Situada al costat del Palau del Lloctinent i de l’antic Palau Reial Major, es va construir 150 anys més tard de la mort del rei que el denomina. El gran projecte del rei era la creació d’un gran palau a la zona de les drassanes, però per problemes de tresoreria es van acabar fent una sèrie de reformes del palau ja existent, que van culminar amb la construcció d’una torre rectangular d’estil gòtic, amb cinc plantes i galeries d’arc de mig punt. Es va construir com una torre de vigilància sobre la ciutat i, especialment, per a controlar l’arribada d’embarcacions per mar.

Antic monestir situat a la vall de Betlem dins del parc de la serralada de Marina. Obra del gòtic català, va ser fundat al 1416 i va pertànyer a l’ordre dels jeronims, els quals el van habitar fins 1835 afectat per la desamortización de Mendizábal. El 1947, la Sra. Francesca Güell i López el va adquirir per convertir-lo en recinte de solitud i silenci, pel repòs religiós i cultural. Destaca el claustre pels seus capitells i les claus de volta, encara policromats, on es retraten personatges il·lustres que van contribuir a la prosperitat del monestir. AL 1974 va ser declarat BCIN.

El Museu Arxiu de Vilassar de Dalt està situat en una masia del nucli urbà de Vilassar de Dalt documentada al segle XIV com a mas Canal, com a mas Serra als segles XV i XVI i com a can Banús des del segle XVII. Conserva dos bonics finestrals gòtics i la porta principal, amb arc de plec a llibre. L’any 1886, l’era del mas es va transformar en un jardí romàntic que encara es conserva. El Museu Arxiu de Vilassar acull la col·lecció arqueològica local i fa diferents exposicions temporals al llarg de l’any.

Aquesta joia del gòtic català té un important valor afegit: el conjunt ha estat utilitzat per la comunitat de les clarisses des de la seva fundació i fins a l’any 1983, que es va obrir al públic. Gràcies a aquest ús ininterromput, avui ens podem atansar a la vida d’aquesta comunitat religiosa femenina tot recorrent-ne els espais més quotidians. El Museu Monestir conté nombroses obres d’art, objectes litúrgics i mobiliari que la comunitat ha anat aplegant al llarg dels segles.

Anomenat «Edifici Vell», és una construcció marcada per la posició del Saló de Cent i el pati d’entrada, resultat d’adaptacions al llarg de sis-cents anys. El 1373 es construí el Saló de Cent, primera edificació explícita per acollir les reunions del Consell de Cent Jurats. Era una sala al pati de la casa de l’escrivà del Consell i fou encarregada al mestre Pere Llobet. A posteriori, l’arquitecte Arnau Bargués féu la porta per a les noves dependències al carrer de la Ciutat. Al segle XIX, es duu a terme l’aixecament d’una nova façana, encarada a la plaça de Sant Jaume.

Al segle XIV, Barcelona era una poténcia marítima així que, per la proximitat al mar, el barri de la Ribera es va convertir en un dels més dinàmics i poblats de la ciutat. L’antiga església parroquial s’havia quedat petita així que es va decidir substituir-la per una de més gran, un temple que demostrés l’esplendor del barri i l’esforç col·lectiu dels seus habitants. L’edifici de la Baísilica de Santa Maria del Mar és una mostra de l’originalitat de l’arquitectura gòtica catalana.