Situat a l’ala frontal de l’antiga fàbrica tèxtil Fabra i Coats, el Centre d’Art Contemporani és una institució dedicada a la recerca, la producció, l’exposició i la difusió de pràctiques artístiques contemporànies, sobretot la que es desenvolupa en el context local i està oberta a l’escena internacional. Fan servir el seu espai per a la investigació, la innovació i el desenvolupament artístic, i hi fan exposicions i activitats obertes al públic.
El Centre ocupa tres plantes que formen uns 1.350 m² que des dels anys vuitanta del segle XX estaven en desús. La reforma vol reparar i mantenir l’estructura i la composició originals de l’edifici i els espais. La intervenció es concreta en l’adaptació d’aquests espais al nou ús, una millora energètica de l’envolupant mitjançant la substitució de fusteries i l’adaptació de les instal·lacions a la normativa actual, mantenint i potenciant els materials preexistents (maó, fusta i formigó).

El 1929, arran de l’Exposició Universal que es va celebrar a Barcelona, molts migrants van arribar a la ciutat per treballar-hi. La Patronal de l’Habitatge va construir 784 habitatges en planta baixa per allotjar de manera temporal les persones que acabaven d’arribar. Tot i ser habitatge públic, les condicions dels allotjaments eren precàries, per la manca d’infraestructura i espai interior, cosa que va suposar que una part de la vida social es traslladés al carrer, i per aquest motiu es va crear una gran cohesió social de barri.

Durant el segle passat, sobretot el 1963, es va anar consolidant l’entorn amb diferents construccions. A principis del segle XXI, es qüestiona, a causa del mal estat de les cases barates, el seu futur, que s’acaba concretant substituint-les per pisos. Finalment, el projecte del nou equipament Cases Barates es va iniciar el 2010, per iniciativa de l’Associació de Veïns i Veïnes del Bon Pastor, i consta de setze cases: quatre es mantenen i es rehabiliten com a cases-museu, ambientades en diferents moments històrics; quatre es destinen a espais expositius, i la part restant a programa funcional d’administració i sales d’actes. La finalitat del projecte és conservar l’essència dels espais, i recuperar i ser testimoni de les diferents maneres de viure i d’habitar al llarg d’una època important, a Barcelona.

Conjunt patrimonial que explica la història de la ciutat per intentar establir i consolidar un sistema públic d’abastiment d’aigua al segle XX: des de l’actual barri de la Trinitat Vella s’impulsava l’aigua fins al dipòsit situat a la Trinitat Nova, on es clorava i des d’on es conduïa al nucli antic de la ciutat. Avui, ambdós edificis tornen a estar connectats pel túnel que els unia sota l’avinguda Meridiana, fet que permet, finalment, mostrar el conjunt complet.

La història del recinte de La Compañía Anónima de Hiladuras Fabra y Coats (1903-2005) comença abans que es constitueixi l’empresa i, en els seus més de cent anys d’història, s’ha anat transformant per adaptar-se a cada situació. Inicialment, a la parcel·la hi havia la fàbrica de la família Alsina (1853-1887), que va ser absorbida per una empresa britànica (1893-1903) que hi va construir la nau central. Amb la constitució de la Fabra i Coats (1903-1913), es van construir un magatzem de cotó i dos edificis auxiliars per al blanqueig i tintat, i es van renovar la sala de calderes i un edifici destinat a oficines. L’any 1919, es va incorporar a l’empresa l’antiga fàbrica del Rec, per a les seccions d’acabat; l’any 1965, es va iniciar la producció de fibres sintètiques i les naus es van reorganitzar tenint en compte els nous usos (magatzem de fil, taller de fibres sintètiques, cabdellat i plegat, condicionament i control de qualitat). Finalment, als anys vuitanta, la fàbrica es va quedar únicament els processos relacionats amb el tenyit, els acabats i el condicionament del fil. Actualment, les naus s’han transformat als usos actuals que necessita la ciutat, un pas més en l’evolució arquitectònica del recinte.

En aquesta edició del festival 48h Open House BCN 2023, es poden visitar els edificis següents:

– LOCAL DELS AMICS DE LA FABRA I COATS
– ESPAI VERTICAL (COLLA CASTELLERA JOVE DE BARCELONA)
– CAN FONTANET (CENTRE D’INTERPRETACIÓ DELS TRES TOMBS)
– FÀBRICA DE CREACIÓ
– CENTRE D’ART CONTEMPORANI DE BARCELONA

Antiga quadra del complex industrial de la Fabra i Coats, rehabilitada com a Centre d’Interpretació dels Tres Tombs. El projecte de rehabilitació parteix d’una sèrie de premisses: recuperar la materialitat essencial de la nau; l’existència d’una franja lliure entre Can Fontanet i l’edifici contigu; la futura creació d’una plaça interior pública del recinte Fabra i Coats, i la necessitat d’incrementar la superfície per situar-hi el nou programa. Aquestes premisses es materialitzen en l’aparició d’un nou cos annex a la nau que esdevé l’accés per a visitants i el punt d’articulació entre tot el programa. El volum annex es troba un metre i mig per sobre de la cota de la nau, fet que permet la creació i l’accés a un altell de fusta sobre les quadres. A l’interior, aquest altell esdevé alhora un mirador cap a la zona expositiva de carruatges i una sala polivalent multimèdia necessària per al seu ús museístic.

La nau G de l’antiga fàbrica de Fabra i Coats conté 46 habitatges de lloguer social per a gent jove i la nova seu de la Colla Castellera Jove de Barcelona. Aquesta seu ocupa quatre crugies del costat oest de la nau i la gran sala d’entrenament (10 x 10 x 10 metres) es configura a partir de l’anàlisi dels castells: estructures piramidals que funcionen, idealment, a compressió pura. Com més càrrega té un pis, més secció té, i el descens de càrregues es visualitza en la forma del castell i, per evitar–ne el col·lapse, es col·loquen les traves (pinya, folre i manilles). La nova estructura es concep de manera complementària a la del castell i funciona com una closca que crea un buit a l’interior.

Edifici projectat en una època en què la producció industrial introduïa nous sistemes de construcció, fet que l’arquitecte va aprofitar per experimentar amb tota mena d’innovacions formals i tecnològiques: introdueix un disseny de finestres corregudes que incorporen els elements resistents a la fusteria metàl•lica; utilitza, per primera vegada, la solució de forjat col•laborant per resistir càrregues de 2000 kg/m²; aplica panys de gressite a les escales i a la concepció del tester, i dissenya el mobiliari tot reivindicant la figura de l’arquitecte com a director total de l’obra.

Es tracta d’un edifici d’habitatges per a obrers impulsat per l’Administració catalana durant la Segona República. Considerat avui un símbol de l’arquitectura racionalista a Barcelona, va representar una nova manera de pensar l’habitatge per als més necessitats, i de plantejar en clau local les propostes que en l’àmbit internacional trencaven amb la tradició i apostaven per noves solucions. Enguany, després d’una acurada restauració, la visita al pis museu permet veure’n l’estructura i l’aspecte originals, així com una proposta de mobiliari i equipament que ha seguit l’ideari del GATCPAC.

La nau central de l’antiga fàbrica Fabra i Coats és un edifici de quatre plantes amb una estructura exterior de murs de càrrega (amb un ritme marcat de grans finestrals) i una estructura interior formada per una retícula de pilars i jàsseres d’acer laminat importat d’Anglaterra. El nou projecte adequa tot el conjunt a un programa d’usos complex (fàbrica de creació artística, centre d’art contemporani, escola de les arts i centre d’interpretació industrial). Totes les intervencions es pensen per afavorir l’espai existent: d’una banda, únicament s’intervé a les façanes per enderrocar els cossos afegits i restaurar-les (mantenint l’obra de fàbrica i les fusteries originals); d’altra banda, s’incorporen peces tecnològiques per als usos específics i s’instal·la un sistema de cables tensats i lones que flexibilitzen l’espai per adaptar-lo a diferents necessitats.

Aquest conjunt d’habitatges és un bon exemple de la funció del fundador del Grup R, i alhora de defensar la industrialització davant de l’artesania. El llenguatge emprat es basa en la sistematització d’elements domèstics: finestres, balcons, forjats, murs…, tots traçats rigorosament i de manera que cada element s’expressa amb un material diferent. Concilia les noves tecnologies (estructura de formigó armat) amb materials tradicionals (maó, ceràmica i fusta).