INSCRIPCIONS EXHAURIDES

Discover in this panoramic guided tour the hidden gems of modernist architecture in the city of Barcelona. On this tour we will see unique buildings not so well known that stand out for their history, architecture or relevance in the city.

TOUR REALITZAT ÚNICAMENT EN ANGLÈS

Les instal·lacions de l’escola Salesians de Sarrià se situen sobre l’antiga masia Can Prats, llavor de les Escoles Professionals d’Arts i Oficis Salesians, inaugurades l’any 1884. L’any 1901, es va construir una església d’estil neogòtic, d’una sola nau, amb una coberta a dos vessants que descansa sobre arcs ornamentats de fusta i columnates de pedra. Durant la Guerra Civil, el conjunt va ser confiscat per la Generalitat i va passar a tenir diferents usos: ús de magatzem (amb la construcció corresponent de noves naus), ús de fàbrica d’armes (fàbrica 14 d’armament de la Generalitat), refugi antiaeri (fet de formigó armat i preparat per a una emergència llarga)… Actualment, les habitacions de l’antiga masia s’han convertit en sales i despatxos acadèmics; la parròquia es conserva en bon estat i està inclosa dins el catàleg del patrimoni arquitectònic de la ciutat, i el refugi queda amagat sota el pati de l’escola.

VISITES GUIADES SENSE INSCRIPCIÓ PRÈVIA

Edificació senyorial del segle XVIII que, des de l’any 1907, acull la seu de l’entitat cultural Ateneu Barcelonès i que, al llarg de la seva història, ha sofert diverses transformacions. L’any 1906, mitjançant una reforma respectuosa, es va adequar l’espai de la planta noble per acollir-hi la biblioteca; però, a finals dels anys seixanta, sota els efectes del franquisme, es va construir una remunta de tres plantes que malmetia la lectura de l’edifici original. Finalment, una darrera rehabilitació ha posat en ordre les diferents intervencions del passat, potenciant-ne els elements més característics i millorant-lo tècnicament i arquitectònica per adequar-lo a les necessitats actuals. De l’edifici original encara en destaca l’accés mitjançant un pati espaiós d’escala coberta; la decoració d’alguns salons i la biblioteca amb pintures de Francesc Pla (segle XVIII), i un jardí original a l’altura del pis principal, mostra d’estil romàntic del segle XIX.

AVÍS: Aquest edifici és d’alta afluència de visitants. Un cop assolit l’aforament màxim de l’edifici es procedirà al tancament de la cua.

Aquesta casa modernista, que va encarregar el sultà Muley Afid, exiliat a Barcelona a principis del segle xx, és un edifici aïllat i envoltat de jardí, organitzat segons una complexa volumetria, amb terrasses i miradors prominents i amb una torreta amb coronament agut que domina el conjunt. Exteriorment, els paraments blancs es complementen amb l’ús del maó com a element decoratiu aplicat puntualment, al costat de les teules vidrades de color verd i els plafons esgrafiats damunt les obertures. L’any 2002 es va restaurar per tal d’acollir el Consolat de Mèxic. 

Mort de les botigues històriques és un itinerari basat en el Treball final de grau Esborrant la ciutat, una iniciativa que pretén generar una reflexió sobre el model turístic actual i les conseqüències que aquest comporta a nivell social i patrimonial a Barcelona.
Aquest projecte neix de la disconformitat per la creixent despersonalització dels barris més turístics i, per conseqüència, una sensació de pèrdua de pertinença de la pròpia ciutat.
L’objectiu és mostrar els efectes negatius de la gentrificació i el turisme de masses, exemplificats en una pèrdua de patrimoni i d’identitat de la ciutat.
L’itinerari se centra en Ciutat Vella, on es poden trobar casos de desaparició de botigues històriques com són Musical Emporium, El Ingenio o la Xocolateria Fargas entre d’altres, totes elles substituïdes per negocis destinats al turisme.

Per causes alienes a l’organització, aquest espai no participa en el 48h Open House BCN

Edifici patrimonial resultant de l’agregació de finques i elements arquitectònics de diferents èpoques de la història: un tram de l’aqüeducte romà, arcs de pedra medievals, part d’una galeria renaixentista i un jardí romàntic que mostren la riquesa de l’evolució de l’edifici des de la seva construcció fins a l’actualitat. L’edifici s’ha rehabilitat recentment amb obres a la planta coberta, on s’ha previst un espai per a un hort urbà, a l’extrem sud de l’edifici, que gestionarà l’entitat. Aquest hort acull diferents tipus de plantes en funció de les estacions i els conreus roten d’ubicació d’any en any. Per decidir el tipus de conreu, s’han estudiat acuradament les condicions del clima, la insolació i l’exposició dels vents. El projecte inclou una zona no transitable a la coberta, zona de còdols situada a l’extrem nord-est de l’hort, que es converteix en el Racó de calma, un petit jardí japonès de roca i pedres integrat visualment en el conjunt de la intervenció.