El recinte fabril de Can Batlló, que originalment estava dedicat al sector del tèxtil, acull la seu de Top Manta, una cooperativa activista pels drets dels migrants que aposta per la dignitat i la regularització administrativa d’aquestes persones a través de la inserció laboral en l’àmbit de la roba i la costura. Concretament, se situa en una nau amb un taller espaiós, amb diverses màquines de costura, brodat i serigrafia, que dona feina a unes trenta persones i on es fan, entre d’altres, tallers de formació.

Des que el recinte de Can Batlló va començar a fer-se permeable al barri (l’any 2013 se’n va enderrocar el mur perimetral) s’hi han incorporat diferents projectes que cobreixen diversos àmbits de la vida quotidiana, molts dels quals estan a l’espera d’una ubicació definitiva, a causa de la manca d’espais rehabilitats. El fet que Top Manta s’hagi instal·lat al recinte és un pas més cap a la seva obertura, creixement i transformació.

Edifici de 16 habitatges de lloguer assequible pensat amb un sistema d’agregació dels habitatges al voltant d’un nucli central de circulació vertical. Tots els habitatges se situen en cantonada (fet que els proporciona ventilació natural transversal i un bon assolellament) i cada habitatge té tres peces en façana de la mateixa dimensió (fet que en flexibilitza l’ús i desjerarquitza els dormitoris). El projecte es construeix amb un sistema prefabricat de fusta laminada que redueix el termini d’execució de les obres i la petjada ecològica, al mateix temps que és coherent amb la proposta d’agregació tipològica.

Transformació d’un antic edifici industrial (amb una alçària interior de 4,4 m, coberta amb estructura metàl·lica i tancaments de totxo massís) en un gran edifici escenari (amb usos com estudis de gravació i espais per a exposicions d’art, concerts, recepcions). El projecte juga amb les relacions interior-exterior: des que es travessa la porta d’accés fins que s’entra a la nau, apareixen diferents recorreguts exteriors; quan les grans portes de la façana principal s’obren, l’edifici i el carrer passen a ser un extensió de l’altre; es creen nous espais buits (patis, claraboies, terrasses) per donar suport a les zones més tancades… Amb l’ajuda dels materials que complementen els espais, cada racó es fa atractiu.

Edifici institucional, curiosament, situat entre mitgeres, d’estil eclèctic i amb una planta noble on es pot veure un saló de plens molt ornamentat, il·luminat per vitralls noucentistes. Amb els anys, l’edifici ha recuperat l’espai del soterrani per allotjar-hi l’arxiu del districte.

Rehabilitació d’un antic complex industrial format per un conjunt d’edificis de principis del segle XX destinats a fabricar veles i tèxtil per a vaixells, botigues i un habitatge unifamiliar. Es tracta de naus de construcció senzilla (amb murs d’obra de fàbrica massissa i coberta d’encavallades de fusta amb una llum màxima de 8 m) on, en el terreny tipològic, destaquen les naus situades al carrer d’en Blanco, amb accessos situats sota els tremujals de coberta que coincideixen amb uns passadissos separadors de les naus. El projecte acull diverses cooperatives del barri i, gràcies a l’enderroc d’aquelles construccions informals que no formaven part de les naus originals, recupera espais exteriors i els retorna a la ciutat en forma d’espais semipúblics.

Projecte guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona 2017 que parteix de tres premisses: entendre el valor de la història de la Lleialtat Santsenca (un antiga cooperativa obrera del barri de Sants situada en aquest edifici des del 1928); conèixer amb precisió l’estat físic de l’edifici per aprofitar tot allò utilitzable; ser sensibles amb tot el procés de col·laboració que van iniciar les entitats del barri el 2009 per recuperar-lo. L’edifici funciona tèrmicament per estratègies passives basades en la inèrcia i l’aïllament, i tres cobertes lleugeres en permeten la il·luminació natural i en faciliten la ventilació.

Primera fase del projecte Coòpolis BCN (equipament per a la promoció i el foment de l’economia social i cooperativa a Barcelona), que consisteix en l’habilitació d’un espai provisional a la planta baixa del bloc 8 de Can Batlló com a oficina per promocionar-lo. El projecte reconeix les preexistències (naus formades per murs d’obra de fàbrica, encavallades de fusta i coberta de teula, i una nau a l’interior formada per estructura de pilars i jàsseres de ferro i voltes ceràmiques), en recupera els elements més significatius i en respecta el passat industrial. Com a conseqüència, es minimitzen les actuacions a l’envolvent de la nau (es fan únicament reparacions puntuals a les cobertes i fusteries existents) i es creen nous espais amb fusta que garanteixen el confort a través de la construcció en sec (fàcil de muntar i desmuntar). El resultat aconsegueix un espai de gairebé 1.000 m² on conviuen espais semiexteriors i espais tancats on es poden fer activitats durant tot l’any.

La ubicació de l’Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona (EMAV) a la nau número 7 de Can Batlló la converteix en la pedra angular del procés d’obertura definitiu de tot el recinte a la ciutat. La proposta respecta els trets tipològics originals i ubica el programa de menys dimensió i més repetició en planta baixa (adaptant-se a una estructura de pilars densa i modular) i els espais de més dimensió a la planta primera (aprofitant una estructura d’encavallades que permetia espais més diàfans). Al mateix temps, la proposta ofereix una lectura clara i diferenciada entre l’arquitectura industrial preexistent i la implantació dels nous usos.

D’aquesta manera, a partir dels anys setanta es va produir un canvi d’usos del territori de la Marina, que, juntament amb la deslocalització de les activitats industrials, va passar a tenir un ús més residencial. L’itinerari següent recorre alguns dels projectes més rellevants que es van desenvolupar en aquella època, com ara el grup d’habitatges de les Estrelles Altes, construït l’any 1977 per EFISA, o, l’any 1996, l’anomenada Illa Metalco, propietat de l’INCASÒL, per reubicar els veïns del Polvorí, a causa de la reforma integral d’aquella zona.
En aquell període, les antigues fàbriques es van substituir per grans blocs d’habitatges, la qual cosa va provocar la desaparició de part del patrimoni històric i del vincle amb el seu passat marítim, rural i obrer.