Edifici de 67 habitatges públics al barri de la Trinitat Nova, amb una planta baixa per a ús de local comercial i dues plantes soterrani per a aparcament. El disseny parteix de l’agregació d’una tipologia cruciforme de pisos passants que configura un únic volum amb retranquejos que generen diferents relacions amb l’entorn. La distribució interior segueix una malla desjerarquitzada que crea espais flexibles i adaptables a canvis d’usos al llarg del temps. Els dos espais exteriors –un a cada extrem– són espais intermedis entre l’exterior i l’interior i funcionen com a captadors energètics i filtres solars.

El projecte inclou sistemes passius com a mesures d’estalvi energètic, com ara ventilació creuada, assolellament directe al solstici d’hivern i increment d’aïllament en façanes, entre d’altres. A més, té sistemes actius com ventilació higrorregulable individual, energia de fonts renovables (plaques solars) i detectors de presència i fotolumínics en espais comunitaris.

És un habitatge promogut per l’Ajuntament de Barcelona a través de l’Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació

Conjunt patrimonial que explica la història de la ciutat per intentar establir i consolidar un sistema públic d’abastiment d’aigua al segle XX: des de l’actual barri de la Trinitat Vella s’impulsava l’aigua fins al dipòsit situat a la Trinitat Nova, on es clorava i des d’on es conduïa al nucli antic de la ciutat. Avui, ambdós edificis tornen a estar connectats pel túnel que els unia sota l’avinguda Meridiana, fet que permet, finalment, mostrar el conjunt complet.

Aquest edifici residencial, tot un símbol de Nou Barris, és un bon mirador que acull un punt d’informació del Parc de Collserola. L’edifici també es coneix popularment com a castell, per l’aire medievalista, que es manifesta en les obertures de mig punt i el coronament a base de merlets, que evoquen una fortificació. Van ser els primers elements que es van recuperar, quan es va rehabilitar.

Aquest itinerari pretén ser una descoberta del llegat arquitectònic vinculat amb l’aigua i la seva importància al llarg del temps per al desenvolupament de Montcada i Reixac. Tot resseguint el Rec Comtal, es visitaran diferents espais patrimonials i naturals, com la Casa de la Mina, el complex de la Casa de les Aigües i els horts de La Ponderosa, per rematar l’itinerari a les portes de la Casa de les Aigües de la Trinitat.

A càrrec de: Museu municipal de Montcada i Reixac

Reserves: museumunicipal@montcada.org / 610144499 (whatsapp o telèfon)

Projecte guanyador del concurs públic de solars municipals destinats a habitatge cooperatiu en cessió d’ús. L’edifici té un programa de 32 habitatges amb espais comunitaris i, amb vuit plantes d’alçada, serà l’edifici més alt de l’Estat construït amb fusta (estructura de panells de fusta contralaminada CLT). El bloc es desenvolupa al voltant de tres conceptes principals: un model de cohabitatge i cessió d’ús (nou model de convivència i de tinença); una aportació urbanística (la solució del projecte crea un joc d’alçades per adaptar-se a l’entorn, que s’aprofita com a espai comunitari de l’edifici i evita l’aparició d’una gran mitgera en el paisatge urbà), i un compromís mediambiental (es tracta d’un projecte d’edifici passiu, amb una mínima demanda energètica, pel que fa a climatització i producció d’aigua calenta, i un edifici ecològic, que fa servir materials preferentment orgànics amb la mínima petjada ecològica). A més, el projecte preveu l’existència d’un hort urbà a la coberta i un economat en planta baixa, exemple de com els conceptes que giren al voltant de l’alimentació sostenible transformen la ciutat i la seva arquitectura.

Inscripcions als enllaços següents:

Cirerers: Dissabte 21 d’octubre 11 h 

Cirerers: Dissabte 21 d’octubre 12 h 

Cirerers: Dissabte 21 d’octubre 13 h 

L’edifici sorgeix i s’integra en la urbanització existent aprofitant el desnivell de la topografia per captar llum natural a tots els espais: el Casal esdevé una prolongació del carrer i transforma l’espai lliure exterior en un espai social vertebrador que aporta allò que faltava (activitat i gent), al mateix temps que dilueix la línia entre l’interior i l’exterior creant una continuïtat visual i física que fomenta l’ús col·lectiu del conjunt. Tot i així, la compacitat del volum permet establir accessos controlables i fàcilment segregables.