Aquest projecte de residència d’estudiants pot explicar-se a partir de quatre conceptes. En primer lloc, a través de l’organització volumètrica del conjunt, el projecte promou el contacte amb la natura (s’allibera un gran espai de la parcel·la, respectant l’arbratge existent i dotant l’edifici d’espais exteriors de qualitat). En segon lloc, amb la incorporació de diferents zones comunes, el projecte fomenta la vida en comunitat (es complementa l’espai íntim de les habitacions amb zones que fomenten la relació entre estudiants, com un piscina, amfiteatre exterior, zona de barbacoa, zones d’estar interiors i exteriors, sales d’estudi, menjadors comunitaris, gimnàs…). En tercer lloc, el conjunt s’adapta a l’entorn a través de les façanes, senzilles i de qualitat (les façanes que miren al carrer, nord i est, es protegeixen combinant zones opaques i buides, mentre que les façanes que configuren el jardí, sud i oest, es resolen amb més lleugeresa, terrasses i vegetació com a protecció solar). Finalment, es tracta d’un projecte sostenible que gestiona els recursos de manera responsable.

Rehabilitació d’un edifici d’oficines per millorar-ne l’eficiència energètica, reduir-ne els costos de manteniment, aconseguir la certificació LEED Platinum i actualitzar-ne la imatge pública. Per aconseguir-ho, la intervenció substitueix completament les màquines de clima, actua en les façanes dels espais comuns (especialment al lobby i l’accés) i urbanitza els espais exteriors que envolten l’edifici per connectar-lo amb la ciutat (s’entén el vestíbul com un espai obert que permet que l’avinguda Diagonal travessi l’edifici fins als jardins posteriors i el converteix en una plaça pública).

Aquesta joia del gòtic català té un important valor afegit: el conjunt ha estat utilitzat per la comunitat de les clarisses des de la seva fundació i fins a l’any 1983, que es va obrir al públic. Gràcies a aquest ús ininterromput, avui ens podem atansar a la vida d’aquesta comunitat religiosa femenina tot recorrent-ne els espais més quotidians. El Museu Monestir conté nombroses obres d’art, objectes litúrgics i mobiliari que la comunitat ha anat aplegant al llarg dels segles.

Projecte que unifica grans necessitats de seguretat d’un recinte d’alta ocupació amb el dia a dia d’un recinte escolar i l’estètica pròpia d’una arquitectura de pavellons i jardins. La intervenció modula els fluxos de circulació de vianants i de transport rodat i crea uns pavellons d’accés formats per un nucli blindat de panells d’acer, formigó i vidre envoltats de panells lleugers de fusta que aporten aïllament i impermeabilització a l’edificació. L’espai exterior s’organitza a partir de murs de contenció de gabions que zigzaguegen i delimiten diferents espais i a partir de la plantació de noves espècies arbustives i el manteniment de l’arbrat preexistent.

De la mateixa època que el Palau Güell del carrer Nou de la Rambla, l’encàrrec certifica la bona entesa de Gaudí amb els senyors Güell. La construcció és de poca entitat i per tant Gaudí aprofita per experimentar amb diferents tècniques que van des de la policromia sobre ceràmica, les diverses maneres de col·locar l’obra vista o el treball en forja. De fet, és precisament la tanca realitzada en forja la que popularment dóna nom al conjunt: “el drac de Pedralbes”.

De la mateixa època que el Palau Güell del carrer Nou de la Rambla, l’encàrrec certifica la bona entesa de Gaudí amb els senyors Güell. La construcció és de poca entitat i per tant Gaudí aprofita per experimentar amb diferents tècniques que van des de la policromia sobre ceràmica, les diverses maneres de col·locar l’obra vista o el treball en forja. De fet, és precisament la tanca realitzada en forja la que popularment dóna nom al conjunt: “el drac de Pedralbes”.

L’antiga residència d’estiueig de Can Girona (de la qual queden l’edifici principal, rehabilitat com a oficines, una capella, la zona de les cotxeres i les cavallerisses, i un estany amb mirador) allotja el supercomputador Mare Nostrum, un dels més potents d’Europa. Actualment, als jardins de la finca s’ha construït la nova seu per al Barcelona Supercomputing Center, un volum de geometria simple i imatge abstracta que contrasta amb els estils arquitectònics de Torre Girona i del mur patrimonial de la finca. Un element tecnològic enmig d’un jardí.

El nou volum es col·loca en paral·lel a l’edifici existent (amb el qual coincideix en longitud, per crear-hi un vincle formal) i s’estructura en tres grans espais: un volum per allotjar 600 investigadors; un espai en planta baixa amb espais de treball que s’il·lumina mitjançant un gran pati central, i un soterrani que allotjarà a partir del mes de gener un nou supercomputador i que es relacionarà amb l’actual mitjançant un pont que permetrà visitar-los conjuntament.