NOTICIES


20/08/2022

RECINTE SANT PAU – ITINERARI CAMPUS HUMANISTA

Compartir:

Itinerari que inclou la visita a:

ESGLÉSIA DE L’HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU
Lluís Domènech i Montaner, 1926

Església dissenyada per Lluís Domènech i Montaner, tot i que les obres les va acabar el seu fill, Pere Domènech i Roura, el 1926. És un clar exemple del moviment modernista català, especialment per la decoració de ceràmica. La capella consta d’una àmplia nau central, acompanyada de dues de laterals que estan separades amb columnes de maó. Dins s’hi custodien diferents obres dels famosos escultors Pau Gargallo i Eusebi Arnau.


RECINTE MODERNISTA DE L’HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU
Lluís Domènech i Montaner, Pere Domènech i Roura, 1905-1912

Després d’acollir durant un segle les instal·lacions de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, arran del trasllat de l’activitat sanitària al nou centre, el 2009, un ambiciós procés de rehabilitació ha permès recuperar el valor patrimonial i artístic del Recinte Modernista de Sant Pau. Obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, que en una primera etapa va inaugurar nou pavellons, entre ells el d’administració, té una gran riquesa ornamental de pedra, ferro i ceràmica. En una segona etapa, a càrrec del seu fill i també arquitecte Pere Domènech i Roure, s’hi va introduir un estil eclèctic d’elements de disseny més simples (convent, farmàcia, cuina, església, casa de convalescència).

Gràcies a aquesta transformació, el Recinte Modernista ha esdevingut un nou espai de referència a la ciutat de Barcelona, on conviuen la història i la innovació.

La restauració dels pavellons modernistes, declarats patrimoni de la humanitat per la UNESCO l’any 1997, també ha permès el desenvolupament d’un programa cultural que té com a objectiu principal la reivindicació d’aquest tresor del modernisme europeu. La figura de Lluís Domènech i Montaner i la seva aportació al moviment modernista, així com el valor patrimonial i institucional de Sant Pau i la seva aportació a la medicina, en són les peces clau.

A més, la recuperació del conjunt modernista ha convertit part del Pavelló de l’Administració en un centre de reunions i esdeveniments. Amb capacitat per a més de sis-centes persones, els espais de l’administració són un emplaçament emblemàtic de la ciutat.

El Pavelló de l’Administració també acull l’Arxiu Històric de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, un dels fons documentals hospitalaris més importants que es conserven en l’actualitat, que abasta obres i documents històrics des del segle XV fins al XX.

NOTICIES


20/08/2022

RECINTE SANT PAU – ESCOLA UNIVERSITÀRIA D’INFERMERIA DE SANT PAU (centre adscrit a la UAB)

Compartir:

L’Escola es va crear segons el Decret del 4 de desembre del 1953, i va iniciar l’activitat el curs acadèmic 1954-1955, funcionant com a Escola d’Ajudants Tècnics Sanitaris (ATS). L’edifici que ocupa l’Escola Universitària d’Infermeria de Sant Pau des de llavors va ser l’antic allotjament de les monges que treballaven al centre hospitalari (el convent). L’any 1977, es va produir la integració dels estudis d’Infermeria a la Universitat, que es va transformar en Escola Universitària d’Infermeria, adscrita a la UAB.

NOTICIES


22/07/2022

RECINTE DE L’ESCOLA INDUSTRIAL – TALLER DE FUSTERIA I LABORATORI DE QUÍMICA

Compartir:

La fàbrica de Can Batlló va créixer al marge de l’arquitectura existent, obra de l’arquitecte Rafael Guastavino, seguint criteris funcionals i de manera desordenada. Tot i així, les noves construccions no traurien protagonisme a l’arquitectura de l’edifici original. Entre aquestes edificacions, corresponents a una primera etapa de creixement de la fàbrica, s’hi troben els actuals tallers de fusteria i laboratoris de química de l’escola. Es tracta d’un edifici de forma allargassada, d’aquí el sobrenom de La Llonganissa, situat al nord del recinte, que originalment es feia servir com a tintoreria, espai per emmidonar, rentador i assecador. L’any 1913, es van adaptar els espais per a l’Escola Elemental del Treball, i el 1925 s’hi va fer una remunta d’un pis. Avui, acull els tallers de fusteria i el laboratori de química de l’Escola.

NOTICIES


06/10/2021

CA L’AMIGÓ I NOU JARDÍ

Compartir:

Edifici modernista, anomenat també casa Jaume Botey, format per una gran casa i jardí. La casa la va reformar el 2001 l’estudi Soldevila, Soldevila, Soldevila arquitectes, per acollir les oficines i els espais de BSA (Badalona Serveis Assistencials). El 2021 s’inaugura la reforma del jardí, obra de l’estudi d’arquitectura i paisatge Isabel Bennasar, que és una proposta d’ordenació del jardí que també facilita l’ampliació de l’accés a les urgències de l’Hospital Municipal. Amb aquest nou projecte, l’edifici guanya un espai públic de qualitat que, alhora, permet admirar la seva façana asimètrica i coronament emmerletat.

NOTICIES


27/09/2021

MERCAT VELL

Compartir:

Construït per substituir el mercat de pagès que s’organitzava al voltant del castell, originàriament, i fins que se li va adherir el mercat del peix, era un edifici aïllat, d’una sola nau i amb coberta a dos vessants. Seguint la tendència constructiva que, sorgida d’Europa, estava arrelant amb força a la Catalunya de finals del segle xix, Gaietà Buigas va dissenyar una gran estructura de ferro, substituint la pedra i la fusta, amb l’objectiu de crear un espai diàfan amb grans finestres que permetessin la màxima entrada de llum i una bona circulació de l’aire. La utilització de menys quantitat de materials servia per impedir l’absorció de les olors i millorar la higiene. Quan celebrava el centenari, va tancar com a mercat i va passar a tenir diversos usos culturals, fins que l’any 2010 va convertir-se en seu de la Casa Bacardí. A mitjan 2021, el projecte s’ha acabat i el mercat torna a buscar quin és el seu millor ús.

NOTICIES


25/08/2021

RECINTE SANT PAU – CAMPUS SALUT BARCELONA

Compartir:

Conjunt hospitalari que ocupa nou illes de l’Eixample de Cerdà, amb un seguit de pavellons aïllats envoltats de jardins i connectats entre ells a través de galeries subterrànies. En una primera etapa, a càrrec de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, es van inaugurar nou pavellons (sis d’infermeria, un de reconeixement i un d’administració), tots d’estil modernista, amb una gran riquesa ornamental de pedra, ferro i ceràmica. En una segona etapa, a càrrec de l’arquitecte Pere Domènech i Roure, s’hi va introduir un estil eclèctic d’elements de disseny més simples (convent, farmàcia, cuina, església, casa de convalescència). Finalment, l’any 1930, es van traslladar definitivament els serveis de l’Hospital de la Santa Creu del Raval al nou Hospital de Sant Pau, que s’aniria actualitzant, al llarg del temps, amb noves edificacions (pavelló de tuberculosos, Fundació Puigvert, institut de recerca, centre Kàlida…). Des de l’any 2009, l’activitat assistencial de l’hospital es porta a terme al nou edifici, obra dels arquitectes Esteve Bonell, Josep Maria Gil, Sílvia Barberà, José Luis Canosa i Francesc Rius, que disposa d’unes instal·lacions punteres, una gran vocació per innovar i capacitat per créixer.

En aquesta edició del festival 48h Open House BCN 2022, l’organització ha incorporat la visita de diferents espais que formen el Sant Pau – Campus Salut Barcelona, un projecte multidisciplinari emmarcat en quatre eixos estratègics:

CAMPUS ASSISTENCIAL

CAMPUS DE RECERCA I INNOVACIÓ

CAMPUS DOCENT

CAMPUS HUMANISTA

NOTICIES


25/08/2021

RECINTE DE L’ESCOLA INDUSTRIAL

Compartir:

L’antiga fàbrica de filatures de cotó Can Batlló (1870) es va pensar seguint el model de les colònies industrials (amb obradors i residència de treballadors) i ocupava quatre illes de l’Eixample de Cerdà. La fàbrica va estar tancada des de l’any 1889 fins al 1908, quan el recinte va ser adquirit per la Diputació de Barcelona per crear-hi un centre d’ensenyament industrial (l’actual Escola Industrial de Barcelona).

Al recinte s’hi poden distingir dues etapes arquitectòniques: la primera, etapa industrial del complex i amb edificacions dissenyades per l’arquitecte Rafael Guastavino (1868-1870), destaca constructivament per l’aparició de voltes de maó atirantades (una solució desenvolupada a partir de la tradició constructiva de la volta catalana), que aportaven una gran amplitud als espais interiors i per les quals l’arquitecte es va fer un nom internacional; la segona etapa, durant la transformació de l’antic complex industrial en centre d’ensenyament, va ser desenvolupada per Joan Rubió i Bellvé (1927-1931), i va aportar noves solucions constructives i decoratives d’estil modernista – noucentista.

En aquesta edició del festival 48h Open House BCN 2022, es poden visitar els edificis següents:

EDIFICI DEL RELLOTGE

ESCOLA DEL TREBALL

XEMENEIA

EXPOSICIÓ “GUASTAVINO, RUBIÓ I BALDRICH, ARQUITECTES DE L’ESCOLA INDUSTRIAL” – NOU

TALLER DE FUSTERIA I LABORATORI DE QUÍMICA – NOU

NOTICIES


02/08/2021

TORRE ADRIÀ MARGARIT

Compartir:

Aquest habitatge del notari del Dr. Andreu és un exemple de la transformació d’usos que han patit les residències senyorials de l’avinguda del Tibidabo (avui convertides en consolats, oficines, clíniques…). Es tracta d’una torre unifamiliar aïllada originalment de planta baixa, pis i golfes (avui dos pisos i golfes) i envoltada de jardí. De la torre, d’estil noucentista amb influència francesa, destacava la solució de l’accés principal porxat, situat en un lateral de l’edifici, fet que provocava un recorregut per davant de la façana principal fins al garatge.

NOTICIES


30/07/2021

RECINTE SANT PAU – FACULTAT DE MEDICINA DE LA UAB

Compartir:

Rehabilitació de l’antic pavelló de la farmàcia de l’Hospital, un dels tres cossos connectats que formaven el pavelló central del recinte (farmàcia, convent i cuina). L’edifici es distribuïa en un gran espai central amb coberta de vidre i nervis metàl·lics; un primer pis amb cambres que envoltaven l’espai central, i un segon pis que ocupava parcialment la planta a llevant i ponent. Per adaptar-se a la topografia del terreny, la planta baixa del pavelló se situava sis metres per sota la cota del carrer i, com a conseqüència, estava envoltada d’un fossar que aportava llum natural i ventilació a l’interior. La intervenció actual ha fet un reforç estructural del pavelló; l’adequació funcional i el disseny d’interiors per a ús de la Unitat Docent de Sant Pau de la Facultat de Medicina de la UAB i Escola d’Infermeria, i la integració de l’edifici en la xarxa d’infraestructures d’energia geotèrmica del recinte.

La Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que es va inaugurar l’any 1968, és un centre universitari públic que té com a objectiu formar professionals assistencials amb els coneixements, les habilitats i les actituds sobre la salut i la malaltia que requereix la societat actual, i que capaciten per a l’exercici professional d’acord amb la normativa vigent.

NOTICIES


30/07/2021

RECINTE SANT PAU – CASA DE CONVALESCÈNCIA DE SANT PAU

Compartir:

Antic pavelló destinat a albergar persones convalescents, amb capacitat per a cent residents i autonomia respecte a la resta de l’Hospital (amb farmàcia, cuina i una economia pròpies). L’edifici, de 6.245 m², es distribueix en quatre plantes i un soterrani, i tot ell és ric en elements modernistes (volta de maó de pla, columnes i capitells de pedra natural, arcs i murs de fàbrica d’obra vista, escales amb graons de marbre i pedra calcària, murals de rajola policromada…). Entre tots aquests elements, en destacava una capella de proporcions verticals amb una gran cúpula central que dividia l’edifici en dos, una ala per a homes i una per a dones. L’any 1998, es va rehabilitar l’edifici per a usos acadèmics i amb voluntat de retornar-li la forma original: es van rehabilitar façanes i cobertes (amb la gran cúpula central) i es va adequar l’edifici com a equipament d’aulari, situant la biblioteca a la planta soterrani.

La Casa de Convalescència, una de les darreres obres del modernisme català, és actualment la seu de la Fundació Universitat Autònoma de Barcelona.

NOTICIES


30/07/2021

CASA FRANCESC CAMA

Compartir:

Bloc d’habitatges d’estil modernista, de planta baixa i quatre plantes pis d’alçada, situat en una parcel·la que fa cantonada. Tot i aquesta ubicació, el projecte renuncia a crear dues façanes principals i s’estructura com un bloc entre mitgeres: una façana principal sobre el carrer Gran de Gràcia i una façana secundària sobre el carrer de Santa Eugènia. La façana principal és simètrica respecte a l’eix vertical de la porta d’accés: a cada banda hi ha dos balcons (convertits en tribunes al pis principal) i el coronament es fa amb dos frontons esglaonats que s’allarguen cap a la façana del carrer lateral (senzilla i plana). A l’edifici destaquen elements ornamentals com els sotabalcons amb trencadís de colors, arrambadors ceràmics, elements de ferro forjat, emmarcats escultòrics de les obertures, esgrafiats de façana amb blanc sobre verd i vitralls de les tribunes, entre d’altres.

NOTICIES


28/07/2021

RECINTE DE L’ESCOLA INDUSTRIAL – EDIFICI DEL RELLOTGE

Compartir:

Antic edifici destinat a la filatura del cotó, conegut, en el seu moment, com l’edifici Gran. Es tracta d’un volum de planta rectangular de cinc pisos d’alçada construït amb estructura de pilars de ferro colat i jàsseres de fusta que aguanten el pes d’unes voltes fetes amb maó de pla atirantades. L’edifici es va poder construir amb aquesta alçada perquè el pes de les màquines de filat ho permetia (els telers eren molt més pesats i es van situar al soterrani de l’actual edifici de l’Escola Industrial). Dins l’edifici destaquen l’espai de la Sala Noble del primer pis (amb doble alçada i coberta de volta rebaixada amb lluerna, que es va construir als anys vint del segle xx) i la biblioteca (també amb una doble alçada i una porta que conserva la fusteria original, amb els vitralls decoratius i un rètol al mateix vidre que senyalitza l’espai).