Un any més, amb motiu del 48h Open House Barcelona, els assistents podran visitar l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, un complex sanitari de quasi 100.000 m2 que es va inaugurar el 2009 i que està format per cinc blocs pràcticament independents, que s’uneixen en un gran vestíbul que, al seu torn, redistribueix les diferents circulacions i connecta tot el complex hospitalari. L’Hospital de Sant Pau, que treballa constantment en l’adequació d’espais per oferir la millor qualitat assistencial, forma part del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT).

Inscripcions exhaurides.
Inscripciones agotadas.

Espai d’oficines situat a l’edifici emblemàtic de la Casa Terrades, el qual, a causa de l’alineació de la Diagonal, ocupa la totalitat d’una illa irregular de l’Eixample. El conjunt està format per tres edificis independents entre si, resolts amb un llenguatge unitari. D’una banda, l’edifici es caracteritza per l’ús de diferents llenguatges en un únic edifici (es barregen estils del gòtic nòrdic i plateresc amb elements populars catalans, com l’ús de plafons de ceràmica); d’altra banda, pel coronament de les cantonades amb sis torres punxegudes que les emfasitzen.

Les oficines Casa Les Punxes, un espai de coworking i d’esdeveniments, ocupen tres plantes d’aquest edifici: a la planta baixa s’hi situa el lobby, amb una zona de treball flexible; a la segona planta, l’office (amb oficines privades i espai de coworking), i a la tercera planta, a la terrassa, hi trobem un espai de 600 m² per celebrar-hi diferents esdeveniments i sis sales de reunions ubicades a les característiques punxes de l’edifici.

Espai de treball i retail situat en una planta de mil metres quadrats al centre de Barcelona, dissenyat per acompanyar i assessorar diferents professionals del sector de l’arquitectura i l’interiorisme. El projecte s’adapta a les noves formes de treball i crea diferents espais multifuncionals, espais comuns, espais de cocreació, etc. L’eix principal del projecte és l’experiència de l’usuari i el seu benestar, tenint cura de tots els detalls, des de la il·luminació fins a la biofília (destaca un jardí vertical exterior), l’acústica (que crea espais confortables) i la sostenibilitat (present en forma de noves tecnologies i materials que vetllen per la cura del medi ambient i l’usuari). A més, s’hi incorpora la cultura mediterrània a través de la terracota, les gelosies de fusta, els tons càlids i l’ús de plantes autòctones.

La construcció d’aquest saló d’actes acadèmic va començar durant la dictadura de Primo de Rivera, coincidint amb l’activitat constructora de l’Exposició Internacional de Barcelona de l’any 1929, però l’obra es va aturar i no es va acabar mai. Es tracta d’un volum situat al cos central d’entrada de l’edifici central del recinte, amb una cúpula poligonal acabada amb superfícies còniques, del qual únicament es van completar la façana i l’entrada, i que, des d’aquell moment, ha estat tancat al públic. Els darrers anys, s’ha reformat com a espai escènic polivalent (conferències, congressos, obres de teatre, audicions musicals…), i avui la ciutat ha guanyat un edifici de 4.424 metres quadrats, amb un aforament de 584 localitats i una gran sala amb cúpula central de 20 metres de diàmetre.

L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, fundat el 1401, és una de les institucions hospitalàries més antigues del món. Situat al Pla de l’Eixample de la ciutat de Barcelona ideat per l’enginyer Ildefons Cerdà, l’Hospital té una llarga trajectòria històrica. Durant més de sis-cents anys, ha passat per diferents etapes: des de la beneficència medieval, el naixement de les especialitats mèdiques modernes o la incorporació de l’higienisme, amb la construcció del Recinte Modernista de Sant Pau de Lluís Domènech i Montaner, fins al model assistencial actual. Durant aquests més de sis segles, l’Hospital ha tingut tres ubicacions diferents i s’ha transformat mantenint en tot moment l’esperit humanista de dedicació a la salut i a les persones. 

Actualment, Sant Pau té unes instal·lacions capdavanteres i innovadores, i amb una gran capacitat de creixement. Tot això és possible gràcies a un equip de professionals molt humà i compromès, amb valoracions excel·lents per part d’usuaris i pacients. 

En aquesta edició del festival 48h Open House Barcelona, l’organització ha incorporat la visita a diferents espais que formen el Sant Pau – Campus Salut Barcelona, un projecte multidisciplinari emmarcat en quatre eixos estratègics que formen el Campus: Assistència, Recerca, Docència i Humanisme.

La configuració d’aquest Campus és la materialització del Pla Estratègic de l’entitat: Més Sant Pau. Aquest pla inclou tres grans línies de treball prioritàries –comunitat, empatia i avantguarda–, amb dues palanques de transformació –la innovació i el talent– i amb un eix vertebrador transversal en totes elles: l’ètica.

CAMPUS ASSISTENCIAL
CAMPUS DE RECERCA
CAMPUS D’INNOVACIÓ
CAMPUS DE DOCÈNCIA
CAMPUS HUMANISTA

L’antiga fàbrica de filatures de cotó Can Batlló (1870) es va pensar seguint el model de les colònies industrials (amb obradors i residència de treballadors) i ocupava quatre illes de l’Eixample de Cerdà. La fàbrica va estar tancada des de l’any 1889 fins al 1908, quan el recinte va ser adquirit per la Diputació de Barcelona per crear-hi un centre d’ensenyament industrial (l’actual Escola Industrial de Barcelona).

Al recinte s’hi poden distingir dues etapes arquitectòniques: la primera, etapa industrial del complex i amb edificacions dissenyades per l’arquitecte Rafael Guastavino (1868-1870), destaca constructivament per l’aparició de voltes de maó atirantades (una solució desenvolupada a partir de la tradició constructiva de la volta catalana), que aportaven una gran amplitud als espais interiors i per les quals l’arquitecte es va fer un nom internacional; la segona etapa, durant la transformació de l’antic complex industrial en centre d’ensenyament, va ser desenvolupada per Joan Rubió i Bellvé (1927-1931), i va aportar noves solucions constructives i decoratives d’estil modernista – noucentista.

En aquesta edició del festival 48h Open House BCN 2023, es poden visitar els edificis següents:

– CAPELLA I COL·LEGI MAJOR RAMON LLULL
– EDIFICI DEL RELLOTGE
– ESCOLA DEL TREBALL
– PARANIMF
– PLACETA DE LES FILADORES – EXPOSICIÓ LA INDUSTRIAL + AGENDA 2030
– XEMENEIA

Edificació aïllada, referent de palau exempt de l’Eixample dels primers anys, que va començar l’arquitecte Josep Domènech i Estapà (seguint un estil eclèctic i sobri) i van acabar els arquitectes Lluís Domènech i Montaner i Antoni Maria Gallissà (espais interiors i coronament de l’edifici). Aquests darrers, seguint l’estil modernista, van introduir-hi elements ornamentals, com la ceràmica vidriada de l’exterior i els vitralls de la claraboia que il·lumina l’ampli vestíbul interior amb una escala imperial de pedra. Per fer-ho, van envoltar-se dels millors artesans de l’època: a l’edifici s’hi troben col·laboracions amb Lluís Bru (mosaics), Eusebi Arnau (escultures), Gaspar Homar (ebenisteria i teixits), Francesc Tiestos (forja) i Antoni Rigalt (vitralls).

L’any 1950, l’edifici va passar a mans de l’Administració i se’n va fer un canvi d’ús per a oficines. El 1980, s’hi va fer una restauració integral, i els anys 2014 i 2016 s’hi van fer noves actuacions de restauració i rehabilitació de la tribuna posterior, mosaics tessel·lats del paviment, claraboia de l’espai central, vitralls, façanes i tanca de forja.

La Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que es va inaugurar l’any 1968, és un centre universitari públic que té com a objectiu formar professionals assistencials amb els coneixements, les habilitats i les actituds sobre la salut i la malaltia que requereix la societat actual, i que capaciten per a l’exercici professional d’acord amb la normativa vigent. Abans de ser la seu de la Facultat de Medicina, aquest espai es destinava a les dependències de l’antiga farmàcia de l’Hospital.

En els orígens, l’edifici es distribuïa en un gran espai central amb coberta de vidre i nervis metàl·lics; un primer pis amb cambres que envoltaven l’espai central, i un segon pis que ocupava parcialment la planta a llevant i ponent. Per adaptar-se a la topografia del terreny, la planta baixa del pavelló se situava sis metres per sota la cota del carrer i, com a conseqüència, estava envoltada d’un fossar que aportava llum natural i ventilació a l’interior. La intervenció actual ha fet un reforç estructural del pavelló, l’adequació funcional i el disseny d’interiors per a l’ús de la Unitat Docent de Sant Pau de la Facultat de Medicina de la UAB i l’Escola d’Infermeria, i la integració de l’edifici en la xarxa d’infraestructures d’energia geotèrmica del recinte.

La Casa de Convalescència, amb una superfície de 6.235 m2, és una de les darreres obres del modernisme català i forma part del recinte de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. La seva construcció va ser dirigida per Pere Domènech i Roura, que va col·laborar amb el seu pare, Lluís Domènech i Montaner, i el va substituir en la direcció de les obres a la seva mort, el 1923. 

L’edifici, que es va destinar a albergar persones convalescents –amb una capacitat màxima per a cent residents–, destacava pels solàriums envidrats i disposava d’una capella, que dividia l’edifici en dues ales, una per a homes i una per a dones. La Casa gaudia d’una vida autònoma de l’Hospital, amb economia, cuina i farmàcia pròpies. 

La Universitat Autònoma de Barcelona va obtenir la concessió per a la utilització de l’edifici l’any 1969, amb l’objectiu de desenvolupar-hi diverses activitats acadèmiques, fet que va consolidar la presència d’aquesta Universitat a la ciutat.

Anys més tard, el 1998, es va rehabilitar l’edifici per adaptar-lo a aquests usos acadèmics amb la voluntat, també, de retornar-li la forma original: es van rehabilitar façanes i cobertes (amb la gran cúpula central) i es va adequar l’edifici com a equipament d’aulari, ubicant la biblioteca a la planta soterrani. Actualment, la Casa de Convalescència és la seu de la Fundació Universitat Autònoma de Barcelona.

Antic edifici destinat a la filatura del cotó, conegut, en el seu moment, com l’edifici Gran. Es tracta d’un volum de planta rectangular de cinc pisos d’alçada construït amb estructura de pilars de ferro colat i jàsseres de fusta que aguanten el pes d’unes voltes fetes amb maó de pla atirantades. L’edifici es va poder construir amb aquesta alçada perquè el pes de les màquines de filat ho permetia (els telers eren molt més pesats i es van situar al soterrani de l’actual edifici de l’Escola Industrial). Dins l’edifici destaquen l’espai de la Sala Noble del primer pis (amb doble alçada i coberta de volta rebaixada amb lluerna, que es va construir als anys vint del segle xx) i la biblioteca (també amb una doble alçada i una porta que conserva la fusteria original, amb els vitralls decoratius i un rètol al mateix vidre que senyalitza l’espai).

Edifici construït a la banda nord-oriental del recinte de l’Escola Industrial, coincidint amb la redacció del pla de sistematització de l’antiga fàbrica com a centre d’ensenyament industrial. La gran qualitat espacial, el tractament de la llum i les solucions constructives i decoratives noucentistes el converteixen en un exemple de la segona etapa constructiva del recinte. Destaca l’edifici de la capella, amb una coberta d’arcs parabòlics i elements decoratius esgrafiats sobre una superfície de totxo de cara vista.

Xemeneia de 62,5 metres d’alçada, una de les més altes de Catalunya, que se situa en el punt de convergència de tres galeries que canalitzaven el vapor de les màquines i les calderes de la fàbrica de Can Batlló. És una construcció de planta amb forma de piràmide truncada octogonal (una forma que oferia menys resistència al vent) i va ser construïda amb més de 244.000 maons. L’any 1970, se’n va reformar el coronament, es va reforçar l’estructura amb set anelles de ferro que en falcaven la part més alta i es va substituir l’escala interior. Actualment, la xemeneia funciona com a pas d’instal·lacions i parallamps de l’Esquerra de l’Eixample.