Edifici d’oficines situat en un xamfrà del 22@ que forma part d’una illa el planejament de la qual va fer el mateix estudi d’arquitectura el 2008. La planta baixa és pública i diàfana, i les vuit plantes de sobre estan destinades a oficines relacionades sempre amb espais exteriors, i en les quals predomina la presència de la vegetació per potenciar-hi el contacte. L’accés es fa a través d’un gran porxo que aconsegueix ampliar el sistema de passatges d’interior d’illa i potenciar la relació entre l’interior i l’exterior de l’edifici.

L’edifici té la certificació LEED Gold, gràcies a diferents sistemes passius que s’hi han implementat des del disseny, que disminueixen la demanda energètica, i la utilització de la fusta carbonitzada a la façana, que redueix la seva petjada de carboni.

Habitatge-estudi situat en una zona d’habitatge unifamiliar als afores de Cabrils. El projecte trenca amb la tanca perimetral pròpia d’aquestes zones i situa l’accés principal a peu de carrer, cosa que crea un espai de transició entre l’àmbit públic (exterior) i el privat (interior). La casa consisteix en el retranqueig horitzontal de la planta primera per formar un espai porxat a sud i una terrassa a nord.

Un dels aspectes més importants del projecte és l’aposta per la construcció industrialitzada i prefabricada d’un edifici modular, la qual cosa permet tenir més control dels costos i el temps de fabricació que garanteixen més eficàcia, sense renunciar a la demanda de confort i calidesa.

El projecte s’ha dissenyat mitjançant sistemes passius i actius que fan que el consum d’energia sigui quasi zero. La majoria dels materials utilitzats són de proximitat i tenen un baix impacte ambiental, valorant-ne la fabricació i la capacitat de reciclatge.

Situat al costat de l’antiga fàbrica de l’Escocesa, l’edifici Smart 22@ acull 24.600 m2 d’oficines en espais interiors diàfans i flexibles que s’adapten a les necessitats actuals. Es disposen diferents àrees comunes i terrasses exteriors per fomentar la relació de les persones que el freqüenten.

La intenció de la reforma és potenciar aquesta dualitat que existeix al barri: el passat industrial i de tradició, i el present modern i tecnològic. La voluntat d’adaptar-se al teixit urbà complex de l’entorn fa que l’edifici es divideixi en tres parts diferenciades: un volum de dotze plantes que consolida el xamfrà i parla el llenguatge de les edificacions del 22@, una part més baixa que respon a la petita escala de l’entorn immediat i un altre volum exempt que defineix un espai públic exterior de pas.

El projecte se situa en una parcel·la típica de l’Eixample, cosa que es reflecteix en la composició de l’edifici. L’objectiu del projecte és crear una comunitat que comparteixi tant la vida quotidiana dels residents com la de treball.

La distribució en planta s’articula a través de l’escala i el pati interior, que se situen al mig de l’edificació. Això fa que a cada planta sorgeixin dos espais diferenciats, on se situen les tipologies d’habitatge flexibles per adaptar-se a cada resident. Els espais comuns se situen en planta semisoterrani, amb una part de serveis comunitaris, planta baixa i altell que serveixen per treballar, obert també a visitants, i la coberta com a espai d’oci amb vistes al temple de la Sagrada Família.

Un aspecte important de la reforma és la part de sostenibilitat i economia circular que s’ha dut a terme. S’aprofiten les estratègies passives propiciades per la tipologia de l’edifici, com la ventilació creuada, a través del pati interior, i la il·luminació natural, amb grans obertures amb protecció solar. Es redueix l’impacte de l’obra mitjançant la construcció en sec, la reducció del consum de material i la utilització de materials amb un baix impacte ambiental.

Al segle I aC, els romans van situar el temple –suposadament– d’August en el punt més alt de la llavors anomenada Bàrcino. Amb el pas del temps, es va anar enderrocant, i a l’edat mitjana, va quedar amagat dintre de diverses construccions gòtiques. No va ser fins a la reforma que va dur a terme Lluís Domènech i Montaner, entre el 1903 i el 1905, quan es va idear el pati on es troben ara situades 3 columnes de l’antic temple, recuperant la seva importància. És aquí, entre restes històriques, on se situa la seu del Centre Excursionista de Catalunya, fundat el 1876, que actualment té 4.000 socis i sòcies, i on es conserven espais magnífics de l’edifici original.

L’antic Col·legi de Sant Guillem d’Aquitània data de l’any 1587 i se situa en un dels llocs més antics del barri del Raval, en un alberg de construcció antiga, formant part d’un conjunt arquitectònic on es trobava l’hospici (Casa de la Misericòrdia) i una capella. El conjunt és de grans dimensions i es desenvolupa a través de dos patis allargats i diferents edificacions que han patit transformacions al llarg del temps, tot i que encara es conserven elements representatius de cada època. El seu ús també ha variat, passant per un magatzem i una escola de primària fins a un local de l’Institut del Teatre.

El CIDOB, Centre d’Estudis i Documentació Internacionals de Barcelona, va néixer l’any 1973 com una associació que reunia persones de molt diversa procedència política i social entorn d’un projecte comú: acollir un centre de documentació, informació i estudi, amb l’objectiu de recuperar la memòria democràtica dels pobles, i potenciar i assolir unes relacions internacionals més justes i solidàries. L’any 1979, es va constituir com a fundació privada i, després de passar per diferents localitzacions al barri del Raval, va decidir establir la seva seu a la Casa de la Misericòrdia.

Vitralls Bonet és una empresa fundada el 1923. Originàriament, el taller era al carrer d’Astúries del barri de Gràcia. El 2017, es va traslladar a un antic edifici industrial més gran (600 m2) i accessible del Districte Cultural de l’Hospitalet de Llobregat. El nou taller disposa d’espais per a l’exposició, magatzem i tallers separats per a la construcció de vitralls nous i per a la conservació i la restauració de vitralls. La visita permet veure els espais de treball, però també els projectes que desenvolupa, que solen ser peces rellevants del patrimoni vitraller català. Els mètodes i els materials que s’han fet servir en aquest art d’origen medieval, sempre associat a l’arquitectura, en general són poc coneguts. A l’espai d’exposició es poden veure altres obres i objectes elaborats pels artesans del taller, partint de projectes d’artistes com Grau-Garriga, Will Faber, Perico Pastor, Tano Pisano, Daríus Vilàs… La visita al taller J.M. Bonet és una immersió en l’art del vitrall i també una revisió a l’evolució de les arts decoratives catalanes dels darrers cent anys.

La construcció de la seu del Col·legi de Notaris de Catalunya es pot definir en tres etapes: la primera, quan es construeix la primera seu, sobre un solar a cavall entre els terrenys del convent del Carme i d’Elisabets (un edifici de nova planta de caràcter monumentalista i estil sobri, composició simètrica i organitzat al voltant d’un pati central); la segona, quan s’aixeca un segon pis a l’edifici original (millora les condicions de la sala d’actes i la biblioteca, i unifica funcions a cada planta) i s’amplia amb l’adquisició de la finca veïna (fet que millora les condicions de l’arxiu); la darrera, l’any 1992, quan es porta a terme un projecte unitari de reforma i ampliació que relliga els dos edificis (retornant la importància al pati central) i s’estableix un nou diàleg entre allò clàssic i la modernitat.

Edifici modernista, anomenat també casa Jaume Botey, format per una gran casa i jardí. La casa la va reformar el 2001 l’estudi Soldevila, Soldevila, Soldevila arquitectes, per acollir les oficines i els espais de BSA (Badalona Serveis Assistencials). El 2021 s’inaugura la reforma del jardí, obra de l’estudi d’arquitectura i paisatge Isabel Bennasar, que és una proposta d’ordenació del jardí que també facilita l’ampliació de l’accés a les urgències de l’Hospital Municipal. Amb aquest nou projecte, l’edifici guanya un espai públic de qualitat que, alhora, permet admirar la seva façana asimètrica i coronament emmerletat.

Espai d’oficines situat a l’edifici emblemàtic de la Casa Terrades, el qual, a causa de l’alineació de la Diagonal, ocupa la totalitat d’una illa irregular de l’Eixample. El conjunt està format per tres edificis independents entre si, resolts amb un llenguatge unitari. D’una banda, l’edifici es caracteritza per l’ús de diferents llenguatges en un únic edifici (es barregen estils del gòtic nòrdic i plateresc amb elements populars catalans, com l’ús de plafons de ceràmica); d’altra banda, pel coronament de les cantonades amb sis torres punxegudes que les emfasitzen.

Les oficines Casa Les Punxes, un espai de coworking i d’esdeveniments, ocupen tres plantes d’aquest edifici: a la planta baixa s’hi situa el lobby, amb una zona de treball flexible; a la segona planta, l’office (amb oficines privades i espai de coworking), i a la tercera planta, a la terrassa, hi trobem un espai de 600 m² per celebrar-hi diferents esdeveniments i sis sales de reunions ubicades a les característiques punxes de l’edifici.

Espai de treball i retail situat en una planta de mil metres quadrats al centre de Barcelona, dissenyat per acompanyar i assessorar diferents professionals del sector de l’arquitectura i l’interiorisme. El projecte s’adapta a les noves formes de treball i crea diferents espais multifuncionals, espais comuns, espais de cocreació, etc. L’eix principal del projecte és l’experiència de l’usuari i el seu benestar, tenint cura de tots els detalls, des de la il·luminació fins a la biofília (destaca un jardí vertical exterior), l’acústica (que crea espais confortables) i la sostenibilitat (present en forma de noves tecnologies i materials que vetllen per la cura del medi ambient i l’usuari). A més, s’hi incorpora la cultura mediterrània a través de la terracota, les gelosies de fusta, els tons càlids i l’ús de plantes autòctones.

Espai d’oficines situat a les plantes 15, 23 i 24 de l’edifici de Torre Colom: edifici d’estil brutalista coronat amb una piràmide invertida de formigó (girada 45º respecte a unes façanes guerxes i inclinades), que converteix la torre en una referència visual al costat de la ciutat medieval.

El projecte per a les oficines crea un espai obert al voltant del nucli central de circulacions d’aquesta torre, fet que permet gaudir de vistes de 360º de la ciutat sense renunciar a zones tranquil·les de treball. Es proposa un entorn de treball flexible, àgil i amb acabats càlids: s’introdueix el color blau als sostres i la cuina, per potenciar la relació amb el mar; es fa servir fusta de roure natural per crear espais acollidors, i es dissenya una lleixa contínua perimetral que ressalta les vistes sobre la ciutat. El conjunt és una oficina innovadora, amb espais diàfans, coworking, zones comunes per al descans, sales de reunions polivalents i una terrassa espectacular amb vistes panoràmiques.