El riu Llobregat sempre ha destacat per ser un pas fronterer. Des de la riba que passa per Sant Joan Despí, podem veure els indrets més interessants, que ens ajudaran a entendre la importància que ha tingut com a via d’accés cap a l’interior de Catalunya, com a frontera natural, en moltes èpoques històriques, i com a barrera de protecció per a la ciutat de Barcelona.

Dipòsit amb capacitat per a 30 milions de litres d’aigua. En episodis de pluja forta, l’aigua s’emmagatzema per tal de retenir-la i desguassar-la de manera controlada fins a arribar a la depuradora, i així evitar possibles inundacions al carrer i reduir els abocaments a la platja. Tot es controla automàticament, amb un ordinador industrial situat al mateix dipòsit.

TRAM és una empresa de transport públic que gestiona les dues xarxes actuals de tramvies a la regió metropolitana de Barcelona. El tramvia de Barcelona és un Citadis Alstom sèrie 302, té una llargada de 32 metres i pot transportar fins a 218 persones, de les quals 64 poden viatjar assegudes. Es visitaran les cotxeres, que disposen d’una zona de manteniment, reparació i neteja dels tramvies; el centre de control, on es fa el seguiment de les operacions per garantir la qualitat i seguretat del servei, i un tramvia.

Itinerari guiat per l’actual Passeig del Canal per conèixer la història d’aquesta infraestructura: origen, construcció, usos agrícoles, industrials i urbans,… d’una canalització que va suposar la transformació econòmica del marge esquerra del riu Llobregat.

INSCRIPCIONS EXHAURIDES

Sota les pistes de futbol de la Pallaresa hi ha més de 13.000 metres quadrats soterrats per acollir les cotxeres de la L9 del metro. Hi arriben un total de 7 vies: dues amb funció de cotxeres per a la conducció automàtica i cinc de destinades a tallers, de les quals dues són elevades sobre pilars per al manteniment general. Una visita obligada per a qualsevol amant dels transports ferroviaris.

Situada estratègicament a la falda de la muntanya del Tibidabo, la cotxera del Tramvia Blau va entrar en funcionament l’any 1901. En aquella època era una infraestructura innovadora, avui dia és una de les cotxeres de tramvia més antigues d’Europa, i encara està en funcionament. Llevat d’algunes modificacions, la cotxera del Tramvia Blau conserva el seu estat original i mostra la distribució típica d’una nau industrial pròpia de les cotxeres de l’època de finals del segle XIX

“[…] La Ruta de la Mina de Can Travi és un recorregut que aproximadament té 1.100 metres en el qual coneixerem els entorns i les característiques d’aquesta via d’aigua que funciona des del 1860 i que, excepcionalment, ha sobreviscut a tots els canvis socials i encara avui està activa.”

La Cotxera d’Autobusos de Transports Metropolitans de Barcelona s’encasta a la base de la serra de Collserola i distribueix, en dos nivells, la zona d’aparcament de la flota de vehicles (capacitat per a uns 400 vehicles, que representa, aproximadament, un 35% de la flota actual d’autobusos de la companyia). Aquesta zona enterrada està coberta per una gran llosa de formigó, sobre la qual s’ha reconstruït la topografia original de la muntanya i s’ha organitzat un parc urbà. L’estructura arquitectònica es basa en un sol pilar de 13 m, conegut popularment com la palmera, que suporta un pes de quasi 6.000 t. Davant del parc se situen dos edificis paral·lels que contenen els tallers de reparació i manteniment, les oficines de gestió i explotació de la companyia i els serveis dels treballadors. La solució arquitectònica per a la Cotxera d’Autobusos d’Horta situa una activitat industrial, que habitualment requereix una gran superfície erma, en un emplaçament limítrof entre la ciutat i la muntanya, integrant-se plenament en el seu entorn i potenciant la seva funcionalitat i eficàcia.

La Planta Integral de Valorització de Residus (PIVR) és una instal·lació de tractament integral dels residus municipals de l’AMB en la qual conviuen dues instal·lacions amb dos processos de tractament diferenciats i complementaris: la del tractament mecànic – biològic (que separa els materials recuperables de la matèria orgànica, de la qual es produeix biogàs) i la de la valorització energètica (que condueix tot el que no s’ha pogut valoritzar a una línia de recuperació energètica per incineració que també genera electricitat i calor).