NOTICIES


06/10/2020

ITINERARI LLIURE LES BARRAQUES DE MONTJUÏC

Compartir:

El barraquisme de Barcelona va ser un fenomen urbà que va néixer al final del segle xix i va perdurar fins a la darreria del segle xx. En un període de ràpid creixement de Barcelona, els mecanismes típics d’allotjament dels més desfavorits (la divisió dels pisos, les habitacions rellogades i les pensions) es revelaven insuficients per compensar la manca d’habitatge, en una ciutat on era més difícil trobar allotjament que feina.
La presència de barraques a Montjuïc està documentada des del 1885, i la immigració de les dècades del 1950 i el 1960 va convertir la muntanya en la zona de barraques més poblada de Barcelona. L’any 1957, 6.090 barraques allotjaven més de 30.000 persones. Al vessant oest de la muntanya, els barris de Tres Pins, Can Valero, les Banderes, Damunt la Fossa i altres nuclis menors formaven un continu. Al vessant nord de la muntanya, destacaven els nuclis de Poble-sec i Maricel i, a la banda de mar, hi havia els de Can Tunis i el Morrot.

NOTICIES


06/10/2020

MUSEU NACIONAL D’ART DE CATALUNYA

Compartir:

El Palau Nacional, construït per a l’Exposició Internacional de l’any 1929, és un edifici de gairebé 50.000 m² que s’adscriu als models del classicisme acadèmic imperants a l’època. La decoració interior del palau es va encarregar a reconeguts pintors i escultors del moment, representants, majoritàriament, del moviment estètic i cultural del noucentisme. Actualment, després d’una reforma important, a càrrec de Gae Aulenti, que va tenir lloc als anys noranta, acull la seu del Museu Nacional d’Art de Catalunya.

NOTICIES


06/10/2020

PAVELLÓ ALEMANY (FUNDACIÓ MIES VAN DER ROHE)

Compartir:

El Pavelló de Barcelona, obra simbòlica del moviment modern, es va dissenyar com a pavelló nacional d’Alemanya per a l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929. Construït amb vidre, travertí i diferents classes de marbre, el Pavelló es va concebre per allotjar-hi la recepció oficial, presidida pel rei Alfons XIII al costat de les autoritats alemanyes. Un cop passada la clausura de l’Exposició, el 1930, el Pavelló es va desmuntar. La significació i el reconeixement del Pavelló van fer pensar en la seva possible reconstrucció, que es va consumar el 1986.

NOTICIES


06/10/2020

MUHBA – REFUGI ANTIAERI 307

Compartir:

Som davant la construcció de 200 metres de túnels d’una alçada de 2,10 metres i una amplada variable entre 1,5 i 2 metres, que disposava de lavabos, font, infermeria, sala d’infants i llar de foc, entre altres peces. És un bon exemple dels refugis construïts durant la Guerra Civil a Barcelona i permet sentir la brutalitat de les guerres i l’esforç dels ciutadans en la cerca de la supervivència.

NOTICIES


06/10/2020

CAIXAFORUM (ANTIGA FÀBRICA CASARAMONA)

Compartir:

La fàbrica tèxtil que Casimir Casaramona va fer construir als peus de la muntanya de Montjuïc constitueix una peça única de l’arquitectura modernista industrial catalana de principis del segle XX. Tota la construcció es va fer de maó, emprant la ceràmica i la pedra artificial per ornamentar les parts nobles. Després d’una llarga temporada d’inactivitat, el 2002 ”la Caixa” va crear el CaixaForum, i el va dotar de les infraestructures pròpies d’un equipament cultural modern, mantenint l’esperit original de l’obra.

NOTICIES


06/10/2020

ESPAI BOMBERS – PARC DE LA PREVENCIÓ DE BARCELONA

Compartir:

Antic parc de bombers del Poble-sec, aixecat per a l’Exposició Internacional del 1929, i reconvertit en un nou equipament, part de la xarxa d’espais culturals Montjuïc, Muntanya dels Museus. El nou projecte suposa una rehabilitació integral per aconseguir la major transparència entre els diferents espais expositius, fent servir, majoritàriament, el vidre en el nou cos i amb noves obertures als murs interiors, emmarcant així l’estructura de maó i acer.

NOTICIES


06/10/2020

FUNDACIÓ JOAN MIRÓ

Compartir:

Josep Lluís Sert, un dels grans artífexs del GATCPAC i gran amic de Joan Miró, va projectar un museu racionalista que emfasitzava els trets principals de l’arquitectura mediterrània (el pati, les cobertes amb ús de terrat i el control de la llum), al mateix temps que demostrava un control de les formes i les proporcions amb gran imaginació i fantasia. L’ampliació la va dur a terme Jaume Freixa, deixeble i amic de Sert, basant-se, sobretot, a aconseguir una circulació contínua que unís els antics espais amb les noves zones del museu.

NOTICIES


06/10/2020

TORRES VENECIANES

Compartir:

Aquestes dues torres de planta quadrada i 44 metres d’alçada es van concebre com la porta d’entrada a l’Exposició Internacional de Barcelona i estan inspirades en el campanar de la catedral de Sant Marc de Venècia (d’aquí ve el seu nom). Fidels als principis arquitectònics del moment, es van construir amb pedra artificial i obra vista, materials poc nobles, però coherents amb la voluntat de ser enderrocades un cop acabada l’Exposició.

NOTICIES


06/10/2020

PAVELLONS DE LA SEAT – COL·LECCIÓ DE COTXES HISTÒRICS

Compartir:

INSCRIPCIONS EXHAURIDES

 

A la NAU A122, situada als terrenys de la Zona Franca on es va establir la primera planta de la SEAT, hi trobem una col·lecció de cotxes històrics de la marca amb, aproximadament, 200 dissenys de cotxes recuperats i restaurats: des del SEAT 1400 (el primer cotxe que fabrica l’empresa als anys 50, que tant motoritzava les classes adinerades com els serveis públics de taxi o ambulància) fins a l’exposició de cotxes de competició (ral·lis i circuits) i de prototips que no han arribat mai a veure la llum, passant per diferents versions dels icònics 600, 127 o Panda.

NOTICIES


06/10/2020

PAVELLONS DE LA SEAT – MENJADORS DE SEAT

Compartir:

INSCRIPCIONS EXHAURIDES

 

Edifici de menjadors per als treballadors de la fàbrica SEAT que s’organitza en forma de pinta per crear una sèrie de patis enjardinats i connectats mitjançant unes pèrgoles que aportaven un ambient càlid als treballadors que trencava amb la monotonia pròpia del sistema de producció en sèrie. La construcció d’aquest edifici va ser molt innovadora: per primer cop, degut al fet que l’edifici s’havia de construir sobre terrenys de reblert de baixa densitat, es va fer servir l’alumini com a material estructural (un material lleuger que fins al moment únicament s’havia utilitzat en la indústria aeronàutica).