NOTICIES


20/09/2022

AUTÒDROM DE TERRAMAR (SANT PERE DE RIBES)

Compartir:

L’Autòdrom de Terramar, si bé es troba al terme municipal de Sant Pere de Ribes, es va construir l’any 1923, en el desenvolupament del projecte de la ciutat-jardí de Terramar, de Sitges, impulsada per Francesc Armengol. Per al projecte de l’autòdrom en concret, es va comptar amb l’arquitecte Josep Maria Martino Arroyo, per a les tribunes, i amb Jaume Mestres i Fossas, per a la pista. És la quarta pista més antiga del món, té una llargada d’uns dos quilòmetres, forma ovalada i uns peralts de 90 graus o més. La manca de fons per respondre a la inversió inicial, sumada a la perillositat que provocaven els revolts tan pronunciats, van deixar ben aviat el circuit sense curses. Tot i això, als anys cinquanta encara se’n va fer alguna de motos, com a exhibició, la darrera de les quals el 1955. A partir d’aleshores, i fins als anys vuitanta, el recinte va modificar l’orientació cap a l’activitat agrícola. Des de l’any 2016 i fins ara, està en procés un projecte per reobrir l’Autòdrom i destinar-lo al món eqüestre i el món del motor d’àmbit corporatiu.

NOTICIES


28/07/2021

TORRE URQUINAONA

Compartir:

Torre de 70 metres d’alçada (22 plantes) construïda durant l’alcaldia de Josep Maria de Porcioles, que va projectar una ciutat plena de gratacels. El projecte, situat en un xamfrà de l’Eixample barceloní, concentra l’edificabilitat en una cantonada i crea un sòcol de sis plantes que s’alinea amb l’edificació veïna. La torre és un volum esvelt, de planta octogonal, que arrenca de terra i, tot i l’alçada, manté un caràcter discret, gràcies a l’ús del revestiment de gres fosc i una secció variable que trenca la monotonia de la façana. Actualment, aquest edifici d’estètica brutalista manté l’ús original d’oficines per al qual va ser projectat.

NOTICIES


28/07/2021

INSTITUT FRANÇAIS DE BARCELONA

Compartir:

El projecte de l’Institut Français de Barcelona parteix de la voluntat dels arquitectes d’assumir el seu paper de caràcter urbà. Es tracta d’un gran volum neutre de forma paral·lelepípede (volum definit per les ordenances) on se centren els esforços en la creació d’espais oberts: gràcies al fet que el projecte no esgota l’edificabilitat permesa, s’aconsegueix separar l’edifici dels edificis veïns (dotant-lo de caràcter institucional) i retirar-lo del trànsit i el soroll del carrer i de l’avinguda Diagonal. Destaca la imatge contundent d’una façana ordenada on es repeteixen les proporcions de buits i plens (la distància de massís és igual a la del buit de la fusteria, i es repeteix en tota la superfície) i llisa (les fusteries queden enrasades per la cara exterior de la façana). L’última planta del projecte, que originalment estava destinada a l’habitatge del director, actualment acull una residència d’artistes.

NOTICIES


06/10/2020

PAVELLÓ ALEMANY (FUNDACIÓ MIES VAN DER ROHE)

Compartir:

El Pavelló de Barcelona, obra simbòlica del moviment modern, es va dissenyar com a pavelló nacional d’Alemanya per a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Construït amb vidre, travertí i diferents classes de marbre, el Pavelló es va concebre per allotjar-hi la recepció oficial, presidida pel rei Alfons XIII al costat de les autoritats alemanyes. Un cop passada la clausura de l’Exposició, el 1930, el Pavelló es va desmuntar. La significació i el reconeixement del Pavelló van fer pensar en la seva possible reconstrucció, que es va consumar el 1986.

NOTICIES


06/10/2020

FUNDACIÓ JOAN MIRÓ (EDIFICI + TERRASSES)

Compartir:

Josep Lluís Sert, un dels grans artífexs del GATCPAC i gran amic de Joan Miró, va projectar un museu racionalista que emfasitzava els trets principals de l’arquitectura mediterrània (el pati, les cobertes amb ús de terrat i el control de la llum), al mateix temps que demostrava un control de les formes i les proporcions amb gran imaginació i fantasia. L’ampliació la va dur a terme Jaume Freixa, deixeble i amic de Sert, basant-se, sobretot, a aconseguir una circulació contínua que unís els antics espais amb les noves zones del museu.

NOTICIES


06/10/2020

ANTIGA FÀBRICA ENMASA MERCEDES-BENZ

Compartir:

Edifici projectat en una època en què la producció industrial introduïa nous sistemes de construcció, fet que l’arquitecte va aprofitar per experimentar amb tota mena d’innovacions formals i tecnològiques: introdueix un disseny de finestres corregudes que incorporen els elements resistents a la fusteria metàl•lica; utilitza, per primera vegada, la solució de forjat col•laborant per resistir càrregues de 2000 kg/m²; aplica panys de gressite a les escales i a la concepció del tester, i dissenya el mobiliari tot reivindicant la figura de l’arquitecte com a director total de l’obra.

NOTICIES


06/10/2020

CASA BLOC – PIS MUSEU HABITATGE 1/11 (MUSEU DEL DISSENY)

Compartir:

Es tracta d’un edifici d’habitatges per a obrers impulsat per l’Administració catalana durant la Segona República. Considerat avui un símbol de l’arquitectura racionalista a Barcelona, va representar una nova manera de pensar l’habitatge per als més necessitats, i de plantejar en clau local les propostes que en l’àmbit internacional trencaven amb la tradició i apostaven per noves solucions. Enguany, després d’una acurada restauració, la visita al pis museu permet veure’n l’estructura i l’aspecte originals, així com una proposta de mobiliari i equipament que ha seguit l’ideari del GATCPAC.

NOTICIES


06/10/2020

PAVELLÓ DE LA REPÚBLICA

Compartir:

L’edifici del Pavelló de la República és una rèplica de l’edifici que la República Espanyola va encarregar als arquitectes Josep Lluís Sert i Luis Lacasa, per tal de representar-la, en plena Guerra Civil espanyola, a l’Exposició Internacional de París del 1937. Construït amb una gran limitació de materials d’acord amb les circumstàncies d’aquell difícil moment, va suposar una important fita arquitectònica. Al pati obert, Picasso hi va exposar el famós Gernika, i avui n’hi podem veure una reproducció.

NOTICIES


06/10/2020

ANTIGA SEU DE L’EDITORIAL GUSTAVO GILI

Compartir:

Exemple d’arquitectura catalana dels anys cinquanta que segueix l’ideari racionalista amb un projecte de dimensions proporcionades i rigor tecnològic. Situat a l’interior d’una illa de l’Eixample, l’edifici es caracteritza per una volumetria fragmentada molt ben articulada que aconsegueix una seqüència dinàmica d’espais. A l’exterior, uns patis responen a les necessitats d’il·luminació i ventilació del programa i, alhora, mantenen la voluntat d’Ildefons Cerdà de projectar interiors d’illa verds. A l’interior, els arquitectes aprofiten les possibilitats tècniques i expressives de les estructures de formigó armat que apareixen en aquell moment, i creen un espai diàfan amb grans obertures que dota de representativitat el vestíbul de l’edifici.
Actualment, l’edifici és la seu de Manifesta, la Biennal Nòmada Europea d’art i cultura contemporània que, l’any 2024 celebrarà la 15a edició. Manifesta crea esdeveniments transformadors específics per reimaginar, amb la ciutadania i les comunitats locals, com vivim, com treballem i com veiem els nostres futurs.

NOTICIES


06/10/2020

PAVELLONS DE LA SEAT – MENJADORS DE SEAT

Compartir:

Inscripcions exhaurides.
Inscripciones agotadas.

 

Edifici de menjadors per als treballadors de la fàbrica SEAT que s’organitza en forma de pinta per crear una sèrie de patis enjardinats i connectats mitjançant unes pèrgoles que aportaven un ambient càlid als treballadors que trencava amb la monotonia pròpia del sistema de producció en sèrie. La construcció d’aquest edifici va ser molt innovadora: per primer cop, degut al fet que l’edifici s’havia de construir sobre terrenys de reblert de baixa densitat, es va fer servir l’alumini com a material estructural (un material lleuger que fins al moment únicament s’havia utilitzat en la indústria aeronàutica).