El Parc de Bombers de Sant Andreu és un equipament essencial de servei públic que forma part de la xarxa d’emergències de la ciutat. La seva presència al territori respon a la necessitat de donar cobertura ràpida i eficient als barris del nord de Barcelona, en un context de creixement urbà i densificació.

L’edifici respon a una arquitectura funcional i directa, determinada pels requeriments operatius del cos de bombers: rapidesa de sortida, organització clara dels espais i convivència entre les àrees de treball, formació i descans. Tot i el caràcter tècnic, el parc s’integra dins la trama urbana com un equipament de proximitat.

El Cementiri de Sant Andreu de Palomar es va inaugurar l’any 1834, com a necròpolis de l’antic municipi de Sant Andreu, arran de la prohibició de fer enterraments en cementiris parroquials. Va ser el segon cementiri del Pla de Barcelona, després del del Poblenou, i es va construir als terrenys de l’antiga masia de Can Calç, a la perifèria del nucli urbà de l’època.

El recinte va experimentar diverses ampliacions i transformacions, entre finals del segle XIX i mitjan segle XX, amb intervencions d’arquitectes com Pere Falqués i Agustí Domingo i Verdaguer, autor, també, de la façana principal del carrer dels Garrofers. L’actual capella, d’estil organicista, va ser projectada per Ramon Térmens Mauri i acabada el 1958.
El cementiri destaca per la diversitat dels espais, que inclouen un recinte hebreu, el cementiri militar de la ciutat, amb el panteó del Soldat, i tombes molt arrelades a la memòria popular, com la del santet de Sant Andreu.

Can Valent és una antiga masia situada al barri de Porta, vinculada al passat rural de Nou Barris i a l’antic municipi de Sant Andreu. Entre el 2022 i el 2023, la masia va ser objecte d’una rehabilitació integral, finançada amb fons dels Pressupostos Participatius, que va permetre aturar el procés de degradació i recuperar l’estructura i la volumetria originals. La intervenció va incloure el reforç de la fonamentació, la reconstrucció de forjats i cobertes, la restauració de les façanes i la incorporació d’una claraboia central que il·lumina el cos principal.

Durant les obres, es van documentar troballes arqueològiques vinculades a l’ús agrícola de la masia, com ara restes d’un pou, un forn de llenya, cubs de vi i una fresquera subterrània del segle XVIII. Actualment, Can Valent es troba sense ús, però es conserva com una peça rellevant del patrimoni rural de Nou Barris i com un espai amb potencial per a futurs usos vinculats a la memòria i la vida del barri.

[Visita a càrrec del personal de les instal·lacions]

L’Estació Distribuïdora de la Trinitat (EDT) distribueix i regula l’entrega d’aigua procedent de l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) del Ter als diferents pisos de la xarxa arterial de Barcelona. Aquesta infraestructura consta, entre altres elements, de dues centrals subterrànies de generació elèctrica, una estació de bombament al pis 200, 5 dipòsits de regulació, 400 metres de galeries i 3.000 metres de canonades que uneixen els diferents elements funcionals de les instal·lacions.

Els dipòsits d’emmagatzematge de l’ETAP del Ter enllacen directament amb el pis de cota 130, que és el que té un consum més elevat de la xarxa. Quatre alternadors aprofiten l’energia de l’aigua en caure fins als pisos de cotes 100 i 70. Al mateix temps, l’energia generada alimenta l’estació d’impulsió del pis 200 i, en connexió amb la xarxa exterior elèctrica, es compensen els superàvits o els dèficits produïts. Sis obturadors de disc en paral·lel garanteixen l’entrada d’aigua als diferents dipòsits en cas d’avaria dels grups alternadors.

La Casa Fullà, reformada per studio PER, recupera un edifici racionalista emblemàtic dels anys 70 projectat per Clotet i Tusquets. L’especial relació entre el solar i les alineacions del pati d’illa va generar una gran mitgera al pati interior. Amb voluntat de suavitzar-ne la presència, l’edifici es va tractar íntegrament amb els mateixos materials i recursos constructius propis de les mitgeres tradicionals de Barcelona, per tal que els veïns percebin aquesta façana com una més, i no com un darrere.

El projecte mostra una gran atenció per temes com la convivència —amb un accés comú ampli que vol esdevenir lloc de trobada—, la diversitat —amb una àmplia varietat de tipologies d’habitatges— i la llum natural —amb claraboies que aprofiten l’espai dels àtics per il·luminar els pisos inferiors. També s’exploren solucions per millorar la privacitat i la ventilació en banys i cuines interiors. Una obra que demostra que l’arquitectura domèstica pot ser tant innovadora com compromesa amb l’entorn urbà.

Situats a l’interior d’un antic magatzem tèxtil al barri de l’Eixample, a les plantes baixes de la Casa Antònia Puget i la Casa Felip, els Espais Volart de la Fundació Vila Casas són un centre d’art contemporani dedicat a difondre i posar en valor l’obra d’artistes catalans. El seu programa expositiu combina mostres temporals i retrospectives que permeten descobrir figures consolidades i emergents. L’edifici, rehabilitat respectant la seva estructura original, ofereix sales àmplies i lluminoses que mantenen el caràcter industrial de l’espai.

Lumen’s és un estudi d’il·luminació i showroom amb més de quaranta anys d’experiència. Especialistes en projectes integrals, ofereixen des del disseny tècnic fins a la instal·lació i el control domòtic, sempre amb l’objectiu de crear atmosferes úniques. El seu espai al Poblenou, situat al passatge de Carlota Mena, conserva l’empremta d’una història industrial que avui conviu amb la creativitat i la innovació.

L’edifici que avui acull el Servei Estació és una mostra singular d’arquitectura industrial situada al cor de l’Eixample. L’obra original, signada per l’arquitecte Josep Maria Miró i Guibernau el 1924, va ser concebuda com a magatzem i nau de càrrega de la companyia de ferrocarrils MZA (Madrid-Zaragoza-Alicante). Aquesta funció inicial explica l’amplitud i la solidesa de l’estructura, així com la ubicació estratègica, vinculada als corredors ferroviaris de la ciutat.

El nou edifici es va projectar el 1962, a càrrec dels arquitectes Soteras i Cavaller. Es tracta d’una obra d’arquitectura moderna i racionalista, amb planta lliure, on l’únic element fix és el nucli de comunicacions verticals, que incorpora unes escales metàl·liques singulars, les primeres d’aquest tipus instal·lades a Barcelona. Els pilars visibles a la façana i una marquesina metàl·lica rematen l’edifici i li confereixen una imatge industrial i funcional, d’acord amb el caràcter de l’activitat que acull.

El 2011, el conjunt va ser rehabilitat per l’estudi A+M Arquitectes, amb l’objectiu d’adaptar-lo a les noves necessitats comercials sense perdre l’essència de la seva arquitectura original.

Situat al barri de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera, aquest nou equipament municipal que es va inaugurar el 2023 esdevé un projecte pioner a la ciutat, ja que combina en un mateix edifici un casal de gent gran i una residència temporal per a persones adultes en risc d’exclusió social. L’edifici, format per dos volums superposats i interconnectats, té una superfície construïda d’uns 1.775 m², amb accessos diferenciats però espais compartits, com el menjador i l’espai exterior.

El casal, que dona servei a unes 300 persones grans del barri, ocupa la planta baixa, l’altell i la primera planta, i ofereix un ampli ventall d’activitats socials, culturals i formatives, a més d’un servei d’àpats en companyia. L’espai inclou una sala polivalent, una aula de cuina, una d’informàtica i diferents tallers, a més d’una zona exterior amb horts urbans i espais d’estada a l’aire lliure.

El projecte aposta per un model d’equipament funcional, acollidor i integrat en el teixit urbà, amb una nova placeta al carrer de l’Arc de Sant Cristòfor que millora la connexió amb l’entorn. L’edifici és una mostra de l’arquitectura social contemporània, que entén l’espai com a eina per reforçar els vincles comunitaris i fomentar la convivència intergeneracional.

Al barri del Poblenou, trobem aquest singular edifici industrial de mitjans del segle XX, una antiga fàbrica tèxtil molt a prop del mar, una zona abans força oblidada i més aviat destinada a la indústria. L’any 1999, es va abordar la rehabilitació integral de l’edifici i els espais de cada planta es van transformar en habitatges i estudis professionals. A la primera planta, hi ha l’estudi d’Úbeda i Reverter, que aleshores van portar a terme la transformació d’aquesta nau situada al primer nivell. Un espai amb els sostres alts i de grans dimensions, una nau buida i amb grans finestrals, que es va convertir en un espai multidisciplinari de treball, taller i plató ocasional. Un espai que sembla tret del SoHo novaiorquès, i que ha mantingut l’essència del seu origen en l’estructura, i ha donat vida a la diversitat i la creativitat. Ara hi ha el showroom de TotCor, un projecte que parla d’amor, art, disseny i artesania, a través del qual podem contribuir a l’esperança de recuperar la humanitat, el respecte i la cultura en la nostra societat.