El Centre de Convencions del CCIB es va construir el 2004, amb motiu del Fòrum Universal de les Cultures. Projectat per l’arquitecte català Josep Lluís Mateo, és un edifici singular amb un gran interès arquitectònic, on els espais moderns, versàtils i funcionals van ser ideats per donar el màxim protagonisme a la llum. El centre està format per tres plantes i dues mezzanines que inclouen una gran sala polivalent sense columnes modulable en vuit espais diferents, trenta-set sales de reunió i l’espectacular Banquet Hall, amb una terrassa i vistes al mar.
Juntament amb l’Auditori Fòrum, amb el qual està connectat per una rambla subterrània, formen el CCIB, un total de 100.000 m2 de superfície per a esdeveniments.

La Planta Integral de Valorització de Residus (PIVR) és una instal·lació de tractament integral dels residus municipals de l’AMB en la qual conviuen dues instal·lacions amb dos processos de tractament diferenciats i complementaris: la del tractament mecànic – biològic (que separa els materials recuperables de la matèria orgànica, de la qual es produeix biogàs) i la de la valorització energètica (que condueix tot el que no s’ha pogut valoritzar a una línia de recuperació energètica per incineració que també genera electricitat i calor).

Depuradora d’aigües residuals domèstiques i d’aigües industrials pretractades que dona servei a més de la meitat de la població de l’àrea metropolitana de Barcelona, sanejant el tram final de la conca del Besòs. L’any 2005, coincidint amb la creació de la plaça del Fòrum, es va cobrir la planta i s’hi van construir unes infraestructures especials molt compactes amb dispositius de renovació d’aire i un sistema de rentatge químic d’olors molt sofisticat que redueix els impactes ambientals. Aquest fet va permetre adequar la infraestructura a l’entorn urbà on se situa i recuperar espai per als ciutadans. Actualment, es tracta de la depuradora amb més capacitat de processament de Catalunya.

L’Auditori Fòrum CCIB es va construir el 2004, amb motiu del Fòrum Universal de les Cultures. A l’exterior, destaca l’estructura triangular de 25 metres d’alçada, amb una façana de textura rugosa de color blau i un sostre format per 28.000 plaques d’acer que fan intuir el dibuix de la superfície del mar. A l’interior, espais híbrids, neutres i funcionals ens porten a un auditori que, amb capacitat per a 3.084 persones, s’ha convertit en el més gran de la ciutat.
Juntament amb el Centre de Convencions, amb el qual està connectat per una rambla subterrània, formen el CCIB, un total de 100.000 m2 de superfície per a esdeveniments.

Situat a l’eix verd Cristóbal de Moura, The Social HUB és un espai on treball, allotjament i oci s’uneixen. Aquest edifici, de 14 plantes d’alçada, té habitacions d’hotel, apartaments, espais de coworking i esdeveniments, restaurants, bars, sales, piscines i un gimnàs, tot dissenyat per crear punts de trobada entre tots els usuaris i crear comunitats.
Els espais s’han concebut per tal de difuminar els límits i convidar a tothom a conèixer-se i relacionar-se, tot amb un interiorisme que destaca pel contrast en textures, colors i materials.
The Social HUB inclou diverses mesures de sostenibilitat i eficiència energètica, i ha obtingut el segell LEED GOLD.

El conjunt de la Torre de les Aigües del Besòs (1882) era un model innovador construït per subministrar aigua potable als barcelonins que, posteriorment, va integrar-se en un complex siderúrgic (1993). L’any 2010, es va iniciar un procés de recuperació de tot el conjunt per fer-lo accessible a la ciutadania. Aquest projecte de restauració és fidel a les dues construccions originals. Entre altres aspectes, ha rehabilitat la volta catalana en la formació d’escales interiors i exteriors de la Torre, i únicament ha introduït nous elements constructius en aquells casos imprescindibles (les dues edificacions originals estaven construïdes amb maó massís i s’hi han introduït nous elements metàl·lics, clarament diferenciables dels materials d’origen). S’ha fet un gran treball d’artesania per reproduir materials perduts o massa desgastats, i s’ha actuat amb molta delicadesa per mantenir la textura dels materials constructius de base sense perdre la tonalitat d’un envelliment natural. Tot plegat per conservar l’aspecte original del complex. La intervención realizada por los arquitectos Antoni Vilanova y Eduard Simó ha sido galardonada con el Premio Europa Nostra 2021 de Conservación, que concede la Unión Europea.

El Museu de les Ciències Naturals de Barcelona complementa el seu discurs amb la construcció de 7.100 m² de coberta verda silvestre: un espai experimental per conèixer les espècies més adients per a cobertes i terrats sostenibles a la ciutat, organitzat en tres prats i tres llacunes silvestres d’aigua dolça adaptades al clima mediterrani. La realització del Terrat Viu ha suposat el condicionament i la impermeabilització de la coberta original de l’edifici (concebuda originalment com una gran extensió d’aigua), i forma part de l’estratègia de la ciutat per incrementar-ne el verd (Barcelona és una ciutat compacta i densa amb un dèficit d’espais verds). L’augment de cobertes verdes a Barcelona ajudarà a millorar la qualitat de vida de les persones i fer una ciutat més habitable, saludable, sostenible, autosuficient i resilient.

Antiga fàbrica tèxtil d’estampats de la família Paul que, a partir del 1877, va ser ocupada per diferents empreses, entre les quals hi havia l’empresa Johnston, Shields i Cia – La Escocesa (1894-1984), que li va acabar donant el nom. Avui és una fàbrica oberta de creació analògica que dóna cobertura a les necessitats dels artistes en les diverses fases de la seva trajectòria, oferint espais de treball i recursos per desenvolupar projectes. El context de creació analògica comporta la reutilització de la baixa tecnologia com a element clau per a la reapropiació dels processos creatius i de la seva temporalitat orgànica.