El recinte fabril de Can Batlló, que originalment estava dedicat al sector del tèxtil, acull la seu de Top Manta, una cooperativa activista pels drets dels migrants que aposta per la dignitat i la regularització administrativa d’aquestes persones a través de la inserció laboral en l’àmbit de la roba i la costura. Concretament, se situa en una nau amb un taller espaiós, amb diverses màquines de costura, brodat i serigrafia, que dona feina a unes trenta persones i on es fan, entre d’altres, tallers de formació.

Des que el recinte de Can Batlló va començar a fer-se permeable al barri (l’any 2013 se’n va enderrocar el mur perimetral) s’hi han incorporat diferents projectes que cobreixen diversos àmbits de la vida quotidiana, molts dels quals estan a l’espera d’una ubicació definitiva, a causa de la manca d’espais rehabilitats. El fet que Top Manta s’hagi instal·lat al recinte és un pas més cap a la seva obertura, creixement i transformació.

El barri del Poblenou de Barcelona s’ha vist envaït, els darrers anys, per una nova arquitectura d’edificis singulars que no dialoguen amb el seu entorn industrial i tradicional. Aquest conjunt d’edificis dispersos no ajuda a construir un espai urbà de qualitat i molts cops el carrer es converteix en un lloc inhòspit que no convida a passejar. La intenció del projecte és apostar clarament per la continuïtat de l’illa i fer-ho amb un llenguatge i uns colors que encaixin en el context de manera natural, sense renunciar a una certa autonomia i personalitat. En secció, el volum recula en terrasses per reconèixer les alçades veïnes, així s’estableixen vincles amb l’entorn més proper i, al mateix temps, s’aconsegueix un volum més lleuger des del carrer.

Vitralls Bonet és una empresa fundada el 1923. Originàriament, el taller era al carrer d’Astúries del barri de Gràcia. El 2017, es va traslladar a un antic edifici industrial més gran (600 m2) i accessible del Districte Cultural de l’Hospitalet de Llobregat. El nou taller disposa d’espais per a l’exposició, magatzem i tallers separats per a la construcció de vitralls nous i per a la conservació i la restauració de vitralls. La visita permet veure els espais de treball, però també els projectes que desenvolupa, que solen ser peces rellevants del patrimoni vitraller català. Els mètodes i els materials que s’han fet servir en aquest art d’origen medieval, sempre associat a l’arquitectura, en general són poc coneguts. A l’espai d’exposició es poden veure altres obres i objectes elaborats pels artesans del taller, partint de projectes d’artistes com Grau-Garriga, Will Faber, Perico Pastor, Tano Pisano, Daríus Vilàs… La visita al taller J.M. Bonet és una immersió en l’art del vitrall i també una revisió a l’evolució de les arts decoratives catalanes dels darrers cent anys.

La construcció de la seu del Col·legi de Notaris de Catalunya es pot definir en tres etapes: la primera, quan es construeix la primera seu, sobre un solar a cavall entre els terrenys del convent del Carme i d’Elisabets (un edifici de nova planta de caràcter monumentalista i estil sobri, composició simètrica i organitzat al voltant d’un pati central); la segona, quan s’aixeca un segon pis a l’edifici original (millora les condicions de la sala d’actes i la biblioteca, i unifica funcions a cada planta) i s’amplia amb l’adquisició de la finca veïna (fet que millora les condicions de l’arxiu); la darrera, l’any 1992, quan es porta a terme un projecte unitari de reforma i ampliació que relliga els dos edificis (retornant la importància al pati central) i s’estableix un nou diàleg entre allò clàssic i la modernitat.

Edifici modernista, anomenat també casa Jaume Botey, format per una gran casa i jardí. La casa la va reformar el 2001 l’estudi Soldevila, Soldevila, Soldevila arquitectes, per acollir les oficines i els espais de BSA (Badalona Serveis Assistencials). El 2021 s’inaugura la reforma del jardí, obra de l’estudi d’arquitectura i paisatge Isabel Bennasar, que és una proposta d’ordenació del jardí que també facilita l’ampliació de l’accés a les urgències de l’Hospital Municipal. Amb aquest nou projecte, l’edifici guanya un espai públic de qualitat que, alhora, permet admirar la seva façana asimètrica i coronament emmerletat.

La casa de las germanes Terrades és un edifici d’aspecte medieval, conegut per les agulles còniques que coronen les sis torres: les punxes. A causa de l’alineació de la Diagonal, ocupa la totalitat d’una illa irregular de l’Eixample. El conjunt està format per tres edificis independents entre si, resolts amb un llenguatge unitari. D’una banda, l’edifici es caracteritza per l’ús de diferents llenguatges en un únic edifici (es barregen estils del gòtic nòrdic i plateresc amb elements populars catalans, com l’ús de plafons de ceràmica); d’altra banda, pel coronament de les cantonades amb sis torres punxegudes que les emfasitzen.

Espai d’oficines situat a l’edifici emblemàtic de la Casa Terrades, el qual, a causa de l’alineació de la Diagonal, ocupa la totalitat d’una illa irregular de l’Eixample. El conjunt està format per tres edificis independents entre si, resolts amb un llenguatge unitari. D’una banda, l’edifici es caracteritza per l’ús de diferents llenguatges en un únic edifici (es barregen estils del gòtic nòrdic i plateresc amb elements populars catalans, com l’ús de plafons de ceràmica); d’altra banda, pel coronament de les cantonades amb sis torres punxegudes que les emfasitzen.

Les oficines Casa Les Punxes, un espai de coworking i d’esdeveniments, ocupen tres plantes d’aquest edifici: a la planta baixa s’hi situa el lobby, amb una zona de treball flexible; a la segona planta, l’office (amb oficines privades i espai de coworking), i a la tercera planta, a la terrassa, hi trobem un espai de 600 m² per celebrar-hi diferents esdeveniments i sis sales de reunions ubicades a les característiques punxes de l’edifici.

Espai de treball situat en una planta de dues altures (aproximadament d’uns 1.000 m²) dissenyat per acompanyar i assessorar diferents professionals del sector de l’arquitectura. El projecte s’adapta a les noves maneres de treballar i crea diferents entorns de treball (espais multifuncionals, espais comuns, de cocreació…). El conjunt està pensat des de la il·luminació, la biofília (destaca un jardí vertical exterior), l’acústica (que crea espais confortables) i la sostenibilitat (present en forma de noves tecnologies i materials que vetllen per tenir cura del medi ambient). A més, s’hi incorpora la cultura mediterrània a través de paviments de terracota, una gelosia de fusta, tons càlids i l’ús de plantes autòctones.

Resultat del boom especulatiu en la construcció d’edificis d’oficines a la Barcelona de la dècada de 1960, la Torre Colom s’enmarca en el cànon brutalista, corrent inspirat en la cultura pop. Les seves façanes, guerxes i inclinades, estan revestides de plafons d’agregat de formigó. La piràmide invertida que la corona és una referència visual al costat de la ciutat medieval; es tracta d’un volum de formigó, els costats de la qual descriuen un gir de 45 graus respecte de les façanes.

Espai d’oficines situat a les plantes 15, 23 i 24 de l’edifici de Torre Colom: edifici d’estil brutalista coronat amb una piràmide invertida de formigó (girada 45º respecte a unes façanes guerxes i inclinades), que converteix la torre en una referència visual al costat de la ciutat medieval.

El projecte per a les oficines crea un espai obert al voltant del nucli central de circulacions d’aquesta torre, fet que permet gaudir de vistes de 360º de la ciutat sense renunciar a zones tranquil·les de treball. Es proposa un entorn de treball flexible, àgil i amb acabats càlids: s’introdueix el color blau als sostres i la cuina, per potenciar la relació amb el mar; es fa servir fusta de roure natural per crear espais acollidors, i es dissenya una lleixa contínua perimetral que ressalta les vistes sobre la ciutat. El conjunt és una oficina innovadora, amb espais diàfans, coworking, zones comunes per al descans, sales de reunions polivalents i una terrassa espectacular amb vistes panoràmiques.

El projecte urbanístic de la zona de la Vila Olímpica (Barcelona 92) es va estructurar en un sistema de franges (platges, passeig marítim, avinguda litoral, edificis aïllats i barri residencial). A la franja d’edificis aïllats es troba el gratacels de la Torre MAPFRE, un edifici de 43 plantes i 154 metres d’alçària que, juntament amb la torre veïna, s’han convertit en fites visuals de la ciutat. La construcció de la torre es resol amb un nucli central de formigó armat, un perímetre de pilars retirat del pla de façana i vidres inclinats per al tancament. L’any 2016 es va fer una reforma important a la torre: se’n va millorar l’eficiència energètica, s’hi van introduir espais adequats per a les noves formes de treball i es van renovar els accessos i les zones comunes.

Torre MAPFRE està unida al volum inferior en forma de vela, un edifici de comercialització d’oficines que està ocupat parcialment pel Centre de Fotografia KBr, de la Fundació MAPFRE, amb exposicions de fotògrafs reconeguts d’àmbit mundial.

El projecte urbanístic de la zona de la Vila Olímpica (Barcelona 92) es va estructurar en un sistema de franges (platges, passeig marítim, avinguda litoral, edificis aïllats i barri residencial). A la franja d’edificis aïllats es troba el gratacels de la Torre MAPFRE, un edifici de 43 plantes i 154 metres d’alçària que, juntament amb la torre veïna, s’han convertit en fites visuals de la ciutat. La construcció de la torre es resol amb un nucli central de formigó armat, un perímetre de pilars retirat del pla de façana i vidres inclinats per al tancament. L’any 2016 es va fer una reforma important a la torre: se’n va millorar l’eficiència energètica, s’hi van introduir espais adequats per a les noves formes de treball i es van renovar els accessos i les zones comunes.

Torre MAPFRE està unida al volum inferior en forma de vela, un edifici de comercialització d’oficines que està ocupat parcialment pel Centre de Fotografia KBr, de la Fundació MAPFRE, amb exposicions de fotògrafs reconeguts d’àmbit mundial.