Construït al solar resultat de la crema del convent de Santa Caterina, aquest és un dels mercats més antics de Barcelona. En la seva última rehabilitació es fa palesa la superposició dels diferents moments històrics: les restes arqueològiques de l’antic convent, la façana de l’antic mercat i la nova coberta amb estructura de fusta i revestiment ceràmic de colors. Al costat, els habitatges per a gent gran formen el conjunt que canvia els paràmetres d’intervenció al barri antic de la ciutat.

Edificis municipals adquirits i rehabilitats per l’Ajuntament de Barcelona consistents en dues finques contigües del barri del Raval per situar-hi tretze pisos públics de lloguer. El nou edifici s’ordena a partir d’un nucli de circulació vertical situat al centre de les finques, que es connecten interiorment. Aquesta connexió suposa una millora substancial de les condicions d’habitabilitat dels habitatges resultants i permet oferir tipologies per a diferents estructures familiars.

Constructivament, el projecte és sensible amb les preexistències, s’han minimitzat els enderrocs i s’han aprofitat al màxim els elements existents. Es deixen retalls i petjades materials que permeten acostar-se a la memòria dels espais passats.

Projecte de remodelació del mercat de Sant Andreu, un edifici format per un cos principal (col·locat al mig de la plaça del Mercadal i on es desenvolupa el mercat alimentari) i un local de vendes amb parades no alimentàries que es percep com un passatge cobert entre la plaça i el carrer de Rubén Darío). El projecte es planteja des de les premisses següents: reducció de la volumetria (per reduir l’impacte volumètric de l’edifici sobre la plaça, es manté el perímetre i s’acota l’alçada); transparència de la façana (per integrar l’activitat comercial de la plaça del Mercadal a l’activitat del mercat, es converteix la plaça en el primer passadís del mercat tot mantenint el mateix paviment); voluntat de projecte emblemàtic (voluntat de fer-lo reconeixible des de l’entramat de carrers del barri); tractament de la coberta com a façana.

A tocar de l’Hospital de Sant Joan Baptista, hi ha una vinya de 3.500 m² que actualment és una vinya totalment integrada en el teixit urbà. La família sitgetana dels Llopis va llegar-la a l’Hospital el 1935, amb la condició que la vinya es dediqués sempre a produir malvasia, per evitar que aquesta varietat de raïm desaparegués. És per això que la Fundació de l’Hospital ha tingut un celler, que, a partir dels anys vuitanta, es va situar a l’antic Corral de la Vila, un edifici del segle XVIII d’ús ramader i de construcció de caire popular. Avui el corral és l’espai del Centre d’Interpretació de la Malvasia. Tot el que es genera per al celler té un retorn directe cap a la funció social de la Fundació.

Aquest itinerari gira en torn del treball de l’arquitecte municipal Josep Alemany i Juvé (l’arquitecte de la primera Lleialtat Santsenca, entre altres espais), i ressalta la repercussió dels oficis a les seves obres al municipi de Santa Coloma.

L’any 1972, un grup de joves arquitectes i dissenyadors de Barcelona van fundar Barcelona Design amb la intenció de produir mobles i objectes per als seus projectes amb total llibertat creativa i d’introduir un criteri innovador en el sector. Avui, aquests mobles estan presents en més de 60 països, a les millors botigues de disseny i galeries d’art, i als projectes d’estudis d’interiorisme i arquitectura més avantguardistes. Els mobles es produeixen majoritàriament amb petits artesans i tallers locals per a projectes de tot el món. El punt de trobada d’aquest món de la cultura i el disseny és en un showroom de més de 600 m² situat en un antic espai industrial del districte del 22@. Aquí s’hi troben tant edicions limitades amb dissenys de Dalí i Gaudí (BD Art Editions) com peces d’artistes contemporanis com Mendini i Hayon.

Espai d’oficines situat a l’edifici emblemàtic de la Casa Terrades, el qual, a causa de l’alineació de la Diagonal, ocupa la totalitat d’una illa irregular de l’Eixample. El conjunt està format per tres edificis independents entre si, resolts amb un llenguatge unitari. D’una banda, l’edifici es caracteritza per l’ús de diferents llenguatges en un únic edifici (es barregen estils del gòtic nòrdic i plateresc amb elements populars catalans, com l’ús de plafons de ceràmica); d’altra banda, pel coronament de les cantonades amb sis torres punxegudes que les emfasitzen.

Les oficines Casa Les Punxes, un espai de coworking i d’esdeveniments, ocupen tres plantes d’aquest edifici: a la planta baixa s’hi situa el lobby, amb una zona de treball flexible; a la segona planta, l’office (amb oficines privades i espai de coworking), i a la tercera planta, a la terrassa, hi trobem un espai de 600 m² per celebrar-hi diferents esdeveniments i sis sales de reunions ubicades a les característiques punxes de l’edifici.

Les necessitats de separar les parades de la fruita, la verdura i la carn de les del peix va fer que, l’any 1935, l’Ajuntament de Sitges construís un edifici annex a l’antic mercat de Buigas. L’encarregat del projecte va ser l’arquitecte municipal del moment, Josep Maria Martino, que va dissenyar un petit edifici de maó vist i estructura de ferro que estilísticament no trencava amb l’antic mercat. Després d’anys tancat, l’any 2010 es va remodelar i restaurar per tal de convertir-lo en la seu de la Fundació Stämpfli, un museu d’art contemporani que es va inaugurar a principis del 2011.

Resultat del boom especulatiu en la construcció d’edificis d’oficines a la Barcelona de la dècada de 1960, la Torre Colom s’enmarca en el cànon brutalista, corrent inspirat en la cultura pop. Les seves façanes, guerxes i inclinades, estan revestides de plafons d’agregat de formigó. La piràmide invertida que la corona és una referència visual al costat de la ciutat medieval; es tracta d’un volum de formigó, els costats de la qual descriuen un gir de 45 graus respecte de les façanes.

Espai d’oficines situat a les plantes 15, 23 i 24 de l’edifici de Torre Colom: edifici d’estil brutalista coronat amb una piràmide invertida de formigó (girada 45º respecte a unes façanes guerxes i inclinades), que converteix la torre en una referència visual al costat de la ciutat medieval.

El projecte per a les oficines crea un espai obert al voltant del nucli central de circulacions d’aquesta torre, fet que permet gaudir de vistes de 360º de la ciutat sense renunciar a zones tranquil·les de treball. Es proposa un entorn de treball flexible, àgil i amb acabats càlids: s’introdueix el color blau als sostres i la cuina, per potenciar la relació amb el mar; es fa servir fusta de roure natural per crear espais acollidors, i es dissenya una lleixa contínua perimetral que ressalta les vistes sobre la ciutat. El conjunt és una oficina innovadora, amb espais diàfans, coworking, zones comunes per al descans, sales de reunions polivalents i una terrassa espectacular amb vistes panoràmiques.

Transformació d’un antic edifici industrial (amb una alçària interior de 4,4 m, coberta amb estructura metàl·lica i tancaments de totxo massís) en un gran edifici escenari (amb usos com estudis de gravació i espais per a exposicions d’art, concerts, recepcions). El projecte juga amb les relacions interior-exterior: des que es travessa la porta d’accés fins que s’entra a la nau, apareixen diferents recorreguts exteriors; quan les grans portes de la façana principal s’obren, l’edifici i el carrer passen a ser un extensió de l’altre; es creen nous espais buits (patis, claraboies, terrasses) per donar suport a les zones més tancades… Amb l’ajuda dels materials que complementen els espais, cada racó es fa atractiu.

L’IAAC és un centre internacional d’investigació, educació, producció i divulgació que té la missió d’imaginar l’hàbitat futur de la nostra societat per construir-lo en el present. A l’Institut s’hi creen xarxes de coneixement interdisciplinari (es treballa en col·laboració amb diverses ciutats, comarques, grups industrials, centres de recerca, entitats…) i té la seu principal al districte barceloní del 22@ (referent internacional d’empreses i institucions orientades a la societat del coneixement). El campus del Poblenou és el cor de l’Institut, una antiga fàbrica de ceràmica transformada en fàbrica d’idees i projectes, un edifici de 2.200 m² que mescla un enfocament experimental i productiu de l’arquitectura i l’urbanisme.