Edifici de 108 habitatges públics de lloguer, 4 locals comercials i aparcament, al barri de la Marina del Prat Vermell. L’edifici es configura a través d’un sòcol comú, on se situa un espai comercial, i amb una coberta que funciona com a coberta comunitària, i a sobre, recolzats, tres volums que contenen els habitatges i les zones comunes. La volumetria de cadascun respon al seu entorn immediat, orientació i programa, cosa que crea diversitat, visuals i relacions volumètriques sense perdre la cohesió del conjunt.

Els tres volums s’estructuren a partir d’un nucli vertical passant que inclou espais comuns depenent de cada cas. D’aquí surt una passera que actua de filtre entre l’espai comunitari i l’espai privat de l’habitatge. Aquests espais de transició tenen una gran riquesa espacial i la funció de potenciar les relacions entre els usuaris a partir de l’apropiació d’aquest espai.

És un habitatge promogut per l’Ajuntament de Barcelona a través de l’Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació

Edifici de 72 habitatges públics de lloguer social al barri de la Marina del Prat Vermell, que consta de planta baixa per a un equipament i sis plantes per als habitatges. L’illa del projecte es troba en un creuament de tres carrers que produeix una planta triangular amb un angle molt agut i, per tant, amb una volumetria molt significativa.

El disseny del projecte segueix els criteris següents per arribar a un edifici NZEB (de consum gairebé zero): reduir el consum d’energia mitjançant la forma compacta i la disposició dels buits, el disseny de les obertures i la protecció solar amb lames orientables i una façana ventilada, entre d’altres. S’han emprat materials i sistemes constructius durables i fàcils de mantenir, i que alhora comporten un baix impacte ambiental i són fàcilment reciclables.

L’edifici disposa de diferents zones comunes, com ara passatges i cobertes per afavorir la relació de les persones. Els habitatges s’han organitzat a partir de la racionalitat i la sistematització constructiva, i són practicables amb exposició solar màxima, ventilació creuada i vistes.

És un habitatge promogut per l’Ajuntament de Barcelona a través de l’Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació

Edifici de 210 habitatges, 64 dels quals de protecció oficial, situat a la Marina del Prat Vermell, zona industrial en transformació, els darrers anys, per convertir-se en una zona d’usos mixtos, on el residencial sigui el dominant. A la planta baixa s’hi col·loquen 8 locals comercials i a la planta soterrani l’aparcament, amb llum i ventilació naturals i espais de vegetació.

El projecte s’ha dissenyat amb estratègies passives per a la reducció del consum d’energia: ventilació creuada, les balconeres i els arbres com a protecció solar i jugar amb el color de les façanes segons la radiació que reben, entre d’altres. Es col·loquen plaques fotovoltaiques a la coberta per a l’autoconsum i una sèrie de bateries, que poden acumular 45kWh, per a les hores de poca o gens radiació solar.

L’edifici és un dels primers sis edificis a Espanya a ser certificats amb el mètode del DGNB-system, la qual cosa inclou una anàlisi-del-cicle-de-vida (LCA) de tot l’edifici.

Es tracta d’un edifici build to rent de 37 habitatges, a l’Hospitalet de Llobregat. S’escalona des de la coronació per crear terrasses als àtics. Els habitatges són majoritàriament passants, cosa que en permet la ventilació creuada. L’obra de fàbrica és l’element principal de la façana, amb el qual es creen relleus, textures, aparells i gelosies. La façana que dona al carrer, de menys incidència solar i on la majoria de les estances són dormitoris, disposa d’un ritme d’obertures regulars protegides per porticons; en canvi, la façana sud-est és permeable, amb grans balcons per a les estances i tendals retràctils de protecció solar.

A les cotxeres de Metro, es posen a punt els trens i se supervisen els sistemes que fan possible que aquest mitjà de transport funcioni cada dia. Els professionals de Metro s’ocupen del manteniment dels trens, de les vies i de tots els sistemes de telecomandament i seguretat ferroviària des de diferents centres especialitzats, repartits per tota l’àrea metropolitana. Les instal·lacions de ZAL són les que donen servei a la L9 i la L10, les línies més noves de la xarxa.

Aquest projecte neix per fomentar la recuperació i la transformació de contenidors marítims com a habitatges socials i equipaments, aplicant criteris de sostenibilitat. El Departament d’Edificació i Obra Civil de l’Institut Provençana l’ha desenvolupat a partir d’una iniciativa de Julio Martínez Alcalde, que ha dedicat part de la seva trajectòria professional a iniciatives vinculades a l’economia social. En conseqüència, les propostes presentades s’orienten a l’àmbit de l’economia col·laborativa amb finalitats socials, vehiculades des del món educatiu de la formació professional. Com que es tracta d’un projecte de reciclatge de contenidors marítims, també és un projecte ecològic orientat a l’economia social i solidària. Els edificis s’han projectat segons criteris d’arquitectura bioclimàtica i donen resposta a les demandes vigents d’eficiència energètica. Les solucions constructives projectades permeten que la construcció es pugui dur a terme de manera industrialitzada. El projecte s’està desenvolupant amb els alumnes dels graus superiors de Projectes d’Edificació i d’Obra Civil, a través dels mòduls formatius de projectes, en una experiència d’innovació educativa en l’àmbit de la formació professional. https://bluecontainersproject.com/ca

Vitralls Bonet és una empresa fundada el 1923. Originàriament, el taller era al carrer d’Astúries del barri de Gràcia. El 2017, es va traslladar a un antic edifici industrial més gran (600 m2) i accessible del Districte Cultural de l’Hospitalet de Llobregat. El nou taller disposa d’espais per a l’exposició, magatzem i tallers separats per a la construcció de vitralls nous i per a la conservació i la restauració de vitralls. La visita permet veure els espais de treball, però també els projectes que desenvolupa, que solen ser peces rellevants del patrimoni vitraller català. Els mètodes i els materials que s’han fet servir en aquest art d’origen medieval, sempre associat a l’arquitectura, en general són poc coneguts. A l’espai d’exposició es poden veure altres obres i objectes elaborats pels artesans del taller, partint de projectes d’artistes com Grau-Garriga, Will Faber, Perico Pastor, Tano Pisano, Daríus Vilàs… La visita al taller J.M. Bonet és una immersió en l’art del vitrall i també una revisió a l’evolució de les arts decoratives catalanes dels darrers cent anys.

Indústria fundada als anys cinquanta del segle XX dedicada a la fabricació de complements metàl·lics per a la moda. L’edifici ha estat rehabilitat i transformat en un espai de creació amb platós audiovisuals, dins el nou Districte Cultural de l’Hospitalet. Un entorn inspirador i versàtil que ha respectat la història de l’edifici i del patrimoni industrial, fins i tot conservant-ne el nom, Industrial AKROLL. L’espai actual s’adapta a les necessitats de productores, directors, fotògrafs i la indústria dels esdeveniments; 2000 m2 en què conviuen passat industrial i present creatiu.

La zona de la Marina del Port és un barri de la ciutat que les últimes dècades s’està transformant cap a una zona residencial d’usos mixtos. Aquí és on se situa el Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya, amb la intenció d’unificar en un únic espai les seves dependències administratives, que fins ara estaven repartides en diferents oficines de Barcelona, i alhora aconseguir una millora en termes d’estalvi, eficiència i sostenibilitat.

El projecte, de 58.000 m2, es distribueix en dos grans edificis, units a partir d’un sòcol on se situen els serveis, i, entre aquests dos, una gran zona central enjardinada. La distribució dels espais de treball, polivalents i flexibles, potencia, a través també del mobiliari, noves maneres de treballar i interactuar.

L’edifici és el primer de Catalunya que disposa de les certificacions LEED PLATINUM i WELL, i, alhora, és l’edifici d’oficines més gran de tot Europa amb certificat WELL.

A la plaça d’Europa i al costat de la Fira Barcelona Gran Via s’aixeca aquest original hotel de 27 pisos d’altura. L’edifici està compost per dues torres de 110 metres i un espectacular restaurant panoràmic, Palmer Restaurant, i al capdamunt, una terrassa amb piscina. Palmeres i vegetació s’integren en el disseny de l’edifici per construir un autèntic refugi natural en plena ciutat. A més, l’efecte cromàtic del blanc i el negre es manté fins i tot a les habitacions. Disposa d’11 sales de reunió, dos bars i una àrea de fitnes amb piscina interior, solàrium i aparcament.

A partir dels anys setanta es va produir un canvi d’usos del territori de la Marina, que, juntament amb la deslocalització de les activitats industrials, va passar a tenir un ús més residencial. L’itinerari següent recorre alguns dels projectes més rellevants que es van desenvolupar en aquella època, com ara el grup d’habitatges de les Estrelles Altes, construït l’any 1977 per EFISA, o, l’any 1996, l’anomenada Illa Metalco, propietat de l’INCASÒL, per reubicar els veïns del Polvorí, a causa de la reforma integral d’aquella zona.
En aquell període, les antigues fàbriques es van substituir per grans blocs d’habitatges, la qual cosa va provocar la desaparició de part del patrimoni històric i del vincle amb el seu passat marítim, rural i obrer.

Inscripcions exhaurides.
Inscripciones agotadas.

A la NAU A122, situada als terrenys de la Zona Franca on es va establir la primera planta de la SEAT, hi trobem una col·lecció de cotxes històrics de la marca amb, aproximadament, 200 dissenys de cotxes recuperats i restaurats: des del SEAT 1400 (el primer cotxe que fabrica l’empresa als anys 50, que tant motoritzava les classes adinerades com els serveis públics de taxi o ambulància) fins a l’exposició de cotxes de competició (ral·lis i circuits) i de prototips que no han arribat mai a veure la llum, passant per diferents versions dels icònics 600, 127 o Panda.