NOTICIES


20/09/2022

CASA JOSEP PLANES ROBERT

Compartir:

Aquest edifici entre mitgeres està situat al carrer Major, a tocar del Cap de la Vila, el punt neuràlgic de Sitges. L’edifici de PB+2PP és una reforma d’una finca del 1822 feta per l’arquitecte Josep M. Martino Arroyo el 1920, i és un bon exemple d’arquitectura noucentista. A l’habitatge dels baixos hi vivia Josep Planes i Robert, conegut com el nen de Can Xiquillo per la cansaladeria que regentaven els seus pares. A la cansaladeria s’hi feien tertúlies dels artistes vinguts de París: Rusiñol i Casas, entre d’altres. Josep Planes i Robert era propietari de la Fàbrica de Gas de Sitges i era qui va portar la llum de gas a la vila. A dins del seu habitatge, va demanar al seu amic Ramon Casas que fes un enrajolat dels oficis moderns. Planes i Robert tenia dos fills, Ramon Planes, escriptor, i Maria Planes, que es va casar amb Henry Buckley, reporter i corresponsal de guerra. A l’habitatge hi trobem material gràfic i escrit de Ramon Planes i de Henry Buckley.

NOTICIES


31/07/2022

FUNDACIÓ JULIO MUÑOZ RAMONET

Compartir:

Aquesta finca, que es manté pràcticament intacta de quan Sant Gervasi de Cassoles era un nucli de cases unifamiliars envoltades de jardí, conserva la casa principal, una torre i el jardí originals. La casa principal té un aspecte noble, entre modernista i classicista, i una façana a jardí molt ornamentada. A l’interior, fruit de transformacions de la casa al llarg dels anys, s’hi poden veure diferents salons i espais propis d’un palau de luxe (un vestíbul central presidit per una escalinata, un menjador de gala i l’anomenada sala goyesca, decorats amb pintures, un saló d’estil borbònic, una sala de ball, una sala de música…). A la torre, d’estil classicista, hi destaca un gran repertori d’elements clàssics en els acabats de la façana. El jardí actual, recuperat darrerament, manté l’esperit del projecte original del paisatgista Jean Claude Nicolas Forestier tot respectant els canvis que va fer-hi Joan Mirambell.

NOTICIES


22/07/2022

RECINTE DE L’ESCOLA INDUSTRIAL – TALLER DE FUSTERIA I LABORATORI DE QUÍMICA

Compartir:

La fàbrica de Can Batlló va créixer al marge de l’arquitectura existent, obra de l’arquitecte Rafael Guastavino, seguint criteris funcionals i de manera desordenada. Tot i així, les noves construccions no traurien protagonisme a l’arquitectura de l’edifici original. Entre aquestes edificacions, corresponents a una primera etapa de creixement de la fàbrica, s’hi troben els actuals tallers de fusteria i laboratoris de química de l’escola. Es tracta d’un edifici de forma allargassada, d’aquí el sobrenom de La Llonganissa, situat al nord del recinte, que originalment es feia servir com a tintoreria, espai per emmidonar, rentador i assecador. L’any 1913, es van adaptar els espais per a l’Escola Elemental del Treball, i el 1925 s’hi va fer una remunta d’un pis. Avui, acull els tallers de fusteria i el laboratori de química de l’Escola.

NOTICIES


27/09/2021

ITINERARI SITGES ANTIC

Compartir:

El Sitges actual es deu, en part, als primers poblats ibers i a l’esplendor de l’època romana, quan es va convertir en el port de Subur, la principal sortida al Mediterrani dels productes del Penedès, com ara vi i cereals, així com un poble que rebia influència de la resta del món. Però va ser durant l’època medieval quan Sitges va viure uns segles de gran desenvolupament econòmic, social i urbanístic, iniciant-se el tramat de carrers que avui formen el nucli antic del poble. L’església, el castell, el mercat, l’hospital i la muralla són alguns dels edificis que, modificats, ampliats, reformats i amb canvi d’ús, encara podem visitar i que ens donen una idea de com era aquell Sitges de fa mil anys.

NOTICIES


27/09/2021

BIBLIOTECA SANTIAGO RUSIÑOL (CASA MIQUEL UTRILLO)

Compartir:

Miquel Utrillo es va construir aquesta bella casa per viure amb la seva família, tot i que, per fer-ho, va fer servir els diners de Charles Deering, el veritable propietari de l’edifici. Exemple d’arquitectura noucentista, amb esgrafiats que decoren les obertures de la façana principal, la casa tenia unes magnífiques terrasses enjardinades que actualment es troben en procés de recuperació. L’any 1936, d’edifici va ser reconvertit en la Biblioteca Pública Santiago Rusiñol. Entre el 2013 i el 2018, l’edifici va viure una intensa reforma, amb el condicionament i la millora de les instal·lacions.

NOTICIES


27/09/2021

PALAU MARICEL (MARICEL DE TERRA)

Compartir:

L’any 1910, el milionari americà Charles Deering, després de conèixer Sitges gràcies al seu amic, el pintor Ramon Casas, va comprar l’antic hospital de Sant Joan Baptista de la vila, un edifici d’origen medieval situat sobre les roques, així com les antigues cases que es trobaven al voltant de l’antiga placeta de Sant Joan. L’encarregat del projecte va ser Miquel Utrillo, que va idear un interessant conjunt arquitectònic, dividit en diversos edificis amb usos diferents, però connectats entre ells. Per a l’habitatge de la família Deering, es va triar reformar l’antic hospital, reutilitzant estructures de l’edifici medieval i obrint grans finestres i galeries sobre el mar, que permetien l’entrada de llum i gaudir de vistes magnífiques. Per a les temporades fredes, es va construir un petit habitatge independent a can Xicarrons, petit edifici entre el Cau Ferrat i l’Hospital. Unit per un pont sobre el carrer del Fonollar, tenim el Palau Maricel, o Maricel de Terra, ideat per ser un espai d’ús social i exposar-hi la col·lecció d’art de Deering. En aquest espai destaquen el saló d’Or i el saló Blau, i, especialment, el claustre i les terrasses. L’any 2010, el Maricel de Mar va viure una intensa i polèmica remodelació, que va suposar, entre altres actuacions, l’eliminació de les finestres del Maricel de Mar, i la unió d’aquest edifici noucentista amb la casa veïna, el Cau Ferrat de Rusiñol.

NOTICIES


25/08/2021

RECINTE DE L’ESCOLA INDUSTRIAL

Compartir:

L’antiga fàbrica de filatures de cotó Can Batlló (1870) es va pensar seguint el model de les colònies industrials (amb obradors i residència de treballadors) i ocupava quatre illes de l’Eixample de Cerdà. La fàbrica va estar tancada des de l’any 1889 fins al 1908, quan el recinte va ser adquirit per la Diputació de Barcelona per crear-hi un centre d’ensenyament industrial (l’actual Escola Industrial de Barcelona).

Al recinte s’hi poden distingir dues etapes arquitectòniques: la primera, etapa industrial del complex i amb edificacions dissenyades per l’arquitecte Rafael Guastavino (1868-1870), destaca constructivament per l’aparició de voltes de maó atirantades (una solució desenvolupada a partir de la tradició constructiva de la volta catalana), que aportaven una gran amplitud als espais interiors i per les quals l’arquitecte es va fer un nom internacional; la segona etapa, durant la transformació de l’antic complex industrial en centre d’ensenyament, va ser desenvolupada per Joan Rubió i Bellvé (1927-1931), i va aportar noves solucions constructives i decoratives d’estil modernista – noucentista.

En aquesta edició del festival 48h Open House BCN 2022, es poden visitar els edificis següents:

EDIFICI DEL RELLOTGE

ESCOLA DEL TREBALL

XEMENEIA

EXPOSICIÓ “GUASTAVINO, RUBIÓ I BALDRICH, ARQUITECTES DE L’ESCOLA INDUSTRIAL” – NOU

TALLER DE FUSTERIA I LABORATORI DE QUÍMICA – NOU

NOTICIES


28/07/2021

RECINTE DE L’ESCOLA INDUSTRIAL – EDIFICI DEL RELLOTGE

Compartir:

Antic edifici destinat a la filatura del cotó, conegut, en el seu moment, com l’edifici Gran. Es tracta d’un volum de planta rectangular de cinc pisos d’alçada construït amb estructura de pilars de ferro colat i jàsseres de fusta que aguanten el pes d’unes voltes fetes amb maó de pla atirantades. L’edifici es va poder construir amb aquesta alçada perquè el pes de les màquines de filat ho permetia (els telers eren molt més pesats i es van situar al soterrani de l’actual edifici de l’Escola Industrial). Dins l’edifici destaquen l’espai de la Sala Noble del primer pis (amb doble alçada i coberta de volta rebaixada amb lluerna, que es va construir als anys vint del segle xx) i la biblioteca (també amb una doble alçada i una porta que conserva la fusteria original, amb els vitralls decoratius i un rètol al mateix vidre que senyalitza l’espai).

NOTICIES


06/10/2020

RECINTE TORRIBERA – ESCOLA DE RESTAURACIÓ SANTA COLOMA

Compartir:

Es tracta del projecte de canvi d’ús del pavelló noucentista Canigó, al recinte Torribera, dels arquitectes Masó i Pericas. L’edifici s’havia destinat principalment a l’atenció i la residència de malalts mentals, i ara se’n proposa un nou ús, com a escola de restauració. El projecte és atent als espais i els acabats originals i busca emfatitzar l’estructura de voltes i arcs de l’arquitectura noucentista. Els espais del pavelló són prou versàtils i generosos per permetre la ubicació del nou programa de manera folgada i d’acord amb els requeriments funcionals actuals. El tractament interior és molt neutre i busca l’expressió més clara i neta possible de les instal·lacions.

NOTICIES


06/10/2020

EDIFICI DAVID

Compartir:

Seu de l’empresa Fábrica Nacional de Cyclecars David. Concebuda inicialment com una fàbrica de cotxes, actualment és un espai multidisciplinari amb comerços i oficines. Amb inspiració en l’escola de Chicago, l’arquitecte Ignasi Mas i Morell va projectar un edifici de 70 metres de llargada i estil classicista acadèmic, un autèntic garatge de vuit plantes, a les quals s’arriba per una rampa inscrita en un cilindre de 21,20 metres de diàmetre. A la darrera planta, abunden els estudis d’arquitectura i disseny gràfic o industrial.

NOTICIES


06/10/2020

RECINTE DE L’ESCOLA INDUSTRIAL – ESCOLA DEL TREBALL

Compartir:

L’edifici de l’Escola del Treball es va construir sobre tres naus de blanqueig i acabats de l’antiga fàbrica de Can Batlló amb l’objectiu de preparar obrers qualificats (va aconseguir un gran prestigi gràcies a l’aplicació d’una pedagogia basada en mètodes intuïtius i experimentals). S’accedeix a l’edifici a través d’un vestíbul cobert amb revoltó de maó de pla i bigues de ferro, i unes grans bigues de fusta transversals (tot revestit amb esgrafiats). El vestíbul, de quatre plantes d’alçada, té una coberta feta amb arcs parabòlics (construïts amb maó i amb acabats puntuals d’esgrafiat) i lluernes esglaonades.