L’Institut Mental de la Santa Creu, construït per cobrir les mancances que tenien els serveis psiquiàtrics del vell Hospital de la Santa Creu, es va fer realitat gràcies a la constància del doctor Emili Pi i Molist. En un terreny de 20 hectàrees es va construir un vast complex ortogonal d’edificacions comunicades entre si que formen amplis patis interiors de planta rectangular. A partir de 1955 es va iniciar un procés especulatiu que va afectar l’edifici, que va començar a perdre pavellons. Actualment solament sobreviu el cos central de l’antic recinte, que acull les dependències de la seu del districte de Nou Barris i la Biblioteca de Nou Barris.

Projectada amb un llenguatge neoàrab, inicialment havia de ser l’habitatge de l’enginyer director de la Societat General d’Aigües de Barcelona. Es diu Casa de les Altures perquè al costat hi havia els motors d’elevació d’aigua cap als dipòsits situats al turó de la Rovira. El 1991 es va rehabilitar com a seu del districte d’Horta-Guinardó. Es tracta d’un edifici de base rectangular, amb un buit central que correspon a un pati i amb un cos adossat a la façana sud en forma de porxo.

Antic xalet construït a quatre vents, situat en una cantonada de l’Eixample barceloní, que deixava un pati amb forma de L amb accessos per ambdós carrers. L’edifici es caracteritzava per una coberta a dues aigües de pendent pronunciat, columnes cilíndriques sense capitell, tribunes corbades i grans paraments blancs guarnits amb garlandes. Reformes i ampliacions posteriors van transformar el xalet en un habitatge alineat a carrer, l’any 1920 (quan es va edificar la part de jardí que separava la casa de la mitgera veïna); en un Laboratori de Tècnica Policial de la Comissaria General d’Ordre Públic, l’any 1936 (moment en el qual van desaparèixer els esgrafiats de façana i es va cobrir la balconada original per transformar-la en galeria); en una clínica ginecològica, l’any 1940 (amb una intervenció que va introduir noves circulacions interiors a l’edifici, incorporant-hi un ascensor i un muntacàrregues, i va construir un nou volum circular coronat per una volta de casquet en planta primera per situar-hi una sala d’operacions); i, finalment, en Museu de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, l’any 1982 (projecte que, entre altres intervencions, va rebaixar la planta soterrani per aprofitar-la com a sala d’exposicions i va construir una nova escala helicoïdal en el lloc de la galeria).

Anomenat «Edifici Vell», és una construcció marcada per la posició del Saló de Cent i el pati d’entrada, resultat d’adaptacions al llarg de sis-cents anys. El 1373 es construí el Saló de Cent, primera edificació explícita per acollir les reunions del Consell de Cent Jurats. Era una sala al pati de la casa de l’escrivà del Consell i fou encarregada al mestre Pere Llobet. A posteriori, l’arquitecte Arnau Bargués féu la porta per a les noves dependències al carrer de la Ciutat. Al segle XIX, es duu a terme l’aixecament d’una nova façana, encarada a la plaça de Sant Jaume.

En un context, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona de regenerar la zona nord del 22@, es rehabilita aquesta antiga nau industrial per reconvertir-la en el Centre d’Innovació Urbana de Barcelona, gestionat per la Fundació BIT Habitat. L’objectiu de la fundació és, en col·laboració amb diferents actors implicats, promoure la innovació urbana en els vessants social, econòmic, tecnològic i mediambiental, per donar resposta als nous reptes amb què s’enfronten les ciutats. La rehabilitació es va dur a terme amb la finalitat de ser un prototipus d’hàbitat autosuficient en el qual es produeixin els recursos necessaris per a l’activitat i de construcció sostenible i respectuosa amb el medi ambient, amb certificació energètica Leed Platinum / Net Zero.

Palauet classicista de planta rectangular que s’organitza al voltant d’un pati central, cobert per una claraboia i format per columnes de marbre multicolors. L’ampliació al carrer de Roger de Llúria replica la façana original i relliga el conjunt amb una façana aixamfranada, lleugerament enretirada de la línia del carrer, que esdevé l’entrada principal. Està presidida, al coronament, per quatre escultures de cos sencer. És la seu del Col·legi d’Advocats des de l’any 1921.

VISITES GUIADES SENSE INSCRIPCIÓ PRÈVIA

Palau senyorial que va fer edificar el marquès de Moja ocupant una de les torres de la Porta Ferrissa, oberta a les muralles de la Rambla. El seu estil mostra els darrers moments del barroc, juntament amb influències del neoclassicisme francès. Al final del segle passat, el palau va ser adquirit pel marquès de Comillas i, després d’un llarg abandó, durant el qual va patir un parell d’incendis, el 1984 va ser rehabilitat i adaptat com a seu de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.