Conjunt hospitalari que ocupa nou illes de l’Eixample de Cerdà amb un seguit de pavellons aïllats envoltats de jardins i connectats entre ells a través de galeries subterrànies. En una primera etapa, a càrrec de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, es van inaugurar nou pavellons (sis d’infermeria, un de reconeixement i un d’administració), tots d’estil modernista, amb una gran riquesa ornamental de pedra, ferro i ceràmica. En una segona etapa, a càrrec de l’arquitecte Pere Domènech i Roure, s’hi va introduir un estil eclèctic d’elements de disseny més simples (convent, farmàcia, cuina, església, casa de convalescència). Finalment, l’any 1930, es van traslladar definitivament els serveis de l’Hospital de la Santa Creu del Raval al nou Hospital de Sant Pau, que s’aniria actualitzant al llarg del temps amb noves edificacions (pavelló de tuberculosos, Fundació Puigvert, institut de recerca, centre Kàlida…).

En aquesta edició del festival 48h Open House BCN 2021, es poden visitar els edificis següents:

• INSTITUT DE RECERCA DE L’HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU
• KĀLIDA SANT PAU
• UAB CASA CONVALESCÈNCIA
• UAB UNITAT DOCENT SANT PAU

Referent de l’arquitectura rural del Guinardó que permet entendre la història del barri i de la ciutat. Es tracta d’una masia antigament envoltada de cultius de blat i vinyes i actualment envoltada d’un jardí. L’edificació és de planta basilical (estructura típica de les masies catalanes), de planta baixa i dues plantes pis d’alçada, i s’organitza en tres volums (amb coberta a dues aigües al cos central i plana als laterals). A l’interior, les golfes s’han habilitat com a habitatge i la planta principal distribueix les habitacions al voltant d’una gran sala. Les reivindicacions veïnals van aconseguir que l’edifici passés a ser propietat municipal l’any 2018 i avui està a l’espera que s’hi construeixi un casal de gent gran.

Rehabilitació de l’antic pavelló de la farmàcia de l’Hospital, un dels tres cossos connectats que formaven el pavelló central del recinte (farmàcia, convent i cuina). L’edifici es distribuïa en un gran espai central amb coberta de vidre i nervis metàl·lics; un primer pis amb cambres que envoltaven l’espai central, i un segon pis que ocupava parcialment la planta a llevant i ponent. Per adaptar-se a la topografia del terreny, la planta baixa del pavelló se situava 6 metres per sota la cota del carrer i, com a conseqüència, estava envoltada d’un fossar que aportava llum natural i ventilació a l’interior. La intervenció actual ha fet un reforç estructural del pavelló; l’adequació funcional i el disseny d’interiors per a ús de la Unitat Docent de Sant Pau de la Facultat de Medicina de la UAB i Escola d’Infermeria, i la integració de l’edifici en la xarxa d’infraestructures d’energia geotèrmica del recinte. 

VISITES GUIADES SENSE INSCRIPCIÓ PRÈVIA

Antic pavelló destinat a albergar persones convalescents, amb capacitat per a cent residents i autonomia respecte a la resta de l’Hospital (amb farmàcia, cuina i una economia pròpies). L’edifici, de 6.245 m², es distribueix en quatre plantes i un soterrani, i tot ell és ric en elements modernistes (volta de maó de pla, columnes i capitells de pedra natural, arcs i murs de fàbrica d’obra vista, escales amb graons de marbre i pedra calcària, murals de rajola policromada…). Entre tots aquests elements, en destacava una capella de proporcions verticals amb una gran cúpula central que dividia l’edifici en dos, una ala per a homes i una per a dones. L’any 1998 es rehabilita l’edifici per a usos acadèmics i amb voluntat de retornar-li la forma original: es rehabiliten façanes i cobertes (amb la gran cúpula central) i s’adequa l’edifici com a equipament d’aulari, ubicant la biblioteca a la planta soterrani.

INSCRIPCIONS EXHAURIDES

Durant la reforma del casal d’entitats, es va descobrir un refugi de la Guerra Civil en molt bon estat que es troba just a sota de l’equipament. Les parets i el sostre són de maons de diferents tipus, per l’escassetat de materials, i disposava de llum elèctrica i pou. El Mas Guinardó, ara un casal d’entitats, era una masia del segle XV que deu la fesomia actual, amb un llenguatge classicista, a les intervencions fetes a finals del segle XIX, tot i que el capcer és modernista. Aquest edifici, amb 600 anys d’història, des d’on es van dirigir els atacs a Barcelona durant la Guerra de Successió, s’integra avui dins els Jardins de Frederica Montseny.

“Aquesta ruta que us proposem ressegueix (d’est a oest) els llocs amb més edificis singulars del barri: especialment, antigues masies. Més que masies eren cases senyorials que tenien una doble funció, com a residència d’estiu o de vacances de gent rica (com podien ser els Planàs) fins a usos més o menys rurals, a partir dels masovers que administraven i gestionaven la casa d’una manera permanent. La situació del barri del Guinardó, sobretot la part de Sant Martí, la part que mira cap a mar (perquè n’hi ha una part que mira més al nord que formava part de Sant Andreu de Provençals), tenia unes condicions molt especials de sol, de fresca que ve de mar, de marinades, que la feien molt adient per ser lloc de vacances i d’estada d’aquestes classes altes de Barcelona, durant molts anys.” (Transcripció del podcast d’introducció de l’itinerari)

Projectada amb un llenguatge neoàrab, inicialment havia de ser l’habitatge de l’enginyer director de la Societat General d’Aigües de Barcelona. Es diu Casa de les Altures perquè al costat hi havia els motors d’elevació d’aigua cap als dipòsits situats al turó de la Rovira. El 1991 es va rehabilitar com a seu del districte d’Horta-Guinardó. Es tracta d’un edifici de base rectangular, amb un buit central que correspon a un pati i amb un cos adossat a la façana sud en forma de porxo.

Situat en una parcel·la entre el nou Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i el recinte modernista, el centre Kàlida ofereix un refugi a persones amb càncer, els seus familiars i cuidadors. L’edifici es pensa d’acord amb el concepte d’arquitectura per cuidar i s’inspira en la riquesa de materials, textures, colors, geometries i espai verd del recinte original. Es tracta d’un edifici de 400 m² distribuït en dues plantes: a la planta baixa se situen espais flexibles oberts al jardí, 650 m², protegits per vegetació, murs i pèrgoles que els aïllen de l’Hospital i aporten privacitat als usuaris; a la planta primera hi ha les habitacions, que miren a un menjador a doble alçada. La façana es materialitza amb un mur ceràmic que filtra la llum del Mediterrani, ajuda a ventilar i preserva la intimitat, al mateix temps que s’integra al recinte històric a través del color, la textura i la composició.

Edifici contemporani que s’integra al recinte històric de Sant Pau mitjançant una gelosia translúcida de ceràmica que, per la cara exterior, té el color de les façanes del recinte històric i canvia d’aparença constantment al llarg del dia. El nou edifici incorpora els paràmetres més exigents en termes de sostenibilitat i economia circular (edifici desmuntable i convertible, dissenyat amb criteris d’arquitectura bioclimàtica, i edifici saludable i assequible).