La construcció de la seu del Col·legi de Notaris de Catalunya es pot definir en tres etapes: la primera, quan es construeix la primera seu, sobre un solar a cavall entre els terrenys del convent del Carme i d’Elisabets (un edifici de nova planta de caràcter monumentalista i estil sobri, composició simètrica i organitzat al voltant d’un pati central); la segona, quan s’aixeca un segon pis a l’edifici original (millora les condicions de la sala d’actes i la biblioteca, i unifica funcions a cada planta) i s’amplia amb l’adquisició de la finca veïna (fet que millora les condicions de l’arxiu); la darrera, l’any 1992, quan es porta a terme un projecte unitari de reforma i ampliació que relliga els dos edificis (retornant la importància al pati central) i s’estableix un nou diàleg entre allò clàssic i la modernitat.

La Masia Torribera, situada dins el recinte que porta el mateix nom, és el resultat de les successives modificacions d’una masia d’origen medieval. Al segle xviii va ser ampliada pels monjos de Sant Jeroni de la Murtra per necessitats de tipus agrícola, i el 1922 la masia va ser adquirida per la Mancomunitat de Catalunya per instal·lar-hi un sanatori mental. En aquell moment, es va reformar d’acord amb els corrents neoclàssics del moment, i la recent rehabilitació ha permès adequar l’edifici per a ús administratiu i docent del Campus de l’Alimentació.

L’Institut Mental de la Santa Creu, construït per cobrir les mancances que tenien els serveis psiquiàtrics del vell Hospital de la Santa Creu, es va fer realitat gràcies a la constància del doctor Emili Pi i Molist. En un terreny de 20 hectàrees es va construir un vast complex ortogonal d’edificacions comunicades entre si que formen amplis patis interiors de planta rectangular. A partir de 1955 es va iniciar un procés especulatiu que va afectar l’edifici, que va començar a perdre pavellons. Actualment solament sobreviu el cos central de l’antic recinte, que acull les dependències de la seu del districte de Nou Barris i la Biblioteca de Nou Barris.

Palauet classicista de planta rectangular que s’organitza al voltant d’un pati central, cobert per una claraboia i format per columnes de marbre multicolors. L’ampliació al carrer de Roger de Llúria replica la façana original i relliga el conjunt amb una façana aixamfranada, lleugerament enretirada de la línia del carrer, que esdevé l’entrada principal. Està presidida, al coronament, per quatre escultures de cos sencer. És la seu del Col·legi d’Advocats des de l’any 1921.

VISITES GUIADES SENSE INSCRIPCIÓ PRÈVIA

Palau senyorial que va fer edificar el marquès de Moja ocupant una de les torres de la Porta Ferrissa, oberta a les muralles de la Rambla. El seu estil mostra els darrers moments del barroc, juntament amb influències del neoclassicisme francès. Al final del segle passat, el palau va ser adquirit pel marquès de Comillas i, després d’un llarg abandó, durant el qual va patir un parell d’incendis, el 1984 va ser rehabilitat i adaptat com a seu de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.