NOTICIES


06/10/2020

ANTIGA TINENÇA D’ALCALDIA D’HOSTAFRANCS (SEU DEL DISTRICTE)

Compartir:

Edifici institucional, curiosament, situat entre mitgeres, d’estil eclèctic i amb una planta noble on es pot veure un saló de plens molt ornamentat, il·luminat per vitralls noucentistes. Amb els anys, l’edifici ha recuperat l’espai del soterrani per allotjar-hi l’arxiu del districte.

 

NOTICIES


06/10/2020

LA COMUNAL

Compartir:

Rehabilitació d’un antic complex industrial format per un conjunt d’edificis de principis del segle XX destinats a fabricar veles i tèxtil per a vaixells, botigues i un habitatge unifamiliar. Es tracta de naus de construcció senzilla (amb murs d’obra de fàbrica massissa i coberta d’encavallades de fusta amb una llum màxima de 8 m) on, en el terreny tipològic, destaquen les naus situades al carrer d’en Blanco, amb accessos situats sota els tremujals de coberta que coincideixen amb uns passadissos separadors de les naus. El projecte acull diverses cooperatives del barri i, gràcies a l’enderroc d’aquelles construccions informals que no formaven part de les naus originals, recupera espais exteriors i els retorna a la ciutat en forma d’espais semipúblics.

NOTICIES


06/10/2020

LLEIALTAT SANTSENCA

Compartir:

Projecte guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona 2017 que parteix de tres premisses: entendre el valor de la història de la Lleialtat Santsenca (un antiga cooperativa obrera del barri de Sants situada en aquest edifici des del 1928); conèixer amb precisió l’estat físic de l’edifici per aprofitar tot allò utilitzable; ser sensibles amb tot el procés de col·laboració que van iniciar les entitats del barri el 2009 per recuperar-lo. L’edifici funciona tèrmicament per estratègies passives basades en la inèrcia i l’aïllament, i tres cobertes lleugeres en permeten la il·luminació natural i en faciliten la ventilació.

NOTICIES


06/10/2020

ITINERARI LLIURE EL COOPERATIVISME I LA BARCELONA OBRERA

Compartir:

Entre mitjan segle XIX i el 1939, el cooperativisme va arrelar als barris obrers de Barcelona per fer front a les dificultats econòmiques que patia el proletariat industrial. Partint de la solidaritat i l’ajuda mútua, les cooperatives es van convertir en institucions socials de primer ordre i van organitzar el consum, la producció i el crèdit de milers de famílies treballadores seguint els principis de la democràcia econòmica. Actualment, gran part d’aquell patrimoni ha desaparegut o ha passat a mans privades. Alguns dels edificis es troben en situació d’abandonament, i només aquells que segueixen d’una manera o altra vinculats al moviment cooperatiu o cultural actual són els que es conserven en més bon estat.

NOTICIES


06/10/2020

COOPOLIS CAN BATLLÓ

Compartir:

Primera fase del projecte Coòpolis BCN (equipament per a la promoció i el foment de l’economia social i cooperativa a Barcelona), que consisteix en l’habilitació d’un espai provisional a la planta baixa del bloc 8 de Can Batlló com a oficina per promocionar-lo. El projecte reconeix les preexistències (naus formades per murs d’obra de fàbrica, encavallades de fusta i coberta de teula, i una nau a l’interior formada per estructura de pilars i jàsseres de ferro i voltes ceràmiques), en recupera els elements més significatius i en respecta el passat industrial. Com a conseqüència, es minimitzen les actuacions a l’envolvent de la nau (es fan únicament reparacions puntuals a les cobertes i fusteries existents) i es creen nous espais amb fusta que garanteixen el confort a través de la construcció en sec (fàcil de muntar i desmuntar). El resultat aconsegueix un espai de gairebé 1.000 m² on conviuen espais semiexteriors i espais tancats on es poden fer activitats durant tot l’any.

NOTICIES


06/10/2020

EMAV CAN BATLLÓ

Compartir:

La ubicació de l’Escola de Mitjans Audiovisuals de Barcelona (EMAV) a la nau número 7 de Can Batlló la converteix en la pedra angular del procés d’obertura definitiu de tot el recinte a la ciutat. La proposta respecta els trets tipològics originals i ubica el programa de menys dimensió i més repetició en planta baixa (adaptant-se a una estructura de pilars densa i modular) i els espais de més dimensió a la planta primera (aprofitant una estructura d’encavallades que permetia espais més diàfans). Al mateix temps, la proposta ofereix una lectura clara i diferenciada entre l’arquitectura industrial preexistent i la implantació dels nous usos.