FUNDACIÓ VILA CASAS – CAN FRAMIS
C. DE ROC BORONAT, 116-126
BAAS Jordi Badia, 2007
El Museu de Can Framis ocupa l’espai del que havia estat una antiga fàbrica tèxtil. Es va inaugurar com a museu el 2009, i des del 2010 ens acompanya en les jornades de portes obertes del Festival 48h Open House BCN.
La Fundació Vila Casas va ser fundada per Antoni Vila Casas l’any 1986 amb dos objectius principals: d’una banda, promocionar l’art contemporani català, i, de manera més discreta, explotar un vessant sociosanitari d’investigació. Una de les premisses d’Antoni Vila Casas és recuperar el patrimoni arquitectònic català i, per tant, s’han situat els diferents espais de la Fundació en llocs emblemàtics de la nostra arquitectura. La Fundació disposa de cinc seus distribuïdes per la geografia catalana: el Museu de Can Framis (situat en un antic complex industrial del segle XIX de Barcelona); els Espais Volart (situats en un edifici modernista de l’Eixample barceloní); Can Mario (un antic conjunt fabril del segle XX de Palafrugell), i l’espai Solterra (un palau del segle XV exemple d’arquitectura gòtico-renaixentista de Torroella de Montgrí).
El projecte Museu de Can Framis formava part de la reconversió integral del districte 22@, al barri de Poblenou, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona: una zona de la ciutat que representava l’antic motor productiu, del qual quedaven un conjunt de fàbriques i recintes industrials abandonats i, en ocasions, en procés avançat de deteriorament.
De la reforma del Museu de Can Framis en podríem destacar tres característiques: primer, la cota insòlita on s’emplaça l’edifici (1,5 metres per sota de la trama del Pla Cerdà, corresponent a la rasant de les naus preexistents); segon, la creació d’una plaça, mitjançant l’aparició d’un nou volum de formigó que connecta les antigues naus, que es converteix en vestíbul exterior del museu; finalment, la voluntat dels arquitectes de mostrar el pas de la història de l’edifici visible a les seves façanes.
El nou projecte crea diferents textures, buits i tapiats que reflecteixen els estrats i les intervencions que ha sofert l’edifici amb el temps, i alhora aporta un nou edifici d’interès contemporani.