amaga una habitació que queda molt connectada a la sala i té usos molt flexibles. Pel que fa als materials, destaquen l’ús de tancaments translúcids, que tanquen espais d’intimitat i alhora deixen passar la llum, i un paviment continu de color verd, que evoca les copes dels arbres que es deixen entreveure darrere les cortines que tamisen la llum.

Oasi és el nom d’un projecte arquitectònic, però prové del procés de recerca de trobar un espai verd, sostenible i amb qualitat de vida en una de les ciutats més denses del país. Als inicis era una botiga de productes de tot a 1 euro que tenia l’objectiu final de convertir-ho en un espai d’ús mixt, on es pogués viure i treballar, però, per sobre de tot, que fos un espai flexible i eficient energèticament. El repte d’aquesta reforma era trobar el punt de flexibilitat i adaptació adient per plantejar un habitatge que s’adaptés als usos d’una parella jove en l’actualitat, però també amb quinze o vint anys de projecció. El resultat és un pulmó verd com a nucli central de l’habitatge que treballa com a espai termoregulador, i la resta d’estances s’articulen al seu voltant nodrint-se de la qualitat de l’aire i de la temperatura que proporciona aquest gran jardí.

Projecte situat en un edifici típic de l’Eixample barceloní que es transforma en centre docent. Un dels objectius del projecte és que el centre tingui visibilitat al carrer i, per aconseguir-ho, genera un nou accés i crea un vestíbul que ocupa tota la façana, a la plaça. Les diferents plantes del centre es connecten a través d’una escala col·locada estratègicament, que, en planta baixa, forma una grada i espais d’espera per als alumnes i, en el conjunt de l’edifici, dona continuïtat a l’espai cap a les plantes superiors. Constructivament, el projecte recupera elements de ferro i columnes de fosa (deixant les instal·lacions vistes en planta baixa), i recupera el sostre de bigues de fusta i revoltons de les peces nobles en planta primera.

L’activitat judicial es va desenvolupar en aquest edifici des de 1985 fins al 2008 quan els òrgans judicials de l’Hospitalet es traslladaren a la Ciutat de la Justícia (inaugurada el 2009). Cedit al Grup Planeta, l’edifici ha estat convertit en un centre de formació i innovació adaptant l’edifici existent a les necessitats dels nou ús i obert a un ampli ventall d’usuaris. Projecte de reforma realitzat per Lagranja Design que ha creat un centre modern, funcional i connectat amb l’entorn immediat. Alguns dels equipaments estan oberts a la activitat i oci de la ciutadania. La façana revestida amb una pell metàl•lica li aporta un aspecte tecnològic fita visual del barri. Conté un gran auditori per diferents cites culturals de la ciutat, així com aulari, sales de reunions, biblioteca i cafeteria.