Itinerari que aprofundeix en els contrastos del patrimoni de Ciutat Vella. A través de diferents projectes, descobrirem múltiples estratègies a l’hora de rehabilitar el patrimoni de la ciutat i com habitar-la.
Aquest itinerari permetrà descobrir dos edificis emblemàtics, el Palau Moja i l’Escola Massana, situats als dos costats de la Rambla. Es tracta d’un recorregut cronològic des del projecte de Josep Mas, el 1774, fins a la construcció del nou edifici de l’Escola Massana fet per l’Estudi Carme Pinós el 2006.

El recinte fabril de Can Batlló, que originalment estava dedicat al sector del tèxtil, acull la seu de Top Manta, una cooperativa activista pels drets dels migrants que aposta per la dignitat i la regularització administrativa d’aquestes persones a través de la inserció laboral en l’àmbit de la roba i la costura. Concretament, se situa en una nau amb un taller espaiós, amb diverses màquines de costura, brodat i serigrafia, que dona feina a unes trenta persones i on es fan, entre d’altres, tallers de formació.

Des que el recinte de Can Batlló va començar a fer-se permeable al barri (l’any 2013 se’n va enderrocar el mur perimetral) s’hi han incorporat diferents projectes que cobreixen diversos àmbits de la vida quotidiana, molts dels quals estan a l’espera d’una ubicació definitiva, a causa de la manca d’espais rehabilitats. El fet que Top Manta s’hagi instal·lat al recinte és un pas més cap a la seva obertura, creixement i transformació.

Vitralls Bonet és una empresa fundada el 1923. Originàriament, el taller era al carrer d’Astúries del barri de Gràcia. El 2017, es va traslladar a un antic edifici industrial més gran (600 m2) i accessible del Districte Cultural de l’Hospitalet de Llobregat. El nou taller disposa d’espais per a l’exposició, magatzem i tallers separats per a la construcció de vitralls nous i per a la conservació i la restauració de vitralls. La visita permet veure els espais de treball, però també els projectes que desenvolupa, que solen ser peces rellevants del patrimoni vitraller català. Els mètodes i els materials que s’han fet servir en aquest art d’origen medieval, sempre associat a l’arquitectura, en general són poc coneguts. A l’espai d’exposició es poden veure altres obres i objectes elaborats pels artesans del taller, partint de projectes d’artistes com Grau-Garriga, Will Faber, Perico Pastor, Tano Pisano, Daríus Vilàs… La visita al taller J.M. Bonet és una immersió en l’art del vitrall i també una revisió a l’evolució de les arts decoratives catalanes dels darrers cent anys.

El 1895, després de l’arribada del ferrocarril, es projecta el Pla Pons, que dibuixa un eixample a banda i banda del barri del Centre. A ponent, trobem l’eixample més potent, l’actual barri del Progrés, que s’organitza amb illes de mida diferent: unes més grans, destinades a una funció clarament industrial, i unes altres més petites, encaixades entre les indústries per a ús residencial dels obrers. Aquest barri acumula nombrosos edificis històrics, com les antigues fàbriques de Gottardo de Andreis o Can Casacuberta, i com les modernistes Casa Leonardo Leprevost, Casa Enric Pavillard, Casa Agustí o Can Pepus. Sabríeu dir quin ús tenen actualment tots aquests edificis?

El riu Llobregat sempre ha destacat per ser un pas fronterer. Des de la riba que passa per Sant Joan Despí, podem veure els indrets més interessants, que ens ajudaran a entendre la importància que ha tingut com a via d’accés cap a l’interior de Catalunya, com a frontera natural, en moltes èpoques històriques, i com a barrera de protecció per a la ciutat de Barcelona.

Al Sant Joan Despí de la primera meitat del segle XX, s’uneixen diversos mons: el món tradicionalment agrari, el de la ciutat en què s’està convertint, i el de la nova burgesia que arriba per passar els estius. Aquests mons que conflueixen afavoriran la consolidació de diferents oficis ja existents i implicaran l’aparició de nous.

Aquesta exposició mostra la creativitat i l’actuació dels tres arquitectes que han definit el recinte de l’Escola Industrial al llarg dels seus 150 anys d’història (Rafael Guastavino, Joan Rubió i Bellver i Manuel Baldrich) i es completa amb un vídeo de dansa interpretat per la Companyia IT Dansa de la Diputació de Barcelona.
Un primer àmbit, dedicat a Rafael Guastavino, presenta Can Batlló de les Corts, l’esclat de la volta de maó de pla i l’èxit de la Guastavino, Fireproof and Co. als Estats Units d’Amèrica. Un segon àmbit parla de l’obra de Joan Rubió i Bellver al recinte, el respecte a Guastavino i els lligams amb l’arquitectura del gaudinisme. Finalment, un tercer àmbit se centra en el camí cap a la modernitat de Manuel Baldrich dins de la Diputació de Barcelona franquista, explica la seva aspiració a la síntesi de les arts, la proximitat amb l’art d’avantguarda i el projecte fracassat d’un museu d’art contemporani al recinte.

Xemeneia de 62,5 metres d’alçada, una de les més altes de Catalunya, que se situa en el punt de convergència de tres galeries que canalitzaven el vapor de les màquines i les calderes de la fàbrica de Can Batlló. És una construcció de planta amb forma de piràmide truncada octogonal (una forma que oferia menys resistència al vent) i va ser construïda amb més de 244.000 maons. L’any 1970, se’n va reformar el coronament, es va reforçar l’estructura amb set anelles de ferro que en falcaven la part més alta i es va substituir l’escala interior. Actualment, la xemeneia funciona com a pas d’instal·lacions i parallamps de l’Esquerra de l’Eixample.

El recorregut combina medi ambient i història, i mostra el passat agrícola de la zona del Samontà, zona d’esbarjo per a la població de Sant Joan Despí fins a la primera meitat del segle XX. Posteriorment, amb la industrialització i el fort moviment migratori, la zona es va degradar, fins que el 1991 es van iniciar les obres de recuperació, fins a transformar-se en l’actual parc metropolità, molt vinculat amb els barris de les Planes i Residencial Sant Joan.

El Parc de Torreblanca és una combinació perfecta d’itinerari mediambiental i cultural. Es coneix l’existència d’una vil·la romana dedicada al conreu de cereals i vinya que data dels segles I i II dC. Posteriorment, i també a través de restes arqueològiques, sabem de l’existència d’un antic mas medieval, al segle XIV, tot i que el nom de Torre Blanca associat a la zona no apareixerà en escrits fins al segle XVI. Al segle XVIII, la finca és comprada pels marquesos de Monistrol d’Anoia, que hi faran reformes per fer-la servir de finca d’estiueig.

El parc que podem observar avui dia és fruit d’aquesta gran reestructuració que els marquesos iniciaran a finals del segle XIX i principis del XX: a sobre de les runes de l’antiga masia, es construiran un gran palau d’estil neogòtic (avui desaparegut) i els jardins romàntics del seu entorn, inspirats en formes i elements naturals, com grutes, illes, coves, llacs, salts d’aigua, vegetació exuberant… El recorregut es farà per diferents espais:

· El mirador del laberint i el bosquet
· Les places de la Gerra i de la Gruta
· El llac
· El laberint
· L’estany
· El passeig de les Esfinxs i la plaça de la Torre
· El roserar
· La pineda i la plataneda

TRAM és una empresa de transport públic que gestiona les dues xarxes actuals de tramvies a la regió metropolitana de Barcelona. El tramvia de Barcelona és un Citadis Alstom sèrie 302, té una llargada de 32 metres i pot transportar fins a 218 persones, de les quals 64 poden viatjar assegudes. Es visitaran les cotxeres, que disposen d’una zona de manteniment, reparació i neteja dels tramvies; el centre de control, on es fa el seguiment de les operacions per garantir la qualitat i la seguretat del servei, i un tramvia.

Itinerari guiat per l’actual Passeig del Canal per conèixer la història d’aquesta infraestructura: origen, construcció, usos agrícoles, industrials i urbans,… d’una canalització que va suposar la transformació econòmica del marge esquerra del riu Llobregat.