Aquesta ruta pretén retre homenatge a l’obra d’aquests arquitectes hospitalencs, els germans Ramon i Antoni Puig i Gairalt, autors d’una part de la trama urbana de la nostra ciutat, així com d’una nombrosa producció d’habitatges, equipaments municipals i infraestructures que avui dia passen desapercebudes. L’itinerari a peu aplegarà part del barri del Centre, on, principalment Ramon Puig Gairalt (1886-1937), arquitecte municipal entre el 1912 i el 1937, va projectar nombrosos edificis de diversa tipologia i estil, coincidint en un context d’arribada massiva d’immigrants a la metròpolis barcelonina i els voltants. D’esperit noucentista, tant ideològicament com culturalment, la seva producció va ser sempre d’un classicisme mediterrani, evolucionant cap a una depuració d’estil amb l’eclosió del racionalisme i el moviment del GATCPAC, fet que faria canviar radicalment la composició de les seves obres. L’ús d’aquestes edificacions, però, oscil·laria entre la burgesia dominant del moment, amb torres, fàbriques i xalets, i les classes treballadores, amb passadissos, corralons i ateneus.

Es tracta d’un edifici build to rent de 37 habitatges, a l’Hospitalet de Llobregat. S’escalona des de la coronació per crear terrasses als àtics. Els habitatges són majoritàriament passants, cosa que en permet la ventilació creuada. L’obra de fàbrica és l’element principal de la façana, amb el qual es creen relleus, textures, aparells i gelosies. La façana que dona al carrer, de menys incidència solar i on la majoria de les estances són dormitoris, disposa d’un ritme d’obertures regulars protegides per porticons; en canvi, la façana sud-est és permeable, amb grans balcons per a les estances i tendals retràctils de protecció solar.

El Casino del Centre, catalogat com a bé cultural d’interès local, és un edifici amb 150 anys d’història. L’associació creada per prohoms de la vila i pagesos de la zona agrícola de la Marina de l’Hospitalet va ser constituïda el 31 de juliol del 1873 com a Centro económico, agrícola e industrial  de la villa de Hospitalet , i va fer construir aquest centre per a l’esbarjo i la cultura. L’edifici, de planta rectangular, planta soterrània, planta baixa i pis, té un terrat que ofereix unes vistes privilegiades sobre la Rambla. Aquests darrers anys, l’edifici s’ha restaurat, recuperant l’antic teatre com a sala d’actes i l’esplendor de les seves façanes, pel que fa als colors i als elements decoratius. Actualment, el centre ofereix actes i activitats culturals (conferències, cursets, exposicions) i recreatives (ball, música, teatre, esport), i conserva i difon la cultura catalana i les seves tradicions. Per aquest motiu, enguany ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi, que concedeix la Generalitat de Catalunya.

Ca l’Esquena Cremat és una masia del 1880 catalogada com a bé cultural d’interès local. L’edifici, de planta rectangular, planta baixa, pis i golfes i tres crugies, té la coberta a dos vessants perpendiculars a la façana principal, encarada a sud. A la façana principal, destaquen les obertures en tres eixos verticals, representats a l’interior en tres crugies paral·leles, que conserven l’estructura original. El balcó de la planta principal té unes vistes privilegiades sobre la Rambla. Al costat de ponent, s’adossa un cos de planta baixa, que es feia servir per al bestiar. Davant de la casa, s’ha preservat un petit pati, que havia estat l’hort i l’era. Els darrers anys, l’edifici, propietat de la Fundació Jaume Balmes, s’ha restaurat recuperant-ne la volumetria original, així com els esgrafiats i els colors de la façana. L’interior conserva part de les pintures murals i de sostres, els arrimadors ceràmics i alguns elements propis de la masia.

A les cotxeres de Metro, es posen a punt els trens i se supervisen els sistemes que fan possible que aquest mitjà de transport funcioni cada dia. Els professionals de Metro s’ocupen del manteniment dels trens, de les vies i de tots els sistemes de telecomandament i seguretat ferroviària des de diferents centres especialitzats, repartits per tota l’àrea metropolitana. Les instal·lacions de ZAL són les que donen servei a la L9 i la L10, les línies més noves de la xarxa.

Aquest projecte neix per fomentar la recuperació i la transformació de contenidors marítims com a habitatges socials i equipaments, aplicant criteris de sostenibilitat. El Departament d’Edificació i Obra Civil de l’Institut Provençana l’ha desenvolupat a partir d’una iniciativa de Julio Martínez Alcalde, que ha dedicat part de la seva trajectòria professional a iniciatives vinculades a l’economia social. En conseqüència, les propostes presentades s’orienten a l’àmbit de l’economia col·laborativa amb finalitats socials, vehiculades des del món educatiu de la formació professional. Com que es tracta d’un projecte de reciclatge de contenidors marítims, també és un projecte ecològic orientat a l’economia social i solidària. Els edificis s’han projectat segons criteris d’arquitectura bioclimàtica i donen resposta a les demandes vigents d’eficiència energètica. Les solucions constructives projectades permeten que la construcció es pugui dur a terme de manera industrialitzada. El projecte s’està desenvolupant amb els alumnes dels graus superiors de Projectes d’Edificació i d’Obra Civil, a través dels mòduls formatius de projectes, en una experiència d’innovació educativa en l’àmbit de la formació professional. https://bluecontainersproject.com/ca

Explorarem obres d’art públic (muralisme, mosaic) i la identitat de la ciutat, tot passejant per diferents models d’intervenció comunitària lligada a l’art urbà que tenen la voluntat de generar empoderament i pertinença a l’espai públic. En aquesta ruta farem un recorregut per les intervencions que s’han fet els últims anys a la ciutat de l’Hospitalet, coneixerem millor què és l’art urbà, el grafiti i el muralisme comunitari i altres formes d’intervenir sobre la nostra ciutat mitjançant l’art a l’espai públic. https://www.contornourbano.com

Vitralls Bonet és una empresa fundada el 1923. Originàriament, el taller era al carrer d’Astúries del barri de Gràcia. El 2017, es va traslladar a un antic edifici industrial més gran (600 m2) i accessible del Districte Cultural de l’Hospitalet de Llobregat. El nou taller disposa d’espais per a l’exposició, magatzem i tallers separats per a la construcció de vitralls nous i per a la conservació i la restauració de vitralls. La visita permet veure els espais de treball, però també els projectes que desenvolupa, que solen ser peces rellevants del patrimoni vitraller català. Els mètodes i els materials que s’han fet servir en aquest art d’origen medieval, sempre associat a l’arquitectura, en general són poc coneguts. A l’espai d’exposició es poden veure altres obres i objectes elaborats pels artesans del taller, partint de projectes d’artistes com Grau-Garriga, Will Faber, Perico Pastor, Tano Pisano, Daríus Vilàs… La visita al taller J.M. Bonet és una immersió en l’art del vitrall i també una revisió a l’evolució de les arts decoratives catalanes dels darrers cent anys.

Oasi és el nom d’un projecte arquitectònic, però prové del procés de recerca de trobar un espai verd, sostenible i amb una bona qualitat de vida en una de les ciutats més denses del país. Als inicis va ser una parròquia, i més tard una impremta i un basar. L’objectiu del projecte era transformar aquests baixos en un espai mixt, on es pogués viure i treballar, i qualificar-lo d’una alta eficiència energètica. El repte era trobar el punt de flexibilitat per plantejar un habitatge que cobrís les necessitats d’una parella jove, però considerant la possible adaptació a deu, vint o trenta anys vista. El resultat és un pulmó verd com a nucli central de l’habitatge, que treballa com a espai termoregulador i com a sala d’estar. Seguint els models mediterranis de la domus romana o els patis àrabs, la resta d’estances s’articulen al seu voltant nodrint-se de la qualitat de l’aire, la llum i la temperatura que proporciona aquest gran jardí. L’aspecte final és una casa mediterrània, amb ceràmica vidriada, fang i fusta, però amb un aire industrial –o sincer–, ja que deixa veure totes les instal·lacions i els desperfectes.

L’activitat judicial es va desenvolupar en aquest edifici des de 1985 fins al 2008 quan els òrgans judicials de l’Hospitalet es traslladaren a la Ciutat de la Justícia (inaugurada el 2009). Cedit al Grup Planeta, l’edifici ha estat convertit en un centre de formació i innovació adaptant l’edifici existent a les necessitats dels nou ús i obert a un ampli ventall d’usuaris. Projecte de reforma realitzat per Lagranja Design que ha creat un centre modern, funcional i connectat amb l’entorn immediat. Alguns dels equipaments estan oberts a la activitat i oci de la ciutadania. La façana revestida amb una pell metàl•lica li aporta un aspecte tecnològic fita visual del barri. Conté un gran auditori per diferents cites culturals de la ciutat, així com aulari, sales de reunions, biblioteca i cafeteria.

Indústria fundada als anys cinquanta del segle XX dedicada a la fabricació de complements metàl·lics per a la moda. L’edifici ha estat rehabilitat i transformat en un espai de creació amb platós audiovisuals, dins el nou Districte Cultural de l’Hospitalet. Un entorn inspirador i versàtil que ha respectat la història de l’edifici i del patrimoni industrial, fins i tot conservant-ne el nom, Industrial AKROLL. L’espai actual s’adapta a les necessitats de productores, directors, fotògrafs i la indústria dels esdeveniments; 2000 m2 en què conviuen passat industrial i present creatiu.

El projecte vol incidir en la transformació d’un solar en desús del districte de la Florida – les Planes per fer-lo més segur, apte per jugar-hi i inclusiu. El 2018, un procés participatiu impulsat per l’Ajuntament de l’Hospitalet va definir la recuperació de l’espai, i el 2019 la Fundación Contorno Urbano, entitat del barri, va liderar el projecte de regeneració de l’espai i va crear una xarxa comunitària al voltant del projecte que hi participa fent servir una metodologia horitzontal. A principis del 2020, es va decidir prioritzar la construcció de l’equipament sociocultural al parc per revertir situacions de desigualtat, dinamitzar l’espai i enfortir el teixit comunitari, que donarà resposta a la falta d’equipaments del barri. El 2022, es va ampliar l’equipament amb un nou mòdul, construït amb fusta, i s’hi ha instal·lat un bany sec ecològic. Aquest equipament està autogestionat per la xarxa d’agents i funciona com una aula comunitària oberta a l’aire lliure, per fer-hi activitats educatives, de lleure, esportives i culturals.