NOTICIES


02/08/2021

TORRE ADRIÀ MARGARIT

Compartir:

Aquest habitatge del notari del Dr. Andreu és un exemple de la transformació d’usos que han patit les residències senyorials de l’avinguda del Tibidabo (avui convertides en consolats, oficines, clíniques…). Es tracta d’una torre unifamiliar aïllada originalment de planta baixa, pis i golfes (avui dos pisos i golfes) i envoltada de jardí. De la torre, d’estil noucentista amb influència francesa, destacava la solució de l’accés principal porxat, situat en un lateral de l’edifici, fet que provocava un recorregut per davant de la façana principal fins al garatge.

NOTICIES


30/07/2021

RECINTE SANT PAU – FACULTAT DE MEDICINA DE LA UAB

Compartir:

Rehabilitació de l’antic pavelló de la farmàcia de l’Hospital, un dels tres cossos connectats que formaven el pavelló central del recinte (farmàcia, convent i cuina). L’edifici es distribuïa en un gran espai central amb coberta de vidre i nervis metàl·lics; un primer pis amb cambres que envoltaven l’espai central, i un segon pis que ocupava parcialment la planta a llevant i ponent. Per adaptar-se a la topografia del terreny, la planta baixa del pavelló se situava sis metres per sota la cota del carrer i, com a conseqüència, estava envoltada d’un fossar que aportava llum natural i ventilació a l’interior. La intervenció actual ha fet un reforç estructural del pavelló; l’adequació funcional i el disseny d’interiors per a ús de la Unitat Docent de Sant Pau de la Facultat de Medicina de la UAB i Escola d’Infermeria, i la integració de l’edifici en la xarxa d’infraestructures d’energia geotèrmica del recinte.

La Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que es va inaugurar l’any 1968, és un centre universitari públic que té com a objectiu formar professionals assistencials amb els coneixements, les habilitats i les actituds sobre la salut i la malaltia que requereix la societat actual, i que capaciten per a l’exercici professional d’acord amb la normativa vigent.

NOTICIES


30/07/2021

RECINTE SANT PAU – CASA DE CONVALESCÈNCIA DE SANT PAU

Compartir:

Antic pavelló destinat a albergar persones convalescents, amb capacitat per a cent residents i autonomia respecte a la resta de l’Hospital (amb farmàcia, cuina i una economia pròpies). L’edifici, de 6.245 m², es distribueix en quatre plantes i un soterrani, i tot ell és ric en elements modernistes (volta de maó de pla, columnes i capitells de pedra natural, arcs i murs de fàbrica d’obra vista, escales amb graons de marbre i pedra calcària, murals de rajola policromada…). Entre tots aquests elements, en destacava una capella de proporcions verticals amb una gran cúpula central que dividia l’edifici en dos, una ala per a homes i una per a dones. L’any 1998, es va rehabilitar l’edifici per a usos acadèmics i amb voluntat de retornar-li la forma original: es van rehabilitar façanes i cobertes (amb la gran cúpula central) i es va adequar l’edifici com a equipament d’aulari, situant la biblioteca a la planta soterrani.

La Casa de Convalescència, una de les darreres obres del modernisme català, és actualment la seu de la Fundació Universitat Autònoma de Barcelona.

NOTICIES


30/07/2021

CASA FRANCESC CAMA

Compartir:

Bloc d’habitatges d’estil modernista, de planta baixa i quatre plantes pis d’alçada, situat en una parcel·la que fa cantonada. Tot i aquesta ubicació, el projecte renuncia a crear dues façanes principals i s’estructura com un bloc entre mitgeres: una façana principal sobre el carrer Gran de Gràcia i una façana secundària sobre el carrer de Santa Eugènia. La façana principal és simètrica respecte a l’eix vertical de la porta d’accés: a cada banda hi ha dos balcons (convertits en tribunes al pis principal) i el coronament es fa amb dos frontons esglaonats que s’allarguen cap a la façana del carrer lateral (senzilla i plana). A l’edifici destaquen elements ornamentals com els sotabalcons amb trencadís de colors, arrambadors ceràmics, elements de ferro forjat, emmarcats escultòrics de les obertures, esgrafiats de façana amb blanc sobre verd i vitralls de les tribunes, entre d’altres.

NOTICIES


28/07/2021

RECINTE DE L’ESCOLA INDUSTRIAL – EDIFICI DEL RELLOTGE

Compartir:

Antic edifici destinat a la filatura del cotó, conegut, en el seu moment, com l’edifici Gran. Es tracta d’un volum de planta rectangular de cinc pisos d’alçada construït amb estructura de pilars de ferro colat i jàsseres de fusta que aguanten el pes d’unes voltes fetes amb maó de pla atirantades. L’edifici es va poder construir amb aquesta alçada perquè el pes de les màquines de filat ho permetia (els telers eren molt més pesats i es van situar al soterrani de l’actual edifici de l’Escola Industrial). Dins l’edifici destaquen l’espai de la Sala Noble del primer pis (amb doble alçada i coberta de volta rebaixada amb lluerna, que es va construir als anys vint del segle xx) i la biblioteca (també amb una doble alçada i una porta que conserva la fusteria original, amb els vitralls decoratius i un rètol al mateix vidre que senyalitza l’espai).

NOTICIES


06/10/2020

ITINERARI MODERNISTA JUJOL

Compartir:

L’itinerari mostra l’important patrimoni a Sant Joan Despí del qui va ser durant més de vint anys el seu arquitecte municipal, JOSEP MARIA JUJOL (Tarragona 1879 – Barcelona 1949). A cada casa descobrirem l’esperit renovador de la seva arquitectura que crea i, sobretot, transforma l’espai i la matèria creant un món propi, quasi màgic. El traç enèrgic, el color intens, l’associació d’objectes inexperts i la creació de metàfores visuals fan de la seva arquitectura una sorpresa, una explosió plàstica.
CAN NEGRE (1915-1930)
FAÇANA TORRE DE LA CREU (1913-1916)
FAÇANA TORRE JUJOL (1932)
FAÇANA TORRE SERRA-XAUS (1921)
PORTA DEL TALLER DEL MANYÀ JOSEP OLIVER (1889 – 1966)
FAÇANA CASA ROVIRA (1926)

NOTICIES


06/10/2020

CAN NEGRE

Compartir:

Tot i no ser un edifici de nova planta de l’arquitecte, ha esdevingut un dels símbols jujolians per excel·lència de Sant Joan Despí. Jujol va adaptar aquesta antiga masia del segle XVII a casa d’estiueig per al seu propietari, Pere Negre. A l’exterior, una gran façana dedicada a la Verge Maria decorada amb una carrossa a la part central. A l’interior hi destaca l’explosió plàstica de la capella i de l’escala.

NOTICIES


06/10/2020

TEATRE LA MASSA

Compartir:

Guastavino va dissenyar una sala circular coberta amb una cúpula de 17 metres de diàmetre i rebaixada amb una fletxa de 3 metres, amb un llanterna central coronada amb un cupulí de 4 metres de diàmetre que il·lumina tot l’espai. La novetat per a l’època és el sistema constructiu d’aquesta cúpula: una doble capa de maons plans lligats per ciment importat que té un gruix d’entre 5 i 7 centímetres, reforçada per 18 meridianes i 5 paral·leles –comptades les extremes– de maó de pla.
La sala està formada per dues parts: al centre i sota la cúpula, hi ha la platea, mentre la cúpula descansa sobre una zona perimetral de voltes de canó que emmarquen les llotges amb columnes. Les divuit parts que dibuixen els meridians de la cúpula es projecten sobre la zona perimetral: tres corresponen a l’escenari, una part a cada banda de l’escenari corresponia a l’accés a les llotges, i les tretze restants cobreixen simètricament les llotges del primer pis, que corresponien als dotze socis fundadors i a la junta de l’entitat.
Aquest teatre és l’última obra de Rafael Gustavino a Catalunya abans d’esdevenir un dels referents més destacats de l’arquitectura dels segles xix i principis del xx als Estats Units d’Amèrica.

NOTICIES


06/10/2020

CASA MULEY AFID (CONSULAT DE MÈXIC)

Compartir:

Aquesta casa modernista, que va encarregar el sultà Muley Afid, exiliat a Barcelona a principis del segle xx, és un edifici aïllat i envoltat de jardí, organitzat segons una complexa volumetria, amb terrasses i miradors prominents i amb una torreta amb coronament agut que domina el conjunt. Exteriorment, els paraments blancs es complementen amb l’ús del maó com a element decoratiu aplicat puntualment, al costat de les teules vidrades de color verd i els plafons esgrafiats damunt les obertures. L’any 2002 es va restaurar per tal d’acollir el Consolat de Mèxic. 

NOTICIES


06/10/2020

ANTIGA TINENÇA D’ALCALDIA D’HOSTAFRANCS (SEU DEL DISTRICTE)

Compartir:

Edifici institucional, curiosament, situat entre mitgeres, d’estil eclèctic i amb una planta noble on es pot veure un saló de plens molt ornamentat, il·luminat per vitralls noucentistes. Amb els anys, l’edifici ha recuperat l’espai del soterrani per allotjar-hi l’arxiu del districte.

 

NOTICIES


06/10/2020

CAVALLERISSES DE LA GUÀRDIA URBANA

Compartir:

L’antic edifici de la Galeria de Màquines de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 va ser construït segons els paràmetres de modernitat del moment (tres naus cobertes per una estructura metàl·lica). Però després de l’exposició va ser parcialment enderrocat i afectat pel nou traçat del carrer de Wellington. Encara se’n conserven la façana principal (mirant al parc de la Ciutadella) i la part anterior de les naus, que estableixen un curiós diàleg amb els seus nous habitants.

NOTICIES


06/10/2020

PAVELLONS GÜELL

Compartir:

De la mateixa època que el Palau Güell del carrer Nou de la Rambla, l’encàrrec certifica la bona entesa de Gaudí amb els senyors Güell. La construcció és de poca entitat i per tant Gaudí aprofita per experimentar amb diferents tècniques que van des de la policromia sobre ceràmica, les diverses maneres de col·locar l’obra vista o el treball en forja. De fet, és precisament la tanca realitzada en forja la que popularment dóna nom al conjunt: “el drac de Pedralbes”.