El 1924, es van comprar els terrenys d’una antiga bòbila per fer-hi una nova parròquia. La primera pedra del nou edifici es va posar en una cerimònia solemne el 5 de maig del 1925. L’arquitecte va ser Enric Sagnier. A la missa del Gall del 1925, es va inaugurar la capella del Santíssim Sagrament, i el 1928, la rectoria, els menjadors assistencials i l’escola de nenes del Sagrat Cor, i el 1934 l’escola de nens. El 1929, el bisbat la va elevar a parròquia. El 19 de juliol del 1936, va quedar destruïda, només en va quedar l’estructura i la capella del Santíssim va restar malmesa. Josep Maria Sagnier va vetllar per la reconstrucció de l’església seguint els plànols del seu pare. El 1941, es va reinaugurar la capella del Santíssim, el 1942, la rectoria i el centre parroquial, i el 1943, el centre escolar. El 1945, es van fer el revestiment, el campanar i els mosaics del timpà. El 1949, les obres es van donar per acabades. Als anys cinquanta, tenia secció esportiva, de joves (femenina i masculina), un grup teatral i cinema. El 1952, es va iniciar el primer butlletí parroquial, Juventud.

El recinte de la Maternitat, propietat de la Diputació i amb una superfície de 85.000 m², es va començar a construir el 1889 sobre la masia de Cal Cavaller, seguint un projecte de Camil Oliveres i Gensana, i va ser continuat després de la seva mort per General Guitart Lostaló i Josep Bori i Gensana. Els edificis, construïts fins a la dècada del 1910, estan influenciats pel primer modernisme, amb un disseny que afavoreix la llum i la ventilació per tal de millorar la salut dels infants.
Els pavellons es van bastir amb parets de pedra i maó vist, decorats amb ceràmica i detalls historicistes. A partir del 1920, s’hi van afegir nous pavellons per a mares, i la construcció va continuar fins al 1957.
El complex es divideix en dues parts: al sud, el nucli original, amb edificis simètrics organitzats al voltant d’un gran pati central, que inclouen pavellons com el de Lactància i l’Ave Maria; i al nord, edificis de disseny més dispers, com el pavelló Rosa, acabat el 1924, i el pavelló Blau, del 1942.
Malgrat la pèrdua de la funció original, el recinte manté un ús públic i educatiu, allotja diverses entitats públiques i escoles, i conserva una xarxa de túnels al subsol.

L’edició del festival 48h Open House BCN 2024, es poden visites els edificis següents:

– ANTIC PAVELLÓ DE LACTÀNCIA (PAVELLÓ MESTRAL)

– ANTIGUES CUINES (PAVELLÓ CENTRAL)

– ARXIU GENERAL DE LA DIPUTACIÓ DE BARCELONA (PAVELLÓ XALOC)

– ANTIC PAVELLÓ AVE MARIA (DEPARTAMENT DE SALUT)

El pavelló Ave Maria està situat a la part sud del recinte, i forma part del nucli original d’edificis disposats al voltant d’un gran pati rectangular, amb una ordenació simètrica al llarg d’un eix central. Aquest pavelló, juntament amb el de Lactància (a l’altre costat de l’eix), és un dels dos edificis més grans i importants del conjunt. Aquests edificis responien a la necessitat d’oferir un espai higiènic, ben ventilat i amb accés a la llum natural, factors clau en la cura dels infants en aquell moment.
Arquitectònicament, el pavelló Ave Maria és un exemple clar del primer modernisme, un estil que combina funcionalitat amb una recerca estètica refinada. L’edifici està construït amb paredat de pedra combinat amb maó vist, un tret distintiu de molts edificis modernistes de l’època, i està decorat amb elements ceràmics, que hi aporten un toc ornamental. Les obertures de les finestres i les portes tenen formes diverses, emmarcades amb maó vist, i alguns detalls inclouen columnes i relleus amb influències historicistes.
L’interior del pavelló destaca per la funcionalitat, dissenyat per acollir infants en condicions òptimes, però també per la cura estètica, que reflecteix una síntesi entre funcionalitat i bellesa formal. Aquest enfocament es va mantenir en totes les construccions d’aquesta primera fase del recinte, garantint una coherència entre les diferents edificacions.
Al segle XX, després d’acabar la seva funció original com a centre d’acollida per a mares i infants, el pavelló Ave Maria va ser rehabilitat per adaptar-se a nous usos. A la dècada dels vuitanta, el pavelló va ser restaurat pels arquitectes Bosch, Botey i Cuspinera, una intervenció que va ser reconeguda amb el prestigiós premi FAD d’arquitectura, l’any 1983. Des d’aleshores, l’edifici allotja el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, amb què s’ha convertit en un exemple reeixit de reutilització del patrimoni arquitectònic.

El pavelló Xaloc, que originalment es va construir com a pavelló de les calderes, el 1893, i el pavelló adjacent de la bugaderia (construït el 1895), es van unificar en una restauració del 1987 a càrrec de Norman Cinnamond. Aquesta reforma va convertir-los en l’Arxiu Històric de la Diputació i va ser finalista dels premis FAD en la categoria de Reformes i Rehabilitacions. El pavelló es caracteritza per les xemeneies de ventilació, les grans obertures i la decoració de merlets al terrat, units per forja ornamental.

El pavelló central, que antigament allotjava les cuines, es va construir el 1903 seguint el projecte de Josep Bori i Gensana, després de la mort de Camil Oliveres. Aquest pavelló forma part del nucli original del recinte de la Maternitat, situat a la zona sud del complex. La construcció respecta l’ordenació simètrica i compositiva general del conjunt, que destaca per la qualitat arquitectònica, amb edificis d’obra vista i pedra. Aquest pavelló central, juntament amb altres dependències, va ser clau per al funcionament del recinte, subministrant menjar al complex, connectat amb altres edificis a través de túnels subterranis amb vagonetes.

El pavelló de Lactància és un dels cinc edificis que es van construir al sud del recinte, en un nucli original format per pavellons situats al voltant d’un pati rectangular, seguint una disposició simètrica. El pavelló de Lactància està situat a un costat d’aquest eix central, davant del pavelló Ave Maria, i es distingeix per l’arquitectura funcional, que respon a les necessitats de ventilació, higiene i accés a la llum natural, elements essencials per a la cura dels infants.
Aquest pavelló, com altres edificis del recinte, segueix l’estètica del primer modernisme, caracteritzat per l’ús de materials com el maó vist i la pedra combinada amb decoracions ceràmiques. Les obertures de portes i finestres estan emmarcades amb maó, i en alguns casos s’hi incorporen columnes i relleus de caràcter historicista. Aquests detalls aporten una qualitat arquitectònica notable tant a l’exterior com a l’interior de l’edifici, on es combina la funcionalitat amb una recerca estètica acurada.
Les obres de construcció d’aquest pavelló es van acabar el 1910, però el recinte va continuar creixent amb nous edificis fins a la dècada del 1950. Amb el temps, el pavelló de Lactància va perdre la funció original, i actualment allotja escoles i altres serveis públics, mantenint la importància dins del conjunt de la Maternitat.

Actualment, el pavelló de la Lactància està ocupat pel Consorci de Recursos per a la Integració de la Diversitat (CRID), la Delegació de Turisme, l’Àrea de Promoció Econòmica i Ocupació i l’Organisme de Gestió Tributària (ORGT).

L’àtic objecte de projecte se situa en un edifici racionalista de nou plantes del 1964, dissenyat per Jorge Dou, cosa que es reflecteix en la distribució original de llargs passadissos i espais compartimentats. L’objectiu de la reforma és aconseguir profunditat visual, amplitud espacial, ventilació creuada i llum natural, proposant un nou estàndard en la redistribució dels habitatges, dels anys seixanta i setanta.
L’estratègia de reforma consisteix en una redistribució radical dels espais, trencant amb el model d’espais servidors i servits propi de l’arquitectura moderna. L’objectiu és integrar la terrassa amb els espais comuns i inundar l’interior de llum natural des de les façanes, desvelant així les vistes a Montjuïc i diluint el límit entre l’interior i l’exterior a través de grans ventalls.
Es duu a terme la millora de l’eficiència energètica de l’àtic millorant la ventilació creuada, eliminant ponts tèrmics, aïllant la coberta, els murs i les finestres, i incorporant-hi filtres solars, cosa que fa que no es requereixi aire condicionat.

Equipament públic en una parcel·la triangular que presenta les façanes de l’antiga Cristalería Planell, que es va establir al carrer d’Anglesola l’any 1913. L’edifici, com a peça urbana, aprofita la parcel·la en la seva totalitat, però la forma triangular i les façanes catalogades impedeixen una ocupació completa del solar. L’edifici reparteix el programa en quatre plantes que s’enretiren de la façana patrimonial sud, i el pati cobert resultant permet compatibilitzar edificació i patrimoni, millorant les condicions de llum natural dels espais d’aulari, i alhora aporta un coixí tèrmic i acústic respecte a l’entorn.

Un espai únic i obert a la ciutat, de 2.400 metres quadrats, que es converteix en un punt de trobada de referència per celebrar esdeveniments i exposicions temporals relacionats amb l’arquitectura, la innovació, el disseny i la sostenibilitat. La façana de vidre, de dia i en funció de la llum, crea diferents efectes visuals a l’interior, mentre que de nit queda totalment il·luminada, mitjançant un centenar de LED col·locats a l’estructura.