L’any 1910, el milionari americà Charles Deering, després de conèixer Sitges gràcies al seu amic, el pintor Ramon Casas, va comprar l’antic hospital de Sant Joan Baptista de la vila, un edifici d’origen medieval situat sobre les roques, així com també les antigues cases que es trobaven al voltant de l’antiga placeta de Sant Joan. A la banda de mar ja hi havia el Cau Ferrat de Santiago Rusiñol. L’encarregat del projecte va ser Miquel Utrillo, que va idear un interessant conjunt arquitectònic, dividit en diversos edificis amb usos diferents, però connectats entre ells. El conjunt Maricel es podria dir que està format per Maricel de mar (antic hospital, avui Museu Maricel) i Maricel de terra (antigues cases de pescadors, avui Palau Maricel) i el pont que els uneix. Aquest conjunt es pot visitar per l’interior, però en aquest itinerari es farà una visita només per l’exterior, per entendre la seva formació, i es veurà una maqueta de tot el conjunt situada a la sala Sert del Palau Maricel.

El Palau del Rei Moro és un edifici gòtic que es devia construir cap al 1390 (segle XIV). Tant el Palau com el contigu Estudi Vidal es corresponien amb habitatges grans i rics de l’època medieval. Les seves parts posteriors formaven la muralla, i als seus peus hi ha el carrer de la Vall, que no és altra cosa que l’espai terraplenat que antigament era el fossat o la vall a peu de muralla que feia el tomb a la vila tot resseguint-ne la part exterior per tal de dificultar atacs d’enemics exteriors. No va ser fins a finals del segle XIX i principis del XX que certa gent es va interessar pels casals i, així, va evitar que s’alteressin. En aquell moment, es van reformaren els interiors i la torre, però la façana es manté tal com estava al segle XIV. El Palau del Rei Moro és, actualment, propietat de l’Ajuntament de la vila. L’Agrupació de Balls Populars de Sitges hi fa estada, pràcticament de manera ininterrompuda, des que es va fundar, l’any 1978, i ara hi conviu amb el Grup Pessebrista de Sitges, la Colla Jove de Castellers de Sitges i, entre d’altres, la SACA, col·lectius dedicats a festejar, conservar i promoure el folklore sitgetà i la cultura popular del nostre país.

Wikihousing és una solució per a l’habitatge dels joves de Barcelona, una aventura que aposta per la formació certificada, la innovació en arquitectura sostenible i la difusió de coneixement que culmina amb l’autoconstrucció i la cogestió d’un prototip real d’habitatge assequible i ecològic.
El projecte es divideix en tres fases: la primera fase es basa en classes teòriques impartides per experts en matèries d’habitatge, arquitectura, fabricació i gestió; la segona fase, en tallers pràctics per encarar el procés constructiu; l’última fase consisteix en la construcció d’un prototip d’habitatge en una parcel·la pública.
Per tal que el prototip es construeixi amb el menor impacte ambiental i econòmic possible, durant el procés de disseny s’ha fet una recerca de materials reciclables o reutilitzables en la construcció (des de taulers i taules de fusta, pilars o bigues reutilitzades, fins a elements més complexos, com estructures metàl·liques).

Cebrià Camprubí, famós roserista, va demanar a Josep Maria Jujol que li construís aquesta casa a la finca agrícola dedicada al conreu de roses i plantes de la família.
L’edifici està format per diferents volums rectangulars interconnectats i a diferents altures, a excepció del cos circular de l’escala, adossada a la torre mirador. La decoració exterior està formada per esgrafiats que remeten a sants i deesses relacionades amb l’agricultura, un pagès feinejant, els ocells característics de l’arquitecte i la referència constant a la professió del seu propietari: el cultiu de les roses. La façana, pintada de color rosa suau, també reforça aquesta idea.
A part de l’esgrafiat, altres tècniques que va fer servir Jujol a l’hora de construir l’edifici són el trencadís i la forja.

Edifici d’oficines situat en un xamfrà del 22@ que forma part d’una illa el planejament de la qual va fer el mateix estudi d’arquitectura el 2008. La planta baixa és pública i diàfana, i les vuit plantes de sobre estan destinades a oficines relacionades sempre amb espais exteriors, i en les quals predomina la presència de la vegetació per potenciar-hi el contacte. L’accés es fa a través d’un gran porxo que aconsegueix ampliar el sistema de passatges d’interior d’illa i potenciar la relació entre l’interior i l’exterior de l’edifici.

L’edifici té la certificació LEED Gold, gràcies a diferents sistemes passius que s’hi han implementat des del disseny, que disminueixen la demanda energètica, i la utilització de la fusta carbonitzada a la façana, que redueix la seva petjada de carboni.

Edifici de 108 habitatges públics de lloguer, 4 locals comercials i aparcament, al barri de la Marina del Prat Vermell. L’edifici es configura a través d’un sòcol comú, on se situa un espai comercial, i amb una coberta que funciona com a coberta comunitària, i a sobre, recolzats, tres volums que contenen els habitatges i les zones comunes. La volumetria de cadascun respon al seu entorn immediat, orientació i programa, cosa que crea diversitat, visuals i relacions volumètriques sense perdre la cohesió del conjunt.

Els tres volums s’estructuren a partir d’un nucli vertical passant que inclou espais comuns depenent de cada cas. D’aquí surt una passera que actua de filtre entre l’espai comunitari i l’espai privat de l’habitatge. Aquests espais de transició tenen una gran riquesa espacial i la funció de potenciar les relacions entre els usuaris a partir de l’apropiació d’aquest espai.

Edifici de 67 habitatges públics al barri de la Trinitat Nova, amb una planta baixa per a ús de local comercial i dues plantes soterrani per a aparcament. El disseny parteix de l’agregació d’una tipologia cruciforme de pisos passants que configura un únic volum amb retranquejos que generen diferents relacions amb l’entorn. La distribució interior segueix una malla desjerarquitzada que crea espais flexibles i adaptables a canvis d’usos al llarg del temps. Els dos espais exteriors –un a cada extrem– són espais intermedis entre l’exterior i l’interior i funcionen com a captadors energètics i filtres solars.

El projecte inclou sistemes passius com a mesures d’estalvi energètic, com ara ventilació creuada, assolellament directe al solstici d’hivern i increment d’aïllament en façanes, entre d’altres. A més, té sistemes actius com ventilació higrorregulable individual, energia de fonts renovables (fotovoltaica tèrmica) i detectors de presència i fotolumínics en espais comunitaris.

Edifici de 72 habitatges públics de lloguer social al barri de la Marina del Prat Vermell, que consta de planta baixa per a un equipament i sis plantes per als habitatges. L’illa del projecte es troba en un creuament de tres carrers que produeix una planta triangular amb un angle molt agut i, per tant, amb una volumetria molt significativa.

El disseny del projecte segueix els criteris següents per arribar a un edifici NZEB (de consum gairebé zero): reduir el consum d’energia mitjançant la forma compacta i la disposició dels buits, el disseny de les obertures i la protecció solar amb lames orientables i una façana ventilada, entre d’altres. S’han emprat materials i sistemes constructius durables i fàcils de mantenir, i que alhora comporten un baix impacte ambiental i són fàcilment reciclables.

L’edifici disposa de diferents zones comunes, com ara passatges i cobertes per afavorir la relació de les persones. Els habitatges s’han organitzat a partir de la racionalitat i la sistematització constructiva, i són practicables amb exposició solar màxima, ventilació creuada i vistes.

Reforma integral d’un habitatge de 350 m2 situat al passeig de Sant Gervasi. L’edifici forma part del grup residencial El Frare Negre i jardins Maluquer, un conjunt residencial de grans dimensions que destaca per la contundència i la monumentalitat en les façanes.
La intervenció feta a l’habitatge reestructura l’espai existent mitjançant un corredor continu i unificador al voltant del nucli d’accés.

Itinerari guiat per l’art urbà de la ciutat, per conèixer les diferents escultures i pintura mural, i la seva història (origen, materials…).