La recerca al Sant Pau – Campus Salut Barcelona es basa en una aposta ferma per la innovació i el talent, posicionant així el centre en l’avantguarda en l’àmbit de la investigació científica, amb el big data i la intel·ligència artificial com a palanques de transformació i millora de la salut de les persones.

FUNDACIÓ KÀLIDA

Sant Pau és un hospital universitari amb un vessant docent que es coordina, principalment i des de fa més de cinquanta anys, a través de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Escola d’Infermeria de Sant Pau, centre adscrit a la UAB. L’Hospital té un paper destacat en el programa MIR de formació especialitzada, amb 39 especialitats acreditades. D’altra banda, Sant Pau ofereix màsters i cursos d’especialització per a professionals en actiu. 

La Casa de Convalescència, un edifici que també està gestionat per la UAB, forma part d’aquest Campus de Docència. Tots tres edificis seran espais visitables durant aquesta edició del 48h Open House Barcelona, una visita en la qual també s’explicarà l’eix docent de l’Hospital de Sant Pau.

ESCOLA UNIVERSITÀRIA D’INFERMERIA
CASA DE CONVALESCÈNCIA
FACULTAT DE MEDICINA – UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

En l’àmbit de la recerca, l’Hospital de Sant Pau continua treballant amb els cinquanta-dos grups de recerca acreditats de l’Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau (IIB Sant Pau), un dels centres més actius en la investigació translacional i multidisciplinària, per reforçar el teixit investigador, incrementar el valor afegit dels investigadors de Sant Pau i captar nou talent. 

En l’edició d’enguany, es podran visitar diferents zones on es desenvolupa la recerca bàsica i translacional que es fa a l’Institut de Recerca de Sant Pau, així com algunes plataformes i tècniques que fan servir els investigadors.

INSTITUT DE RECERCA

L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és un hospital de referència en tractaments que requereixen una tecnologia capdavantera i una alta especialització dels professionals. El seu àmbit d’actuació se centra en la ciutat de Barcelona, tot i que també té una incidència notable a la resta de l’Estat i una important projecció internacional.

HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU

El Recinte Modernista de Sant Pau de Lluís Domènech i Montaner, patrimoni de la humanitat per la Unesco des del 1997, ha esdevingut un dels emblemes històrics de la ciutat i una icona del moviment modernista a Barcelona. En l’actualitat, s’ha convertit en un espai on conviuen història i innovació, i en un centre de coneixement format per institucions de diferents àmbits, com la sostenibilitat, la salut i l’educació, entre d’altres. 

El vessant humanista està pensat per acollir entitats de vocació social o comunitària i de foment de la cultura, convertint així el Sant Pau – Campus Salut Barcelona en una caixa de ressonància social dins d’un entorn arquitectònic i urbanístic inigualable i icònic com és el Recinte Modernista. L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau va ser l’únic hospital situat en un recinte catalogat com a patrimoni de la humanitat per la Unesco, fins que es va traslladar al nou edifici.

RECINTE MODERNISTA DE SANT PAU

2023, L’ANY DOMÈNECH I MONTANER 

Aquest 2023, se celebren cent anys de la mort de Lluís Domènech i Montaner, un dels arquitectes catalans més emblemàtics dels segles XIX i XX. La seva producció arquitectònica abasta des de projectes urbans fins a grans conjunts monumentals i encàrrecs a petita escala. Són seus alguns dels edificis més singulars de la Barcelona modernista, com el Recinte Modernista de Sant Pau, la Fonda Espanya, la Casa Lleó Morera, la Casa Fuster i el Palau de la Música, entre d’altres. 

L’arquitecte Lluís Domènech i Montaner (1849-1923), considerat pare del modernisme català, era fill d’una família culta i progressista, de classe mitjana benestant barcelonina. El seu pare, Pere Domènech i Saló, era un enquadernador de prestigi, i la seva mare, Maria Montaner i Vila, filla d’una antiga casa pairal de Canet de Mar, població on l’arquitecte va estar molt arrelat.

Domènech i Montaner es va llicenciar en Ciències Exactes, Físiques i Naturals per la Universitat de Barcelona i, després de començar els estudis d’Enginyeria, va optar per la carrera d’Arquitectura a l’Escola Especial d’Arquitectura de Madrid. Acabada aquella etapa formativa, va emprendre un seguit de viatges per França, Suïssa, Itàlia, Alemanya i Àustria. 

De tornada a Catalunya, va iniciar la seva carrera professional com a arquitecte i, el 1875, va ingressar com a professor interí a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, on va estar vinculat fins al 1920. En aquesta escola va tenir alumnes com els arquitectes modernistes Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch i Josep Maria Jujol. 

A poc a poc, la pràctica arquitectònica es va convertir en la seva autèntica passió, i, a més, va ser un apassionat humanista i amant de la història. 

Els seus últims anys de vida, malalt de càncer d’estómac i desenganyat de la política i d’alguns companys de professió, va delegar molta de la seva activitat professional en el seu fill Pere Domènech i Roura i en el seu gendre Francesc Guàrdia i Vidal. De fet, quan Lluís Domènech i Montaner mor, el 1923, és el seu fill qui acaba les obres de l’antic Hospital de Sant Pau. 

Domènech idealitzava la Catalunya medieval com un dels moments de màxima esplendor i autenticitat, i apostava per reforçar la identitat catalana del present amb els referents del passat. Aquella passió per l’heràldica i l’època medieval està molt present, precisament, al Recinte Modernista de Sant Pau. 

Després d’acollir durant un segle les instal·lacions de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, arran del trasllat de l’activitat sanitària al nou centre, el 2009, un ambiciós procés de rehabilitació ha permès recuperar el valor patrimonial i artístic del Recinte Modernista de Sant Pau, obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, qui en una primera etapa va inaugurar nou pavellons, entre els quals hi havia el d’Administració, amb una gran riquesa ornamental de pedra, ferro i ceràmica. En una segona etapa, a càrrec del seu fill i també arquitecte Pere Domènech i Roure, s’hi va introduir un estil eclèctic d’elements de disseny més simples (convent, farmàcia, cuina, església, casa de convalescència).

La restauració dels pavellons modernistes, declarats patrimoni de la humanitat per la Unesco l’any 1997, també ha permès desenvolupar un programa cultural que té com a objectiu principal reivindicar aquest tresor del modernisme europeu. La figura de Lluís Domènech i Montaner i la seva aportació al moviment modernista, així com el valor patrimonial i institucional de Sant Pau i la seva aportació a la medicina, en són les peces clau. 

A més, la recuperació del conjunt modernista ha convertit part del Pavelló d’Administració en un centre de reunions i esdeveniments. Amb capacitat per a més de sis-centes persones, els espais del Pavelló d’Administració són un emplaçament emblemàtic de la ciutat. 

El Pavelló de l’Administració també acull l’Arxiu Històric de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, un dels fons documentals hospitalaris més importants que es conserven en l’actualitat, el qual abasta obres i documents històrics des del segle XV fins al XX.

L’Escola es va crear segons el Decret del 4 de desembre del 1953 i va iniciar l’activitat el curs acadèmic 1954-1955, funcionant com a Escola d’Ajudants Tècnics Sanitaris (ATS). L’edifici que des de llavors ocupa l’Escola Universitària d’Infermeria de Sant Pau va ser l’antic allotjament de les monges que treballaven al centre hospitalari. L’any 1977, va tenir lloc la integració dels estudis d’Infermeria a la Universitat, així que l’Escola es va transformar en l’Escola Universitària d’Infermeria, adscrita a la UAB.

Un any més, amb motiu del 48h Open House Barcelona, els assistents podran visitar l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, un complex sanitari de quasi 100.000 m2 que es va inaugurar el 2009 i que està format per cinc blocs pràcticament independents, que s’uneixen en un gran vestíbul que, al seu torn, redistribueix les diferents circulacions i connecta tot el complex hospitalari. L’Hospital de Sant Pau, que treballa constantment en l’adequació d’espais per oferir la millor qualitat assistencial, forma part del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT).

L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, fundat el 1401, és una de les institucions hospitalàries més antigues del món. Situat al Pla de l’Eixample de la ciutat de Barcelona ideat per l’enginyer Ildefons Cerdà, l’Hospital té una llarga trajectòria històrica. Durant més de sis-cents anys, ha passat per diferents etapes: des de la beneficència medieval, el naixement de les especialitats mèdiques modernes o la incorporació de l’higienisme, amb la construcció del Recinte Modernista de Sant Pau de Lluís Domènech i Montaner, fins al model assistencial actual. Durant aquests més de sis segles, l’Hospital ha tingut tres ubicacions diferents i s’ha transformat mantenint en tot moment l’esperit humanista de dedicació a la salut i a les persones. 

Actualment, Sant Pau té unes instal·lacions capdavanteres i innovadores, i amb una gran capacitat de creixement. Tot això és possible gràcies a un equip de professionals molt humà i compromès, amb valoracions excel·lents per part d’usuaris i pacients. 

En aquesta edició del festival 48h Open House Barcelona, l’organització ha incorporat la visita a diferents espais que formen el Sant Pau – Campus Salut Barcelona, un projecte multidisciplinari emmarcat en quatre eixos estratègics que formen el Campus: Assistència, Recerca, Docència i Humanisme.

La configuració d’aquest Campus és la materialització del Pla Estratègic de l’entitat: Més Sant Pau. Aquest pla inclou tres grans línies de treball prioritàries –comunitat, empatia i avantguarda–, amb dues palanques de transformació –la innovació i el talent– i amb un eix vertebrador transversal en totes elles: l’ètica.

CAMPUS ASSISTENCIAL
CAMPUS DE RECERCA
CAMPUS D’INNOVACIÓ
CAMPUS DE DOCÈNCIA
CAMPUS HUMANISTA

La Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que es va inaugurar l’any 1968, és un centre universitari públic que té com a objectiu formar professionals assistencials amb els coneixements, les habilitats i les actituds sobre la salut i la malaltia que requereix la societat actual, i que capaciten per a l’exercici professional d’acord amb la normativa vigent. Abans de ser la seu de la Facultat de Medicina, aquest espai es destinava a les dependències de l’antiga farmàcia de l’Hospital.

En els orígens, l’edifici es distribuïa en un gran espai central amb coberta de vidre i nervis metàl·lics; un primer pis amb cambres que envoltaven l’espai central, i un segon pis que ocupava parcialment la planta a llevant i ponent. Per adaptar-se a la topografia del terreny, la planta baixa del pavelló se situava sis metres per sota la cota del carrer i, com a conseqüència, estava envoltada d’un fossar que aportava llum natural i ventilació a l’interior. La intervenció actual ha fet un reforç estructural del pavelló, l’adequació funcional i el disseny d’interiors per a l’ús de la Unitat Docent de Sant Pau de la Facultat de Medicina de la UAB i l’Escola d’Infermeria, i la integració de l’edifici en la xarxa d’infraestructures d’energia geotèrmica del recinte.

La Casa de Convalescència, amb una superfície de 6.235 m2, és una de les darreres obres del modernisme català i forma part del recinte de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. La seva construcció va ser dirigida per Pere Domènech i Roura, que va col·laborar amb el seu pare, Lluís Domènech i Montaner, i el va substituir en la direcció de les obres a la seva mort, el 1923. 

L’edifici, que es va destinar a albergar persones convalescents –amb una capacitat màxima per a cent residents–, destacava pels solàriums envidrats i disposava d’una capella, que dividia l’edifici en dues ales, una per a homes i una per a dones. La Casa gaudia d’una vida autònoma de l’Hospital, amb economia, cuina i farmàcia pròpies. 

La Universitat Autònoma de Barcelona va obtenir la concessió per a la utilització de l’edifici l’any 1969, amb l’objectiu de desenvolupar-hi diverses activitats acadèmiques, fet que va consolidar la presència d’aquesta Universitat a la ciutat.

Anys més tard, el 1998, es va rehabilitar l’edifici per adaptar-lo a aquests usos acadèmics amb la voluntat, també, de retornar-li la forma original: es van rehabilitar façanes i cobertes (amb la gran cúpula central) i es va adequar l’edifici com a equipament d’aulari, ubicant la biblioteca a la planta soterrani. Actualment, la Casa de Convalescència és la seu de la Fundació Universitat Autònoma de Barcelona.

Inscripcions exhaurides.
Inscripciones agotadas.

Durant la reforma del casal d’entitats, es va descobrir un refugi de la Guerra Civil en molt bon estat que es troba just a sota de l’equipament. Les parets i el sostre són de maons de diferents tipus, per l’escassetat de materials, i disposava de llum elèctrica i pou. El Mas Guinardó, ara un casal d’entitats, era una masia del segle XV que deu la fesomia actual, amb un llenguatge classicista, a les intervencions fetes a finals del segle XIX, tot i que el capcer és modernista. Aquest edifici, amb 600 anys d’història, des d’on es van dirigir els atacs a Barcelona durant la Guerra de Successió, s’integra avui dins els Jardins de Frederica Montseny.