Depuradora d’aigües residuals domèstiques i d’aigües industrials pretractades que dona servei a més de la meitat de la població de l’àrea metropolitana de Barcelona, sanejant el tram final de la conca del Besòs. L’any 2005, coincidint amb la creació de la plaça del Fòrum, es va cobrir la planta i s’hi van construir unes infraestructures especials molt compactes amb dispositius de renovació d’aire i un sistema de rentatge químic d’olors molt sofisticat que redueix els impactes ambientals. Aquest fet va permetre adequar la infraestructura a l’entorn urbà on se situa i recuperar espai per als ciutadans. Actualment, es tracta de la depuradora amb més capacitat de processament de Catalunya.

Reforma d’una casa entre mitgeres del segle XIX que, al llarg dels anys, va patir diverses intervencions que en van anar modelant l’estructura i la volumetria. El projecte dona protagonisme als antics murs de pedra i les mitgeres d’obra, afegint-hi noves capes de materialitat i fent present la història del lloc diferenciant el que existia del que s’hi ha incorporat.
La casa s’organitza al voltant d’un pati exterior que envolta i omple de llum el menjador, la cuina i la sala d’estar. Una gran claraboia central recull la llum natural i la distribueix a través de la nova caixa d’escala. D’aquesta manera, l’ampli espai central es converteix en un distribuïdor de claror que arriba a totes les estances a través de grans obertures als murs de l’escala, que es materialitza amb un bloc de formigó alleugerit que aporta una nova textura als materials existents.

L’Auditori Fòrum CCIB es va construir el 2004, amb motiu del Fòrum Universal de les Cultures. A l’exterior, destaca l’estructura triangular de 25 metres d’alçada, amb una façana de textura rugosa de color blau i un sostre format per 28.000 plaques d’acer que fan intuir el dibuix de la superfície del mar. A l’interior, espais híbrids, neutres i funcionals ens porten a un auditori que, amb capacitat per a 3.084 persones, s’ha convertit en el més gran de la ciutat.
Juntament amb el Centre de Convencions, amb el qual està connectat per una rambla subterrània, formen el CCIB, un total de 100.000 m2 de superfície per a esdeveniments.

El Centre de Convencions del CCIB es va construir el 2004, amb motiu del Fòrum Universal de les Cultures. Projectat per l’arquitecte català Josep Lluís Mateo, és un edifici singular amb un gran interès arquitectònic, on els espais moderns, versàtils i funcionals van ser ideats per donar el màxim protagonisme a la llum. El centre està format per tres plantes i dues mezzanines que inclouen una gran sala polivalent sense columnes modulable en vuit espais diferents, trenta-set sales de reunió i l’espectacular Banquet Hall, amb una terrassa i vistes al mar.
Juntament amb l’Auditori Fòrum, amb el qual està connectat per una rambla subterrània, formen el CCIB, un total de 100.000 m2 de superfície per a esdeveniments.

El pavelló Xaloc, que originalment es va construir com a pavelló de les calderes, el 1893, i el pavelló adjacent de la bugaderia (construït el 1895), es van unificar en una restauració del 1987 a càrrec de Norman Cinnamond. Aquesta reforma va convertir-los en l’Arxiu Històric de la Diputació i va ser finalista dels premis FAD en la categoria de Reformes i Rehabilitacions. El pavelló es caracteritza per les xemeneies de ventilació, les grans obertures i la decoració de merlets al terrat, units per forja ornamental.

L’àtic objecte de projecte se situa en un edifici racionalista de nou plantes del 1964, dissenyat per Jorge Dou, cosa que es reflecteix en la distribució original de llargs passadissos i espais compartimentats. L’objectiu de la reforma és aconseguir profunditat visual, amplitud espacial, ventilació creuada i llum natural, proposant un nou estàndard en la redistribució dels habitatges, dels anys seixanta i setanta.
L’estratègia de reforma consisteix en una redistribució radical dels espais, trencant amb el model d’espais servidors i servits propi de l’arquitectura moderna. L’objectiu és integrar la terrassa amb els espais comuns i inundar l’interior de llum natural des de les façanes, desvelant així les vistes a Montjuïc i diluint el límit entre l’interior i l’exterior a través de grans ventalls.
Es duu a terme la millora de l’eficiència energètica de l’àtic millorant la ventilació creuada, eliminant ponts tèrmics, aïllant la coberta, els murs i les finestres, i incorporant-hi filtres solars, cosa que fa que no es requereixi aire condicionat.

Reforma d’un habitatge que gira al voltant del color, la llum i la fusta amb l’objectiu principal de connectar funcionalment, espacialment i visualment la terrassa exterior amb l’interior, ja que durant molts anys s’havia donat l’esquena a aquest espai. Això s’aconsegueix construint un gran finestral que aporta llum a l’interior i crea aquesta fluïdesa entre l’interior i l’exterior. Com a conseqüència, la climatització se situa en el graó del deck de sortida a la terrassa, que forma una barrera perfecta contra el fred.
La distribució interior és flexible, amb la possibilitat d’afegir o reduir habitacions, per adaptar-se a les necessitats dels que viuen a l’habitatge. A l’exterior, dues grans claraboies que il·luminen l’aparcament de planta baixa interrompen la fluïdesa buscada: se soluciona fent un jardí elevat fins a l’altura dels barrets de les claraboies, cosa que ho dissimula i crea un espai diferenciador per relaxar-se i prendre el sol de tarda.

MOB es va inaugurar el novembre del 2011 i se situa en una antiga fàbrica tèxtil que s’ha anat adaptant i transformant segons les necessitats de cada moment. Té una arquitectura versàtil, modulable i adaptable, i els materials emprats també faciliten el canvi, el preu i l’adaptabilitat, sense oblidar el confort.
MOB neix per donar resposta a les noves demandes que es generen en l’àmbit laboral. Un coworking que es reinterpreta més enllà d’un espai compartit de treball amb aules, sales de reunions, una cafeteria-bar i espais per a esdeveniments. Espais amplis, híbrids i conceptualitzats per fomentar la col·laboració i crear una comunitat única a la ciutat comtal. Es disposa d’un espai amb accés directe al carrer de 1000 m2 en dues plantes. A través de la nova cafeteria MOB es connecta amb Barcelona i Barcelona amb l’espai de co-treball, creant així sinergies entre la ciutat i les idees dels coworkers.