Sant Pau és un hospital universitari amb un vessant docent que es coordina, principalment i des de fa més de cinquanta anys, a través de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Escola d’Infermeria de Sant Pau, centre adscrit a la UAB. L’Hospital té una funció destacada en el programa MIR de formació especialitzada, amb 39 especialitats acreditades. D’altra banda, Sant Pau ofereix màsters i cursos d’especialització per a professionals en actiu.

Dins la programació del Campus Docent, es podrà visitar:

• ESCOLA UNIVERSITÀRIA D’INFERMERIA DE SANT PAU
• CASA DE CONVALESCÈNCIA DE SANT PAU
• FACULTAT DE MEDICINA DE LA UAB

Itinerari que aprofundeix en els contrastos del patrimoni de Ciutat Vella. A través de diferents projectes, descobrirem múltiples estratègies a l’hora de rehabilitar el patrimoni de la ciutat i com habitar-la.
Aquest itinerari permetrà descobrir dos edificis emblemàtics, el Palau Moja i l’Escola Massana, situats als dos costats de la Rambla. Es tracta d’un recorregut cronològic des del projecte de Josep Mas, el 1774, fins a la construcció del nou edifici de l’Escola Massana fet per l’Estudi Carme Pinós el 2006.

L’Autòdrom de Terramar, si bé es troba al terme municipal de Sant Pere de Ribes, es va construir l’any 1923, en el desenvolupament del projecte de la ciutat-jardí de Terramar, de Sitges, impulsada per Francesc Armengol. Per al projecte de l’autòdrom en concret, es va comptar amb l’arquitecte Josep Maria Martino Arroyo, per a les tribunes, i amb Jaume Mestres i Fossas, per a la pista. És la quarta pista més antiga del món, té una llargada d’uns dos quilòmetres, forma ovalada i uns peralts de 90 graus o més. La manca de fons per respondre a la inversió inicial, sumada a la perillositat que provocaven els revolts tan pronunciats, van deixar ben aviat el circuit sense curses. Tot i això, als anys cinquanta encara se’n va fer alguna de motos, com a exhibició, la darrera de les quals el 1955. A partir d’aleshores, i fins als anys vuitanta, el recinte va modificar l’orientació cap a l’activitat agrícola. Des de l’any 2016 i fins ara, està en procés un projecte per reobrir l’Autòdrom i destinar-lo al món eqüestre i el món del motor d’àmbit corporatiu.

La Recerca del Campus Salut Barcelona de l’Hospital de Sant Pau es basa en l’aposta per la innovació i el talent, posicionant el centre dins l’avantguarda en l’àmbit de la investigació científica i apostant pel big data i la intel·ligència artificial com a palanques de transformació en la salut de les persones.

Dins la programació del Campus de Recerca i Innovació, es podrà visitar:

INSTITUT DE RECERCA DE L’HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU

PAVELLÓ DE SANT MANEL DEL RECINTE MODERNISTA

KÀLIDA SANT PAU

L’Olor de most és un recorregut pels punts indispensables de la malvasia a Sitges. I és que la malvasia de Sitges era la joia de la corona del sector vitivinícola sitgetà̀, que estructurava tot un seguit d’oficis i realitats que han quedat amagats en diferents punts que resseguirem pels carrers i els indrets de Sitges. Es tracta d’un itinerari que deixa al descobert tots els punts imprescindibles per entendre el vi i la malvasia a Sitges: cellers desapareguts, la zona d’embarcament de les exportacions i altres sorpreses. La ruta s’acaba al Centre d’Interpretació de la Malvasia – Corral de la Vila.

Aquest edifici entre mitgeres està situat al carrer Major, a tocar del Cap de la Vila, el punt neuràlgic de Sitges. L’edifici de PB+2PP és una reforma d’una finca del 1822 feta per l’arquitecte Josep M. Martino Arroyo el 1920, i és un bon exemple d’arquitectura noucentista. A l’habitatge dels baixos hi vivia Josep Planes i Robert, conegut com el nen de Can Xiquillo per la cansaladeria que regentaven els seus pares. A la cansaladeria s’hi feien tertúlies dels artistes vinguts de París: Rusiñol i Casas, entre d’altres. Josep Planes i Robert era propietari de la Fàbrica de Gas de Sitges i era qui va portar la llum de gas a la vila. A dins del seu habitatge, va demanar al seu amic Ramon Casas que fes un enrajolat dels oficis moderns. Planes i Robert tenia dos fills, Ramon Planes, escriptor, i Maria Planes, que es va casar amb Henry Buckley, reporter i corresponsal de guerra. A l’habitatge hi trobem material gràfic i escrit de Ramon Planes i de Henry Buckley.

L’Hospital de Sant Joan Baptista, avui en dia centre assistencial, és un edifici modernista obra de l’arquitecte Josep Font i Gumà erigit el 1912 al lloc de la Pedrera d’en Sans. L’edifici va substituir l’antic Hospital, que és el que Deering va comprar per fer-hi la seva residència, el conjunt Maricel. És un edifici aïllat amb dues plantes sobre rasant i un soterrani amb una estructura d’un cos central i dues ales laterals; la part central té, al seu torn, dues ramificacions: la capella i la part dels malalts infecciosos. L’edifici combina elements modernistes i noucentistes. La part central està coronada per una petita cúpula amb llanterna que fa entrar la llum al vestíbul. A la capella de Sant Joan Batista trobem el retaule de la Concepció, conegut com a retaule del Bon Jesús.

El Recinte Modernista de Sant Pau, de Lluís Domènech i Montaner, patrimoni de la humanitat per la UNESCO des del 1997, ha esdevingut un dels emblemes històrics de la ciutat i una icona del moviment modernista a Barcelona. Avui, el Recinte Modernista de Sant Pau s’ha convertit en un espai on conviuen història i innovació. És un centre de coneixement format per institucions de diferents àmbits, com la sostenibilitat, la salut i l’educació, entre d’altres.

L’espai actualment acull entitats amb vocació social o comunitària i de foment de la cultura, convertint així el Campus Salut Barcelona en una caixa de ressonància social dins d’un entorn arquitectònic i urbanístic inigualable.

Dins la programació del Campus Humanista, es farà:

ITINERARI CAMPUS HUMANISTA

A tocar de l’Hospital de Sant Joan Baptista, hi ha una vinya de 3.500 m² que actualment és una vinya totalment integrada en el teixit urbà. La família sitgetana dels Llopis va llegar-la a l’Hospital el 1935, amb la condició que la vinya es dediqués sempre a produir malvasia, per evitar que aquesta varietat de raïm desaparegués. És per això que la Fundació de l’Hospital ha tingut un celler, que, a partir dels anys vuitanta, es va situar a l’antic Corral de la Vila, un edifici del segle XVIII d’ús ramader i de construcció de caire popular. Avui el corral és l’espai del Centre d’Interpretació de la Malvasia. Tot el que es genera per al celler té un retorn directe cap a la funció social de la Fundació.

A les cotxeres de Metro, es posen a punt els trens i se supervisen els sistemes que fan possible que aquest mitjà de transport funcioni cada dia. Els professionals de Metro s’ocupen del manteniment dels trens, de les vies i de tots els sistemes de telecomandament i seguretat ferroviària des de diferents centres especialitzats, repartits per tota l’àrea metropolitana. Les instal·lacions de ZAL són les que donen servei a la L9 i la L10, les línies més noves de la xarxa.

El nou showroom Porcelanosa Barcelona, situat a l’emblemàtica avinguda Diagonal, 409, té una superfície de 380 m², dividits en dues plantes i cinc espais diferenciats: zona d’ambients, àrea tècnica – ceramoteca, projectes de cuina, àrea d’atenció personalitzada al client i zona d’aigües. L’edifici, amb una façana imponent d’estil neoclàssic de pedra i nou plantes sobre rasant, construït entre els anys 1933 i 1934, es troba en ple centre econòmic de la capital catalana.

Rehabilitació d’un habitatge per adaptar-lo a l’estàndard de sostenibilitat d’una casa passiva, certificació que es basa en l’ús de solucions locals de l’arquitectura vernacular combinat amb les tecnologies actuals. El projecte, gràcies a un seguit d’obertures en parets, sostres i armaris, permet conèixer els sis principis d’una casa passiva: bona protecció solar; bon aïllament tèrmic i reducció de ponts tèrmics; ús de finestres eficients; reducció de les infiltracions d’aire, i ús de ventilació controlada amb recuperador de calor. Per tal de reduir l’impacte mediambiental de l’edifici, el sistema prioritza la utilització de materials de baix impacte mediambiental i amb una vida útil llarga, de tal manera que s’aconsegueix reduir les emissions de CO2 un 92% respecte a una rehabilitació convencional.