La Casa Vilella, avui Hotel-Restaurant Casa Vilella, és un edifici d’estil noucentista amb alguns elements del llenguatge modernista, però, en general, eclèctic noucentista, que es va construir a partir del 1919, seguint les ordres de l’arquitecte Joan Rubió i Bellver. La casa la va encarregar Joan Vilella Estivill, un banquer i empresari destacat que es va voler construir un xalet al passeig Marítim de Sitges. Aquesta casa va ser una de les primeres que es van construir al nou passeig sitgetà. Així, doncs, va ser una casa d’estiueig fins als anys trenta. Durant la Guerra Civil, va acollir nens refugiats, però la casa d’acollida es va desmantellar el 1939. Als anys seixanta, amb el boom del turisme, va esdevenir la Residència Helvètica, activitat que va durar fins als anys noranta. Des dels anys noranta fins al 2017, la casa va estar abandonada. Gràcies a la nova adquisició, la casa va passar d’estar en clar deteriorament a recuperar l’esplendor, oberta com a hotel-restaurant.

El Palau del Rei Moro és un edifici gòtic que es devia construir cap al 1390 (segle XIV). Tant el Palau com el contigu Estudi Vidal es corresponien amb habitatges grans i rics de l’època medieval. Les seves parts posteriors formaven la muralla, i als seus peus hi ha el carrer de la Vall, que no és altra cosa que l’espai terraplenat que antigament era el fossat o la vall a peu de muralla que feia el tomb a la vila tot resseguint-ne la part exterior per tal de dificultar atacs d’enemics exteriors. No va ser fins a finals del segle XIX i principis del XX que certa gent es va interessar pels casals i, així, va evitar que s’alteressin. En aquell moment, es van reformaren els interiors i la torre, però la façana es manté tal com estava al segle XIV. El Palau del Rei Moro és, actualment, propietat de l’Ajuntament de la vila. L’Agrupació de Balls Populars de Sitges hi fa estada, pràcticament de manera ininterrompuda, des que es va fundar, l’any 1978, i ara hi conviu amb el Grup Pessebrista de Sitges, la Colla Jove de Castellers de Sitges i, entre d’altres, la SACA, col·lectius dedicats a festejar, conservar i promoure el folklore sitgetà i la cultura popular del nostre país.

Edifici d’oficines situat en un xamfrà del 22@ que forma part d’una illa el planejament de la qual va fer el mateix estudi d’arquitectura el 2008. La planta baixa és pública i diàfana, i les vuit plantes de sobre estan destinades a oficines relacionades sempre amb espais exteriors, i en les quals predomina la presència de la vegetació per potenciar-hi el contacte. L’accés es fa a través d’un gran porxo que aconsegueix ampliar el sistema de passatges d’interior d’illa i potenciar la relació entre l’interior i l’exterior de l’edifici.

L’edifici té la certificació LEED Gold, gràcies a diferents sistemes passius que s’hi han implementat des del disseny, que disminueixen la demanda energètica, i la utilització de la fusta carbonitzada a la façana, que redueix la seva petjada de carboni.

Edifici de 67 habitatges públics al barri de la Trinitat Nova, amb una planta baixa per a ús de local comercial i dues plantes soterrani per a aparcament. El disseny parteix de l’agregació d’una tipologia cruciforme de pisos passants que configura un únic volum amb retranquejos que generen diferents relacions amb l’entorn. La distribució interior segueix una malla desjerarquitzada que crea espais flexibles i adaptables a canvis d’usos al llarg del temps. Els dos espais exteriors –un a cada extrem– són espais intermedis entre l’exterior i l’interior i funcionen com a captadors energètics i filtres solars.

El projecte inclou sistemes passius com a mesures d’estalvi energètic, com ara ventilació creuada, assolellament directe al solstici d’hivern i increment d’aïllament en façanes, entre d’altres. A més, té sistemes actius com ventilació higrorregulable individual, energia de fonts renovables (plaques solars) i detectors de presència i fotolumínics en espais comunitaris.

És un habitatge promogut per l’Ajuntament de Barcelona a través de l’Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació

La visita fa un recorregut pels dos recintes del Cementiri Vell o del Sant Crist (el dels catòlics i el que corresponia als que eren ateus o professaven altres religions), així com per l’interior de la capella. Al llarg del recorregut, es recorden alguns dels personatges més significatius de la història de la ciutat, que estan enterrats en aquest cementiri, i es descobreix el valor artístic d’algunes làpides i panteons, entre els quals destaquen el de Vicenç Bosch Grau, un dels fundadors d’Anís del Mono, i la seva família, d’estil plenament modernista.

A càrrec de: Margarida Abras, directora del Museu de Badalona

Refugi del temps de la Guerra Civil espanyola, en concret, de la guerra de Gramenet del Besòs, situat als peus de la torre romànica del segle XI de la finca de la Torre Balldovina. Aquesta finca ha passat per diverses mans: va ser confiscada i convertida en la seu del Comitè de Milícies Antifeixistes, durant la Guerra Civil, i més endavant s’hi va instal·lar la Comissió Municipal de Proveïments, i després el Servei Fotogràfic de la Subsecretaria d’Aviació del Ministeri de Defensa Nacional de l’exèrcit republicà. Actualment, s’ha convertit en museu per ser testimoni de la història més recent de la població de Santa Coloma de Gramenet.

Situat a l’eix verd Cristóbal de Moura, The Social HUB és un espai on treball, allotjament i oci s’uneixen. Aquest edifici, de 14 plantes d’alçada, té habitacions d’hotel, apartaments, espais de coworking i esdeveniments, restaurants, bars, sales, piscines i un gimnàs, tot dissenyat per crear punts de trobada entre tots els usuaris i crear comunitats.
Els espais s’han concebut per tal de difuminar els límits i convidar a tothom a conèixer-se i relacionar-se, tot amb un interiorisme que destaca pel contrast en textures, colors i materials.
The Social HUB inclou diverses mesures de sostenibilitat i eficiència energètica, i ha obtingut el segell LEED GOLD.

Situat al costat de l’antiga fàbrica de l’Escocesa, l’edifici Smart 22@ acull 24.600 m2 d’oficines en espais interiors diàfans i flexibles que s’adapten a les necessitats actuals. Es disposen diferents àrees comunes i terrasses exteriors per fomentar la relació de les persones que el freqüenten.

La intenció de la reforma és potenciar aquesta dualitat que existeix al barri: el passat industrial i de tradició, i el present modern i tecnològic. La voluntat d’adaptar-se al teixit urbà complex de l’entorn fa que l’edifici es divideixi en tres parts diferenciades: un volum de dotze plantes que consolida el xamfrà i parla el llenguatge de les edificacions del 22@, una part més baixa que respon a la petita escala de l’entorn immediat i un altre volum exempt que defineix un espai públic exterior de pas.

Visita a una llar 100% eficient per descobrir de forma totalment pràctica els recursos que es tenen a l’abast i com gestionar-los per no perdre energia pel camí i a través d’aquesta casa innovadora. A més, és una manera d’aprendre com aplicar els seus mecanismes a la nostra llar i aconseguir que també sigui eficient.

Seixanta anys separen aquesta antiga fàbrica de filatures, de grans finestrals, voltes i enormes estructures metàl·liques, del lluminós habitatge actual. Un espai organitzat per volums i passadissos laberíntics a dos nivells que permeten, des de qualsevol racó, mirar tot el conjunt. Una successió de funcions que giren al voltant d’una zona cèntrica, i alhora ben comunicada, de servei. Un lloc que combina el passat i el present en harmonia.

Conjunt patrimonial que explica la història de la ciutat per intentar establir i consolidar un sistema públic d’abastiment d’aigua al segle XX: des de l’actual barri de la Trinitat Vella s’impulsava l’aigua fins al dipòsit situat a la Trinitat Nova, on es clorava i des d’on es conduïa al nucli antic de la ciutat. Avui, ambdós edificis tornen a estar connectats pel túnel que els unia sota l’avinguda Meridiana, fet que permet, finalment, mostrar el conjunt complet.

Conjunt patrimonial que explica la història de la ciutat per intentar establir i consolidar un sistema públic d’abastiment d’aigua al segle XX: des de l’actual barri de la Trinitat Vella s’impulsava l’aigua fins al dipòsit situat a la Trinitat Nova, on es clorava i des d’on es conduïa al nucli antic de la ciutat. Avui, ambdós edificis tornen a estar connectats pel túnel que els unia sota l’avinguda Meridiana, fet que permet, finalment, mostrar el conjunt complet.