Projecte de 105 habitatges públics municipals amb serveis per a gent gran, casal i CAP. L’edifici es planteja un doble objectiu: fer compatibles els usos que hi conviuen i encaixar en la peculiar volumetria urbana del 22@.

Des del punt de vista funcional, la complexitat programàtica es resol a través d’un edifici unitari on el caràcter públic o privat dels diferents espais són qüestions que s’han de tenir en compte: les dependències del CAP i el casal de barri se situen en planta baixa, tot formant un sòcol de dues alçades que sosté tres volums d’habitatges. Des del punt de vista territorial, l’edifici es resol amb una volumetria amb forma de ventall, que permet l’assolellament dels habitatges i el diàleg amb l’entorn: tot i ser de dimensions més petites, el nou volum reequilibra el protagonisme de la torre Agbar dins la parcel·la i, a través de la seqüència de buits i plens, estableix un diàleg amb els edificis de la parcel·la veïna.

Rehabilitació d’un habitatge per adaptar-lo a l’estàndard de sostenibilitat d’una casa passiva, certificació que es basa en l’ús de solucions locals de l’arquitectura vernacular combinat amb les tecnologies actuals. El projecte, gràcies a un seguit d’obertures en parets, sostres i armaris, permet conèixer els sis principis d’una casa passiva: bona protecció solar; bon aïllament tèrmic i reducció de ponts tèrmics; ús de finestres eficients; reducció de les infiltracions d’aire, i ús de ventilació controlada amb recuperador de calor. Per tal de reduir l’impacte mediambiental de l’edifici, el sistema prioritza la utilització de materials de baix impacte mediambiental i amb una vida útil llarga, de tal manera que s’aconsegueix reduir les emissions de CO2 un 92% respecte a una rehabilitació convencional.

El barri del Poblenou de Barcelona s’ha vist envaït, els darrers anys, per una nova arquitectura d’edificis singulars que no dialoguen amb el seu entorn industrial i tradicional. Aquest conjunt d’edificis dispersos no ajuda a construir un espai urbà de qualitat i molts cops el carrer es converteix en un lloc inhòspit que no convida a passejar. La intenció del projecte és apostar clarament per la continuïtat de l’illa i fer-ho amb un llenguatge i uns colors que encaixin en el context de manera natural, sense renunciar a una certa autonomia i personalitat. En secció, el volum recula en terrasses per reconèixer les alçades veïnes, així s’estableixen vincles amb l’entorn més proper i, al mateix temps, s’aconsegueix un volum més lleuger des del carrer.

L’any 1972, un grup de joves arquitectes i dissenyadors de Barcelona van fundar Barcelona Design amb la intenció de produir mobles i objectes per als seus projectes amb total llibertat creativa i d’introduir un criteri innovador en el sector. Avui, aquests mobles estan presents en més de 60 països, a les millors botigues de disseny i galeries d’art, i als projectes d’estudis d’interiorisme i arquitectura més avantguardistes. Els mobles es produeixen majoritàriament amb petits artesans i tallers locals per a projectes de tot el món. El punt de trobada d’aquest món de la cultura i el disseny és en un showroom de més de 600 m² situat en un antic espai industrial del districte del 22@. Aquí s’hi troben tant edicions limitades amb dissenys de Dalí i Gaudí (BD Art Editions) com peces d’artistes contemporanis com Mendini i Hayon.

Projecte resultant de la reforma i l’ampliació d’una escola existent que s’estructura en tres volums connectats entre ells. Els dos primers volums (edifici original i nova edificació) s’organitzen en forma de L, delimitant un pati, i contenen el programa més privat de l’escola (aules, administració, cuina i menjador). El tercer volum és un edifici exempt (unit a la resta mitjançant un pont), que dona a l’espai públic i conté un gimnàs-sala polivalent i una biblioteca, que fa servir la resta del barri fora de l’horari escolar. Constructivament, s’utilitzen solucions senzilles, durables, resistents i de baix manteniment (executades amb formigó, fusta, tendals enrotllables tèxtils…). Energèticament, l’edifici es concep amb un consum energètic gairebé nul i posa una atenció especial al disseny de la protecció solar i la ventilació natural.

L’IAAC és un centre internacional d’investigació, educació, producció i divulgació que té la missió d’imaginar l’hàbitat futur de la nostra societat per construir-lo en el present. A l’Institut s’hi creen xarxes de coneixement interdisciplinari (es treballa en col·laboració amb diverses ciutats, comarques, grups industrials, centres de recerca, entitats…) i té la seu principal al districte barceloní del 22@ (referent internacional d’empreses i institucions orientades a la societat del coneixement). El campus del Poblenou és el cor de l’Institut, una antiga fàbrica de ceràmica transformada en fàbrica d’idees i projectes, un edifici de 2.200 m² que mescla un enfocament experimental i productiu de l’arquitectura i l’urbanisme.

Reforma de l’habitatge del mateix arquitecte, que busca la materialització de l’arquitectura en la qual se sent còmode: figures geomètriques senzilles, que creen espais complexos i on la construcció i els materials acaben de definir els espais desdibuixant-ne els límits. L’espai central és un quadrat (que conté la cuina, la sala, el menjador i altres espais lliures) i al costat s’hi troba un espai triangular que fa un gir a la planta de l’habitatge (accés a la zona d’habitacions). Entre les dues peces no hi ha separació física i únicament s’indica la transició mitjançant un canvi d’alçada del sostre. Els materials que acaben de configurar l’espai són, entre d’altres, una cinta de fusta de roure tenyida de negre que recorre les parets i les uneix, i un pilar central recobert de llautó (vestigi dels murs estructurals preexistents, que s’enderroquen).

El projecte urbanístic de la zona de la Vila Olímpica (Barcelona 92) es va estructurar en un sistema de franges (platges, passeig marítim, avinguda litoral, edificis aïllats i barri residencial). A la franja d’edificis aïllats es troba el gratacels de la Torre MAPFRE, un edifici de 43 plantes i 154 metres d’alçària que, juntament amb la torre veïna, s’han convertit en fites visuals de la ciutat. La construcció de la torre es resol amb un nucli central de formigó armat, un perímetre de pilars retirat del pla de façana i vidres inclinats per al tancament. L’any 2016 es va fer una reforma important a la torre: se’n va millorar l’eficiència energètica, s’hi van introduir espais adequats per a les noves formes de treball i es van renovar els accessos i les zones comunes.

Torre MAPFRE està unida al volum inferior en forma de vela, un edifici de comercialització d’oficines que està ocupat parcialment pel Centre de Fotografia KBr, de la Fundació MAPFRE, amb exposicions de fotògrafs reconeguts d’àmbit mundial.

El projecte urbanístic de la zona de la Vila Olímpica (Barcelona 92) es va estructurar en un sistema de franges (platges, passeig marítim, avinguda litoral, edificis aïllats i barri residencial). A la franja d’edificis aïllats es troba el gratacels de la Torre MAPFRE, un edifici de 43 plantes i 154 metres d’alçària que, juntament amb la torre veïna, s’han convertit en fites visuals de la ciutat. La construcció de la torre es resol amb un nucli central de formigó armat, un perímetre de pilars retirat del pla de façana i vidres inclinats per al tancament. L’any 2016 es va fer una reforma important a la torre: se’n va millorar l’eficiència energètica, s’hi van introduir espais adequats per a les noves formes de treball i es van renovar els accessos i les zones comunes.

Torre MAPFRE està unida al volum inferior en forma de vela, un edifici de comercialització d’oficines que està ocupat parcialment pel Centre de Fotografia KBr, de la Fundació MAPFRE, amb exposicions de fotògrafs reconeguts d’àmbit mundial.

La intervenció a l’antiga fàbrica de Can Framis per convertir-la en espai expositiu de la Fundació Vila Casas mostra la seva pell deteriorada formant un collage contemporani i construeix un nou edifici que connecta les dues naus existents, coincidint a la vegada amb el traçat d’una altra antiga nau. D’aquesta manera, els tres edificis configuren un pati que es converteix en un vestíbul polivalent per al museu.

Projecte guanyador del concurs públic de solars municipals destinats a habitatge cooperatiu en cessió d’ús. L’edifici, que comparteix espais amb el barri i mostra la riquesa de la vida comunitària interior, té una secció canviant que s’adapta a les necessitats de cada pis i ofereix un bon confort climàtic i acústic. Tipològicament (el grup el formen 33 persones agrupades en 19 unitats de convivència), els habitatges es dissenyen a partir d’una unitat bàsica de 50 m² ampliables segons les necessitats dels usuaris: els habitatges s’apropien d’espais (de manera individual, compartida o com a habitacions satèl·lit) amb una obra mínima de divisòries en sec. Constructivament, es tracta d’un edifici lleuger on predominen materials reutilitzables i desmuntables, que permeten reduir la fonamentació i els materials d’origen mineral en l’edifici.

Antiga fàbrica tèxtil d’estampats de la família Paul que, a partir del 1877, va ser ocupada per diferents empreses, entre les quals hi havia l’empresa Johnston, Shields i Cia – La Escocesa (1894-1984), que li va acabar donant el nom. Avui és una fàbrica oberta de creació analògica que dóna cobertura a les necessitats dels artistes en les diverses fases de la seva trajectòria, oferint espais de treball i recursos per desenvolupar projectes. El context de creació analògica comporta la reutilització de la baixa tecnologia com a element clau per a la reapropiació dels processos creatius i de la seva temporalitat orgànica.