Aquest projecte neix per fomentar la recuperació i la transformació de contenidors marítims com a habitatges socials i equipaments, aplicant criteris de sostenibilitat. El Departament d’Edificació i Obra Civil de l’Institut Provençana l’ha desenvolupat a partir d’una iniciativa de Julio Martínez Alcalde, que ha dedicat part de la seva trajectòria professional a iniciatives vinculades a l’economia social. En conseqüència, les propostes presentades s’orienten a l’àmbit de l’economia col·laborativa amb finalitats socials, vehiculades des del món educatiu de la formació professional. Com que es tracta d’un projecte de reciclatge de contenidors marítims, també és un projecte ecològic orientat a l’economia social i solidària. Els edificis s’han projectat segons criteris d’arquitectura bioclimàtica i donen resposta a les demandes vigents d’eficiència energètica. Les solucions constructives projectades permeten que la construcció es pugui dur a terme de manera industrialitzada. El projecte s’està desenvolupant amb els alumnes dels graus superiors de Projectes d’Edificació i d’Obra Civil, a través dels mòduls formatius de projectes, en una experiència d’innovació educativa en l’àmbit de la formació professional. https://bluecontainersproject.com/ca

Explorarem obres d’art públic (muralisme, mosaic) i la identitat de la ciutat, tot passejant per diferents models d’intervenció comunitària lligada a l’art urbà que tenen la voluntat de generar empoderament i pertinença a l’espai públic. En aquesta ruta farem un recorregut per les intervencions que s’han fet els últims anys a la ciutat de l’Hospitalet, coneixerem millor què és l’art urbà, el grafiti i el muralisme comunitari i altres formes d’intervenir sobre la nostra ciutat mitjançant l’art a l’espai públic. https://www.contornourbano.com

Vitralls Bonet és una empresa fundada el 1923. Originàriament, el taller era al carrer d’Astúries del barri de Gràcia. El 2017, es va traslladar a un antic edifici industrial més gran (600 m2) i accessible del Districte Cultural de l’Hospitalet de Llobregat. El nou taller disposa d’espais per a l’exposició, magatzem i tallers separats per a la construcció de vitralls nous i per a la conservació i la restauració de vitralls. La visita permet veure els espais de treball, però també els projectes que desenvolupa, que solen ser peces rellevants del patrimoni vitraller català. Els mètodes i els materials que s’han fet servir en aquest art d’origen medieval, sempre associat a l’arquitectura, en general són poc coneguts. A l’espai d’exposició es poden veure altres obres i objectes elaborats pels artesans del taller, partint de projectes d’artistes com Grau-Garriga, Will Faber, Perico Pastor, Tano Pisano, Daríus Vilàs… La visita al taller J.M. Bonet és una immersió en l’art del vitrall i també una revisió a l’evolució de les arts decoratives catalanes dels darrers cent anys.

Oasi és el nom d’un projecte arquitectònic, però prové del procés de recerca de trobar un espai verd, sostenible i amb qualitat de vida en una de les ciutats més denses del país. Als inicis era una botiga de productes de tot a 1 euro que tenia l’objectiu final de convertir-ho en un espai d’ús mixt, on es pogués viure i treballar, però, per sobre de tot, que fos un espai flexible i eficient energèticament. El repte d’aquesta reforma era trobar el punt de flexibilitat i adaptació adient per plantejar un habitatge que s’adaptés als usos d’una parella jove en l’actualitat, però també amb quinze o vint anys de projecció. El resultat és un pulmó verd com a nucli central de l’habitatge que treballa com a espai termoregulador, i la resta d’estances s’articulen al seu voltant nodrint-se de la qualitat de l’aire i de la temperatura que proporciona aquest gran jardí.

L’activitat judicial es va desenvolupar en aquest edifici des de 1985 fins al 2008 quan els òrgans judicials de l’Hospitalet es traslladaren a la Ciutat de la Justícia (inaugurada el 2009). Cedit al Grup Planeta, l’edifici ha estat convertit en un centre de formació i innovació adaptant l’edifici existent a les necessitats dels nou ús i obert a un ampli ventall d’usuaris. Projecte de reforma realitzat per Lagranja Design que ha creat un centre modern, funcional i connectat amb l’entorn immediat. Alguns dels equipaments estan oberts a la activitat i oci de la ciutadania. La façana revestida amb una pell metàl•lica li aporta un aspecte tecnològic fita visual del barri. Conté un gran auditori per diferents cites culturals de la ciutat, així com aulari, sales de reunions, biblioteca i cafeteria.

Indústria fundada als anys cinquanta del segle XX dedicada a la fabricació de complements metàl·lics per a la moda. L’edifici ha estat rehabilitat i transformat en un espai de creació amb platós audiovisuals, dins el nou Districte Cultural de l’Hospitalet. Un entorn inspirador i versàtil que ha respectat la història de l’edifici i del patrimoni industrial, fins i tot conservant-ne el nom, Industrial AKROLL. L’espai actual s’adapta a les necessitats de productores, directors, fotògrafs i la indústria dels esdeveniments; 2000 m2 en què conviuen passat industrial i present creatiu.

La Casa dels Cargols es va construir el 1911 a petició de Miguel Ribera i Mora, propietari d’un solar a la cantonada dels carrers del Montseny (abans l’Hospitalet) i del Llobregat, on volia construir una casa unifamiliar. L’obra va ser creada pel mestre d’obres Mariano Tomàs i Barba com a habitatge aïllat envoltat per un jardí. Hi destaca la combinació de colors de les façanes, així com la rica decoració en rajola vidriada, en pedra i de ferro forjat. La Casa dels Cargols és un dels pocs exemples del modernisme a l’Hospitalet. Des del 2009 és la seu de l’Oficina Jove de l’Hospitalet.

En aquest itinerari podreu descobrir els contrastos que conviuen a la plaça d’Europa, des de la masia fins als gratacels construïts per grans arquitectes, passant per una fàbrica d’estil modernista.

El projecte vol incidir en la transformació d’un solar en desús del districte de la Florida – les Planes per fer-lo més segur, jugable i inclusiu. El 2018, un procés participatiu impulsat per l’Ajuntament de l’Hospitalet va definir la recuperació de l’espai, i el 2019 la Fundación Contorno Urbano, entitat del barri, va liderar el projecte de regeneració de l’espai i va crear una xarxa comunitària al voltant del projecte que hi participa fent servir una metodologia horitzontal. A principis del 2020, es va decidir prioritzar la construcció de l’equipament sociocultural al parc per revertir situacions de desigualtat, dinamitzar l’espai i enfortir el teixit comunitari, que donarà resposta a la falta d’equipaments del barri. Aquest 2022, s’ha ampliat l’equipament amb un nou mòdul construït en fusta i s’hi ha instal·lat un bany sec ecològic. Aquest equipament serà autogestionat per la xarxa d’agents i funcionarà com una aula comunitària oberta a l’aire lliure, per fer activitats educatives, de lleure, esportives i culturals.
https://www.contornourbano.com/

És un Itinerari a peu pels barris del Centre i Sant Josep per descobrir el patrimoni industrial de L’Hospitalet, a través de de la història de les antigues fàbriques aixecades a meitat del segle XIX. Un passeig pel passat fabril de la ciutat de l’Hospitalet, concentrat en el barri de Sant Josep. Aquest barri va néixer arran de l’evolució del nucli històric de Santa Eulàlia, indret vinculat a l’expansió industrial de Barcelona a partir de la carretera de la Bordeta i del barri de Sants. Aquí va ser on les grans indústries del tèxtil de Barcelona van instal•lar els anomenats Prats d’Indianes. Però tot i que el del tèxtil va ser un dels sectors amb més protagonisme a la revolució industrial, no va ser l’únic. Al llarg del recorregut veurem també indústries que es dedicaven a altres activitats, com la ceràmica (Cosme Toda) o el metall (La Farga).

Recorregut:
– Tecla Sala
– CosmeToda
– Germans Albert
– Can Vilumara

L’edifici “Gratacels de Collblanc”, s’erigí entre 1931 i 1933, per. L’augment massiu de fluxos migratoris va portar a l’arquitecte municipal Ramon Puig Gairalt a projectar aquest model d’habitacle innovador tant perquè representa el concepte de densificació en alçada – de 44,50 m d’alçada insòlita a l’època, essent, en el moment, la casa més alta de Catalunya -, com per les innovacions tecnològiques i avantguardistes properes al moviment racionalista – expressivitat mitjançant fórmules volumètriques i una estructura piramidal -. 11 pisos, 34 cèl•lules d’habitatge, escala lateral amb caixa d’ascensor i patis de ventilació de forma poligonal o rectangulars configuren aquest Gratacel, un símbol de la ciutat, símbol de progrés i modernitat.

Gran casa pairal probablement resultat d’una noble transformació de l’antic Hospital de Torre Blanca, que acabaria donant nom a l’actual municipi. Entre altres usos, l’edifici ha allotjat un “Casino de bayle y teatro”, una petita escola Montessori i l’Ateneu de Cultura Popular. El projecte de rehabilitació integral actual, amb un sistema de captació d’energia mitjançant la geotèrmia, ha estat reconegut amb diversos premis i mencions.