Sant Pau és un hospital universitari amb un vessant docent que es coordina, principalment i des de fa més de cinquanta anys, a través de la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Escola d’Infermeria de Sant Pau, centre adscrit a la UAB. L’Hospital té un paper destacat en el programa MIR de formació especialitzada, amb 39 especialitats acreditades. D’altra banda, Sant Pau ofereix màsters i cursos d’especialització per a professionals en actiu. 

La Casa de Convalescència, un edifici que també està gestionat per la UAB, forma part d’aquest Campus de Docència. Tots tres edificis seran espais visitables durant aquesta edició del 48h Open House Barcelona, una visita en la qual també s’explicarà l’eix docent de l’Hospital de Sant Pau.

ESCOLA UNIVERSITÀRIA D’INFERMERIA
CASA DE CONVALESCÈNCIA
FACULTAT DE MEDICINA – UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

L’Autòdrom de Terramar, si bé es troba al terme municipal de Sant Pere de Ribes, es va construir l’any 1923, en el desenvolupament del projecte de la ciutat-jardí de Terramar, de Sitges, impulsada per Francesc Armengol. Per al projecte de l’autòdrom en concret, es va comptar amb l’arquitecte Josep Maria Martino Arroyo, per a les tribunes, i amb Jaume Mestres i Fossas, per a la pista. És la quarta pista més antiga del món, té una llargada d’uns dos quilòmetres, forma ovalada i uns peralts de 90 graus o més. La manca de fons per respondre a la inversió inicial, sumada a la perillositat que provocaven els revolts tan pronunciats, van deixar ben aviat el circuit sense curses. Tot i això, als anys cinquanta encara se’n va fer alguna de motos, com a exhibició, la darrera de les quals el 1955. A partir d’aleshores, i fins als anys vuitanta, el recinte va modificar l’orientació cap a l’activitat agrícola. Des de l’any 2016 i fins ara, està en procés un projecte per reobrir l’Autòdrom i destinar-lo al món eqüestre i el món del motor d’àmbit corporatiu.

En l’àmbit de la recerca, l’Hospital de Sant Pau continua treballant amb els cinquanta-dos grups de recerca acreditats de l’Institut d’Investigació Biomèdica Sant Pau (IIB Sant Pau), un dels centres més actius en la investigació translacional i multidisciplinària, per reforçar el teixit investigador, incrementar el valor afegit dels investigadors de Sant Pau i captar nou talent. 

En l’edició d’enguany, es podran visitar diferents zones on es desenvolupa la recerca bàsica i translacional que es fa a l’Institut de Recerca de Sant Pau, així com algunes plataformes i tècniques que fan servir els investigadors.

INSTITUT DE RECERCA

L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és un hospital de referència en tractaments que requereixen una tecnologia capdavantera i una alta especialització dels professionals. El seu àmbit d’actuació se centra en la ciutat de Barcelona, tot i que també té una incidència notable a la resta de l’Estat i una important projecció internacional.

HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU

El Recinte Modernista de Sant Pau de Lluís Domènech i Montaner, patrimoni de la humanitat per la Unesco des del 1997, ha esdevingut un dels emblemes històrics de la ciutat i una icona del moviment modernista a Barcelona. En l’actualitat, s’ha convertit en un espai on conviuen història i innovació, i en un centre de coneixement format per institucions de diferents àmbits, com la sostenibilitat, la salut i l’educació, entre d’altres. 

El vessant humanista està pensat per acollir entitats de vocació social o comunitària i de foment de la cultura, convertint així el Sant Pau – Campus Salut Barcelona en una caixa de ressonància social dins d’un entorn arquitectònic i urbanístic inigualable i icònic com és el Recinte Modernista. L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau va ser l’únic hospital situat en un recinte catalogat com a patrimoni de la humanitat per la Unesco, fins que es va traslladar al nou edifici.

RECINTE MODERNISTA DE SANT PAU

2023, L’ANY DOMÈNECH I MONTANER 

Aquest 2023, se celebren cent anys de la mort de Lluís Domènech i Montaner, un dels arquitectes catalans més emblemàtics dels segles XIX i XX. La seva producció arquitectònica abasta des de projectes urbans fins a grans conjunts monumentals i encàrrecs a petita escala. Són seus alguns dels edificis més singulars de la Barcelona modernista, com el Recinte Modernista de Sant Pau, la Fonda Espanya, la Casa Lleó Morera, la Casa Fuster i el Palau de la Música, entre d’altres. 

L’arquitecte Lluís Domènech i Montaner (1849-1923), considerat pare del modernisme català, era fill d’una família culta i progressista, de classe mitjana benestant barcelonina. El seu pare, Pere Domènech i Saló, era un enquadernador de prestigi, i la seva mare, Maria Montaner i Vila, filla d’una antiga casa pairal de Canet de Mar, població on l’arquitecte va estar molt arrelat.

Domènech i Montaner es va llicenciar en Ciències Exactes, Físiques i Naturals per la Universitat de Barcelona i, després de començar els estudis d’Enginyeria, va optar per la carrera d’Arquitectura a l’Escola Especial d’Arquitectura de Madrid. Acabada aquella etapa formativa, va emprendre un seguit de viatges per França, Suïssa, Itàlia, Alemanya i Àustria. 

De tornada a Catalunya, va iniciar la seva carrera professional com a arquitecte i, el 1875, va ingressar com a professor interí a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona, on va estar vinculat fins al 1920. En aquesta escola va tenir alumnes com els arquitectes modernistes Antoni Gaudí, Josep Puig i Cadafalch i Josep Maria Jujol. 

A poc a poc, la pràctica arquitectònica es va convertir en la seva autèntica passió, i, a més, va ser un apassionat humanista i amant de la història. 

Els seus últims anys de vida, malalt de càncer d’estómac i desenganyat de la política i d’alguns companys de professió, va delegar molta de la seva activitat professional en el seu fill Pere Domènech i Roura i en el seu gendre Francesc Guàrdia i Vidal. De fet, quan Lluís Domènech i Montaner mor, el 1923, és el seu fill qui acaba les obres de l’antic Hospital de Sant Pau. 

Domènech idealitzava la Catalunya medieval com un dels moments de màxima esplendor i autenticitat, i apostava per reforçar la identitat catalana del present amb els referents del passat. Aquella passió per l’heràldica i l’època medieval està molt present, precisament, al Recinte Modernista de Sant Pau. 

Aquesta és la millor opció per conèixer el recinte més important de l’arquitectura noucentista a la regió metropolitana de Barcelona. L’itinerari ens passejarà pels diferents pavellons, tenint una cura especial en la rehabilitació d’acabats i detalls originals de cada edifici, i descobrint els secrets de tot el recinte de Torribera, una manera de destacar les particularitats d’una manera de fer arquitectura.

A les cotxeres de Metro, es posen a punt els trens i se supervisen els sistemes que fan possible que aquest mitjà de transport funcioni cada dia. Els professionals de Metro s’ocupen del manteniment dels trens, de les vies i de tots els sistemes de telecomandament i seguretat ferroviària des de diferents centres especialitzats, repartits per tota l’àrea metropolitana. Les instal·lacions de ZAL són les que donen servei a la L9 i la L10, les línies més noves de la xarxa.

Rehabilitació d’un habitatge per adaptar-lo a l’estàndard de sostenibilitat d’una casa passiva, certificació que es basa en l’ús de solucions locals de l’arquitectura vernacular combinat amb les tecnologies actuals. El projecte, gràcies a un seguit d’obertures en parets, sostres i armaris, permet conèixer els sis principis d’una casa passiva: bona protecció solar; bon aïllament tèrmic i reducció de ponts tèrmics; ús de finestres eficients; reducció de les infiltracions d’aire, i ús de ventilació controlada amb recuperador de calor. Per tal de reduir l’impacte mediambiental de l’edifici, el sistema prioritza la utilització de materials de baix impacte mediambiental i amb una vida útil llarga, de tal manera que s’aconsegueix reduir les emissions de CO2 un 92% respecte a una rehabilitació convencional.

Masia del segle XVIII transformada en casa residencial el 1927. En aquesta reforma l’arquitecte Fossas va modificar la façana i va afegir el cos lateral, l’escala interior i la torre. A les façanes anterior i posterior s’observa el perfil ondulant típic del barroc català, i els seus esgrafiats presenten temàtiques diferents en cadascuna de les façanes i els laterals: les quatre estacions, músics famosos de l’època i instruments musicals, o personatges públics catalans.

Després d’acollir durant un segle les instal·lacions de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, arran del trasllat de l’activitat sanitària al nou centre, el 2009, un ambiciós procés de rehabilitació ha permès recuperar el valor patrimonial i artístic del Recinte Modernista de Sant Pau, obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, qui en una primera etapa va inaugurar nou pavellons, entre els quals hi havia el d’Administració, amb una gran riquesa ornamental de pedra, ferro i ceràmica. En una segona etapa, a càrrec del seu fill i també arquitecte Pere Domènech i Roure, s’hi va introduir un estil eclèctic d’elements de disseny més simples (convent, farmàcia, cuina, església, casa de convalescència).

La restauració dels pavellons modernistes, declarats patrimoni de la humanitat per la Unesco l’any 1997, també ha permès desenvolupar un programa cultural que té com a objectiu principal reivindicar aquest tresor del modernisme europeu. La figura de Lluís Domènech i Montaner i la seva aportació al moviment modernista, així com el valor patrimonial i institucional de Sant Pau i la seva aportació a la medicina, en són les peces clau. 

A més, la recuperació del conjunt modernista ha convertit part del Pavelló d’Administració en un centre de reunions i esdeveniments. Amb capacitat per a més de sis-centes persones, els espais del Pavelló d’Administració són un emplaçament emblemàtic de la ciutat. 

El Pavelló de l’Administració també acull l’Arxiu Històric de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, un dels fons documentals hospitalaris més importants que es conserven en l’actualitat, el qual abasta obres i documents històrics des del segle XV fins al XX.

L’Escola es va crear segons el Decret del 4 de desembre del 1953 i va iniciar l’activitat el curs acadèmic 1954-1955, funcionant com a Escola d’Ajudants Tècnics Sanitaris (ATS). L’edifici que des de llavors ocupa l’Escola Universitària d’Infermeria de Sant Pau va ser l’antic allotjament de les monges que treballaven al centre hospitalari. L’any 1977, va tenir lloc la integració dels estudis d’Infermeria a la Universitat, així que l’Escola es va transformar en l’Escola Universitària d’Infermeria, adscrita a la UAB.

En ple segle XVIII, escoltareu els neguits dels veïns i les veïnes del carrer del Bonaire… un carrer carregat d’història que, amb l’arribada de la nissaga del notari Miquel Vila, veurà modificar la seva estructura.

Col·labora: Secció de Cultura de La Massa, Centre de Cultura Vilassarenc