NOTICIES


06/10/2021

ITINERARI ADAPTAT EN LLENGUA DE SIGNES FABRA I COATS

Compartir:

Itinerari que redescobreix l’arquitectura industrial del recinte Fabra i Coats. A través de diferents projectes, descobrirem múltiples estratègies a l’hora de rehabilitar el patrimoni fabril de la ciutat. Habitatge, centres escolars, museus, etc. El recinte s’ha convertit en un gran equipament del barri, amb una vida activa i constant.
Aquest itinerari permetrà descobrir tres edificis del recinte, començant pels habitatges socials Fabra i Coats, edifici guanyador del premi FAD de disseny 2021 i obra destacada de la Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme.

Aquest itinerari visitarà els següents espais:
– Habitatges Fabra i Coats
– Can Fontanet
– Institut Martí Pous

NOTICIES


27/09/2021

FUNDACIÓ STÄMPFLI

Compartir:

Les necessitats de separar les parades de la fruita, la verdura i la carn de les del peix va fer que, l’any 1935, l’Ajuntament de Sitges construís un edifici annex a l’antic mercat de Buigas. L’encarregat del projecte va ser l’arquitecte municipal del moment, Josep Maria Martino, que va dissenyar un petit edifici de maó vist i estructura de ferro que estilísticament no trencava amb l’antic mercat. Després d’anys tancat, l’any 2010 es va remodelar i restaurar per tal de convertir-lo en la seu de la Fundació Stämpfli, un museu d’art contemporani que es va inaugurar a principis del 2011.

NOTICIES


20/09/2021

RECINTE DE L’ESCOLA INDUSTRIAL – PARANIMF

Compartir:

AVÍS: Aquest edifici és d’alta afluència de visitants. Un cop assolit l’aforament màxim de l’edifici es procedirà al tancament de la cua.

 

 

VISITES GUIADES SENSE INSCRIPCIÓ PRÈVIA

La construcció d’aquest saló d’actes acadèmic va començar durant la dictadura de Primo de Rivera, coincidint amb l’activitat constructora de l’Exposició Internacional de Barcelona de l’any 1929, però l’obra es va aturar i no es va acabar mai. Es tracta d’un volum situat al cos central d’entrada de l’edifici central del recinte, amb una cúpula poligonal acabada amb superfícies còniques, del qual únicament es van completar la façana i l’entrada, i que, des d’aquell moment, ha estat tancat al públic. Els darrers anys, s’ha reformat com a espai escènic polivalent (conferències, congressos, obres de teatre, audicions musicals…), i avui la ciutat ha guanyat un edifici de 4.424 metres quadrats, amb un aforament de 584 localitats i una gran sala amb cúpula central de 20 metres de diàmetre.

NOTICIES


06/09/2021

CASA DE LA BARCELONETA 1761

Compartir:

Coneguda originàriament com la Casa Solé i més tard com la Casa del Porró, per la presència simbòlica d’una forma de porró, integrada a les reixes de ferro forjat, manté amb força fidelitat la volumetria original de les edificacions de meitat del segle XVIII que van donar forma a l’entramat urbà tradicional de la Barceloneta. En la rehabilitació de 2011, se n’ha conservat l’aspecte original de la façana, i se n’ha adequat l’interior com a equipament cultural de barri.

NOTICIES


26/08/2021

ESPAI OASIURBÀ

Compartir:

Oasiurbà és una entitat que ofereix serveis tècnics, legals i socials per garantir el dret a l’habitatge digne a les veïnes de la ciutat. Porten processos de rehabilitació amb comunitats, assessories legals, mediacions, reformes i projectes d’investigació amb el recolzament de les administracions per donar la millor resposta a les dificultats actuals tant de l’habitatge com dels comerços i entitats.⁠ Un d’aquests projectes d’investigació es troba al pati del seu espai de treball: un jardí vertical sense substrat que mostra les possibilitats que ofereixen les plantes bromèlies (modalitat pionera en el camp de la jardineria) que, amb una infraestructura molt lleugera i un manteniment mínim, permet fomentar la sostenibilitat de les nostres ciutats.

NOTICIES


25/08/2021

RECINTE FABRA I COATS

Compartir:

La història del recinte de La Compañía Anónima de Hiladuras Fabra y Coats (1903-2005) comença abans que es constitueixi l’empresa i, en els seus més de cent anys d’història, s’ha anat transformant per adaptar-se a cada situació. Inicialment, a la parcel·la hi havia la fàbrica de la família Alsina (1853-1887), que va ser absorbida per una empresa britànica (1893-1903) que hi va construir la nau central. Amb la constitució de la Fabra i Coats (1903-1913), es van construir un magatzem de cotó i dos edificis auxiliars per al blanqueig i tintat, i es van renovar la sala de calderes i un edifici destinat a oficines. L’any 1919, es va incorporar a l’empresa l’antiga fàbrica del Rec, per a les seccions d’acabat; l’any 1965, es va iniciar la producció de fibres sintètiques i les naus es van reorganitzar tenint en compte els nous usos (magatzem de fil, taller de fibres sintètiques, cabdellat i plegat, condicionament i control de qualitat). Finalment, als anys vuitanta, la fàbrica es va quedar únicament els processos relacionats amb el tenyit, els acabats i el condicionament del fil. Actualment, les naus s’han transformat als usos actuals que necessita la ciutat, un pas més en l’evolució arquitectònica del recinte.

En aquesta edició del festival 48h Open House BCN 2021, es poden visitar els edificis següents:
– CAN FONTANET (CENTRE D’INTERPRETACIÓ DELS TRES TOMBS)
– ESCOLA CAN FABRA
– ESPAI VERTICAL (COLLA CASTELLERA JOVE DE BARCELONA)
– INSTITUT MARTÍ POUS
– HABITATGES FABRA I COATS

Un any més les activitats del festival coincideixen amb la Fira d’Economia Solidària de Catalunya (FESC), que arriba enguany a la seva desena edició. Defensa un sistema econòmic respectuós amb les persones, el medi ambient i els territoris que funciona sota criteris democràtics, d’horitzontalitat, transparència, equitat i participació. Trobareu més información al següent enllaç: https://drive.google.com/file/d/1BTPeuX9bc4hLKIvzQIpsmJVRVN3iu9Ob/view

NOTICIES


02/08/2021

CASA ESPANYA

Compartir:

Antiga residència senyorial de planta baixa, pis i golfes amb una façana principal que presenta un acabament d’imitació de carreus, una porta principal d’accés adovellada, llindes dels balcons decorades amb relleus i un matacà central d’estil medieval. La façana lateral és més senzilla, tot i que manté la decoració d’imitació de carreus, i les golfes ventilen a través d’una sèrie d’arcs rebaixats de maó vist. Des de l’any 1972 és la seu principal del Museu de l’Hospitalet.

NOTICIES


02/08/2021

CASA DELS CARGOLS

Compartir:

La Casa dels Cargols es va construir el 1911 a petició de Miguel Ribera i Mora, propietari d’un solar a la cantonada dels carrers del Montseny (abans l’Hospitalet) i del Llobregat, on volia construir una casa unifamiliar. L’obra va ser creada pel mestre d’obres Mariano Tomàs i Barba com a habitatge aïllat envoltat per un jardí. Hi destaca la combinació de colors de les façanes, així com la rica decoració en rajola vidriada, en pedra i de ferro forjat. La Casa dels Cargols és un dels pocs exemples del modernisme a l’Hospitalet. Des del 2009 és la seu de l’Oficina Jove de l’Hospitalet.

NOTICIES


02/08/2021

CAN FAMADES – MASIA MUSEU SERRA

Compartir:

Masia del segle XVII, al límit entre l’Hospitalet i Cornellà, de planta quadrada i coberta amb teulada a quatre aigües. A les façanes destaca la pedra ben escairada a les cantonades, a les dovelles del portal i a l’emmarcament de les obertures, la filera d’arcades de mig punt de les golfes i els rellotges de sol. L’interior conserva la distribució i els materials originals. Des d’inicis del segle XX, els Serra hi van establir el taller i l’obrador familiar de ceramistes. L’interior allotja obres fetes per tres generacions: el modernisme d’Antoni Serra i Fiter, els reflexos metàl·lics d’Antoni, Josep i Enric Serra i Abella, i les obres actuals de Jordi Serra Moragas.

NOTICIES


02/08/2021

NAU NOVA DE CAN MANYER

Compartir:

Construcció industrial formada per dues naus rectangulars a dues alçades i coberta a dos vessants que formen un pati central, presidit per la casa del vapor, pendent de restauració.

Va iniciar les activitats el 1881. La nau de la dreta és la seu de la biblioteca pública de Vilassar, amb espais molt diàfans a dos nivells. Destaca el paviment hidràulic del pis superior de la biblioteca, com l’estructura de voltes sobre pilars de fosa de tota l’estructura de la planta baixa.

NOTICIES


02/08/2021

SEU CENTRAL DE LA UNIVERSITAT OBERTA DE CATALUNYA

Compartir:

Projecte que ocupa dos edificis de caire molt diferent situats en una parcel·la triangular (resultat de la construcció de la Ronda de Dalt). El primer edifici és una torre noucentista construïda com a residència d’estiueig: un volum aïllat amb la façana principal orientada a migdia, de composició simètrica, dues plantes nobles, una planta sota coberta i una planta soterrani. El projecte de reforma l’adapta a les necessitats del nou ús (serveis centrals d’una universitat) mantenint el caràcter i la configuració bàsica dels seus espais més representatius, la volumetria i la imatge exterior. La intervenció se centra a millorar la comunicació vertical entre les plantes i a adequar la resta d’espais als nous requeriments funcionals i tècnics. El segon edifici és un volum de nova construcció pensat per acollir els usos administratius de la universitat. El projecte opta per no esgotar el gàlib permès pel planejament i proposa un volum horitzontal parcialment soterrat que no entra en competència amb la torre (construeix quatre plantes i només una és visible des de l’exterior).

NOTICIES


02/08/2021

CASA GRASES (en obres)

Compartir:

AVÍS: Aquest edifici és d’alta afluència de visitants. Un cop assolit l’aforament màxim de l’edifici es procedirà al tancament de la cua.

 

Edifici d’estil historicista, concebut com a residència familiar, que l’any 1888 va patir una reforma important, amb la qual es van redistribuir els espais interiors i la ubicació de les escales. Tanmateix, aquesta reforma va mantenir les sales principals amb la decoració pictòrica i les pintures ornamentals als sostres de les dependències menors. L’any 2016, es va iniciar un projecte de rehabilitació i ampliació de la casa per convertir-la en quatre habitatges. Es tracta d’una intervenció respectuosa amb l’edificació original (se’n recuperen façanes, pintures interiors, sostres, cornises…) i que planteja una ampliació que, amb un llenguatge arquitectònic modern, no sigui un element discordant amb l’edificació original. La rehabilitació és complexa: l’estructura original no es conservava en bon estat, s’ha construït una nova planta soterrani, s’han rehabilitat interiors i façana, i sempre s’han buscat les solucions tècniques més adequades i més curoses.