El Tibidabo forma part de la serra de Collserola, que delimita la ciutat i la separa de la comarca del Vallès. La idea d’aquesta “muralla” natural que tanca i protegeix la ciutat va suggerir la disposició de l’esglèsia inferior, amb torres i merlets, resolta amb les formes massisses de l’estil romànic, com a basament al damunt del qual es dreça el temple superior, de verticals línies gòtiques. Els terrenys van ser adquirits per un grup de ciutadans i cedits al fundador de l’ordre dels salesians, sant Joan Bosco, amb motiu de la seva visita a Barcelona el 1886. Des de la base de l’estàtua del Sagrat Cor, es divisa part de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Itinerari que inclou la visita a:

ESGLÉSIA DE L’HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU
Pere Domènech i Roura, 1923-1930

Església dissenyada per Pere Domènech i Roura a partir del disseny que ja n’havia fet el seu pare, Lluís Domènech i Montaner, el 1911. És un exemple clar del moviment modernista català, especialment per la decoració de ceràmica.
La capella consta d’una àmplia nau central, acompanyada de dues de laterals que estan separades amb columnes de maó. Dins s’hi custodien diversos quadres barrocs, i hi destaquen els vitralls de l’absis.

RECINTE MODERNISTA DE L’HOSPITAL DE LA SANTA CREU I SANT PAU
Lluís Domènech i Montaner, 1902-1923; Pere Domènech i Roura, 1923

Després d’acollir durant un segle les instal·lacions de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, arran del trasllat de l’activitat sanitària al nou centre, el 2009, un ambiciós procés de rehabilitació ha permès recuperar el valor patrimonial i artístic del Recinte Modernista de Sant Pau.
Obra de l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner, que en una primera etapa va inaugurar deu pavellons, entre ells el d’administració, té una gran riquesa ornamental de pedra, ferro i ceràmica.
En una segona etapa, a càrrec del seu fill i també arquitecte Pere Domènech i Roura, s’hi va introduir un estil eclèctic d’elements de disseny més simples (es tracta dels pavellons construïts entre el 1923 i el 1930, com el convent, la farmàcia, la cuina, l’església i la casa de convalescència, que actualment no formen part del Recinte Modernista).
Gràcies a aquesta transformació, el Recinte Modernista ha esdevingut un nou espai de referència a la ciutat de Barcelona, on conviuen la història i la innovació. La restauració dels pavellons modernistes, declarats patrimoni de la humanitat per la UNESCO l’any 1997, també ha permès el desenvolupament d’un programa cultural que té com a objectiu principal la reivindicació d’aquest tresor del modernisme europeu.
La figura de Lluís Domènech i Montaner i la seva aportació al moviment modernista, així com el valor patrimonial i institucional de Sant Pau i la seva aportació a la medicina, en són les peces clau.
A més, la recuperació del conjunt modernista ha convertit part del Pavelló de l’Administració en un centre de reunions i esdeveniments. Amb capacitat per a més de sis-centes persones, els espais de l’administració són un emplaçament emblemàtic de la ciutat.
El Pavelló de l’Administració també acull l’Arxiu Històric de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, un dels fons documentals hospitalaris més importants que es conserven en l’actualitat, que abasta obres i documents històrics des del segle XV fins al XX.

Aquesta joia del gòtic català té un important valor afegit: el conjunt ha estat utilitzat per la comunitat de les clarisses des de la seva fundació i fins a l’any 1983, que es va obrir al públic. Gràcies a aquest ús ininterromput, avui ens podem atansar a la vida d’aquesta comunitat religiosa femenina tot recorrent-ne els espais més quotidians. El Museu Monestir conté nombroses obres d’art, objectes litúrgics i mobiliari que la comunitat ha anat aplegant al llarg dels segles.

Església d’una sola nau, amb capelles, transsepte i coberta a dos vessants, on destaquen l’altar sacramental, la casa rectoral (al carrer de l’Església) i la capella del Santíssim (situada darrere el presbiteri). El temple presideix la plaça de la Virreina, des d’on se n’aprecia l’alçada, i la façana traça un eix aparent de simetria en aquest espai públic. La façana de la casa rectoral juga amb l’expressivitat dels materials (maçoneria, filades de maó i pedra treballada). La capella del Santíssim, atribuïda a Antoni Gaudí, se situa en un soterrani de 5,2 m d’alçada i està formada per un absis i quatre cúpules recobertes de trencadís amb colors daurats, blaus, marrons, grocs i rogencs.

Al segle XIV, Barcelona era una poténcia marítima així que, per la proximitat al mar, el barri de la Ribera es va convertir en un dels més dinàmics i poblats de la ciutat. L’antiga església parroquial s’havia quedat petita així que es va decidir substituir-la per una de més gran, un temple que demostrés l’esplendor del barri i l’esforç col·lectiu dels seus habitants. L’edifici de la Baísilica de Santa Maria del Mar és una mostra de l’originalitat de l’arquitectura gòtica catalana.

De l’antic monestir de Sant Pau del Camp, queden l’església i el claustre. La primera té una sola nau de planta de creu grega i una coberta de volta de canó, finalitzada en tres absis i una cúpula que tanca el transsepte. Al costat del braç dret del creuer, l’antiga sala capitular gòtica es va reconvertir en capella del Santíssim i dóna accés al claustre de plata gairebé rectangular.