El projecte de la seu de la Casa SEAT s’ha regit dins la volumetria existent del volum inferior (planta baixa i cinc pisos) de l’antic gratacels del Deutcshe Bank, i ha construït un nou passatge per a vianants que comunica els Jardinets de Gràcia amb l’església de Nostra Senyora de Pompeia i fa més permeable l’entorn urbà. Es tracta d’una façana estructural  (superposada als suports perimetrals existents) que forma una retícula compositiva amb grans finestrals sobre l’avinguda Diagonal, i deixa una façana posterior totalment cega sobre el passatge. Una marquesina de sis metres d’alçada que s’obre al con visual del vianant envolta tot el volum.

Antic xalet construït a quatre vents, situat en una cantonada de l’Eixample barceloní, que deixava un pati amb forma de L amb accessos per ambdós carrers. L’edifici es caracteritzava per una coberta a dues aigües de pendent pronunciat, columnes cilíndriques sense capitell, tribunes corbades i grans paraments blancs guarnits amb garlandes. Reformes i ampliacions posteriors van transformar el xalet en un habitatge alineat a carrer, l’any 1920 (quan es va edificar la part de jardí que separava la casa de la mitgera veïna); en un Laboratori de Tècnica Policial de la Comissaria General d’Ordre Públic, l’any 1936 (moment en el qual van desaparèixer els esgrafiats de façana i es va cobrir la balconada original per transformar-la en galeria); en una clínica ginecològica, l’any 1940 (amb una intervenció que va introduir noves circulacions interiors a l’edifici, incorporant-hi un ascensor i un muntacàrregues, i va construir un nou volum circular coronat per una volta de casquet en planta primera per situar-hi una sala d’operacions); i, finalment, en Museu de l’Esport de la Generalitat de Catalunya, l’any 1982 (projecte que, entre altres intervencions, va rebaixar la planta soterrani per aprofitar-la com a sala d’exposicions i va construir una nova escala helicoïdal en el lloc de la galeria).

Projectat com a residència unifamiliar, és un exemple atípic d’edifici exempt, emplaçat seguint l’alineació de la cantonada. Les façanes estan plantejades de manera eclèctica i afrancesa¬da, sense excloure, però, elements de caire modernista, com el gran finestral ovalat del menjador, obert sobre la Diagonal. Arran de la instal•lació del Círculo Ecuestre a l’edifici, el 1948, s’hi va construir un cos adossat amb planta baixa i terrat, actual¬ment modificat.

Edifici d’habitatges en cantonada, construït seguint els esquemes modernistes, quan la majoria dels arquitectes ja havien abandonat aquesta estètica. Construït amb clares influències gaudinianes (finestres i coronament de l’edifici), en destaca la porta principal de l’avinguda Diagonal, coronada per una tribuna tancada per columnes esveltes, que formen una espècie de galeria al pis principal. També val la pena ressaltar el sòcol exterior de pedra (resseguint les obertures), el vestíbul (que comunica amb el pati interior d’illa) i l’escala (treballada en detall amb una decoració extraordinària).

Es visitaran i s’explicaran els vestíbuls de la Casa Sayrach i la Casa Montserrat (carrer d’Enric Granados, cantonada avinguda Diagonal).

Tot i que sovint és més conegut per les col·laboracions amb Antoni Gaudí, l’obra de Domènec Sugrañes i Gras és ben lliure de tota imitació gaudiniana. A Barcelona, en podem trobar diversos exemples, però un dels més interessants és aquest edifici d’estil noucentista que Sugrañes va construir per als marquesos de la Pobla de Claramunt, a la cantonada de la Diagonal amb el carrer de Tuset. A Barcelona, és la primera casa que es construeix amb ciment armat, i en destaca l’esplèndid pati interior ovalat.