Edifici de 108 habitatges públics de lloguer, 4 locals comercials i aparcament, al barri de la Marina del Prat Vermell. L’edifici es configura a través d’un sòcol comú, on se situa un espai comercial, i amb una coberta que funciona com a coberta comunitària, i a sobre, recolzats, tres volums que contenen els habitatges i les zones comunes. La volumetria de cadascun respon al seu entorn immediat, orientació i programa, cosa que crea diversitat, visuals i relacions volumètriques sense perdre la cohesió del conjunt.

Els tres volums s’estructuren a partir d’un nucli vertical passant que inclou espais comuns depenent de cada cas. D’aquí surt una passera que actua de filtre entre l’espai comunitari i l’espai privat de l’habitatge. Aquests espais de transició tenen una gran riquesa espacial i la funció de potenciar les relacions entre els usuaris a partir de l’apropiació d’aquest espai.

És un habitatge promogut per l’Ajuntament de Barcelona a través de l’Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació

Edifici de 72 habitatges públics de lloguer social al barri de la Marina del Prat Vermell, que consta de planta baixa per a un equipament i sis plantes per als habitatges. L’illa del projecte es troba en un creuament de tres carrers que produeix una planta triangular amb un angle molt agut i, per tant, amb una volumetria molt significativa.

El disseny del projecte segueix els criteris següents per arribar a un edifici NZEB (de consum gairebé zero): reduir el consum d’energia mitjançant la forma compacta i la disposició dels buits, el disseny de les obertures i la protecció solar amb lames orientables i una façana ventilada, entre d’altres. S’han emprat materials i sistemes constructius durables i fàcils de mantenir, i que alhora comporten un baix impacte ambiental i són fàcilment reciclables.

L’edifici disposa de diferents zones comunes, com ara passatges i cobertes per afavorir la relació de les persones. Els habitatges s’han organitzat a partir de la racionalitat i la sistematització constructiva, i són practicables amb exposició solar màxima, ventilació creuada i vistes.

És un habitatge promogut per l’Ajuntament de Barcelona a través de l’Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació

Edifici de 210 habitatges, 64 dels quals de protecció oficial, situat a la Marina del Prat Vermell, zona industrial en transformació, els darrers anys, per convertir-se en una zona d’usos mixtos, on el residencial sigui el dominant. A la planta baixa s’hi col·loquen 8 locals comercials i a la planta soterrani l’aparcament, amb llum i ventilació naturals i espais de vegetació.

El projecte s’ha dissenyat amb estratègies passives per a la reducció del consum d’energia: ventilació creuada, les balconeres i els arbres com a protecció solar i jugar amb el color de les façanes segons la radiació que reben, entre d’altres. Es col·loquen plaques fotovoltaiques a la coberta per a l’autoconsum i una sèrie de bateries, que poden acumular 45kWh, per a les hores de poca o gens radiació solar.

L’edifici és un dels primers sis edificis a Espanya a ser certificats amb el mètode del DGNB-system, la qual cosa inclou una anàlisi-del-cicle-de-vida (LCA) de tot l’edifici.

Inaugurat l’any 1929, el projecte va néixer amb l’objectiu de concentrar l’essència arquitectònica i cultural dels diferents pobles peninsulars per impressionar els visitants a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.
Acordada la seva construcció sota la direcció de l’arquitecte Francesc Folguera i amb la col·laboració de Miquel Utrillo, enginyer i pintor, Ramon Reventós, arquitecte, i Xavier Nogués, dibuixant i pintor, van emprendre una sèrie de viatges a més de 1.600 poblacions per inspirar-se abans de projectar-lo. La idea inicial era enderrocar-lo quan s’acabés l’Exposició Internacional, però els seus creadors van acordar que s’havia de concebre com un projecte perdurable, tal com va acabar passant.
El Poble, recinte emblemàtic de la ciutat de Barcelona, inclou 117 edificis a escala real que repliquen construccions de quinze regions espanyoles, entre les quals s’inclou una muralla defensiva, amb baluards i portal, una església, un monestir, una plaça major, un ajuntament, places, carrers i fonts, entre d’altres. Hi estan representats tots els estils, des del romànic fins al barroc.
Avui en dia, el Poble Espanyol és un equipament cultural obert a la ciutat on es fan diferents activitats familiars, concerts i exposicions, en un entorn natural com és la muntanya de Montjuïc.

El projecte de l’Institut del Teatre va fer front a diverses exigències: es troba en un entorn de gran complexitat, amb una sèrie de construccions de l’Exposició Universal del 1929 i diversos teixits urbans en tensió. El programa funcional era extens i complex: tres centres docents, dues escoles superiors i un ESO/CPD amb menors, i un teatre compartit amb el Mercat de les Flors. A part, la topografia, que va fer possible que l’edifici tingués dos accessos: per la plaça de Margarida Xirgu, que connecta l’IT amb la Ciutat del Teatre, i pel carrer de la França Xica, que connecta l’IT amb el barri del Poble-sec i els seus serveis.

L’edifici va ser concebut en forma de U. En un dels laterals es troben els dos teatres; a la part central de les P0, 1, 2 i 3, les aules teòriques, que s’alineen a la façana de vidre obertes al buit de l’atri, mentre que les aules de moviment de doble alçada donen majoritàriament al carrer de la França Xica.

A l’altre lateral es troba l’escola integrada de Dansa i ESO/Batxillerat, i part del Museu de les Arts Escèniques. Les plantes 4 i 5 ofereixen vistes de Barcelona. Aquí també es troben els serveis dels centres docents i el professorat. Mentre que de les plantes –1 a la –4 acullen les aules per a dansa espanyola, per als estudis musicals, escenografia, magatzems i les reserves del Museu.

La zona de la Marina del Port és un barri de la ciutat que les últimes dècades s’està transformant cap a una zona residencial d’usos mixtos. Aquí és on se situa el Districte Administratiu de la Generalitat de Catalunya, amb la intenció d’unificar en un únic espai les seves dependències administratives, que fins ara estaven repartides en diferents oficines de Barcelona, i alhora aconseguir una millora en termes d’estalvi, eficiència i sostenibilitat.

El projecte, de 58.000 m2, es distribueix en dos grans edificis, units a partir d’un sòcol on se situen els serveis, i, entre aquests dos, una gran zona central enjardinada. La distribució dels espais de treball, polivalents i flexibles, potencia, a través també del mobiliari, noves maneres de treballar i interactuar.

L’edifici és el primer de Catalunya que disposa de les certificacions LEED PLATINUM i WELL, i, alhora, és l’edifici d’oficines més gran de tot Europa amb certificat WELL.

Visita a diversos espais situats en una antiga nau de servei de l’Exposició Universal del 1929 reconvertida en un complex de galeries i estudis d’art i disseny. La intervenció en els locals ha permès maximitzar l’espai de treball, obtenir-hi llum natural a l’interior i generar sinergies entre els diferents artistes i professionals que hi treballen. Els projectes que es podran visitar coincideixen a mantenir les característiques de l’espai industrial original per donar-li valor, esdevenint una oportunitat per conèixer de primera mà la història que l’antiga nau i tot el seu potencial.

El Palau Nacional, construït per a l’Exposició Internacional de l’any 1929, és un edifici de gairebé 50.000 m² que s’adscriu als models del classicisme acadèmic imperants a l’època. La decoració interior del palau es va encarregar a reconeguts pintors i escultors del moment, representants, majoritàriament, del moviment estètic i cultural del noucentisme. Actualment, després d’una reforma important, a càrrec de Gae Aulenti, que va tenir lloc als anys noranta, acull la seu del Museu Nacional d’Art de Catalunya.

El Pavelló de Barcelona, obra simbòlica del moviment modern, es va dissenyar com a pavelló nacional d’Alemanya per a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Construït amb vidre, travertí i diferents classes de marbre, el Pavelló es va concebre per allotjar-hi la recepció oficial, presidida pel rei Alfons XIII al costat de les autoritats alemanyes. Un cop passada la clausura de l’Exposició, el 1930, el Pavelló es va desmuntar. La significació i el reconeixement del Pavelló van fer pensar en la seva possible reconstrucció, que es va consumar el 1986.

Josep Lluís Sert, un dels grans artífexs del GATCPAC i gran amic de Joan Miró, va projectar un museu racionalista que emfasitzava els trets principals de l’arquitectura mediterrània (el pati, les cobertes amb ús de terrat i el control de la llum), al mateix temps que demostrava un control de les formes i les proporcions amb gran imaginació i fantasia. L’ampliació la va dur a terme Jaume Freixa, deixeble i amic de Sert, basant-se, sobretot, a aconseguir una circulació contínua que unís els antics espais amb les noves zones del museu.

A partir dels anys setanta es va produir un canvi d’usos del territori de la Marina, que, juntament amb la deslocalització de les activitats industrials, va passar a tenir un ús més residencial. L’itinerari següent recorre alguns dels projectes més rellevants que es van desenvolupar en aquella època, com ara el grup d’habitatges de les Estrelles Altes, construït l’any 1977 per EFISA, o, l’any 1996, l’anomenada Illa Metalco, propietat de l’INCASÒL, per reubicar els veïns del Polvorí, a causa de la reforma integral d’aquella zona.
En aquell període, les antigues fàbriques es van substituir per grans blocs d’habitatges, la qual cosa va provocar la desaparició de part del patrimoni històric i del vincle amb el seu passat marítim, rural i obrer.

Aquestes dues torres de planta quadrada i 44 metres d’alçada es van concebre com la porta d’entrada a l’Exposició Internacional de Barcelona i estan inspirades en el campanar de la catedral de Sant Marc de Venècia (d’aquí ve el seu nom). Fidels als principis arquitectònics del moment, es van construir amb pedra artificial i obra vista, materials poc nobles, però coherents amb la voluntat de ser enderrocades un cop acabada l’Exposició.