Un centre dedicat al disseny que es reconeix pel paral·lepípede que, com una grapadora, connecta l’espai públic de Glòries amb el districte més innovador de la ciutat. Aquest equipament es compon de dues parts: una de subterrània, que aprofita el desnivell creat per l’urbanització de la plaça de les Glòries, i una altra que es prellonga en voladís cap a la plaça. A la part soterrada s’ubica una gran sala per a exposicions i esdeveniments, les sales dedicades a la reserva i gestió de col·leccions, les oficines centrals, la Biblioteca del Clot i el Centre de Documentació del Museu del Disseny. A l’altre cos es troba l’auditori i també s’hi ubicaran les exposicions permanents del Museu del Disseny.

El nou mercat dels Encants es troba a cavall entre la plaça de les Glòries i l’eix de la Meridiana. El projecte manté la idea de mercat a l’aire lliure dels antics Encants Vells per fugir del model d’edifici de centre comercial tancat, i planteja una plaça comercial contínua que connecta les diferents cotes dels carrers perimetrals de la parcel·la. La oberta, a 25 metres d’alçada, està pensada com una icona urbana que resguarda i alhora reflecteix les activitats de l’entorn a l’interior del mercat.

Es tracta d’un edifici d’habitatges per a gent gran, promogut des del Patronat. Es situa en una parcel·la que va resultar de la construcció de la Ronda i portava anys buit. La nova torre d’habitatges apareix el·legant amb les seves 17 plantes d’alçada, amb passadissos amples com carrers, escales que recorren l’exterior i una coberta amb sol i vistes: tot aixó per crear espais per socialitzar i compartir activitats. A més a més, l’edifici es divideix en tres comunitats, cadascuna amb un espai comunitari propi.

Construït al solar resultat de la crema del convent de Santa Caterina, aquest és un dels mercats més antics de Barcelona. En la seva última rehabilitació es fa palesa la superposició dels diferents moments històrics: les restes arqueològiques de l’antic convent, la façana de l’antic mercat i la nova coberta amb estructura de fusta i revestiment ceràmic de colors. Al costat, els habitatges per a gent gran formen el conjunt que canvia els paràmetres d’intervenció al barri antic de la ciutat.

Edificis municipals adquirits i rehabilitats per l’Ajuntament de Barcelona consistents en dues finques contigües del barri del Raval per situar-hi tretze pisos públics de lloguer. El nou edifici s’ordena a partir d’un nucli de circulació vertical situat al centre de les finques, que es connecten interiorment. Aquesta connexió suposa una millora substancial de les condicions d’habitabilitat dels habitatges resultants i permet oferir tipologies per a diferents estructures familiars.

Constructivament, el projecte és sensible amb les preexistències, s’han minimitzat els enderrocs i s’han aprofitat al màxim els elements existents. Es deixen retalls i petjades materials que permeten acostar-se a la memòria dels espais passats.

Projecte de remodelació del mercat de Sant Andreu, un edifici format per un cos principal (col·locat al mig de la plaça del Mercadal i on es desenvolupa el mercat alimentari) i un local de vendes amb parades no alimentàries que es percep com un passatge cobert entre la plaça i el carrer de Rubén Darío). El projecte es planteja des de les premisses següents: reducció de la volumetria (per reduir l’impacte volumètric de l’edifici sobre la plaça, es manté el perímetre i s’acota l’alçada); transparència de la façana (per integrar l’activitat comercial de la plaça del Mercadal a l’activitat del mercat, es converteix la plaça en el primer passadís del mercat tot mantenint el mateix paviment); voluntat de projecte emblemàtic (voluntat de fer-lo reconeixible des de l’entramat de carrers del barri); tractament de la coberta com a façana.

A tocar de l’Hospital de Sant Joan Baptista, hi ha una vinya de 3.500 m² que actualment és una vinya totalment integrada en el teixit urbà. La família sitgetana dels Llopis va llegar-la a l’Hospital el 1935, amb la condició que la vinya es dediqués sempre a produir malvasia, per evitar que aquesta varietat de raïm desaparegués. És per això que la Fundació de l’Hospital ha tingut un celler, que, a partir dels anys vuitanta, es va situar a l’antic Corral de la Vila, un edifici del segle XVIII d’ús ramader i de construcció de caire popular. Avui el corral és l’espai del Centre d’Interpretació de la Malvasia. Tot el que es genera per al celler té un retorn directe cap a la funció social de la Fundació.

Aquest itinerari gira en torn del treball de l’arquitecte municipal Josep Alemany i Juvé (l’arquitecte de la primera Lleialtat Santsenca, entre altres espais), i ressalta la repercussió dels oficis a les seves obres al municipi de Santa Coloma.

L’any 1972, un grup de joves arquitectes i dissenyadors de Barcelona van fundar Barcelona Design amb la intenció de produir mobles i objectes per als seus projectes amb total llibertat creativa i d’introduir un criteri innovador en el sector. Avui, aquests mobles estan presents en més de 60 països, a les millors botigues de disseny i galeries d’art, i als projectes d’estudis d’interiorisme i arquitectura més avantguardistes. Els mobles es produeixen majoritàriament amb petits artesans i tallers locals per a projectes de tot el món. El punt de trobada d’aquest món de la cultura i el disseny és en un showroom de més de 600 m² situat en un antic espai industrial del districte del 22@. Aquí s’hi troben tant edicions limitades amb dissenys de Dalí i Gaudí (BD Art Editions) com peces d’artistes contemporanis com Mendini i Hayon.

Espai d’oficines situat a l’edifici emblemàtic de la Casa Terrades, el qual, a causa de l’alineació de la Diagonal, ocupa la totalitat d’una illa irregular de l’Eixample. El conjunt està format per tres edificis independents entre si, resolts amb un llenguatge unitari. D’una banda, l’edifici es caracteritza per l’ús de diferents llenguatges en un únic edifici (es barregen estils del gòtic nòrdic i plateresc amb elements populars catalans, com l’ús de plafons de ceràmica); d’altra banda, pel coronament de les cantonades amb sis torres punxegudes que les emfasitzen.

Les oficines Casa Les Punxes, un espai de coworking i d’esdeveniments, ocupen tres plantes d’aquest edifici: a la planta baixa s’hi situa el lobby, amb una zona de treball flexible; a la segona planta, l’office (amb oficines privades i espai de coworking), i a la tercera planta, a la terrassa, hi trobem un espai de 600 m² per celebrar-hi diferents esdeveniments i sis sales de reunions ubicades a les característiques punxes de l’edifici.

Les necessitats de separar les parades de la fruita, la verdura i la carn de les del peix va fer que, l’any 1935, l’Ajuntament de Sitges construís un edifici annex a l’antic mercat de Buigas. L’encarregat del projecte va ser l’arquitecte municipal del moment, Josep Maria Martino, que va dissenyar un petit edifici de maó vist i estructura de ferro que estilísticament no trencava amb l’antic mercat. Després d’anys tancat, l’any 2010 es va remodelar i restaurar per tal de convertir-lo en la seu de la Fundació Stämpfli, un museu d’art contemporani que es va inaugurar a principis del 2011.

Resultat del boom especulatiu en la construcció d’edificis d’oficines a la Barcelona de la dècada de 1960, la Torre Colom s’enmarca en el cànon brutalista, corrent inspirat en la cultura pop. Les seves façanes, guerxes i inclinades, estan revestides de plafons d’agregat de formigó. La piràmide invertida que la corona és una referència visual al costat de la ciutat medieval; es tracta d’un volum de formigó, els costats de la qual descriuen un gir de 45 graus respecte de les façanes.