NOTICIES


02/10/2021

PARRÒQUIA DE SANT JAUME

Compartir:

El projecte aprofita un edifici preexistent inacabat, situat en un barri obrer de Badalona. Va ser l’únic lloc que el capellà de la parròquia de Sant Jaume va poder adquirir. L’actuació mostra alguns dels elements més representatius de l’obra de Moragas, responent a l’estratègia d’una actuació econòmicament assequible per resoldre tant els elements exteriors com els acabats interiors, que remeten a una arquitectura realista de la qual aquesta obra constitueix una de les primeres manifestacions.

NOTICIES


27/09/2021

EDIFICIS DE CODERCH AL CARRER DE SANT MUÇ

Compartir:

A mitjans del segle xx, es va dur a terme la fase principal d’urbanització d’un dels carrers més tranquils de Sitges, el de Sant Muç, i entre els arquitectes que més obres van firmar-hi trobem l’estudi Coderch-Valls, amb encàrrecs d’habitatges unifamiliars per a Josep Mirabent i Magrans, per a Noel Clarasó i per a la família Gonzálex-Vigano, la Villa Saudade. Hi destaquen els dos conjunts d’apartament fets per a Lluís Torrents, en el que fa cantonada amb l’avinguda de Sofia, a la planta baixa del qual hi ha la farmàcia familiar, i el conjunt d’habitatges conegut com a Baracoa.

NOTICIES


27/09/2021

EDIFICIS D’OCI AL FRONT MARÍTIM (CHIRINGUITO, PICNIC, PISCINA MARIA TERESA I KANSAS)

Compartir:

Els espais més concorreguts de Sitges són el passeig de la Ribera i el passeig Marítim, en els quals trobem diversos establiments de restauració que permeten gaudir de la proximitat del mar i les platges. Destaquem el Chiringuito, un petit edifici d’estil tradicional ideat l’any 1943 per l’arquitecte José Antonio Coderch, el mateix autor, juntament amb el seu soci Manuel Vall, del projecte del PicNic, antiga Orxateria Valenciana, projecte del 1942-1944. Completant el conjunt, la Piscina Maria Teresa, del 1931, que formava part del complex d’oci, juntament amb el Casino Playa de Oro, situat al terreny que des del 1954 ocupa el Restaurant Kansas, un edifici racionalista de fusta, actualment totalment desaparegut, que va ser construït mitjançant la reutilització de gran part dels elements que havien format el pavelló de Txecoslovàquia a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.

NOTICIES


22/09/2021

CASA CODERCH (SANT FELIU DE CODINES)

Compartir:

VISITES GUIADES AMB INSCRIPCIÓ PRÈVIA. RESERVES A PARTIR DEL 19 OCTUBRE.

La Casa Coderch és un habitatge unifamiliar de 400 metres quadrats de superfície situat al terme municipal de Sant Feliu de Codines. Obra de l’arquitecte José Antonio Coderch, de l’any 1972, sota encàrrec de la seva germana, per esdevenir la casa d’estiueig familiar. L’habitatge s’estructura en dos sectors, a partir del nucli d’accés, separant la zona de dia i de nit, amb un accés diferenciat per al servei. La zona de nit està formada per sis habitacions, cadascuna amb un bany propi, a més de l’habitació principal, que disposa de vestidor independent.
La zona de dia té un ampli menjador, amb accés directe a la terrassa, i dues sales adjacents de major i menor dimensió, connectades amb la piscina i la terrassa exterior. L’espai exterior agafa un paper protagonista, al qual la casa s’aboca, amb una façana retranquejada que maximitza l’entrada de llum i vistes entre l’interior i l’exterior. Per tal de controlar l’entrada de llum del sol, totes les obertures disposen de persianes metàl·liques amb lames regulables, que, a més, poden quedar totalment plegades, per deixar l’obertura lliure.
L’habitatge disposa d’un estudi en planta primera, el despatx del pare de família, que disposa d’una petita terrassa independent.

NOTICIES


15/09/2021

AMPLIACIÓ DE L’ESCOLA TÈCNICA SUPERIOR D’ARQUITECTURA DE BARCELONA (ETSAB)

Compartir:

Ampliació d’un edifici, de planta rectangular i caràcter vertical, per la part sud, amb formes orgàniques i de caràcter horitzontal. El nou volum es desenvolupa en planta baixa i semisoterrani, i s’hi ubiquen les aules teòriques i l’aula magna de la universitat. La majoria de les aules s’orienten a nord (fet que porta l’arquitecte a descartar l’ortogonalitat en favor de l’ús de la línia corba), i les que estan situades a sud s’il·luminen a través de patis que aporten llum indirecta i tamisada. A més, les aules es distribueixen de manera que els alumnes mirin cap al jardí, afavorint sempre una relació interior-exterior de l’edifici amb l’entorn. El tractament exterior de l’ampliació es diferencia de l’edifici existent i adopta la plaqueta ceràmica (pitxolí) com a material d’acabat (un material tradicional que s’adapta bé al projecte), creant un contrast de forma i materials que puntualment interaccionen. L’ampliació connecta amb l’edifici existent a través d’un gran vestíbul d’accés que articula el pas entre els dos edificis. Aquest vestíbul avui s’habilita per a exposicions, activitats culturals… i pren una dimensió pública.

NOTICIES


02/08/2021

HABITATGES COTXERES DE SARRIÀ

Compartir:

Primer encàrrec d’habitatge col·lectiu d’envergadura que rep l’arquitecte (vint blocs de set pisos d’alçada que es distribueixen en quatre files). El projecte aproxima casa i ciutat per fugir de la monotonia i de les altures deshumanitzadores, i es treballa a diferents escales. A escala urbanística, es reinterpreten instruments tradicionals (com el carrer i la plaça) per tal d’alliberar els habitatges del trànsit rodat i acostar-los al màxim a l’espai verd (dins el conjunt es creen carrers-jardí). El disseny dels blocs és el resultat d’una recerca sobre esquemes experimentats amb anterioritat, amb programes funcionals diversos i una mínima ocupació de l’ample de la façana per part dels habitatges. A escala domèstica, apareixen diferents tipologies d’habitatge, que responen a criteris com la flexibilitat, l’economia, la densitat i l’orientació.

NOTICIES


30/07/2021

EDIFICI D’OFICINES TRADE

Compartir:

Conjunt de quatre torres d’oficines de planta lobulada, tres de les quals estan unides per la planta baixa, que recupera els conceptes del moviment modern per als gratacels de vidre i innova amb un mur cortina expressiu que es corba de manera sinuosa. El projecte és un exemple de les possibilitats de formalització de paisatges urbans des de la mateixa arquitectura (per la forma, per l’efecte mirall de la façana, que interrelaciona el conjunt amb l’entorn…). Constructivament, a l’edifici apareix una contradicció entre la pell envidriada (que aporta lleugeresa a les torres) i els ampits interiors de fàbrica d’obra (un recurs que l’arquitecte aplica en l’arquitectura domèstica).

El projecte de reforma interior d’una de les plantes d’oficines mantindrà al màxim l’esperit de la planta original (recuperarà l’estructura interior perduda de quatre oficines per planta), i s’actualitzaran les instal·lacions i els acabats tenint en compte les necessitats de les oficines del segle XXI.

NOTICIES


28/07/2021

TORRE URQUINAONA

Compartir:

VISITES GUIADES SENSE INSCRIPCIÓ PRÈVIA

Torre de 70 metres d’alçada (22 plantes) construïda durant l’alcaldia de Josep Maria de Porcioles, que va projectar una ciutat plena de gratacels. El projecte, situat en un xamfrà de l’Eixample barceloní, concentra l’edificabilitat en una cantonada i crea un sòcol de sis plantes que s’alinea amb l’edificació veïna. La torre és un volum esvelt, de planta octogonal, que arrenca de terra i, tot i l’alçada, manté un caràcter discret, gràcies a l’ús del revestiment de gres fosc i una secció variable que trenca la monotonia de la façana. Actualment, aquest edifici d’estètica brutalista manté l’ús original d’oficines per al qual va ser projectat.

NOTICIES


28/07/2021

INSTITUT FRANÇAIS DE BARCELONA

Compartir:

VISITES GUIADES SENSE INSCRIPCIÓ PRÈVIA.

El projecte de l’Institut Français de Barcelona parteix de la voluntat dels arquitectes d’assumir el seu paper de caràcter urbà. Es tracta d’un gran volum neutre de forma paral·lelepípede (volum definit per les ordenances) on se centren els esforços en la creació d’espais oberts: gràcies al fet que el projecte no esgota l’edificabilitat permesa, s’aconsegueix separar l’edifici dels edificis veïns (dotant-lo de caràcter institucional) i retirar-lo del trànsit i el soroll del carrer i de l’avinguda Diagonal. Destaca la imatge contundent d’una façana ordenada on es repeteixen les proporcions de buits i plens (la distància de massís és igual a la del buit de la fusteria, i es repeteix en tota la superfície) i llisa (les fusteries queden enrasades per la cara exterior de la façana). L’última planta del projecte, que originalment estava destinada a l’habitatge del director, actualment acull una residència d’artistes.

NOTICIES


28/07/2021

HABITATGES PER A LA COOPERATIVA OBRERA LA MAQUINISTA

Compartir:

INSCRIPCIONS EXHAURIDES

Promogut per l’Institut Nacional de la Marina per eliminar part de les barraques de la platja i oferir més habitatge als pescadors de la Barceloneta, el projecte és un conjunt d’onze blocs que contenen cent seixanta habitatges socials, una mostra de la voluntat dels arquitectes de solucionar els problemes urbans. En primer lloc, es tracta l’alta densitat del barri agrupant l’edificació en forma d’U i alliberant un espai públic central. En segon lloc, per donar condicions mínimes d’habitabilitat als habitatges, es dissenya un mòdul en forma de T que, estratègicament col·locat de manera perpendicular sobre el pati central, aconsegueix que els habitatges siguin totalment exteriors (les sales d’estar i les habitacions principals miren a la plaça central, i les habitacions secundàries s’aboquen al carrer). Finalment, apareixen uns paraments oblics en façana que condueixen les visuals en diagonal i eviten que els habitants percebin l’estretor del carrer. L’any 2012 es va dur a terme una rehabilitació per reparar-ne elements malmesos (coberta, frontals, balcons, etc.), i es va fer amb la voluntat de recuperar la imatge de la façana més fidel possible a l’aspecte original del projecte.

NOTICIES


06/10/2020

ITINERARI ARQUITECTE PUIG I GAIRALT – COLLBLANC LA TORRASSA

Compartir:

Coneix els edificis més representatius del districte de Collblanc-la Torrassa i l’obra dels arquitectes Antoni i Ramon Puig i Gairalt. Aquests arquitectes representen l’arquitectura hospitalenca dels anys ’20 i ’30 del segle XX. Fills de l’Hospitalet, van anar evolucionant des de formes modernistes i noucentistes per acabar centrant-se en el seu estil més característic: el racionalisme, propugnat per arquitectes de la talla de Mies Van der Rohe i Le Corbusier. Durant el recorregut visitarem els edificis més emblemàtics dels arquitectes i descobrirem la important tasca d’urbanista que Ramon Puig i Gairalt va realitzar en qualitat del seu càrrec d’arquitecte municipal de L’Hospitalet i la seva atenció a l’arquitectura domèstica – les peculiars cases de passadís destinades a la comunitat obrera.

Recorregut:
– Pont d’en Jordà
– Castell de Bellvís
– Plaça Espanyola
– Casa del Cargols
– Teatre Joventut
– Plaça i Mercat de Collblanc
– Gratacels de Collblanc

NOTICIES


06/10/2020

GRATACELS DE COLLBLANC

Compartir:

L’edifici “Gratacels de Collblanc”, s’erigí entre 1931 i 1933, per. L’augment massiu de fluxos migratoris va portar a l’arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt a projectar aquest model d’habitacle innovador tant perquè representa el concepte de densificació en alçada – de 44,50 m d’alçada insòlita a l’època, essent, en el moment, la casa més alta de Catalunya -, com per les innovacions tecnològiques i avantguardistes properes al moviment racionalista – expressivitat mitjançant fórmules volumètriques i una estructura piramidal -. 11 pisos, 34 cèl•lules d’habitatge, escala lateral amb caixa d’ascensor i patis de ventilació de forma poligonal o rectangulars configuren aquest Gratacel, un símbol de la ciutat, símbol de progrés i modernitat.