Situada als afores de la ciutat, a la vall Carcerenya, la torre és representativa de l’arquitectura catalana del segle XVI. Se’n data l’origen als voltants de l’alta edat mitjana i va ser declarada monument historicoartístic d’interès nacional el 1931. A finals del segle XIV, va passar de mans de la família Carcereny a les dels Pallarès, adoptant-ne el nom. L’any 1520, la vídua Pallarès la va vendre als Cardona, que la van transformar en el casal que trobem avui: una planta gòtica amb dues torres laterals desiguals, tot plegat coronat per galeries i guarnit amb una decoració mixta gòtica i renaixentista.

Josep Gallart Forgas es va fer construir un palau d’estil château francès envoltat d’un jardí majestuós de gran valor paisatgístic, per competir amb el palau veí de la finca del Laberint d’Horta. Durant la Guerra Civil, hi va residir el president de la Generalitat, Lluís Companys, i s’hi va construir un refugi antiaeri, actualment en un estat de conservació magnífic. Amb la rehabilitació per adequar l’edifici en seu universitària, se’n van reproduir els elements més significatius per retornar-los a l’estat original: l’escala principal, amb la barana, el sòl, amb dibuix de tauler d’escacs, les motllures als passadissos, etc.