NOTICIES


27/09/2021

ITINERARI CASES DELS AMERICANOS

Compartir:

INSCRIPCIONS EXHAURIDES

A mitjan segle XIX, Sitges va viure uns anys d’expansió urbanística propiciada per la inversió dels americanos, aquells sitgetans que havien anat a Amèrica a fer fortuna, amb la construcció de grans cases que demostraven la seva posició social. El lloc triat van ser uns terrenys situats entre el cap de la Vila i la via del tren, urbanitzant-se un eixample on destacava el carrer del Progreso, posteriorment batejat per Illa de Cuba, uns edificis amb fortes coincidències estilístiques amb les que podem trobar al centre de qualsevol ciutat cubana. En aquesta ruta intentarem desxifrar què s’influeix en què, si les cases sitgetanes en les cubanes o al revés.

NOTICIES


27/09/2021

HOTEL EL XALET (CASA BONAVENTURA BLAY – VILLA AVELINA)

Compartir:

Al carrer preferit pels americanos, nom que rebien els sitgetans que durant el segle xix van marxar a les Amèriques a fer fortuna, per erigir les seves grans cases, una de les maneres que tenien de mostrar la seva posició social, trobem Villa Avelina, originàriament un edifici unifamiliar dissenyat seguint un estil gòtic francès, amb una torre-mirador i detalls ornamentals de gran qualitat. A finals del segle xx, l’edifici, que ja havia perdut part del seu magnífic jardí, es va reconvertir en un hotel, que conserva gran part de la seva bellesa i patrimoni original.

NOTICIES


02/08/2021

SALESIANS SARRIÀ

Compartir:

Les instal·lacions de l’escola Salesians de Sarrià se situen sobre l’antiga masia Can Prats, llavor de les Escoles Professionals d’Arts i Oficis Salesians, inaugurades l’any 1884. L’any 1901, es va construir una església d’estil neogòtic, d’una sola nau, amb una coberta a dos vessants que descansa sobre arcs ornamentats de fusta i columnates de pedra. Durant la Guerra Civil, el conjunt va ser confiscat per la Generalitat i va passar a tenir diferents usos: ús de magatzem (amb la construcció corresponent de noves naus), ús de fàbrica d’armes (fàbrica 14 d’armament de la Generalitat), refugi antiaeri (fet de formigó armat i preparat per a una emergència llarga)… Actualment, les habitacions de l’antiga masia s’han convertit en sales i despatxos acadèmics; la parròquia es conserva en bon estat i està inclosa dins el catàleg del patrimoni arquitectònic de la ciutat, i el refugi queda amagat sota el pati de l’escola.

NOTICIES


06/10/2020

CASTELL DE TORRE BARÓ

Compartir:

Aquest edifici residencial, tot un símbol de Nou Barris, és un bon mirador que acull un punt d’informació del Parc de Collserola. L’edifici també es coneix popularment com a castell, per l’aire medievalista, que es manifesta en les obertures de mig punt i el coronament a base de merlets, que evoquen una fortificació. Van ser els primers elements que es van recuperar, quan es va rehabilitar.

NOTICIES


06/10/2020

TALLER MASRIERA

Compartir:

VISITES GUIADES SENSE INSCRIPCIÓ PRÈVIA

En plena expansió de l’Eixample, els germans Masriera, provinents d’una família d’artistes i industrials molt influents, van encarregar la construcció d’un taller de creació: un temple historicista de tipologia pròstil hexàstil (amb sis columnes a la façana principal) que, emmarcat en el moviment cultural de la Renaixença, esdevindria un referent artístic important a la ciutat. Posteriorment, el temple taller es va reconvertir en obrador de joieria (1900) i en teatre (1933). Totes les modificacions en van preservar la façana neoclàssica, amb l’escalinata, la columnata de capitells corintis, la cornisa i el frontó, així com el jardí d’accés del carrer de Bailèn. Actualment, gràcies a la lluita veïnal, aquest edifici singular (per estil i per la relació que manté amb l’entorn) es convertirà en un nou equipament de barri.

NOTICIES


06/10/2020

CONSERVATORI MUNICIPAL DE MÚSICA DE BARCELONA

Compartir:

Equipament a cavall entre els estils modernista i noucentista. Les torres cilíndriques amb cobertes punxegudes són una clara influència de Puig i Cadafalch, de qui l’arquitecte Antoni de Falguera va ser deixeble i col·laborador. En destaca, sobretot, l’espai interior anomenat la peixera, a partir del qual s’organitzen les aules i els passadissos. Aquesta espècie de celobert de 130 metres quadrats queda tancat amb una claraboia envitrallada i ofereix un espai polivalent per a concerts, presentacions i diferents esdeveniments.

NOTICIES


06/10/2020

BIBLIOTECA ARÚS

Compartir:

Un fanal modernista de ferro forjat i vidres emplomats de colors, penjat a la façana, assenyala l’accés a aquest edifici, que, originàriament, va ser construït com a edifici d’habitatges. El desig del propietari de fundar una biblioteca pública va fer que quan va morir es comencés un procés de transformacions de l’edifici per adequar-lo al nou ús. L’arquitecte i els artesans que van participar en aquest projecte van donar a la biblioteca un accés independent des del carrer, amb una escala de marbre de tres trams, i hi van introduir materials nobles per donar qualitat pública als antics espais privats de l’habitatge. Enguany, la biblioteca pública, convertida en centre de recerca especialitzat en moviments socials contemporanis i producció bibliogràfica dels segles XIX i inicis del XX, celebra els 125 anys de la seva inauguració.

NOTICIES


06/10/2020

ANTIGA PRESÓ LA MODEL

Compartir:

AVÍS: Aquest edifici és d’alta afluència de visitants. Un cop assolit l’aforament màxim de l’edifici es procedirà al tancament de la cua.

 

VISITES GUIADES SENSE INSCRIPCIÓ PRÈVIA

La model havia de ser un model de reforma del sistema penitenciari del moment i era un edifici on la forma mostrava la seva funció: les façanes transmetien serietat i austeritat als ciutadans i la funció s’evidenciava amb una distribució innovadora en planta de sis naus distribuïdes radialment al voltant d’un panòptic central que permetia controlar els presos des d’un punt central d’observació.

NOTICIES


06/10/2020

TORRES VENECIANES

Compartir:

Aquestes dues torres de planta quadrada i 44 metres d’alçada es van concebre com la porta d’entrada a l’Exposició Internacional de Barcelona i estan inspirades en el campanar de la catedral de Sant Marc de Venècia (d’aquí ve el seu nom). Fidels als principis arquitectònics del moment, es van construir amb pedra artificial i obra vista, materials poc nobles, però coherents amb la voluntat de ser enderrocades un cop acabada l’Exposició.