Amb motiu de l’Exposició Internacional de 1929 Josep Maria Jujol va dissenyar una font monumental que representa una al·legoria poètica a Espanya simbolitzada pels quatre grans rius que desemboquen als mars que voregen la península. El monument recorda a una font barroca formada per una base i un cos central on la decoració escultòrica, obra de diversos autors, destaca les tendències estilístiques del moment: Miquel Blay de caràcter classicista, els germans Oslé que s’apropen al noucentisme, i Frederic Llobet a l’art déco.
Les dues torres de planta quadrada i 44 metres d’alçada es van concebre com la porta d’entrada a l’Exposició Internacional de Barcelona i estan inspirades en el campanar de la catedral de Sant Marc de Venècia (d’aquí ve el seu nom). Fidels als principis arquitectònics del moment, es van construir amb pedra artificial i obra vista, materials poc nobles però coherents amb la voluntat de ser enderrocades un cop acabada l’Exposició.
A la darrera jornada d’#EspaisOcults de la #SetmanaArquitectura vam poder realitzar una visita guiada a càrrec de Diego Méndez, arquitecte.
Gràcies a tots els que ens heu acompanyat a explorar espais secrets de la ciutat!
