Edificis municipals adquirits i rehabilitats per l’Ajuntament de Barcelona consistents en dues finques contigües del barri del Raval per situar-hi tretze pisos públics de lloguer. El nou edifici s’ordena a partir d’un nucli de circulació vertical situat al centre de les finques, que es connecten interiorment. Aquesta connexió suposa una millora substancial de les condicions d’habitabilitat dels habitatges resultants i permet oferir tipologies per a diferents estructures familiars.

Constructivament, el projecte és sensible amb les preexistències, s’han minimitzat els enderrocs i s’han aprofitat al màxim els elements existents. Es deixen retalls i petjades materials que permeten acostar-se a la memòria dels espais passats.

Itinerari que aprofundeix en els contrastos del patrimoni de Ciutat Vella. A través de diferents projectes, descobrirem múltiples estratègies a l’hora de rehabilitar el patrimoni de la ciutat i com habitar-la.
Aquest itinerari permetrà descobrir dos edificis emblemàtics, el Palau Moja i l’Escola Massana, situats als dos costats de la Rambla. Es tracta d’un recorregut cronològic des del projecte de Josep Mas, el 1774, fins a la construcció del nou edifici de l’Escola Massana fet per l’Estudi Carme Pinós el 2006.

La construcció de la seu del Col·legi de Notaris de Catalunya es pot definir en tres etapes: la primera, quan es construeix la primera seu, sobre un solar a cavall entre els terrenys del convent del Carme i d’Elisabets (un edifici de nova planta de caràcter monumentalista i estil sobri, composició simètrica i organitzat al voltant d’un pati central); la segona, quan s’aixeca un segon pis a l’edifici original (millora les condicions de la sala d’actes i la biblioteca, i unifica funcions a cada planta) i s’amplia amb l’adquisició de la finca veïna (fet que millora les condicions de l’arxiu); la darrera, l’any 1992, quan es porta a terme un projecte unitari de reforma i ampliació que relliga els dos edificis (retornant la importància al pati central) i s’estableix un nou diàleg entre allò clàssic i la modernitat.

Reforma integral d’un habitatge de dimensions reduïdes i molt compartimentat, que es transforma en un apartament obert on els espais interactuen entre si i res està dissenyat a l’atzar. El nou habitatge es distribueix a partir d’un bloc central que dona suport a diferents espais (conté un vestidor, llibreries i zones d’emmagatzematge) i ubica les peces principals a façana. A més, aquest bloc amaga una habitació que queda molt connectada a la sala i té usos molt flexibles. Pel que fa als materials, destaquen l’ús de tancaments translúcids, que tanquen espais d’intimitat i alhora deixen passar la llum, i un paviment continu de color verd, que evoca les copes dels arbres que es deixen entreveure darrere les cortines que tamisen la llum.

Projecte situat en un edifici típic de l’Eixample barceloní que es transforma en centre docent. Un dels objectius del projecte és que el centre tingui visibilitat al carrer i, per aconseguir-ho, genera un nou accés i crea un vestíbul que ocupa tota la façana, a la plaça. Les diferents plantes del centre es connecten a través d’una escala col·locada estratègicament, que, en planta baixa, forma una grada i espais d’espera per als alumnes i, en el conjunt de l’edifici, dona continuïtat a l’espai cap a les plantes superiors. Constructivament, el projecte recupera elements de ferro i columnes de fosa (deixant les instal·lacions vistes en planta baixa), i recupera el sostre de bigues de fusta i revoltons de les peces nobles en planta primera.

Resultat del boom especulatiu en la construcció d’edificis d’oficines a la Barcelona de la dècada de 1960, la Torre Colom s’enmarca en el cànon brutalista, corrent inspirat en la cultura pop. Les seves façanes, guerxes i inclinades, estan revestides de plafons d’agregat de formigó. La piràmide invertida que la corona és una referència visual al costat de la ciutat medieval; es tracta d’un volum de formigó, els costats de la qual descriuen un gir de 45 graus respecte de les façanes.

Espai d’oficines situat a les plantes 15, 23 i 24 de l’edifici de Torre Colom: edifici d’estil brutalista coronat amb una piràmide invertida de formigó (girada 45º respecte a unes façanes guerxes i inclinades), que converteix la torre en una referència visual al costat de la ciutat medieval.

El projecte per a les oficines crea un espai obert al voltant del nucli central de circulacions d’aquesta torre, fet que permet gaudir de vistes de 360º de la ciutat sense renunciar a zones tranquil·les de treball. Es proposa un entorn de treball flexible, àgil i amb acabats càlids: s’introdueix el color blau als sostres i la cuina, per potenciar la relació amb el mar; es fa servir fusta de roure natural per crear espais acollidors, i es dissenya una lleixa contínua perimetral que ressalta les vistes sobre la ciutat. El conjunt és una oficina innovadora, amb espais diàfans, coworking, zones comunes per al descans, sales de reunions polivalents i una terrassa espectacular amb vistes panoràmiques.

Aquesta passarel·la per als vianants és una prolongació natural de la Rambla, que entra en el mar amb formes i materials que evoquen l’entorn marí. Aquest pont mòbil, que s’obre per a donar accés dels vaixells a la dàrsena, forma part del projecte d’espais lliures que connecta la plaça del Portal de la Pau amb el Moll d’Espanya, on es troben l’Aquarium de Barcelona i el centre comercial Maremagnum. Aquesta secció d’una via tan antiga com es la Rambla es va fer quan es va començar a obrir la ciutat al mar, una manera de que les persones vegin el mar més d’a prop.

L’edifici Maremàgnum, construït l’any 1995, en un moment de gran èxit de l’entorn del Port Vell, es va remodelar l’any 2006 amb l’objectiu de donar resposta arquitectònica a una actualització de la imatge comercial convencional. El nou projecte, que potenciava les qualitats arquitectòniques del projecte inicial, s’estructurava en dos fronts: d’una banda, introduïa nous materials i una paleta de colors més lluminosos; d’altra banda, creava un atri central que organitzava totes les plantes de l’edifici, hi introduïa llum natural i canviava radicalment la imatge del centre comercial. L’any 2007, amb la voluntat de donar caràcter de punt de trobada a l’edifici, es va fer una reforma a la planta segona del centre. Entre altres aspectes, el nou projecte va crear una plaça-terrassa-mirador central, coberta amb una marquesina lleugera i transparent, per poder-hi portar a terme diferents esdeveniments públics.

Oasiurbà és una entitat que ofereix serveis tècnics, legals i socials per garantir el dret a l’habitatge digne a les veïnes de la ciutat. Porten processos de rehabilitació amb comunitats, assessories legals, mediacions, reformes i projectes d’investigació amb el recolzament de les administracions per donar la millor resposta a les dificultats actuals tant de l’habitatge com dels comerços i entitats.⁠ Un d’aquests projectes d’investigació es troba al pati del seu espai de treball: un jardí vertical sense substrat que mostra les possibilitats que ofereixen les plantes bromèlies (modalitat pionera en el camp de la jardineria) que, amb una infraestructura molt lleugera i un manteniment mínim, permet fomentar la sostenibilitat de les nostres ciutats.

Reforma integral que efectua un esponjament de l’espai original des de l’accés fins a la façana. Les zones comunes formen una seqüència d’àrees connectades que generen noves visuals i potencien la il·luminació natural i la ventilació de l’habitatge; mentre que les zones privades se situen adossades a la façana, als patis interiors i a la galeria de pati interior d’illa (des d’on es pot apreciar la longitud total d’aquest habitatge passant). El projecte resultant respira harmonia entre els elements originals conservats (paviments hidràulics, cornises i fusteria exterior) i els nous (mobiliari, fusteria interior i llum indirecta) i reivindica el caràcter atemporal del nou habitatge.

Edifici que s’integra en l’entorn històric on se situa a través de la façana (replica l’entorn amb obertures verticals que es protegeixen del sol amb la persiana enrotllable de cordill tradicional) i de la planta baixa (on, per potenciar la vida al carrer, se situa un local comunitari que connecta l’àmbit públic i privat). El projecte proposa un edifici saludable, agradable i ambientalment sostenible. Per millorar les condicions tèrmiques interiors, es preveu ventilació creuada i protecció solar (persianes venecianes) als habitatges, així com el disseny d’una coberta vegetal a l’edifici. D’altra banda, l’edifici es construeix amb fusta (material renovable que disminueix el pes de la construcció, la despesa energètica i les emissions de CO2 respecte a la construcció convencional), i preveu el reaprofitament de les aigües grises per a usos de reg i WC.