NOTICIES


06/09/2021

CASA DE LA BARCELONETA 1761

Compartir:

Coneguda originàriament com la Casa Solé i més tard com la Casa del Porró, per la presència simbòlica d’una forma de porró, integrada a les reixes de ferro forjat, manté amb força fidelitat la volumetria original de les edificacions de meitat del segle XVIII que van donar forma a l’entramat urbà tradicional de la Barceloneta. En la rehabilitació de 2011, se n’ha conservat l’aspecte original de la façana, i se n’ha adequat l’interior com a equipament cultural de barri.

NOTICIES


02/08/2021

CASA ESPANYA

Compartir:

Antiga residència senyorial de planta baixa, pis i golfes amb una façana principal que presenta un acabament d’imitació de carreus, una porta principal d’accés adovellada, llindes dels balcons decorades amb relleus i un matacà central d’estil medieval. La façana lateral és més senzilla, tot i que manté la decoració d’imitació de carreus, i les golfes ventilen a través d’una sèrie d’arcs rebaixats de maó vist. Des de l’any 1972 és la seu principal del Museu de l’Hospitalet.

NOTICIES


31/07/2021

CONJUNT DE LA TORRE DE LES AIGÜES DEL BESÒS

Compartir:

El conjunt de la Torre de les Aigües del Besòs (1882) era un model innovador construït per subministrar aigua potable als barcelonins que, posteriorment, va integrar-se en un complex siderúrgic (1993). L’any 2010, es va iniciar un procés de recuperació de tot el conjunt per fer-lo accessible a la ciutadania. Aquest projecte de restauració és fidel a les dues construccions originals. Entre altres aspectes, ha rehabilitat la volta catalana en la formació d’escales interiors i exteriors de la Torre, i únicament ha introduït nous elements constructius en aquells casos imprescindibles (les dues edificacions originals estaven construïdes amb maó massís i s’hi han introduït nous elements metàl·lics, clarament diferenciables dels materials d’origen). S’ha fet un gran treball d’artesania per reproduir materials perduts o massa desgastats, i s’ha actuat amb molta delicadesa per mantenir la textura dels materials constructius de base sense perdre la tonalitat d’un envelliment natural. Tot plegat per conservar l’aspecte original del complex. La intervención realizada por los arquitectos Antoni Vilanova y Eduard Simó ha sido galardonada con el Premio Europa Nostra 2021 de Conservación, que concede la Unión Europea.

NOTICIES


31/07/2021

TERRAT VIU AL MUSEU DE LES CIÈNCIES NATURALS DE BARCELONA

Compartir:

El Museu de les Ciències Naturals de Barcelona complementa el seu discurs amb la construcció de 7.100 m² de coberta verda silvestre: un espai experimental per conèixer les espècies més adients per a cobertes i terrats sostenibles a la ciutat, organitzat en tres prats i tres llacunes silvestres d’aigua dolça adaptades al clima mediterrani. La realització del Terrat Viu ha suposat el condicionament i la impermeabilització de la coberta original de l’edifici (concebuda originalment com una gran extensió d’aigua), i forma part de l’estratègia de la ciutat per incrementar-ne el verd (Barcelona és una ciutat compacta i densa amb un dèficit d’espais verds). L’augment de cobertes verdes a Barcelona ajudarà a millorar la qualitat de vida de les persones i fer una ciutat més habitable, saludable, sostenible, autosuficient i resilient.

NOTICIES


31/07/2021

RECINTE FABRA I COATS – CAN FONTANET (CENTRE D’INTERPRETACIÓ DELS TRES TOMBS)

Compartir:

Antiga quadra del complex industrial de la Fabra i Coats, rehabilitada com a Centre d’Interpretació dels Tres Tombs. El projecte de rehabilitació parteix d’una sèrie de premisses: recuperar la materialitat essencial de la nau; l’existència d’una franja lliure entre Can Fontanet i l’edifici contigu; la futura creació d’una plaça interior pública del recinte Fabra i Coats, i la necessitat d’incrementar la superfície per situar-hi el nou programa. Aquestes premisses es materialitzen en l’aparició d’un nou cos annex a la nau que esdevé l’accés per a visitants i el punt d’articulació entre tot el programa. El volum annex es troba un metre i mig per sobre de la cota de la nau, fet que permet la creació i l’accés a un altell de fusta sobre les quadres. A l’interior, aquest altell esdevé alhora un mirador cap a la zona expositiva de carruatges i una sala polivalent multimèdia necessària per al seu ús museístic.

NOTICIES


06/10/2020

L’HARMONIA

Compartir:

Gran casa pairal probablement resultat d’una noble transformació de l’antic Hospital de Torre Blanca, que acabaria donant nom a l’actual municipi. Entre altres usos, l’edifici ha allotjat un “Casino de bayle y teatro”, una petita escola Montessori i l’Ateneu de Cultura Popular. El projecte de rehabilitació integral actual, amb un sistema de captació d’energia mitjançant la geotèrmia, ha estat reconegut amb diversos premis i mencions.

NOTICIES


06/10/2020

LA CASA DE L’HEURA I LA CASA DELS DOFINS

Compartir:

La Casa dels Dofins i la recent inaugurada Casa de l’Heura són dues domus o cases benestants romanes de finals del segle i aC, situades a la part alta de l’antiga ciutat de Baetulo. Són clars exemples d’arquitectura domèstica d’època romana i les úniques cases d’aquestes característiques museïtzades a Catalunya. En destaquen els mosaics i els paviments originals, d’una gran qualitat, les restes de pintures murals i un tram de carrer (cardo maximus) que separava les dues cases.
La visita de les cases incorpora diversos audiovisuals que expliquen i recreen des de la vida en aquestes cases fins a l’explicació de la producció i la comercialització del vi que tanta riquesa va generar per a la ciutat de Baetulo.

NOTICIES


06/10/2020

FORNS ROMANS DE LA FORNACA

Compartir:

Aquesta intervenció arquitectònica es fa al jaciment arqueològic de la Fornaca, que presenta tres forns industrials romans del segle i dC que encara conserven la cambra de combustió. Calia una protecció per garantir la conservació del jaciment, ja que es tracta de tres forns excavats a l’argila, i alhora l’edifici donava solució al passeig de vianants situat sobre el jaciment. El projecte arquitectònic manté les restes en un espai soterrat, provocant una entrada de llum natural en l’espai zenital i una façana que s’integra en l’espai reproduint un estrat arqueològic en pedra seca.

NOTICIES


06/10/2020

CAN BANÚS (MUSEU ARXIU DE VILASSAR DE DALT)

Compartir:

El Museu Arxiu de Vilassar de Dalt està situat en una masia del nucli urbà de Vilassar de Dalt documentada al segle XIV com a mas Canal, com a mas Serra als segles XV i XVI i com a can Banús des del segle XVII. Conserva dos bonics finestrals gòtics i la porta principal, amb arc de plec a llibre. L’any 1886, l’era del mas es va transformar en un jardí romàntic que encara es conserva. El Museu Arxiu de Vilassar acull la col·lecció arqueològica local i fa diferents exposicions temporals al llarg de l’any.

NOTICIES


06/10/2020

MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA

Compartir:

El Palau Nacional, construït per a l’Exposició Internacional de l’any 1929, és un edifici de gairebé 50.000 m² que s’adscriu als models del classicisme acadèmic imperants a l’època. La decoració interior del palau es va encarregar a reconeguts pintors i escultors del moment, representants, majoritàriament, del moviment estètic i cultural del noucentisme. Actualment, després d’una reforma important, a càrrec de Gae Aulenti, que va tenir lloc als anys noranta, acull la seu del Museu Nacional d’Art de Catalunya.

NOTICIES


06/10/2020

MUHBA – REFUGI ANTIAERI 307

Compartir:

Som davant la construcció de 200 metres de túnels d’una alçada de 2,10 metres i una amplada variable entre 1,5 i 2 metres, que disposava de lavabos, font, infermeria, sala d’infants i llar de foc, entre altres peces. És un bon exemple dels refugis construïts durant la Guerra Civil a Barcelona i permet sentir la brutalitat de les guerres i l’esforç dels ciutadans en la cerca de la supervivència.

NOTICIES


06/10/2020

FUNDACIÓ JOAN MIRÓ

Compartir:

Josep Lluís Sert, un dels grans artífexs del GATCPAC i gran amic de Joan Miró, va projectar un museu racionalista que emfasitzava els trets principals de l’arquitectura mediterrània (el pati, les cobertes amb ús de terrat i el control de la llum), al mateix temps que demostrava un control de les formes i les proporcions amb gran imaginació i fantasia. L’ampliació la va dur a terme Jaume Freixa, deixeble i amic de Sert, basant-se, sobretot, a aconseguir una circulació contínua que unís els antics espais amb les noves zones del museu.